La gestió de la ciutat de València i del seu
urbanisme al llindar del segle XXI

INSCRIPCIÓ GRATUÏTA

21, 22, 23, 29 I 30 abril 2010

És molt revelador analitzar els lligams i l’organigrama relacional entre els senyors que vénen tot seguit en el “Vull llegir més…”

La gestió de la ciutat de València i del seu
urbanisme al llindar del segle XXI

INSCRIPCIÓ GRATUÏTA

21, 22, 23, 29 I 30 abril 2010

Inscripció

Nom de l’Activitat:
La gestió de la ciutat de València i del
seu urbanisme al llindar del segle XXI

DADES PERSONALS PER A LA INSCRIPCIÓ

Nom:

Cognoms:

Professió:

N de col.legiat:

Telèfon

E-mail:

 

YESTERDAY WAS A GREAT DAY. I TOLD THIS COMMENTS

(mixed in English or Catalan) DURING THE VISITE WITH THE DUTCH SCHOOL:

 

I) First I’ll explain the evolution of the site.

La història d’aquest espectacular
complex d’edificis sorgeix d’un gran esforç del govern de la Generalitat Valenciana per
integrar i expandir la ciutat a la zona de la periferia sudoriental de la ciutat compresa entre  camps de conreu, l’antiga carretereta que duia a El Saler, unes vies fèrries de tren, una futura autopista, certes àrees industrial en desús dins del llit del Túria i d’altres zones limítofes.

La ciutat de les Arts i de les Ciències tardarien deu
anys a construir-se. L’aposta fou feta a instàncies del catedràtic d’Història de la Ciència de la Universitat de València, En López Piñero, que comboià l’economista i urbanista, i  alcalde d’aleshores, en Ricard Pérez Casado en aquesta aventura.

Santiago Calatrava ganyà el concurs
de 2001 per a l’ adjudicació del projecte que, aleshores, incloïa la torre
de telecomunicacions més alta de tot Europa. Ens enlarirava envers el futur més avantguardista i en pro del coneixement. El fus, la torre de comunicacions era substentada por tres gratacels triangulars dedicats a oficines, televisions, ràdios, etc.. Amb una alçada d’uns 327m,  encara hi hagué algun intent de ferla més alta. La torre hi hauria constituït l’element més visible del complex i de la ciutat de València. Ja en temps del PSOE, a punt de caure va denegar un estri, un símbol i un ferrament que ens enlairava dellà de la nostra provincianitat. Denegaren la torre sota l’excusa de que invadia el trajecte d’aterratge dels avions que hi ha entre la mar envers l’aeroport de Manises. La realitat era que una colònia NO podria tenir un element que depassava les possibilitats d’una societat colonial en trànsit cap a la seua llibertat de manera pacífica. Pensaven els ponentins colonitzadors en el seu ‘corral d’estat’ i la subsegüent caiguda de la Generalitat en mans d’En Zaplana. Llavors, els crits en pro de l’estalvi i l’excés de despesa per part dels populars valencians era la mateixa que la que esgremeixen els comunistes españols actuals, però instal·lats a València, amb la prolongació de Blasco i Banyes fins la platja per tal de carregar-se El Cabanyal.   

Els canvis polítics vingueren en 1996 i immediatament dugueren, a substituir la torre
per un centre de música i un d’òpera, el Palau de les Arts.

Anys després, recuperant-se de l’esglai, els espanyols encarregarien la mateixa torre de comunicacions, però aquest viatge, ja no dins d’una colònia conquerida sinó en la gran metròpoli tentacular aquella dita Madrid. L’encarregaren al mateix arquitecte i que encara la volien corregida en alçada. Com correspon a un país no colonial.  Lliure de triar sobre el seu futur com és Espanya. Sense cap crítica economicista o de cap altre caire al respecte de cap segment de l’espectre polític i/o social espanyol.

Ha de fer goig de tindre estat propi, eh !

II) About Santiago Calatrava.

