Aquest és l’apunt número mil (no sabria dir-vos si ho és des que hi ha comptador o des de l’inici real cinc mesos abans), i tal com vaig anunciar el passat 18 de maig, és el darrer abans de començar la vaga indefinida. M’acomiado content i satisfet, probablement amb un rècord absolut de visites que
Ningú d’entre els dependentistes no rebat els arguments adduïts, per exemple, per Alfons López Tena. No hi ha arguments. Ningú del PSC, posem per cas, no és capaç d’explicar de manera convincent per quins motius ens pot ser més avantatjós continuar formant part de l’Estat espanyol. Per què els socialistes prefereixen governar una província i
Ibarretxe no ha de ser un model a seguir a cegues, no té la clau del nostre futur nacional sinó que fa allò que pot (i no és poc) amb la seva nació. Però és inevitable no tenir-hi un ull al damunt i veure què passa aquí, quines simpaties o antipaties i, en qualsevol cas,
Un cop llegit el llibre en què el vicepresident del govern fa la seva proposta, aquell que a la FNAC presentaven com una curiositat (no sé si encara hi ha el rètol), penso que no es pot fer una altra cosa que recomanar-ne la lectura. Fins i tot en el cas que no s’hi estigui
L’edició d’enguany de la Universitat Catalana d’Estiu comptarà amb la presència de la Xarxa de Blocs Sobiranistes. L’organització de l’UCE inclou, en la seva quarantena edició, una Jornada de Blocaires dels Països Catalans amb el títol Blogs, llibertat d’expressió, política i futur de la democràcia i el sobiranisme amb les noves tecnologies que tindrà lloc
Al llarg d’aquest any i mig en què vostè ha exercit de president de la Generalitat i jo he exercit de blocaire li he adreçat uns quants apunts amb aquest encapçalament. El 14 de gener de 2007 ja començava (i per cert algú que signava amb el seu nom va deixar un comentari molt curiós).
Com sempre, com que a casa no tenim televisor, veig l’Àgora pel 3 a la carta. Només començar, la veu en off que fa les presentacions pronuncia el cognom de Víctor Alexandre i el nom d’un mitjà, El Singular Digital, com si fossin espanyols. Aquestes coses s’han de cuidar. Però anècdotes a banda, continuo i
Ja fa un any de les eleccions municipals. Fa un any que em vaig prendre la molèstia d’enregistrar un seguit d’entrevistes amb els candidats per preguntar-los quines intencions tenien en matèria lingüística per a Arenys de Mar. Aquests dies, la campanya de la Plataforma per la Llengua, aquesta en què apareixen persones de ben diversa
Efectivament, cada cop falta menys i ja puc anar pensant a acomiadar-me de lectors i lectores d’aquest bloc. Podeu fer apostes per veure quina de les quatre condicions té més possibilitats d’acomplir-se primer. Ahir vaig rebre un correu d’Artur Mas en resposta (suposo) a l’apunt “El pols amb Artur Mas”. Em diu que CiU no
És cert allò que diu Carod-Rovira al seu darrer llibre que ens emmirallem massa en altres processos sobiranistes del món i que segurament no hi ha cap cas que es pugui comparar amb el nostre. Jo mateix he defensat que tenim un model propi d’accés a la independència derivat d’un sistema propi i d’una realitat
Diuen les enquestes que el PSC a l’Ajuntament de Barcelona ja cansa. Diu Antoni Dalmau que “tant de poder dificulta el debat intern al PSC”. Diu Antoni Aira, director del Singular Digital, que “de confirmar-se la paraula de tots els candidats republicans, guanyi qui guanyi, tot apunta a què el tripartit té els dies comptats”.
La independència es jugarà, els propers mesos, als mitjans de comunicació. Fins al punt que a finals d’any, segons com hagi acabat la batalla de l’opinió pública, sabrem si la majoria social que ja reflecteixen enquestes com la de la UOC dóna pas a una majoria parlamentària que escurci el camí cap a la creació
Catalunya Informació emet un espai setmanal sobre l’activitat parlamentària anomenat L’hemicicle. Us el podeu descarregar des del web si voleu. En una de les seccions d’aquest espai es fan un seguit de preguntes breus a algun parlamentari o parlamentària. Una de les preguntes sol entrar en la qüestió de la relació Catalunya-Espanya. El passat 16
A la una El 9 de juny fa els dos mesos que va prometre Zapatero per fer públiques les balances fiscals. La data s’acosta. A un servidor l’enxamparà en plena vaga, però val a dir que no m’espero cap sorpresa. Solbes serà intel·ligent però no honest (com sempre, com la majoria de socialistes) i donarà
Barcelona, capital d’estat Aquest podria ser el títol d’un bloc, d’un espai que actués com a aglutinador d’idees i de persones al voltant d’una qüestió concreta: què preferiu? Una Barcelona capital de província o una Barcelona capital d’estat? Què prefereix la gent de Barcelona? Els va bé tenir les infraestructures pròpies d’una província espanyola i