Vos vaig fer aquesta entrada fa uns dies arran d'una recent prostitució professional covada i perpetrada endins de la mateixa seu del CTAV. A ser veraços, covada a un restaurant, en un sopar on acudí l'alcaldessa, membres del consistori valencià i algun membre de la junta de govern, on es produïren un bescanvi de favors, segurament, no confessables.No totes i tots els professionals de l'humil ofici de ser UN ARQUITECTE (artesans de la tècnica) tenen la mateixa escala de valors morals, ètics sobre el vell i bell ofici de contruir.
PS: DE MOMENT N'HI HA 200, DE SUBSCRIPCIONS DE COL·LEGUES VALENCIANS-NO PROSTITUÏTS-, A FAVOR DEL MATEIX.
Heus ací el manifest:
ELS/LES ARQUITECTES I EL CABANYAL
El Col·legi d'Arquitectes (COACV) ha emés un pronunciament oficial sobre la hipotètica generació d'espoliació patrimonial a causa del projecte urbanístic que promou l'Ajuntament de València, conegut com a 'Prolongació de l'Avinguda Blasco Ibáñez fins al mar', a través del cor dels barris històrics del Cabanyal-Canyamelar.
Segueix en el vull llegir ( + )
El
Col·legi, com a organització professional és plural i, evidentment, no
en tots els casos cada col·legiat/ada ha de sentir-se plenament
representat/ada davant l'opinió pública. Per això resulta exigible, si
vol mantenir el seu ascendent i prestigi social, que incentive des de
l'àmbit col·legial els debats necessaris perquè hi puguen aflorar les
diferències, abans de pronunciar-se en conflictes que, com el del
Cabanyal, han adquirit una dimensió compromesa, de gran abast.
Res d'això s'ha produït a l'hora de dictaminar que el pla municipal no genera espoliació patrimonial. No només això, sinó que no s'ha comptat amb cap dels arquitectes que, des d'un indiscutible reconeixement professional i/o docent, han qüestionat aquesta actuació de forma raonada i pública.
Però a més de ser objectable el procediment, l'informe resultant defuig un pronunciament lliure i propi de la nostra qualificació professional, inhibint-se de la seua responsabilitat tècnica.
L'informe emès ve a dir que, com que unes determinades sentències judicials han avalat la seua legalitat, no és possible que s’hi produesca espoli, una argumentació discutible i que no té res a veure amb el nostre ofici. Sorprén quan, pel contrari, el Col·legi ha mantingut una trajectòria que tenia a gala pronunciar-se sobre diverses polèmiques urbanes des d'una posició en general gelosa de la seua independència i del seu fonament professional, esgrimint arguments d'arquitectura, urbanisme i patrimoni, els que corresponen a la seua esfera de coneixement.
Per això era d'esperar una anàlisi feta amb rigor en resposta a la petició que va motivar la comanda ministerial, evitant-nos al col·lectiu d'arquitectes l’assumpció d'una afirmació infundada i acientífica, com ho és dir que "el passeig al Mar, el seu projecte i traçat formen part de l'estructura urbana del Cabanyal-Canyamelar, (...) constituint una traça històrica d'enorme valor estructurant". Una afirmació que va servir en el seu dia per a confondre els tribunals, però que no pot enganyar cap professional que així es valore dins del camp de l'arquitectura i de l'urbanisme.
Qui subscrivim açò no ens podem conformar que s’utilitze la representació del col·lectiu sense una mínima exigència professional, immune a interferències i servituds de tot tipus, i ens veiem obligats a discrepar d'aquest informe del COACV.
Som molts els col·legiats i col·legiades que considerem aquest projecte un atemptat contra un patrimoni singular de la ciutat, que produeix espoli manifest i que no existeix recolzament raonable que ho justifique.
Ens sembla un pla socialment inacceptable, a més de ser econòmicament inviable, urbanísticament desaconsellable i patrimonialment recusable. En cap cas és real la vinculació de la prolongació del passeig amb la rehabilitació del barri; aquesta és una teoria improvisada, que no respon a la realitat i que no està contrastada.
Malauradament hi ha exemples, fins i tot a València, que demostren la ineficàcia d'actuacions desproporcionades i alienes a l'entorn, inductores de major deteriorament i que, no obstant això, van nàixer justificant-se en suposades millores que mai no han pogut garantir.
Igualment afirmem que hi ha solucions urbanístiques capaços de resoldre el problema de connectivitat i d'articulació entre barris sense haver de recórrer a actuacions reduccionistes i agressives contra la seua caracterització.