 – Now I’ll explain about the
architect who designed, and taught, the City of Arts and Sciences.

–  Santiago Calatrava was born in
València in 1951.

–  He studied at the Valencian School
of Architecture.

–  After his course he immigrated to
Zurich to study engineering.

–  He won several prizes for his
designs in central Europe.

–     He never forgot about Valencia and
in 1986 in an exhibition Calatrava explained his vision of Valencia.

   –  In the late 20^th century
this area was outside
            València.

–  During the 20^th century
this was an industrial area linked to the port. And its other auxiliary
industries.

– 
I remember when I was ten years old
I came to this site to collect leaves from the trees to give to may
silkworms.

 

L’Hemisfèric,
amb la planta en forma d’ull i la seua cúpula hemisfèrica
de portes i coberta mòbil amb  nervadures, n’ocupa una superfície de
2.561 metres quadrats i es construí des de 1996 a 1998.

El Museu de la
Ciència,  de 241 metres de longitud és una iteració
simètrica de  nervadures, a tall d’arbres closes per 
superfícies vidrades a nord que permeten de dispondre de la màxima llum
natural al seu
interior.

L’oceanogràfic és el més gran aquari de tot Europa. És dissenyat per Fèlix Candela, arquitecte d’origen valencià de Monòver però que emigrà amb al seua  família a Madrid i que després de la guerra d’España li tocà emigrar a Mèxic on desenvolupa tota la teoria i pràctica de fer voltes i formes catalanes en formigó armat a tall de membranes de gruixa primíssima.

Si voleu més sobre les acotacions i comentaris podeu passar al “Vull llegir més…“

En un principi, la Ciutat de les Arts i les Ciències fou pensada com a una àrea que acollia una torre de comunicacions, un museu de les ciències, l’umbracle i l’ hemisfèric. No obstant, per qüestions polítiques, i amb l’excusa de que interferia la trajectòria del trànsit aeri, s’eliminà la torre de comunicacions del projecte inicial i es substituí pel Palau de les Arts.

At the beginning, the city of the arts and the sciences was planned to include a communication tower, besides the science Museum and the hemispheric. Nevertheless (but), for political reasons, and with the excuse of interfering with the air traffic, it was eliminated from the final project and was replaced with the Opera House (Palau de les Arts).

En aquest projecte es barregen aspectes plàstics i tècnics harmònicament, utilitzant els materials més senzills –formigó, acer, pedra- i els elements essencials intangibles –aire, llum, línia, moviment- per a oferir un llenguatge arquitectònic propi que el caracteritza.

In this project the plastic and technical aspects are mixed harmoniously, using the simplest materials – concrete, steel, stone – and the essential elements – air, light, and line, movement – to offer an architectural language that characterizes the work of Calatrava.

L’arquitectura d’en Santiago Calatrava se basa en la tradició  mediterrània que usa l’estructura com a instrument per a aconseguir obres d’art.

The architecture of Santiago Calatrava is based on the Mediterranean tradition that uses the structure as an instrument to obtain works of art.

El disseny estructural de Calatrava és un art on hi ha molt d’escultura.

Calatrava´s structural design is an art that contains a lot of sculpture.

L’arquitectura de Calatrava presenta un domini espectacular de la forma. Aquesta arquitectura té la capacitat de sorprendre les persones que la contemplen.

The architecture of Santiago Calatrava presents a spectacular control of shape. This architecture has the ability to surprise people who see it.

En els seus treballs s’observa l’admiració envers Fèlix Candela. Arquitecte d’origen valencià exiliat a Mèxic a causa de la guerra d’Espanya (1936-39).

In his work we can see his admiration of Felix Candela.

En l’obra de Santiago Calatrava estan latents els coneixements d’enginyeria. Tanmateix és ambdues coses. Fora de tot fenomen de moda, la seua producció anuncia futur. La solidesa i exactitud de llurs estructures són conseqüència de la precisió d’enginyer. En realitat, la força de llurs construccions resulta també de la esveltesa de la forma plàstica de les seues construccions, conseqüència de la precisió d’ arquitecte.

