A la una
El 9 de juny fa els dos mesos que va
prometre Zapatero per fer públiques les balances fiscals. La
data s’acosta. A un servidor l’enxamparà en plena vaga, però
val a dir que no m’espero cap sorpresa. Solbes serà
intel·ligent però no honest (com sempre, com la majoria
de socialistes) i donarà unes dades prou interpretables per
reconèixer l’esforç fiscal de Catalunya però
sense posar-ho massa fàcil a l’argumentari independentista
(que, amb tot, en sabrà treure el profit: seguiu el nou web
del CES). Però si per casualitat passa el 9 de juny i,
incomplint un cop més la paraula donada, no tenim balances
fiscals, caldrà un gest de força i de protesta per part
dels representants polítics. De tots. Perquè la
transparència en la gestió dels recursos públics
és exigible i aplicable a totes les ideologies, fins i tot al
nacionalisme espanyol, si se’m permet la ironia. I el tema de les
balances fiscals clama al cel i és objecte d’un consens
ben ampli.
A les dues
Si la no publicació de les
balances fiscals malgrat la promesa no és motiu suficient per
a un posicionament de deslegitimació, el 9 d’agost tindrem la
segona oportunitat. I aquí és el president de la
Generalitat qui arreplega totes les mirades escrutadores, totes les
escopetes carregades per dir-ho en termes més amenaçadors.
Si faltar a la paraula promesa en matèria de balances fiscals
mereix reprovació, encara en mereix més no complir els
terminis establerts per la llei. Per molt tranquil, reposat i
panxacontent que sigui el posat de Solbes quan relativitza la data
del 9 d’agost per assolir l’acord de finançament previst a
l’Estatut, el seu missatge
és intolerable, impropi d’un ministre europeu. Montilla s’ha
encarrilat com cal i ara ha d’agafar embranzida, sabent que té
tot un país al darrere que li dóna suport, però
ja no es pot acovardir. Si intenta frenar, descarrilarà. Si
descarrila i es convoquen eleccions anticipades, ja us avanço
que interrompré la vaga indefinida que tinc previst començar
l’1 de juny.
I a les tres
Diuen que a la tercera va la vençuda.
L’Estat espanyol, que ja ha desaprofitat l’oportunitat de salvar els
mobles fent joc brut amb l’Estatut, encara aquesta tríada de
reptes. Si no publica les balances fiscals o publica unes dades poc
creïbles o massa interpretables provocarà una primer
onada de desafecció afegida (per dir-ho en termes del Molt
Honorable). Si no compleix amb la seva pròpia llei i no arriba
a un acord de finançament abans del 9 d’agost, provocarà
una segona onada de desafecció afegida. Però si a més
el Tribunal Constitucional no torna l’Estatut intacte i demanant
perdó per haver-lo qüestionat, la tercera onada de
desafecció afegida ja serà la bona i més que
onada haurem de parlar de tsunami. Tsunami independentista d’una
ciutadania rebutjada per un Estat. No em pregunteu dates, però
tornant de vacances i abans d’acabar l’any hi haurà moguda.
Carod
ja ha dit que proposarà un referèndum. En plena crisi
de legalitat, entrarem de ple en la legitimació del procés
de secessió.
Altres coses
Elisenda Paluzie té bloc
nou des de l’abril passat, un bloc que caldrà consultar
molt al costat dels articles de Ramon Tremosa o de les dades que es
pengin al web del Cercle
d’Estudis Sobiranistes.
L’Àgora no es veu amb cor de fer
un debat televisiu sobre la independència de Catalunya. Es veu
que l’operació acolloniment del comte de Godó fent
saltar en Puigbó ha funcionat i ara ningú no gosa dir
ni piu sobre el tema. Però si més no es parlarà
del congrés d’ERC, que és una manera de parlar d’independència. Els convidats són Víctor Alexandre, Alfred Bosch, Xavier Bru de Sala i Vicent Sanchis. Espero que en surti un debat en positiu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Catalunya necessita que deixem es maneres i els posats dels il·lusos! dels eterns
il·lusos catalans.
Respecte a la Taula de Partits que
l’altre dia exposava en Mir ja vaig dir que en Xirinacs va fer una
crida, quan el Primer Tripartit, a fer o preparar una Assemblea
Constituent, i ni Mas, ni Pujol, ni Carod, ni Puigcercós no
van dir-hi ni piu. Perduts a no sé on.
Respecte d’Iniciativa, molt bla-bla-bla i a l’hora de
votar el Pla Ibarretxe van fer-ho en contra o es van abstenir cosa
que a la pràctica és el mateix. Aquesta és la
seva gran aposta pel “Dret a l’Autodeterminació” …
la seva gran mentida existencial que s’esten barroerament a
l’ecologisme i a tot el que toquen.
