marginàlies

José Ramón Bauzá, digué divendres als cadells del seu partit reunits en congrés que “mentre governi el PP i jo sigui el president, s’ha acabat de viure  de la sopa boba i demanar per viure de la subvenció”. I més, referit a les subvencions: “Això s’ha acabat i els que es queixen, es queixaran per molta estona”. I encara més: “Aquí no es ve a viure de la comèdia, sinó a treballar”. I la cirereta: “… i tirarem endavant per alt que sigui el preu en nom de l’interès general”.

Aquests quatre talls d’una arenga naftalinenca, alisa, sense ventre ni moca -com totes les JRB, per això- es dirigien als col·lectius i particulars que surten al carrer a manifestar de totes les maneres pacífiques possibles el seu rebuig al desgovern que presideix Bauzá. Així, afegint l’oposició política a aquests manifestants, digué que “no valen xiulets ni cassoles“; el que compta ara, a parer del president, és treballar per facilitar la creació d’ocupació.  

S’oblidà de dir als joves partitpopulaires que el gruix de les subvencions que atorgaven les administracions públiques ara segrestades pels neocons locals que ell lidera, s’adreçaven majoritàriament als àmbits cultural, socioeducatiu i dels serveis socials, tres sectors on la intervenció directa d’aquestes administracions és més dificultosa i raó per la qual la ineludible inversió pública es feia a través d’entitats i associacions majoritàriament sense afany de lucre. No els digué tampoc que aquestes organitzacions cobraven les ajudes d’acord amb un projecte i justificant les despeses fins al darrer cèntim d’euro. Anà prou alerta a dir que, amb molt d’esforç, aquestes organitzacions es professionalitzaven fins on podien per dotar de la màxima qualitat la feina que feien. No digué, és clar, que, gràcies al treball esforçat d’aquestes entitats, Mallorca i la resta d’illes poden presentar un grau de cohesió social força digne.

Per tot això, els professionals, voluntaris i altres dinamitzadors d’aquestes entitats no mereixen de cap manera el menyspreu públic de José Ramón Bauzá. I per això, per demostrar el rebuig que es guanyen desqualificacions com aquestes, impròpies del més alt càrrec públic de l’arxipèlag, hi valen tots els xiulets i les cassoles del món. I més, quan José Ramón Bauzá no ha fet res, absolutament res, per frenar el 28% de la població activa de les Illes que es troba en atur (un 3.6% més que la mitjana estatal) i, encara menys, per reduir ni que sigui una coma el 20% de la població illenca que es troba en risc de pobresa.

Quant a “… i tirarem endavant per alt que sigui el preu en nom de l’interès general”, no pot ser més demagog i mentider: atacar els catalanoparlants i el català, la llengua històrica d’aquestes illes nostres, per terra (foragitant-lo de l’administració pública) per mar (excloent-lo dels mitjans públics de comunicació) i per aire (marginant-lo del sistema educatiu) mai no serà “d’interès general” per molt que li ho exigeixi el seu esperit extremadament conservador.

I una darrera dada per remoure el magí: les cinc principals institucions públiques de les illes destinen anualment 1,5 milions d’euros als partits polítics, uns imports que no tenen res a veure, perquè van a part, ni amb els sous dels diputats, regidors i d’altres, ni amb les dietes que cobren per assistència a actes i reunions diverses. Es tracta d’un fons gens menyspreable (el Partit Popular ingressarà enguany 833.730 euros) que es destinen a “despeses ordinàries” del funcionament dels grups polítics. No sé si d’això se’n pot dir “sopa” i, particulament, “beneita”.

Ignor com es podria dir -o es diu- en català “sopa boba”, però hi ha un mot que s’hi aproxima: menjapà, això és, una persona que s’alimenta a despeses d’altri. Així, José Ramón Bauzá, stricto sensu, és un veritable i exemplar menjapà.