In the work of Santiago Calatrava the knowledge of engineering is latent. Nevertheless, he is almost exclusively an architect. His projects announce future. The solidity and accuracy of his structures are a consequence of the engineer’s precision. Actually, the force of his constructions also come from the slenderness of the plastic shape of his constructions, a consequence of the engineer’s precision.

Santiago Calatrava està considerat com a un dels arquitectes de major renom de las últimes dècades. Arquitecte, enginyer i escultor nascut en la localitat valenciana de Benimàmet

Santiago Calatrava is considered as one of the great modern architects. Architect, engineer and sculptor he was born in Valencia.

Santiago Calatrava concep cada projecte com a una obra viva relacionada entre cadascuna de les parts que el componen.

Santiago Calatrava conceives every project as a living animal, that is related to each of the parts that compose it.

Adquireixen una gran importància en les seues obres els esquelets humans a l’hora de dissenyar les seues obres com a elements estètics i contenidors de vida.

The human skeleton has a great importance in Calatrava´s work. At the moment of designing his projects they are like aesthetic elements and containers.

 

 

 

 

                                                                                                  

Post dedicat a En Miquel Àngel Moyà (Els límits de la terra).

NOTA PRÈVIA: EL TRAST ÉS UN CONCEPTE ÚNIC DE CIUTADELLA.

LA VILA VELLA DE CIUTADELLA DE MENORCA té un encís especial per la dimensió i traçat dels carrers, on s’arrengleren les cases profundes una al costat de l’altra, donant lloc a les cases de trast. Que és el mateix concepte pel qual ens encisa El Cabanyal. És la dimensió entre dues mitgeres. No confondre amb el concepte valencià de navada. Que seria en la dimensió perpendicular.  Tenen una dimensió pràctica d’acord a les mesures i dimensions dels arbres, idò, són les de les bigues i biguetes amb que podien traginar i bastir les construccions d’edificis i embarcacions.

A.  EMPLAÇAMENT.
INTEGRACIÓ EN L’ENTORN

 

Resoldre la complexa forma
planimètrica i topogràfica de la petjada de la parcel·la que acull la
futura
Escola de música i dansa municipal.

Cream un NOU TRAST
amb passera. Incorporar les permanències existents considerades
una oportunitat per sobre de la dificultat. La successió de trencaments
de
línies de les mitgeres és una avantatge que aprofitem per a crear patis
de
respiració i il·luminació. Les diferències d’alçades són emmarcades per
jardins
verticals. El desnivell topogràfic és aprofitat per a inserir la forma
corba de
la sala d’audicions. El pas entre la contramurada i el
carrer
de na Rossinyol és convertit en una mena de passatge obert entre
la
caixa/casa de la música i la dansa entre tots dos plans. De plaça a
plaça. La
plaça de dalt pot esdevenir un petit auditori obert en certes èpoques de
l’any.
Fer-hi de la activitat vital el seu leitmotiv.
Fer un pol urbà, d’encontre. En trànsit pels carrers podem
detectar que allà hom es fa art, música, dansa i amistats.

Els volums transparenten eixa
activitat civilitzada de la ciutat.  I de tota
l’illa.
Transposam la idea de ciutat a la de l’edifici. Immergint-nos-hi, de bell
nou,
en ella i bevent de la seua essència.

L’orientació de la parcel·la és
cabdal. L’edifici s’obre cap al nord i est. Bon matí llum tènue, a la
tarda la
llum natural penetra per la façana nord. Notam la frescor del passatge i
de la
coberta vegetal que acull, també, les plaques solars i fotovoltaiques.

Simbiosis entre vegetació,
arquitectura
i ciutat viscuda: arquitecturbanisme.

La façana interior del petit pati
es tanca per a evitar convertir els espais en hivernacles. Sols
l’element de
comunicació vertical acull les plaques energètiques i fa de brise-soleil
de la
incidència del sol de migjorn. 
Il·luminem l’escala i alhora guanyam energia per a poder encendre
els
llums nocturns. Compensam la despesa energètica. Cercam el balanç Zero
de CO₂.