Respecte de Ciu, us
recordeu d’En Pere Esteve i la seva Declaració de
Barcelona, us recordeu com en Pujol el va anar arraconant fins que en
Pere Esteve en un acte de gran dignitat va abandonar CDC per dedicar-se en favor de Catalunya. Allà Jordi
Pujol i la seva CiU es va carregar l’Espanya plurinacional tal com els espanyols i en Mas i Iceta amb l’estatut ara s’han carregat l’espanya autonòmica.
Doncs sapigueu que el mateix que li va passar a Pere Esteve ara li passarà a en Tena si es queda
amb els de CDC, i no us escolteu les escuses de que si és culpa
d’Unió o altres enganys.
Sí! a en Tena li faran
la gara gara però no li faran cas i de mica en mica l’aniran
cremant fins que el puguin enviar a Europa o si cal a la
“conxinxina”. Després, sabeu que li diran -Doncs li diran, o diran allò tan
familiar i afectuós de “són les coses del Pere! ai
que maco! ell tan idealista … quin xicot més entremaliat”
i ho diran amb sornegueria amagada i amb to d’afectuosa
condescendència. Sí, els regionalistes i encaixistes espanyols, CiU i certa Esquerra ho despatxaran amb un
semblant: “ai, són les coses d’en Tena”. Us puc certificar que serà així i us ho dic perquè jo vaig ser al Petit Palau quan en un homenatge a Pere Esteve un cop ja traspassat, tots ells, Maragall, Montilla, Puigcecós, Carod, Castells i tans altres es van despatxar a gust amb l’esmentat “són les coses del Pere”.
Bé, i finalment dels quatre punts de la Vaga d’en Mir, el primer punt és
que ja és massa!
-Teniu el cap on em sembla que el
teniu?
-Preveieu el Montilla dient no sé què i
proclamant no sé quan!?
La
mare que ens va matricular als catalans! pot ser que siguem tan
il·lusos?
Sabeu qui és en Montilla? Sabeu que diu i
que pensa en Montilla?
Sabeu qui és el PSC? Sabeu qui és
el PSOE? Sabeu qui és Espanya?
I per acabar sapigueu tots, en Tena també inclòs, i sabeu-ho
per enèsima vegada, que només hi ha una sortida a tot
aquest embolic d’enemics, de rucs i de traïdors … i és
trencar amb tots ells i fer foc nou “Una cosa nova” que
tingui la determinació i les idees clares per alliberar
Catalunya, una “cosa nova” amb un sol objectiu -la nostra independència- i que es
regeixi per l’exemple i pels resultats, i doni testimoni del que
pensa i del que fa.
Fora de la ruptura amb Espanya i amb tots
els que li fan el joc no hi ha res més que el buit absolut.
O
trencar o anar fent el pamplines mentre es foten de Catalunya i roben
a Catalunya els seus recursos i l’últim alè del seu
esperit.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
L’altre dia et demanava que no comencessis la vaga, avui ja dius que si hi han eleccions la deixes. Home, haver començat per aqui!.
El que passa és que primer en Aznar amb la seva contundència anticatalana, i després en Zapatero amb els seus enganys pocavergonyes estan fent la feina correctament, vull dir que estan fent tot el necessari per acular-nos, acorralar-nos i no deixar cap sortida. PERFECTE. No deixaran als senyors d’ordre de C i U ni la més mínima excusa per no posicionar-se cap a forçar definitivament el imprescindible conflicte democràtic. NI estatut, ni finançament ni res.
Per altra part, el congrés d’esquerra podria donar-nos sorpreses importants. Són tan mesells els militants d’ERC per no adonar-se que el moment d’en Carod i d’en Puigcercós ja ha passat? Jo crec que en una votació secreta pot passar qualsevol cosa, fins i tot que guanyi en Carretero i que tot seguit comenci una caiguda de fitxes de domino, amb canvis a ERC i al govern i al país. Una dinámica fantástica que precipiti les coses i canvïi la decepció i la desmoralització de la gent cap a una postura més combativa.
La gent necessita polítcs nous, que se la jugin i que s’enfrontin al que calgui. Estic segur que la gent els seguirà. Llavors veurem per primer cop a l’Estat amb ganes de negociar de debó, però potser ja no ens interessarà.
Noi, el que s’ha de fer perque no deixis d’escriure.
Afectuosament
Enric
Amic Xavier, estic molt d’acord amb tu que en els pròxims mesos poden haver-hi canvis importants a la política catalana, i segurament eleccions. També ho deia el Lluis Bou en un article fa pocs dies. Jo també crec que si Montilla ara s’atura de l’embranzida que ha agafat, descarrilarà. Seria bo per això que aturessis la vaga i que seguissis amb els teus interessants escrits.