Com a professionals de la matèria no podem admetre aquest fals apriorisme que pretén vincular el futur del barri del Cabanyal amb la prolongació d'una avinguda de trànsit que li és aliena i que no reconeix ni respecta els seus valors. Per això manifestem el nostre desacord amb l'informe emès pel COACV, així com amb el pla aprovat, i reivindiquem la necessitat de reconduir el procés renunciant a aquesta prolongació i abordant la rehabilitació integral del barri del Cabanyal com a patrimoni dels seus habitants i de la cultura de la ciutat.
Donat el conflicte plantejat, en lloc de manifestar-se de la manera que ho ha fet,haguérem preferit que el Col·legi actuara com a mediador, no només a favor dels que s'estan veient directament afectats sinó, en general, en benefici de València, que és alguna cosa més que una abstracció urbana. Parlem d'un espai de concòrdia i acord ciutadà mereixedor d'una governança participativa.
A València, febrer de 2010
Res d'això s'ha produït a l'hora de dictaminar que el pla municipal no genera espoliació patrimonial. No només això, sinó que no s'ha comptat amb cap dels arquitectes que, des d'un indiscutible reconeixement professional i/o docent, han qüestionat aquesta actuació de forma raonada i pública.
Però a més de ser objectable el procediment, l'informe resultant defuig un pronunciament lliure i propi de la nostra qualificació professional, inhibint-se de la seua responsabilitat tècnica.
L'informe emès ve a dir que, com que unes determinades sentències judicials han avalat la seua legalitat, no és possible que s’hi produesca espoli, una argumentació discutible i que no té res a veure amb el nostre ofici. Sorprén quan, pel contrari, el Col·legi ha mantingut una trajectòria que tenia a gala pronunciar-se sobre diverses polèmiques urbanes des d'una posició en general gelosa de la seua independència i del seu fonament professional, esgrimint arguments d'arquitectura, urbanisme i patrimoni, els que corresponen a la seua esfera de coneixement.
Per això era d'esperar una anàlisi feta amb rigor en resposta a la petició que va motivar la comanda ministerial, evitant-nos al col·lectiu d'arquitectes l’assumpció d'una afirmació infundada i acientífica, com ho és dir que "el passeig al Mar, el seu projecte i traçat formen part de l'estructura urbana del Cabanyal-Canyamelar, (...) constituint una traça històrica d'enorme valor estructurant". Una afirmació que va servir en el seu dia per a confondre els tribunals, però que no pot enganyar cap professional que així es valore dins del camp de l'arquitectura i de l'urbanisme.
Qui subscrivim açò no ens podem conformar que s’utilitze la representació del col·lectiu sense una mínima exigència professional, immune a interferències i servituds de tot tipus, i ens veiem obligats a discrepar d'aquest informe del COACV.
Som molts els col·legiats i col·legiades que considerem aquest projecte un atemptat contra un patrimoni singular de la ciutat, que produeix espoli manifest i que no existeix recolzament raonable que ho justifique.
Ens sembla un pla socialment inacceptable, a més de ser econòmicament inviable, urbanísticament desaconsellable i patrimonialment recusable. En cap cas és real la vinculació de la prolongació del passeig amb la rehabilitació del barri; aquesta és una teoria improvisada, que no respon a la realitat i que no està contrastada.
Malauradament hi ha exemples, fins i tot a València, que demostren la ineficàcia d'actuacions desproporcionades i alienes a l'entorn, inductores de major deteriorament i que, no obstant això, van nàixer justificant-se en suposades millores que mai no han pogut garantir.
Igualment afirmem que hi ha solucions urbanístiques capaços de resoldre el problema de connectivitat i d'articulació entre barris sense haver de recórrer a actuacions reduccionistes i agressives contra la seua caracterització.
Com a professionals de la matèria no podem admetre aquest fals apriorisme que pretén vincular el futur del barri del Cabanyal amb la prolongació d'una avinguda de trànsit que li és aliena i que no reconeix ni respecta els seus valors. Per això manifestem el nostre desacord amb l'informe emès pel COACV, així com amb el pla aprovat, i reivindiquem la necessitat de reconduir el procés renunciant a aquesta prolongació i abordant la rehabilitació integral del barri del Cabanyal com a patrimoni dels seus habitants i de la cultura de la ciutat.
Donat el conflicte plantejat, en lloc de manifestar-se de la manera que ho ha fet,haguérem preferit que el Col·legi actuara com a mediador, no només a favor dels que s'estan veient directament afectats sinó, en general, en benefici de València, que és alguna cosa més que una abstracció urbana. Parlem d'un espai de concòrdia i acord ciutadà mereixedor d'una governança participativa.
A València, febrer de 2010