Slider  mostra l’evolució del disseny al llarg de tot el procés amb els dubtes, encerts, marxes arrere i avant pròpies de qualsevol tasca subjectiva.
 
Si voleu llegir més punxeu ací

 

 

 

 

ÍNDEX

 

A.EMPLAÇAMENT.INTEGRACIÓEN L’ENTORN.

B.      
SOLUCIÓ
ARQUITECTURBANA.

C.      
SOSTENIBILITAT

D.      
CRITERIS
DE PROJECTE

E.       
PROPOSTA
ECONÒMICA

 

 

 

 

 

 

 

 

La traça urbana ens mana. El
trast i la passera. Les mitgeres ens indiquen on cal recolzar l’edifici. També
el seu perfil i els daltabaixos de les mateixes, on aprofitam per a
urbanitzar-los i incloure’ls. Incorporant el jardí vertical al nostre espai
urbanitzat. Per la inserció de l’artefacte arquitectònic. Servem les condicions
ordenancistes del planejament escrupolosament. Cream carrer.
Passatge-passera protegit de la solana però no de la llum. Amagam l’accés que
obliga al seu pas. Obrim les sales de grups i d’audició als plans d’accés i
d’evacuació que poden esdevenir lloc de representació mitjançant l’emPLAÇAment.

L’encavallament intern de volums
sols és la transposició de les diverses sales i els seus espais sobre una línia
pròxima a una bisectriu de les mitgeres preexistents sobre una columna vertebral
que és el mínim corredor de cada planta. Tal i com passa en les traces de la
planimetria de la Ciutat.

El resultat formal final una
sèrie de paral·lelepípedes que fan sensació d’un únic volum que crea la façana
del passatge. Les irregularitat s’amaguen al darrere i se’n distancien de
l’altra façana que fa lloc al pati de ventilació del sud.

Les activitats de la banda i del
petit auditori resten en planta baixa amb l’arxiu de suport.  Auditori amb doble sortida. La gent transita
i observa els membres de la banda assajar. Els grups de música poden oferir
concerts en la placeta superior àdhuc des de les aules d’assaig. Una coberta
prima els fa de recer i s’endinsa en la placeta donant continuïtat al bloc
central.

En segon nivell hi ha la sala
dels professors, secretaria i arxius. També les saletes d’estudi
individualitzades. 3 aules de música i 
moviment. 2 de llenguatge musical que taponen.

En el tercer nivell els volums de
dansa guanyen en alçada. S’hi connecten ambdues sales. Podent conformar-ne una
de 160 m². Envà flexible i mòbil. Taponem als dos caps amb sales de
música de cambra i les de música i moviment.

Tots els elements humits i
vestidors es trobem situats dins de la pròpia zona superposats. Hi ha quartos
de neteja i sales tècniques estratègicament situats en totes plantes i
coberta. 

Hipòtesi de partida és el PEM.
Curt per al programa. Tesi és aconseguir-ho i comporta la inclusió de tot en un
edifici que no tinga ni tan sols semisoterrani. Evita problemes de bestreta amb
els veïnats.

 

 

Estudi de Gestió i Reciclatge de residus de la construcció.

Aplicació projectual de materials reciclables.

Autosuficiència: arquitectura i
enginyeria que cobreix el 90 % de les necessitats energètiques.

Sistemes passius: il·luminació
solar, ventilacions i renovacions. Vegetació incorporada en passatge i cobertes
vegetals.

Sistemes actius: solar per a ACS
i fotovoltaica (coberta i façana de buc d’escala) més biomassa.

Ús de materials sostenibles i
registrats. Suro i parquet en paviments i alguns revestiments. Així com els
elements de vidre de la fulla interior del tancament exterior.

Insonorització amb panells de
cartró-guix reblert amb tres planxes de 60 m/m llana de vidre. L’ús dels
materials que empram siguin en un futur reciclables.

