marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
5 de juliol de 2012
0 comentaris
EL CAMÍ QUE VAGAREJA
Tot és camí vers
l’extinció prevista.
Res no hi ha a l’aire,
sols l’oratge inquiet
d’un mot que vagareja.
l’extinció prevista.
Res no hi ha a l’aire,
sols l’oratge inquiet
d’un mot que vagareja.
El fill del xaman
acarona els amulets
llegats i plora:
ignora els cants i sense ells
els poders emmudeixen.
Dintre teu la flor
que conté la paraula
designadora
de l’ànima de l’illa,
la llavor del teu poble.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!