Aquest és l’apunt número
mil (no sabria dir-vos si ho és des que hi ha comptador o des
de l’inici real cinc mesos abans), i tal com vaig anunciar el passat
18 de maig, és el darrer abans de començar la vaga
indefinida. M’acomiado content i satisfet, probablement amb un
rècord absolut de visites que confirmaré a partir de
les deu del vespre editant aquest apunt i reproduint les
estadístiques, com sempre faig al final de cada mes a manera
de balanç. Aquest cop, però, les reproduiré
completes. El llistó a superar eren les 14.695 de desembre de
l’any passat i hores d’ara sembla una fita perfectament assolible (em
quedaré amb les ganes, però, de trencar el sostre de
les 15.000 visites; què hi farem!). En tot cas, ningú
no podrà dir que abandono el bloc perquè no em
llegeixen o perquè va a la baixa o altres mandangues
d’aquestes. No abandono el bloc sinó que faig vaga i la faig
amb uns objectius molt concrets que a l’apunt del 18 de maig ja
enumerava. Tanmateix, m’acomiado també amb un punt de recança
justament perquè crec que, per desgràcia, la vaga és
necessària. Sé que alguns no hi esteu d’acord i que
altres no ho enteneu. Que a alguns tant se’ls en fot, també
m’ho imaginava, però deixar un comentari per fer-ho avinent és
tenir ganes de tocar els nassos.
Abans de deixar pràcticament
buit aquest espai fins no sé quan, em permeto recordar-vos que
en Jaume Ortí (Temps
d’incertesa) us estarà molt agraït si li podeu
respondre l’enquesta,
de la qual també ens hem fet ressò a la XBS.
Podeu fer-ho l’estona que dedicaríeu a llegir-me ;). Per
mantenir-vos al dia de les novetats respecte de les investigacions de
Jordi Bilbeny, us recomano que llegiu en Marvà,
tot i que el meu correu electrònic no farà vaga si us
puc ser útil en alguna cosa. I finalment us encoratjo també
a seguir les novetats que arribin d’estelada.cat,
que continuen celebrant l’aniversari.
Res més. Passades les deu
actualitzaré l’apunt amb les estadístiques promeses.
Moltes gràcies a tothom i espero que ens retrobem ben aviat
per començar la “crònica del naixement de la
República de Catalunya”.
Actualització 22.12h:
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Gràcies pel que has fet i seguiràs fent. Una abraçada.
Moltes gràcies per haver començat aquest bloc. Esperaré el teu retorn amb la Crònica del naixement de la República Catalana.
Fins ara…
Fer vaga de bloc per tal de demanar que facin cas als catalans que volem i hem demanat, a través d’enquestes etc etc, la independència del nostre país, és un acte penòs i inutil. El blog, tot i que ha assolit un màxim de 14.000 i escatx lectors, quasi tots els habitants d’Arenys, no és res més que un mitjà per tal d’expressar la teva opinió envers diferents temes, en el teu cas polítics i culturals catalans, i els lectors que tens potser si que et trobaràn a faltar, però els polítics que és a qui va dirigida aquesta vaga de bloc, tant se’ls hi en fot, que facis vaga; per ells millor, així tenen una cotorra menys rondant pel món blocaire. Crec també que si fas vaga del teu blog deu ser perquè tens altres maneres d’expressar la teva opinió publicament, en cas contrari encara entendria menys la teva decisió.
Per últim dir-te que respecto la teva decisió, però no la comparteixo. Així doncs, ànims i fins aviat, i que et sigui curt el teu camí cap a Ítaca.
Com diu la sabiesa popular, ningú és imprescindible però tohom és necessari. Tots hem d’aprendre de tots. Tots som mestres i alumnes a l’hora. Hi ha molt a fer i molt a decidir, molt a pensar i molt a treballar. Només hem resta dir: felicitats per la teva feina i per la feina de tots els qui com tu treballen incansablement per la llibertat del nostre país. No defallirem!
Xavier,
Jo si que espero que sigui fins aviat. Espero “la crònica”, alguna cosa voldrà dir.
Ah! i aquest matí he enviat l’enquesta.
Fins sempre
Records
Xavier, no sabia que tenies intenció de fer vaga de blog com jo, per motius diferents -o no tant!- dels meus. Jo l’abandono fins que alliberin el Franki. Paraula d’independentista.
La vaga de blog és una nova forma de protesta, simbòlica si voleu, que no servirà de gaire re, si voleu, però una nova manera de dir que ja en tenim els collons plens que Espanya se’ns pixi a la cara i que posem l’altra galta.
Hem coincidit sense saber-ho, Xavier.
Felicitats, pel teu blog que molts hem seguit amb interès.
Menja, per això, no facis vaga de fam ara tu.
Salut!
Xavier,
Vull manifestar tot el meu respecte per la teva decisió. No acabo veure clar que la manera de lluitar per un ideal sigui el silenci o la vaga, sinó més aviat el contrari: parlar (bloguejar) i treballar. No ens podem permetre el luxe de perdre activistes de la teva talla. Respecto la teva lliure elecció i espero de tot cor que tornis ben aviat.
Una abraçada catosfèrica!
per si de cas et mantinc sindicat.
auf Wiedersehen!
Tens tot el meu respecte i suport. Sort!
Espero que el meu lector de canals torni a piular aviat per un dels teus apunts.
Entenc que no deixes de llegir altres blocs, i potser comentar-hi…
Si és així, segurament pot ajudar-te a reflexionar molt un cop tornis… i seria interessant que expliquessis l’experiència.
Salut!
(Espero).