 

El projecte tècnic presentat
cobreix el 90 % de les necessitats energètiques, amb els conseqüents estalvis
en la despesa de funcionament de l’edifici. Això ha de permetre la reversió del
cost d’inversió derivat de la implementació d’aquesta proposta.

La construcció
de les façanes es basada sobre l’ús de formigó armat in situ.

Aixequem un
sistema de façana que està d’acord amb tots els requeriments de façana de
qualsevol edifici dedicat a la música i dansa. Endemés de les exigències
arquitectòniques, incloses les proves de les característiques constructives
d’humitat i d’intercanvi de ventilació tècniques. A més a més, les façanes
ofereixen un sistema de control i d’il·luminació.

Segons els
nostres precàlculs podem tenir una producció anyal en coberta de 74.404 Kw. Amb
coberta impermeabilitzada de làmina polimorfa; més uns 29.840 Kw./any en façana
de buc d’escala recoberta amb plaques fotovoltaiques. Per tant, l’edifici
autogeneraria un total 104.244 Kw./any, que l’empresa municipal podria disposar
per compensar les pròpies de l’edifici.

 

Cal fer un
estudi de la petjada ecològica que produeix la construcció i fer seguiment de
l’ús de l’edifici.

 

Mitjançant la incorporació de la
làmina fotovoltaica en zona de coberta de volum nord, on situem les sales de
dansa compensem per damunt les necessitats anyals de l’edifici. També la pèrdua
de calories en el recorregut de conductes. Incorporem la acumulació es realitza mitjançant
dipòsit centralitzat per cadascuna de les instal·lacions independents, sense
intercanviador. L’acumulació hi haurà de portar, en paral·lel una caldera  per a poder arribar tot el volum com a mínim
a 70 ºC, i poder deixar córrer l’aigua en punts terminals a 65ºC i eliminar el
bacteri de la legionel·losi. El volum d’acumulació de 15 l./ dia x 10 (núm. de dutxes
i d’altres usos) = 150 l més . Pel que podríem anar a un de 200 l. Per si podam
treballar en paral·lel. Els intercanviadors se col·locaran independents i de
plaques 2 bateries (2+2) col·locant bombes de circulació centrífugues.

 

No obstant, actualment la
millor opció que es pot plantejar és una instal·lació mixta amb caldera de biomassa més panells solars de
recolzament.

 

Basar una instal·lació 100% en solar
tindria problemes amb l’excedent de calor que podem  trobar-nos entre estiu i hivern. Recomanem
una caldera de 100KW de pellets.

 

Il·luminació: S’ha intentat en el projecte produir que sigui al màxim de natural. Per a
hores nocturnes hi ha previst que tot/ els llums i totes les lluminàries hi
siguen ecoeficients a base tubs TheLight i de leds a tot les estàncies i focus.

 

Ventilació: el dissenys d’interior han tengut sempre present la creació de
circulacions de ventilació creuada directa de l’exterior així com l’existència
natural de xemeneies xunts que es practiquen en mitgera i l’obertura dels racons
panells de les finestres accionables així com la circulació de vapors i gasos
de vestidors mitjançant el pati, passatge i galeries de façana nord, per
renovació extracció d’aire.

 

 

En resum, la proposta tècnica
presentada recull les següents característiques

 

Ventilació natural i amb desplaçament natural de la massa aèria.

Aprofitament de la llum natural diürna.

Massa tèrmica elevada i exposada per elements de coberta i façanes.

Elements de protecció solar segons l’orientació.

Recuperació del calor residual.

Aïllament reforçat mitjançant la triple fulla dels tancaments i panells
sandvitx d’insonorització. Cobertes invertides de protecció pesant vegetal.

 

Inodors de doble descàrrega. Aixetes amb airejador. Urinaris amb sensors.

Recollida d’aigües pluvials.

 

Ús de materials reciclats / reusats / renovables: acer, vidre, suro, fusta,
etc.

