Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Setembre 2010 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930   
josep_blesa | ARCHITECTURES | diumenge, 11 d'abril de 2010 | 19:20h
Post dedicat a En Miquel Àngel Moyà (Els límits de la terra).

NOTA PRÈVIA: EL TRAST ÉS UN CONCEPTE ÚNIC DE CIUTADELLA.

LA VILA VELLA DE CIUTADELLA DE MENORCA té un encís especial per la dimensió i traçat dels carrers, on s'arrengleren les cases profundes una al costat de l'altra, donant lloc a les cases de trast. Que és el mateix concepte pel qual ens encisa El Cabanyal. És la dimensió entre dues mitgeres. No confondre amb el concepte valencià de navada. Que seria en la dimensió perpendicular.  Tenen una dimensió pràctica d'acord a les mesures i dimensions dels arbres, idò, són les de les bigues i biguetes amb que podien traginar i bastir les construccions d'edificis i embarcacions.



A.  EMPLAÇAMENT. INTEGRACIÓ EN L’ENTORN

 

Resoldre la complexa forma planimètrica i topogràfica de la petjada de la parcel·la que acull la futura Escola de música i dansa municipal.

Cream un NOU TRAST amb passera. Incorporar les permanències existents considerades una oportunitat per sobre de la dificultat. La successió de trencaments de línies de les mitgeres és una avantatge que aprofitem per a crear patis de respiració i il·luminació. Les diferències d’alçades són emmarcades per jardins verticals. El desnivell topogràfic és aprofitat per a inserir la forma corba de la sala d’audicions. El pas entre la contramurada i el carrer de na Rossinyol és convertit en una mena de passatge obert entre la caixa/casa de la música i la dansa entre tots dos plans. De plaça a plaça. La plaça de dalt pot esdevenir un petit auditori obert en certes èpoques de l’any. Fer-hi de la activitat vital el seu leitmotiv. Fer un pol urbà, d’encontre. En trànsit pels carrers podem detectar que allà hom es fa art, música, dansa i amistats.

Els volums transparenten eixa activitat civilitzada de la ciutat.  I de tota l’illa. Transposam la idea de ciutat a la de l'edifici. Immergint-nos-hi, de bell nou, en ella i bevent de la seua essència.

L’orientació de la parcel·la és cabdal. L’edifici s’obre cap al nord i est. Bon matí llum tènue, a la tarda la llum natural penetra per la façana nord. Notam la frescor del passatge i de la coberta vegetal que acull, també, les plaques solars i fotovoltaiques.

Simbiosis entre vegetació, arquitectura i ciutat viscuda: arquitecturbanisme.

La façana interior del petit pati es tanca per a evitar convertir els espais en hivernacles. Sols l’element de comunicació vertical acull les plaques energètiques i fa de brise-soleil de la incidència del sol de migjorn.  Il·luminem l’escala i alhora guanyam energia per a poder encendre els llums nocturns. Compensam la despesa energètica. Cercam el balanç Zero de CO2.


Slider  mostra l'evolució del disseny al llarg de tot el procés amb els dubtes, encerts, marxes arrere i avant pròpies de qualsevol tasca subjectiva.
 

Si voleu llegir més punxeu ací

 

Memòria tècnica de l’escola Municipal de música i dansa.

 

 

 

ÍNDEX

 

A.EMPLAÇAMENT.INTEGRACIÓEN L’ENTORN.

B.       SOLUCIÓ ARQUITECTURBANA.

C.       SOSTENIBILITAT

D.       CRITERIS DE PROJECTE

E.        PROPOSTA ECONÒMICA


 


 

 

 

 


 

B.   SOLUCIÓ ARQUITECTURBANA

 

 

La traça urbana ens mana. El trast i la passera. Les mitgeres ens indiquen on cal recolzar l’edifici. També el seu perfil i els daltabaixos de les mateixes, on aprofitam per a urbanitzar-los i incloure’ls. Incorporant el jardí vertical al nostre espai urbanitzat. Per la inserció de l’artefacte arquitectònic. Servem les condicions ordenancistes del planejament escrupolosament. Cream carrer. Passatge-passera protegit de la solana però no de la llum. Amagam l’accés que obliga al seu pas. Obrim les sales de grups i d’audició als plans d’accés i d’evacuació que poden esdevenir lloc de representació mitjançant l’emPLAÇAment.

