Llibres del darrer trimestre… (I)
(Estem desconnectats -vacances nadalenques de bloc- i encara hem trobat un foradet per a fer un :
Llistat de les lectures des d’octubre,
perquè la garba està a punt de tombar-se esperant el comentari. No els hem pogut encabir tots, ho farem en un segon lliurament. Anit vam anar a veure (per fi coincidien els horaris amb la disponibilitat!) El erizo, bona adaptació a la pantalla de la novel·la “L’elegància de l’eriçó” de Muriel Barbery. Bona elecció d’actors (s’ajustaven als nos3 protagonistes imaginaris), però a la novel·la hi ha molt més, a la pel·lícula no hi cap tot… us la recomane (només n’érem cinc a la sala).
* “Em dic vermell” d’Orhan Pamuk. Al final ja no importa saber qui va ser l’assassí, només vols que et conten més històries. Reminiscències de “Les mil i una nit”, d’una altra cultura, d’un altre món, d’un altre temps… I el recurs de donar veu a cada protagonista seguint el fil de la història és fascinant… molt recomanable.
* “Pedra de tartera” de Maria Barbal. Tenim una trobada amb l’autora, ja ho detallarem més endavant. Ací ho teniu ja.
* “Tretze tristos tràngols” de Albert Sànchez Piñol. “La traducció a 37 llengües – del xinés a l’indi, de l’eslové al coreà- és un fet que per la seva universalitat i la seva rapidesa no té precedents en la literatura catalana. Aquest excepcional escriptor publica ara “Trezte Tristos Tràngols”, tretze contes que estimulen la nostra imaginació. Tan sorprenents i diversos que, a més de la força narrativa de l’autor, només tenen en comú que són tretze, que són tristos i que els seus personatges passen tràngols” (de la contraportada).
* “Cita a Sarajevo” de Francesc Bayarri. Vam poder gaudir d’un sopar-xerrada de les del Bloc Jaume I amb l’autor el 16 de febrer del 2007.
“Cita a Sarajevo és el resultat d’una investigació de tres anys per trobar Stanic i reconstruir narrativament tota la història de l’assassinat de Luburic, col·laborador dels nazis, refugiat a Carcaixent l’any 1969. El llibre està concebut com un viatge periodístic i com una reflexió intel·lectual del seu autor, qui des de les primeres frases convida el lector a embarcar-se en un recorregut tan singular. Les referències a “El pont sobre el Drina” ens l’han recordat com una bona lectura també, relacionada amb l’ex-iugoslavia.
* “Nit de l’ànima” de Sebastià Alzamora. Tota l’atmosfera que es crea a la novel·la ens ha recordat “Aiguafang” de Joan-Lluís Lluís. “El mite de Faust, caracteritzat per l’avidesa de viure i el terror a la mort ha estat tractat per alguns dels grans de la literatura universal, de Goethe a Thomas Mann, per esmentar els dos més rellevants. A Nit de l’ànima, Sebastià Alzamora visita de nou el mite des d’una perspectiva estrictament contemporània i des de les característiques que defineixen la seua literatura: una enorma potència creativa, un llenguatge de luxe i una actitud rebel, provocadora i desafiant”.
* “Si és dolent t’ho recomano. Com la cultura de masses ens fa més intel·ligents” de Steven Johnson. Recomanat a un vídeo d’una tertúlia sobre peridisme digital per S. Cardús, llegint una part, ens vam veure moguts a llegir-nos-el. La tesi d’Steven Johnson contradiu l’opinió generalitzada que la cultura de masses ens està idotitzant. Segons Johnson tots som cada cop més intel·ligents. i no gràcies al que aprenem a les aules, sinó perquè els mitjans de cultura de masses són cada cop més complexos i per tant exigeixen un esforç intel·lectual cada cop més gran als seus consumidors.
Peravalar la seua tesi Johnson analitza amb rigor -deixant de banda aspectes morals o estètics- l’esforç cognitiu que ens obliguen a fer productes de la cultura de masses com ara els videojocs (demanen decisions a curt termini sense perdre de vista objectius a més llarg termini i ens exigeixen un esforç analític que ens acosta al mètode científic), les telesèries (de trames cada cop més envitricollades) o Internet i ho compara amb l’estímul que rebien els consumidors de productes de cultura popular de generacions anteriors.
“Si és dolent t’ho recomano” és sens dubte un llibre controvertit, però convincent. I és que fins i tot el lector més escèptic quedarà captivat pels interrogants que planteja. Després de llegir Steven Johnson no podreu evitar mirar una teleserie, un reality show o un videojoc amb uns altres ulls.
… ho deixem ací, que encara en queden cinc més… més endavant! Bona vesprada!
…