Diuen les enquestes que el PSC a
l’Ajuntament de Barcelona ja
cansa. Diu Antoni
Dalmau que “tant de poder dificulta el debat intern al PSC”.
Diu Antoni
Aira, director del Singular Digital, que “de
confirmar-se la paraula de tots els candidats republicans, guanyi qui
guanyi, tot apunta a què el tripartit té els dies
comptats”. Diu Benach
que és indispensable pel bé de Catalunya que ERC obri
ponts amb CiU. Diuen a ICV que es
qüestionen el Decret de sequera. I Montilla què diu?
Doncs no res. Deu ser que no té res a dir. Al PSC se li està
dibuixant un horitzó d’oposició. Tot el desgasta. Només
li queda el control de les enquestes del CEO per intentar
dissimular-ho.
Però Montilla no és
l’únic que calla. Per silencis, m’ha sobtat el que, en
general, hi ha hagut entre els polítics catalans davant de
l’enquesta publicada per la UOC. Deu ser que estan prioritzant els
congressos, però no entenc que no hagin comentat més
extensament i intensament la qüestió de la independència.
Els blocaires ho hem fet, però no he vist que ni ERC ni CiU ni
ICV, partits que inicialment reconeixen el dret de Catalunya a
autodeterminar-se hagin convocat rodes de premsa per valorar
l’enquesta i per constatar públicament que això ha de
comportar una reorientació de la política catalana cap
al dret de decidir. No ho entenc.
Potser vindrà tot de cop. Potser
s’està esperant que es convoquin eleccions anticipades i
aleshores tothom sortirà de l’armari. O això, o que els
partits esmentats pensen que aquesta enquesta és falsa, que
està mal feta, que l’Strubell no ho ha fet bé o alguna
cosa així, i aquesta possibilitat encara és pitjor
perquè demostraria que els nostres polítics no es
creuen el prestigi i l’enteresa de les nostres universitats.
Esperarem a tenir el PSC un altre cop a l’oposició per
ensenyar les cartes? O per contra esperarem a tenir ERC un altre cop
a l’oposició i farem la sociovergència per anar tirant
quatre dies més? Si no es parla del suport social a la
independència, que és el que pot unir ERC i CiU,
m’inclino per això darrer.
Mentre ells fan veure que senten
ploure, jo encaro la darrera setmana abans de començar la vaga
de bloc. La faig, justament i entre altres coses, perquè
estic fart que silenciïn una majoria social favorable a la
independència que ja existeix. De moment, l’apunt de diumenge
passat, dia 18, quan anunciava la vaga, ja porta més de
sis-centes lectures.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No em sorpren que ignorin, minimitzin o desacreditin aquestes enquestes. Aquesta generació de parlamentaris autonòmics té una inèrcia molt pesada, i la seva principal funció, la de l’actual direcció d’ERC inclosa però també de la resta, és fer de tap, de punt d’anclatge, al servei de l’estat de les coses.
No es mouran pas, i menys per iniciativa de lideratge. Massa ambició arriscat, això és cosa de polítics de veritat.
Xavier, si fas vaga de bloc, fes-la per altres motius, per favor (cansament, falta de temps, feines que urgeixen i demanen dedicació completa). Perquè si la fas a manera de protesta pel silenciament de la nostra veu, no fas sinó apregonar aquest silenci. Descansa, si vols. Però necessitem veus com la teva.