L’encavallament intern de volums sols és la transposició de les diverses sales i els seus espais sobre una línia pròxima a una bisectriu de les mitgeres preexistents sobre una columna vertebral que és el mínim corredor de cada planta. Tal i com passa en les traces de la planimetria de la Ciutat.

El resultat formal final una sèrie de paral·lelepípedes que fan sensació d’un únic volum que crea la façana del passatge. Les irregularitat s’amaguen al darrere i se’n distancien de l’altra façana que fa lloc al pati de ventilació del sud.

Les activitats de la banda i del petit auditori resten en planta baixa amb l’arxiu de suport.  Auditori amb doble sortida. La gent transita i observa els membres de la banda assajar. Els grups de música poden oferir concerts en la placeta superior àdhuc des de les aules d’assaig. Una coberta prima els fa de recer i s’endinsa en la placeta donant continuïtat al bloc central.

En segon nivell hi ha la sala dels professors, secretaria i arxius. També les saletes d’estudi individualitzades. 3 aules de música i  moviment. 2 de llenguatge musical que taponen.

En el tercer nivell els volums de dansa guanyen en alçada. S’hi connecten ambdues sales. Podent conformar-ne una de 160 m2. Envà flexible i mòbil. Taponem als dos caps amb sales de música de cambra i les de música i moviment.

Tots els elements humits i vestidors es trobem situats dins de la pròpia zona superposats. Hi ha quartos de neteja i sales tècniques estratègicament situats en totes plantes i coberta. 

Hipòtesi de partida és el PEM. Curt per al programa. Tesi és aconseguir-ho i comporta la inclusió de tot en un edifici que no tinga ni tan sols semisoterrani. Evita problemes de bestreta amb els veïnats.

 

C.  SOSTENIBILIDAD

 

Estudi de Gestió i Reciclatge de residus de la construcció.

Aplicació projectual de materials reciclables.

Autosuficiència: arquitectura i enginyeria que cobreix el 90 % de les necessitats energètiques.

Sistemes passius: il·luminació solar, ventilacions i renovacions. Vegetació incorporada en passatge i cobertes vegetals.

Sistemes actius: solar per a ACS i fotovoltaica (coberta i façana de buc d’escala) més biomassa.

Ús de materials sostenibles i registrats. Suro i parquet en paviments i alguns revestiments. Així com els elements de vidre de la fulla interior del tancament exterior.

Insonorització amb panells de cartró-guix reblert amb tres planxes de 60 m/m llana de vidre. L’ús dels materials que empram siguin en un futur reciclables.

 

El projecte tècnic presentat cobreix el 90 % de les necessitats energètiques, amb els conseqüents estalvis en la despesa de funcionament de l’edifici. Això ha de permetre la reversió del cost d’inversió derivat de la implementació d’aquesta proposta.

La construcció de les façanes es basada sobre l’ús de formigó armat in situ.

Aixequem un sistema de façana que està d’acord amb tots els requeriments de façana de qualsevol edifici dedicat a la música i dansa. Endemés de les exigències arquitectòniques, incloses les proves de les característiques constructives d’humitat i d’intercanvi de ventilació tècniques. A més a més, les façanes ofereixen un sistema de control i d’il·luminació.

Segons els nostres precàlculs podem tenir una producció anyal en coberta de 74.404 Kw. Amb coberta impermeabilitzada de làmina polimorfa; més uns 29.840 Kw./any en façana de buc d’escala recoberta amb plaques fotovoltaiques. Per tant, l’edifici autogeneraria un total 104.244 Kw./any, que l’empresa municipal podria disposar per compensar les pròpies de l’edifici.

