Efectivament, cada cop falta menys i ja
puc anar pensant a acomiadar-me de lectors i lectores d’aquest bloc.
Podeu fer apostes per veure quina de les quatre condicions té
més possibilitats d’acomplir-se primer. Ahir vaig rebre un
correu d’Artur Mas en resposta (suposo) a l’apunt “El
pols amb Artur Mas”. Em diu que CiU no ha de passar a l’acció
perquè estan en acció des de fa molt de temps. Em
repeteix per enèsima vegada que el compromís de CiU és
no renunciar al dret d’autodeterminació. Això ja és
la cançó de l’enfadós. Bé, doncs, jo no
renuncio a tornar a escriure en aquest bloc, però de moment
faré la vaga. Si abans de diumenge Artur Mas em diu alguna
cosa més ja us ho faré saber, però no crec que
un blocaire de menys li tregui la son. I fins i tot l’Andreu estarà
content perquè podrà descansar una temporada. No crec
que trobi pegues a una frase com “Dia x de la vaga per la
sobirania”, però tot és possible.
Per la seva banda, Alfons
López Tena ha intentat convèncer-me molt amablement
que continuï escrivint. Ell i altres amables lectors i amics han
volgut fer-me entendre que resulto més útil escrivint
que no pas callant, però tinc els meus dubtes. D’articles
crítics se’n troben un munt. Feu un tomb per la Xarxa
de Blocs Sobiranistes i trobareu una pila de blocs plens d’idees
brillants. Com que no crec en lideratges messiànics sinó
en xarxes, agraeixo que algú valori allò que escric,
però em quedo tranquil de saber que no sóc l’únic
blocaire independentista ni molt menys. Sóc l’únic que
farà vaga, això sí, sempre i quan Sílvia
Martínez, que es va voler solidaritzar amb mi i va anunciar
que també en faria, canviï d’opinió.
Per part de CiU, doncs, no sembla que
estiguin disposats a fer cap moviment per dur a la pràctica
allò que tenen clar que és un compromís però
que no acaben de trobar el moment ni la manera de fer realitat. Per
part del Cercle d’Estudis Sobiranistes, tant de bo siguin capaços
de formar una taula per l’autodeterminació. D’ICV no n’he
obtingut cap resposta de moment, ni per part de la cúpula (en
Raül Romeva diu que té molta feina per respondre un apunt
del 15
de gener) ni per part de persones més properes
geogràficament. No hi ha debat. Doncs molt bé: per això
faig la vaga.
L’atzar va voler que la setmana
passada, al Ple de l’Ajuntament d’Arenys de Mar, un regidor que va
trobar poc afortunada i ofensiva una resposta a una de les nombroses
preguntes que estava formulant a l’equip de govern optés per
no fer més preguntes. No ens havíem posat d’acord.
Segons la lògica de molts comentaris que he rebut, hauria
estat molt més útil que continués preguntant. En
canvi, va pensar que el silenci, en aquella situació, tindria
més valor que no pas la paraula.
Potser, al final, i ateses les poques
possibilitats que Montilla llenci la tovallola i declari en crisi el
marc institucional, la solució vindrà del congrés
d’ERC. Potser, segons qui obtingui la presidència i la
secretaria general, acabem provocant un avançament electoral.
Si és així, també tornaré a l’activitat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No sé si val la pena tant de comentari. Si vols fer vaga en fas i punt. No cal tanta propaganda, home.
Artur Mas i Jordi Pujol han fet els deures respecte el seu paper de la moderació sossegada dels fets i no de les paraules que els ha tocat jugar i donar la tranquilitat per a que altres puguen coronar el cim.
El problema rau en que els destinats a continuar remuntant per a coronar el cim vagen desequilibrats i és desorienten amb facilitat i desisteixen amb els fets encara que no de paraula.
I m’agrada això que dius de la xarxa.
No m’agrada quan escolto parlar de raó a seques, crec que no vol dir res. Bàsicament perquè hi ha raons molt dolentes. També perquè hi ha coses que no funcionen per raons, i perquè diria que la raó com a absolut no duu enlloc.
Aquests dies llegeixo algunes coses que es fonamenten en dos pressupòsits que no cal acceptar: aquest absolut, i una perversa confusió de silencis. I també notícies que es prenen a befa els canvis que està havent, per exemple, en el terreny de la informació i la comunicació, així com el paper que hi juguem això que en diem “la gent”. Així com la possibilitat de l’inici de recuperació que suposen aquests espais de conversa, debat. L xarxa.
També hi he trobat molts casos en que es parla de silenci en un sentit adient. Un, i de passada torno a felicitar A Montserrat Abelló pel VIII Premi Jaume Fuster, que concedeix cada any l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana:
SILENCI QUE
Silenci que
ja no seria
sense la paraula
que l’explicita.
I també qui es pren seriosament aquests canvis que assenyalava abans. Un exemple que trobava aquest mati, i que podeu llegir, i seguir a http://www.comunicacio21.com/reportatge.asp?id=9005:
L’impacte de l’11-M
sobre el periodisme espanyol.
El que encara no sé és quina forma li donaré. Però encara queden uns dies.
Hola Xavier,
Fa temps que no t’escric cap comentari al bloc, però el visito regularment. Ara m’he assabentat que fas vaga. Doncs, saps què? No trobo que estigui pas malament, donat que aquest (el bloc) és un mitjà nou i no sabem ben bé encara quins efectes tenen les coses que s’hi fan (opino).
Només una opinió: ja podràs mantenir la vaga? Perquè això de callar quan s’està acostumat a parlar… 😉 I una vaga a la japonesa? O sigui, fer vaga del teu bloc i empaitar amb comentaris els que vols sacsejar? (No em fotis cas…)
I això de felicitats per la paciència ve perquè jo no sé com aguantes els comentaris ofensius que et fan al bloc… 😉
Espero que tot et vagi bé.
Records i salutacions,
Manel
http://jercdignitat.wordpress.com/
Benvolgut Xavier,
Qué em trobaves a faltar, que especules sobre el que faré o em passarà?
El de gairebé sempre. Pencar, atès que no sóc burgès, i no en conec gaires, potser el darrer va ser el de la canço d’en Quico Pi de la Serra,…. I no faré vaga a la feina. Vaja, si no vé un daltabaix no previsible.
Vull creure que ho deies irònicament, però si el meu estat de cansament o no depengués del teu bloc, benvolgut Andreu, estaria rejovenit 20 anys. Tampoc t’ho creguis tant, home,…ha, ha.
No diré el que penso, mira que bé, però si et diré que cadascu faci el que vulgui i pugui. I sense èpiques artificioses. Fa ja molt temps que no em succeeix, però et confesaré que en diverses ocassions, pel que sigui, he deixat de llegir llibres durant alguna temporada. I després hi he tornat, naturalment. Però mai he fet cap vaga de llegir llibres, he deixat de llegir i punt.
Mirant les definicions de “vaga”, aporto la que em sembal més favorable a la teva decisió.(Viquipedia) “Una vaga
és una acció empresa de forma individual o per un col·lectiu social
consistent a deixar de fer una cosa o coses, dintre de les funcions del
col·lectiu o individu, per a exercir una pressió social, amb vista a la
obtenció d’un objectiu concret.”
Però hi ha un matis, important, discutible, per a poder-ho aplicar a la teva decisió anunciada. Es una funció de l’individu X.Mir escriure molt sovint al seu bloc? Home, jo no li diria funció, atès que tu mateix has dit manta vegades que no ets un blogguer professional. I no t’ho aconsello. O sia que………,la boira segueix. Però com comprendràs es el teu problema, o decisió, no la meva. Ni hi entro ni surto, a mí plim.
Hi ha capellans que deixen de dir misa, uns dies o un temps, per situacions peculiars . I deixen de dir misa. No fan vaga de mises. I dels qui conec que han penjat els hàbits, o se’ls han arremangat molt temps, mai m’han dit que van fer vaga del sacerdoci, ni els qui esperaven una sol.lució satisfactòria que mai va arribar. Però tu mateix, si tu li vols dir vaga, es que consideres que te’ns la funció de blogger molt actiu i la suspens un temps.
Com comprendràs, tot t’ho fas tu.I tu sabràs , evidentment, el que has de fer.
Però lògicament també et dic que , a l’igual que la meva voluntant de solidaritat financera amb Espanya, la meva solidaritat amb la teva postura és del mateix gruix o import. Zero patatero.
La vida segueix, i mentre no surtin o es posin pedretes al fetge, segueix prou bé.
Home, el que no acabo de trobar coherent (i perdona) es que ara afegeixis una altra condició,per a acabar la “vaga”. Un avançament electoral. Això és segur, que hi haurà un avançament electoral. No arribaran als 4 anys ni que plogui els propers 1000 dies seguits. Però ja saps que si hi ha un avançament electoral només una persona el pot decidir i decretar: Montilla. No precisament cap president ni secretari general d’E.
Sobre això et diré que, en els meus jocs màgics, no veig cap avançament per al 2008. Però també m’equivoco, i molt.
Cordialment,
Andreu (no confondre amb el Màgic Andreu)