“Si Espanya deixa d’interessar i convenir a tothom, no serà de tothom.” No ho diu Carod. Ho diu Montilla. El mateix que deia que “si guanya Zapatero guanya Catalunya”, que “ningú no farà més pels catalans”; el mateix que fa uns mesos començava a parlar del risc de desafecció. Hi havia alguna altra manera d’aconseguir
Els lectors ja deuen haver notat que estic especialment atent a qualsevol indici de sobiranització a CiU. A l’apunt d’aquest matí em referia a la crònica que va fer Carles Puigdemont via Twitter de la presentació del llibre de Quico Homs. La premsa també recull l’acte i cadascú en destaca allò que li sembla més
Ahir al vespre vaig assistir, al Calisay d’Arenys de Mar, a la presentació del projecte Heptàgon. La presentació va anar a càrrec d’Èric Jover i Joan Maluquer. És un projecte atractiu que actualment s’estructura en quatre eixos: llibres, música, conferències i cinema. Va bé que hi hagi algú que es preocupi d’anar fent aquest tipus
No fa pas gaire que m’indignava (i no era l’únic) amb les pretensions del socialista mataroní Manuel Mas de demanar el cap de Mònica Terribas per una collonada, per veure manipulacions on no n’hi havia i per veure-les precisament algú d’un partit que en això de les manipulacions hi té la mà trencada. Avui Vilaweb
Precisament el dia que Carod presenta el llibre on explica la seva proposta per al 2014 Artur Mas dóna resposta a la pregunta que li vaig formular a través del seu videobloc. La coincidència és simptomàtica de diverses coses. La més immediata són els respectius congressos, si voleu. Però la més interessant és que són
Tot i que encara falten unes quatre hores perquè s’acabi el termini (segons quin sigui el fus horari dels organitzadors) i que l’últim que es perd és l’esperança, sembla que la candidatura d’estatpropi.cat es quedarà a les portes de poder participar en la final del 21 de maig a Barcelona. Al moment de redactar aquest
Ahir dimarts a L’oracle d’en Graset (Catalunya Ràdio) es va parlar del llibre de Carod i es van citar alguns fragments en què el vicepresident del Govern considera la possibilitat d’una declaració unilateral d’independència o afirma que un referèndum no és imprescindible. Ambdues idees són lògiques i previsibles dins el debat que tenim damunt la
Segueixo atentament l’evolució que fa la llei de referèndums. M’interessa molt més que no pas la mort de Calvo Sotelo (més enllà de l’estricte sentiment humà, no em diu res), el congrés del PP o la retirada d’Acebes o de Zaplana o tantes altres coses que alguns mitjans s’entesten a fer passar per importants. M’interessa
Si ahir ens fèiem ressó de la campanya perquè estatpropi.cat sigui una de les deu més votades al concurs Startup2.0, avui ens llevem amb la notícia a la portada de l’Avui.cat. De passada, la notícia també fa referència a la Xarxa de Blocs Sobiranistes. Tot i que no sigui cert que hi hagi la integració
L’equip d’estatpropi.cat, atents com sempre i disposats a tenir un paper fonamental en la recuperació de la nostra sobirania, s’han tornat a mobilitzar per un motiu ben especial. Han presentat la candidatura del web al concurs Startup2.0 (http://www.startup2.eu/). Al web expliquen què s’ha de fer per poder votar aquest projecte: es pot fer via Alianzo
En la línia del que ja comentava ahir, el web d’Esquerra recollia dissabte un comunicat del qual avui altres mitjans com el Singular Digital es fan ressò i en el qual Joan Ridao adverteix que una sentència adversa del TC abocaria a una nova consulta a les urnes. Ridao assegura que el TC està “deslegitimitzat”
El conseller Ausàs és entrevistat a l’Avui i li demanen per la Llei de consultes populars. “Amb l’Estatut que tenim podem fer una llei de referèndums, sabent que l’Estat ha d’autoritzar-ho cada vegada que es convoca. Aquesta és una llei escrupolosament constitucional. Hem de treure el suc al màxim a l’Estatut. A més, aquesta llei
Sovint, quan he defensat l’aposta d’Esquerra per un govern amb PSC i ICV mentre no hi hagi cap altre partit disposat a superar el marc autonòmic, he rebut crítiques de persones de CiU que no es consideren de dretes i per tant no accepten aquest plantejament. També hi ha moltes persones que consideren que l’eix
Al pas que va, el PSC acabarà com CiU però sense passar per la majoria absoluta. Vull dir que d’intentar ser una força hegemònica animats per cert suport social acabaran passant a l’oposició. Al final dels 23 anys de pujolisme el rebuig que la resta de partits sentien per CiU era tan gran que l’oposició
Tanquem mes amb 10.432 visites i amb els següents apunts a la llista dels més llegits. Gràcies per l’interès un cop més. Recoder, Chacon i Carretero (307 visites) Torrentada independentista (277 visites) Més sobre la catalanitat del PSC i Carme Chacon (276 visites) Garcilaso, el conseller Huguet i la jornada de Premsa Digital a Vic