 

Cal fer un estudi de la petjada ecològica que produeix la construcció i fer seguiment de l’ús de l’edifici.

 

Mitjançant la incorporació de la làmina fotovoltaica en zona de coberta de volum nord, on situem les sales de dansa compensem per damunt les necessitats anyals de l’edifici. També la pèrdua de calories en el recorregut de conductes. Incorporem la acumulació es realitza mitjançant dipòsit centralitzat per cadascuna de les instal·lacions independents, sense intercanviador. L’acumulació hi haurà de portar, en paral·lel una caldera  per a poder arribar tot el volum com a mínim a 70 ºC, i poder deixar córrer l’aigua en punts terminals a 65ºC i eliminar el bacteri de la legionel·losi. El volum d’acumulació de 15 l./ dia x 10 (núm. de dutxes i d’altres usos) = 150 l més . Pel que podríem anar a un de 200 l. Per si podam treballar en paral·lel. Els intercanviadors se col·locaran independents i de plaques 2 bateries (2+2) col·locant bombes de circulació centrífugues.

 

No obstant, actualment la millor opció que es pot plantejar és una instal·lació mixta amb caldera de biomassa més panells solars de recolzament.

 

Basar una instal·lació 100% en solar tindria problemes amb l’excedent de calor que podem  trobar-nos entre estiu i hivern. Recomanem una caldera de 100KW de pellets.

 

Il·luminació: S’ha intentat en el projecte produir que sigui al màxim de natural. Per a hores nocturnes hi ha previst que tot/ els llums i totes les lluminàries hi siguen ecoeficients a base tubs TheLight i de leds a tot les estàncies i focus.

 

Ventilació: el dissenys d’interior han tengut sempre present la creació de circulacions de ventilació creuada directa de l’exterior així com l’existència natural de xemeneies xunts que es practiquen en mitgera i l’obertura dels racons panells de les finestres accionables així com la circulació de vapors i gasos de vestidors mitjançant el pati, passatge i galeries de façana nord, per renovació extracció d’aire.

 

 

En resum, la proposta tècnica presentada recull les següents característiques

 

Energia

Ventilació natural i amb desplaçament natural de la massa aèria.

Aprofitament de la llum natural diürna.

Massa tèrmica elevada i exposada per elements de coberta i façanes.

Elements de protecció solar segons l’orientació.

Recuperació del calor residual.

Aïllament reforçat mitjançant la triple fulla dels tancaments i panells sandvitx d’insonorització. Cobertes invertides de protecció pesant vegetal.

 

Aigua

Inodors de doble descàrrega. Aixetes amb airejador. Urinaris amb sensors.

Recollida d’aigües pluvials.

 

Materials

Ús de materials reciclats / reusats / renovables: acer, vidre, suro, fusta, etc.

Ús de materials locals: ceràmics, fusta, pedra, vidre, guix, calç, etc.

Construcció desmuntable: F.A. prefabricat, estructura i subestructures d’acer i vidres. Panells de cartró-guix en divisòries, maons ceràmics, linòleum, etc.

Materials d’alta tecnologia en instal·lacions energètiques: Panells Würth acrílics i d’altres en façanes. Captadors de membrana o làmina solars i captadors de fotovoltaica en coberta i en façana sud d’escala.     

 

Salut

No hi ha previsió de generar clima artificial; no hi haurà aire condicionat, idò es resoldrà tot de manera natural i autosuficient.

Materials de baixa toxicitat: limitat al ciment del formigó i l’alumini en alguns casos. Ambient i materials naturals. Bons espais de relació humana.

Naturalesa visible des d’endins i des d’enfora.


