El 29
de setembre, i després de llegir una informació
a Vilaweb, em tornava a adreçar a vostè per fer-li
notar que l’estat de dret al qual apel·lava està
segrestat i deslegitimat. I finalment, el 4 de gener d’enguany li
demanava “fa
alguna cosa el 25 d’octubre?” Avui Ibarretxe i el govern basc
són notícia perquè continuen fent passes en
favor de la democràcia, en favor d’una solució política
i amb eines democràtiques. Ibarretxe no fa xantatges ni
amenaces: únicament vol donar la veu al poble. Ibarretxe és
el seu homòleg com a president. Ell, i no Patxi López,
secretari general del Partit Socialista d’Euskadi, que faria
avergonyir
qualsevol demòcrata.
Vostè,
president Montilla, no té una situació complexa com la
d’Ibarretxe. No cal que proposi a la ciutadania si “està
d’acord a donar suport a un procés de final dialogat de la
violència” perquè a Catalunya no hi ha violència.
Però sí que hi ha una majoria social que pensa que
Catalunya hauria de ser més que una comunitat autònoma
o que pensa, quan encara no fa ni dos anys que es va aprovar
l’Estatut, que el nivell d’autonomia de Catalunya és
insuficient. I segons una recent enquesta de la UOC que segurament
vostè coneix però sobre la qual no s’ha pronunciat, són
més els partidaris de la independència que no pas els
contraris.
Amb
aquestes dades a la mà, vostè té la paraula. Pot
passar a la història com el president que va donar la veu al
poble, com un gran demòcrata que va entendre la complexitat
del país i les seves possibilitats o bé com un simple
vassall d’un partit espanyol, una taca negra en la història
dels presidents de la Generalitat abans que el país encarés
el tram final cap a la recuperació de la sobirania perduda.
Perquè no dubti que el futur immediat del país és
aquest. Aquesta és la tendència; irreversible i cada
cop més clara.
Jo,
com que a partir de diumenge deixo d’escriure en aquest bloc durant
un temps indefinit, m’acomiado avui de vostè i li desitjo un
bon final de legislatura. Vostè té la paraula. Permetrà
que parli el poble o el farà callar a cop de Constitució
espanyola?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No sé si és ironia, retòrica o aquella paciència infinita de certs convergents que somniaven en una espanya confederal…com dimonis vols que el Montilla convoqui un referendum d’autodeterminació? Quina lògica política té això?
I quina lògica té passar-se els anys esperant-ho debades?
Montilla altra feina té que escoltar-te. Ha d’anar a buscar els trossos de govern que té esgarriats per la Generalitat. Un tros de govern espanyolista dels del PSC del Baix Llobregat, un altre d’independentista que fa d’oposició quan li sembla, i un tercer d’ICV que va de superguai i que aquesta legislatura també li ha agafat gust a manifestar-se contra el govern. Montilla no sap com fer ni de president, i amb prou feines té govern. Com vols que pensi en referèndums?