ARCHILETTERS

YESTERDAY WAS A GREAT DAY. I TOLD THIS COMMENTS

(mixed in English or Catalan) DURING THE VISITE WITH THE DUTCH SCHOOL:

I) First I’ll explain the evolution of the site.

La història d’aquest espectacular
complex d’edificis sorgeix d’un gran esforç del govern de la Generalitat Valenciana per
integrar i expandir la ciutat a la zona de la periferia sudoriental de la ciutat compresa entre  camps de conreu, l’antiga carretereta que duia a El Saler, unes vies fèrries de tren, una futura autopista, certes àrees industrial en desús dins del llit del Túria i d’altres zones limítofes.

La ciutat de les Arts i de les Ciències tardarien deu
anys a construir-se. L’aposta fou feta a instàncies del catedràtic d’Història de la Ciència de la Universitat de València, En López Piñero, que comboià l’economista i urbanista, i  alcalde d’aleshores, en Ricard Pérez Casado en aquesta aventura.

Santiago Calatrava ganyà el concurs
de 2001 per a l’ adjudicació del projecte que, aleshores, incloïa la torre
de telecomunicacions més alta de tot Europa. Ens enlarirava envers el futur més avantguardista i en pro del coneixement. El fus, la torre de comunicacions era substentada por tres gratacels triangulars dedicats a oficines, televisions, ràdios, etc.. Amb una alçada d’uns 327m,  encara hi hagué algun intent de ferla més alta. La torre hi hauria constituït l’element més visible del complex i de la ciutat de València. Ja en temps del PSOE, a punt de caure va denegar un estri, un símbol i un ferrament que ens enlairava dellà de la nostra provincianitat. Denegaren la torre sota l’excusa de que invadia el trajecte d’aterratge dels avions que hi ha entre la mar envers l’aeroport de Manises. La realitat era que una colònia NO podria tenir un element que depassava les possibilitats d’una societat colonial en trànsit cap a la seua llibertat de manera pacífica. Pensaven els ponentins colonitzadors en el seu ‘corral d’estat’ i la subsegüent caiguda de la Generalitat en mans d’En Zaplana. Llavors, els crits en pro de l’estalvi i l’excés de despesa per part dels populars valencians era la mateixa que la que esgremeixen els comunistes españols actuals, però instal·lats a València, amb la prolongació de Blasco i Banyes fins la platja per tal de carregar-se El Cabanyal.   

Els canvis polítics vingueren en 1996 i immediatament dugueren, a substituir la torre
per un centre de música i un d’òpera, el Palau de les Arts.

Anys després, recuperant-se de l’esglai, els espanyols encarregarien la mateixa torre de comunicacions, però aquest viatge, ja no dins d’una colònia conquerida sinó en la gran metròpoli tentacular aquella dita Madrid. L’encarregaren al mateix arquitecte i que encara la volien corregida en alçada. Com correspon a un país no colonial.  Lliure de triar sobre el seu futur com és Espanya. Sense cap crítica economicista o de cap altre caire al respecte de cap segment de l’espectre polític i/o social espanyol.

Ha de fer goig de tindre estat propi, eh !

II) About Santiago Calatrava.

 – Now I’ll explain about the
architect who designed, and taught, the City of Arts and Sciences.

–  Santiago Calatrava was born in
València in 1951.

–  He studied at the Valencian School
of Architecture.

–  After his course he immigrated to
Zurich to study engineering.

–  He won several prizes for his
designs in central Europe.

–     He never forgot about Valencia and
in 1986 in an exhibition Calatrava explained his vision of Valencia.

   –  In the late 20^th century
this area was outside
            València.

–  During the 20^th century
this was an industrial area linked to the port. And its other auxiliary
industries.

– 
I remember when I was ten years old
I came to this site to collect leaves from the trees to give to may
silkworms.

L’Hemisfèric,
amb la planta en forma d’ull i la seua cúpula hemisfèrica
de portes i coberta mòbil amb  nervadures, n’ocupa una superfície de
2.561 metres quadrats i es construí des de 1996 a 1998.

El Museu de la
Ciència,  de 241 metres de longitud és una iteració
simètrica de  nervadures, a tall d’arbres closes per 
superfícies vidrades a nord que permeten de dispondre de la màxima llum
natural al seu
interior.

L’oceanogràfic és el més gran aquari de tot Europa. És dissenyat per Fèlix Candela, arquitecte d’origen valencià de Monòver però que emigrà amb al seua  família a Madrid i que després de la guerra d’España li tocà emigrar a Mèxic on desenvolupa tota la teoria i pràctica de fer voltes i formes catalanes en formigó armat a tall de membranes de gruixa primíssima.

Si voleu més sobre les acotacions i comentaris podeu passar al “Vull llegir més…“