 

D.   CRITERIS DE PROJECTE

 

 

REQUISITS FUNCIONALS

 

1.      Unim sales extremes que fan de caps que taponen els extrems. L’edifici s’ha de llegir com única peça arquitectònica. Una columna vertical que és circulació del corredor es penja a redós d’ambdues mans les sales que conformen el programa. Significar una àrea residual dotant-la de contingut no marginal.

 

2.      Treballem un doble pla. Subsumint-nos a les alçades preexistents de l’avinguda de l’antiga contramurada i el nivell de la Plaça, d’un costat i per un altre mitjançant la diferent plàstica formal dels materials diferenciem funcions a tres nivells sobre la cota  ±0’00. Conformant-los en una única unitat. Buits oberts a la llum, massissos que se’n tanquen a la incidència directa.

 

3.      Fugim d’excavar idò se’ns en va el PEM. Tres nivells doncs. Buc de comunicació vertical a mig camí dels corredors. Sales d’ús directe i general en planta baixa amb sortida a via pública, ço és , el passatge vegetal. Professors i arxius en la primera i aules individualitzades assistides de professor. En tercer nivell de sales d’usos depurats i massius de dansa i grups musicals.

 

4.      Es pretén que tinguem el màxim d’il·luminació natural durant el dia, malgrat la sensació de volum tancat que presenta. Això s’aconsegueix mitjançant el disseny de façanes i cobertes resoltes amb vidre, i amb la manipulació de les lames de les façanes sud-est i nord-est per a que la claror incideixi sobre aules, espais, sales, etc a la cara nord aconseguim la il·luminació amb envidrat de façanes.

 

5.      El TRAST, edifici i pas, s’estructuren en volums funcionalment, en tres parts clarament diferenciades. Per alçades.

             

Volums multifunció, acull les diverses funcions necessàries per al correcte desenvolupament de les activitats musicals i dansaires o de qualsevol altre caire.

Nucli de instal·lacions en un volum vertical. Junt la mitgera i en planta baixa les elèctriques, aigua potable, calderes, bateries de fotovoltaica, ACS, vestidors, etc.

Fotovoltaica i solar en coberta en buc d’escala. Una única zona establint els buits i patiets de pas d’instal·lacions, etc. Espai d’instal·lacions tècniques i maquinària.

 

Planta baixa: accés principal de filtre, vestíbul i connexió amb  nucli de comunicació vertical (ascensor i escala) espai polivalent junt a vestíbul i accés. Centre de transformació, CGP, junt a l’entrada i recepció. Audició i assaigs jovenívols amb accés directe.

Planta primera. Pal·ladianament: la del mig, d’administració i representació i activitats d’infants i majors tutoritzades. Els professors veuen i són vistos des de sa plaça.

Planta segona. La més alta. Simbòlicament són les espirituals, la dansa i la música culta,i la intimista de cambra. S’oculten a la vista més pública.

 

 

 

S’ha creat sèrie de patis d’instal·lacions per a que quedessin integrats i amagats en el disseny arquitectònic.

 

 

CONSTRUCTIUS

 

Fonaments i estructura.

Fonaments fet a base de sabates corregudes o llosa armada ens pot estabilitzar el terreny en el seu desnivell. Sobre ella cream un mur de formigó vist que du els pilars embeguts que coronaram en el seu final per tal de lligar tota la part superior. Es pot resoldre tota l’estructura mitjançant ELEMENTS PREFABRICATS de formigó armat. Des d’ací perllonguen els pilars o murs de formigó armat (F.A.) fins la coronació. Les bigues transversals hi aniran entre pòrtics longitudinals. En la part superior, la coberta de les sales de dansa és inclinada per a rebre claror i la incidència dels raigs solars sobre la membrana fotovoltaica. En la zona posterior tenim dos elements que ens relliguen l’estructura: el mur i l’escala d’evacuació de públic, que a més, és manteniment d’instal·lacions, que ens traven els murs. La caixa d’ascensor serà de FA in situ, element de suport. L’estructura forjats serà de llosa armada alleugerida o de plaques alveolars de formigó tesat prefabricada. Per una altra banda la part del volum d‘entrada, al nord, està resolt igualment mitjançant element de F.A. prefabricats. Les grades de la sala d’audicions resoltes amb elements prefabricats i in situ.