Ús de materials locals: ceràmics, fusta, pedra, vidre, guix, calç, etc.

Construcció desmuntable: F.A. prefabricat, estructura i subestructures
d’acer i vidres. Panells de cartró-guix en divisòries, maons ceràmics,
linòleum, etc.

Materials d’alta tecnologia en instal·lacions energètiques: Panells Würth
acrílics i d’altres en façanes. Captadors de membrana o làmina solars i
captadors de fotovoltaica en coberta i en façana sud d’escala.     

 

No hi ha previsió de generar clima artificial; no hi haurà aire condicionat,
idò es resoldrà tot de manera natural i autosuficient.

Materials de baixa toxicitat: limitat al ciment del formigó i l’alumini en
alguns casos. Ambient i materials naturals. Bons espais de relació humana.

Naturalesa visible des d’endins i des d’enfora.

 

 

 

REQUISITS FUNCIONALS

 

1.      Unim sales extremes que fan de caps que taponen els extrems. L’edifici s’ha
de llegir com única peça arquitectònica. Una columna vertical que és circulació
del corredor es penja a redós d’ambdues mans les sales que conformen el
programa. Significar una àrea residual dotant-la de contingut no marginal.

 

2.      Treballem un doble pla. Subsumint-nos a les alçades preexistents de l’avinguda
de l’antiga contramurada i el nivell de la Plaça, d’un costat i per un altre mitjançant la diferent plàstica formal
dels materials diferenciem funcions a tres nivells sobre la cota  ±0’00. Conformant-los en una única unitat.
Buits oberts a la llum, massissos que se’n tanquen a la incidència directa.

 

3.      Fugim d’excavar idò se’ns en va el PEM. Tres nivells doncs. Buc de
comunicació vertical a mig camí dels corredors. Sales d’ús directe i general en
planta baixa amb sortida a via pública, ço és , el passatge vegetal. Professors
i arxius en la primera i aules individualitzades assistides de professor. En
tercer nivell de sales d’usos depurats i massius de dansa i grups musicals.

 

4.      Es pretén que tinguem el màxim d’il·luminació natural durant el dia,
malgrat la sensació de volum tancat que presenta. Això s’aconsegueix mitjançant
el disseny de façanes i cobertes resoltes amb vidre, i amb la manipulació de
les lames de les façanes sud-est i nord-est per a que la claror incideixi sobre
aules, espais, sales, etc a la cara nord aconseguim la il·luminació amb
envidrat de façanes.

 

5.      El TRAST, edifici i pas, s’estructuren en volums funcionalment, en tres
parts clarament diferenciades. Per alçades.

             

Volums multifunció, acull
les diverses funcions necessàries per al correcte desenvolupament de les
activitats musicals i dansaires o de qualsevol altre caire.

Nucli de instal·lacions en un
volum vertical. Junt la mitgera i en planta baixa les elèctriques, aigua
potable, calderes, bateries de fotovoltaica, ACS, vestidors, etc.

Fotovoltaica i solar en coberta
en buc d’escala. Una única zona establint els buits i patiets de pas
d’instal·lacions, etc. Espai d’instal·lacions tècniques i maquinària.

 

Planta baixa: accés principal de filtre,
vestíbul i connexió amb  nucli de
comunicació vertical (ascensor i escala) espai polivalent junt a vestíbul i
accés. Centre de transformació, CGP, junt a l’entrada i recepció. Audició i
assaigs jovenívols amb accés directe.

Planta primera. Pal·ladianament:
la del mig, d’administració i representació i activitats d’infants i majors
tutoritzades. Els professors veuen i són vistos des de sa plaça.

Planta segona. La més alta. Simbòlicament són
les espirituals, la dansa i la música culta,i la intimista de cambra. S’oculten
a la vista més pública.

 

 

 

S’ha creat sèrie de patis
d’instal·lacions per a que quedessin integrats i amagats en el disseny
arquitectònic.

 

 

CONSTRUCTIUS

 

Fonaments i estructura.

Fonaments fet a base de sabates corregudes o llosa armada ens pot
estabilitzar el terreny en el seu desnivell. Sobre ella cream un mur de formigó
vist que du els pilars embeguts que coronaram en el seu final per tal de lligar
tota la part superior. Es pot resoldre tota l’estructura mitjançant ELEMENTS
PREFABRICATS de formigó armat. Des d’ací perllonguen els pilars o murs de
formigó armat (F.A.) fins la coronació. Les bigues transversals hi aniran entre
pòrtics longitudinals. En la part superior, la coberta de les sales de dansa és
inclinada per a rebre claror i la incidència dels raigs solars sobre la
membrana fotovoltaica. En la zona posterior tenim dos elements que ens
relliguen l’estructura: el mur i l’escala d’evacuació de públic, que a més, és
manteniment d’instal·lacions, que ens traven els murs. La caixa d’ascensor serà
de FA in situ, element de suport. L’estructura forjats serà de llosa armada
alleugerida o de plaques alveolars de formigó tesat prefabricada. Per una altra
banda la part del volum d‘entrada, al nord, està resolt igualment mitjançant
element de F.A. prefabricats. Les grades de la sala d’audicions resoltes amb elements
prefabricats i in situ.

 

Cobertes
planes:
invertida de protecció pesant de terres vegetals i graves i vegetació.  

Coberta inclinada: instal·lacions
de captadors solars i d’altres mitjans d’enginyeria.

Tancaments.

Tot tancament
massís estarà compost per tres fulles. Sandvitx prefabricats. Fulla exterior i
interior de formigó, fulla mitja d’aïllant interior.

Tancament d’escala
serà de vidre sobre subestructura metàl·lica i una exterior composta per lames
de vidre PV-mòduls acrílics de la marca Würth Solar per a captació de
radiacions solars i amb inserció discrecional de plaques de cèl·lules
fotovoltaiques PV-mòduls de film CIS de la marca Würth o similar.

En algun dels cossos
opacs, la primera fulla serà de maó massís ‘Gero’ i la interior de panell de
cartró-guix.

 

Particions i divisions. Insonorització.

Mitjançant subestructura d’alumini i  panells de cartró-guix segons funció i espai
a dividir. Igualment alguns murs caldrà resoldre’ls amb maó semi-massís tipus
‘Gero’. L’envà de separació de les dues sales de dansa serà mòbil i motoritzat.
Amb miralls per a que els dansaires puguin emmirallar-s’hi.

 

Portam de vidre subestructura de perfilaria d’acer.

Vidre de
doble fulla amb càmera de deshidratació buida. 6+8+4.

 

Paviments.

Les sales seran de Biosuro^® de 8 m/m sobre tauler marí
contraplacat de 15 m/m i sobre contraplacat marí de xapat de 12 m/m assentat
sobre tascons esmortidors sobre làmina de barrera de vapor col·locada sobre la
solera de 20 cm i finalitzada sobre morter autoanivellant al 1/ 1000. Les sales seran de parquet sobre làmina anti-impacte.

La resta de elements
comuns de l’edifici es resoldrà amb paviment continu de formigó, resines i
quars. Acabat amb pintura.

En els
vestidors serà de lloseta ceràmica antilliscant de junta ampla.

La decoració de les parets d’accés seran panellades amb DM contraxapat de
fusta de cirerer per a donar calidesa a la dita zona.

Marquesines d’entrada i filtre de la part superior seran resoltes amb
lloses de formigó armat i perfilaria embeguda d’acer.  

 

Altres.

Les portes d’accés serà resolt amb perfil d’acer pintat amb esmalt rugós i
fusta de tauler d’IPE.

 

 

                                                                    

 

 

La superfície total construïda és
de 1.732 m²

El pressupost total d’obra és
1.956.224,00 €

 

Per tant la relació quantificada
és de 1.956.224,00 € / 1.732 m² = 1.129,46 €
/  m²