 

Cobertes planes: invertida de protecció pesant de terres vegetals i graves i vegetació.  

Coberta inclinada: instal·lacions de captadors solars i d’altres mitjans d’enginyeria.

Tancaments.

Tot tancament massís estarà compost per tres fulles. Sandvitx prefabricats. Fulla exterior i interior de formigó, fulla mitja d’aïllant interior.

Tancament d’escala serà de vidre sobre subestructura metàl·lica i una exterior composta per lames de vidre PV-mòduls acrílics de la marca Würth Solar per a captació de radiacions solars i amb inserció discrecional de plaques de cèl·lules fotovoltaiques PV-mòduls de film CIS de la marca Würth o similar.

En algun dels cossos opacs, la primera fulla serà de maó massís ‘Gero’ i la interior de panell de cartró-guix.

 

Particions i divisions. Insonorització.

Mitjançant subestructura d’alumini i  panells de cartró-guix segons funció i espai a dividir. Igualment alguns murs caldrà resoldre’ls amb maó semi-massís tipus ‘Gero’. L’envà de separació de les dues sales de dansa serà mòbil i motoritzat. Amb miralls per a que els dansaires puguin emmirallar-s'hi.

 

Portam de vidre subestructura de perfilaria d’acer.

Vidre de doble fulla amb càmera de deshidratació buida. 6+8+4.

 

Paviments.

Les sales seran de Biosuro® de 8 m/m sobre tauler marí contraplacat de 15 m/m i sobre contraplacat marí de xapat de 12 m/m assentat sobre tascons esmortidors sobre làmina de barrera de vapor col·locada sobre la solera de 20 cm i finalitzada sobre morter autoanivellant al 1/ 1000. Les sales seran de parquet sobre làmina anti-impacte.

La resta de elements comuns de l’edifici es resoldrà amb paviment continu de formigó, resines i quars. Acabat amb pintura.

En els vestidors serà de lloseta ceràmica antilliscant de junta ampla.

La decoració de les parets d’accés seran panellades amb DM contraxapat de fusta de cirerer per a donar calidesa a la dita zona.

Marquesines d’entrada i filtre de la part superior seran resoltes amb lloses de formigó armat i perfilaria embeguda d’acer.  

 

Altres.

Les portes d’accés serà resolt amb perfil d’acer pintat amb esmalt rugós i fusta de tauler d’IPE.

 

 

                                                                    

E.  PROPOSTA ECONÒMICA

 

 

La superfície total construïda és de 1.732 m2

El pressupost total d’obra és 1.956.224,00 €

 

Per tant la relació quantificada és de 1.956.224,00 € / 1.732 m2 = 1.129,46 € /  m2 

 

Comentaris: 2
  • Trast
    mamoya2 | dijous, 15 d'abril de 2010 | 13:25h
    Josep, aquí a Mallorca també es parlava del 'trast'. Ho record de quan era petit. (Pens que ara gairebé ja no ho diu ningú). I en efecte en el diccionari Alcover-Moll, l'accepció 7 diu que és pròpia de l'Empordà. Mallorca i Menorca. Que l'arquitecturbanisme sia en el futur una referència per a la millora de les ciutats! Abraçades i agraït pel teu post. Ma 
    • Gracis M.À. pel comentari:
      josep_blesa | dilluns, 24 de maig de 2010 | 23:43h
      Estàs darrerament que te n'ixes amb eixos textos tan acurats i profunds !
      En xerrren tant del aciutat que són una font d'inspiració, de meditació molt valuosos pels arquitecte i per a l'arquitectura.
      Una abraçada.
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats