Blog d'en Xavier Mir

Catalunya Informació emet un
espai setmanal sobre l’activitat parlamentària anomenat
L’hemicicle. Us el podeu descarregar des del web
si voleu. En una de les seccions d’aquest espai es fan un seguit de
preguntes breus a algun parlamentari o parlamentària. Una de
les preguntes sol entrar en la qüestió de la relació
Catalunya-Espanya. El passat 16 de maig, per exemple, s’entrevistava
Núria de Gispert (CiU) i li demanaven “Independentisme,
federalisme o autonomisme?” I De Gispert responia que “ni una
cosa, ni l’altra ni l’altra”: “Des del meu partit, que és
Unió Democràtica, defensem la confederació.”
Un partit que defensa la confederació, si la lògica
política no em falla, hauria de donar suport a la recuperació
de la sobirania de Catalunya, i un cop recuperada, fer a Espanya la
proposta de confederació. De Gispert hauria d’aclarir si és
aquest el camí que ella i el seu partit volen seguir o si
prefereixen abocar el país a la incertesa d’esperar que la
iniciativa dels canvis vingui d’Espanya. D’altra banda, també
estaria bé que expliqués per què no en té
prou de confederar-se amb la resta d’estats de la Unió
Europea, entre ells Espanya, i es conforma a confederar-se només
amb Espanya. Com a anècdota
(perquè no és més que això), assenyalar
que entre república i monarquia, De Gispert tria monarquia.
Preferir que els impostos de la ciutadania es dediquin a mantenir una
monarquia quan hi ha tantes necessitats em sembla molt allunyat de la
realitat, però en la futura República Catalana tindrem
persones monàrquiques. Cap problema. Sabrem conviure-hi, com
sempre.

El 9
de maig l’entrevistat era Josep
Maria Rañé
(PSC) i a ell li demanen què és Catalunya i respon “una
nació”; tot
seguit defineix què és una nació; aleshores li
demanen què és Espanya i diu que “Espanya
també és una nació”.
A ell també li pregunten si monarquia o república i la
resposta, si m’ho permeteu, és cent per cent socialista: “Jo
crec que estem en un model constitucional que defineix quina és
la situació i a mi em va bé el que defineix la
constitució amb la qual estem visquent”.
I encara li demanen si Catalunya té prou autogovern i respon:
“Jo crec que amb
l’Estatut que hem aprovat, sí”.
Llàstima que segons el baròmetre d’opinió
política de maig del CEO el 61,4% opini que no en tenim prou.
Sembla que aquesta realitat no li ha arribat.

L’11
d’abril va ser el torn de Carles Puigdemont (CiU). Per a ell,
“Espanya és un
estat en aquests moments format per diverses nacions, que està
integrat a la Unió Europea però que no ha resolt encara
què és exactament Espanya”.
A l’hora de triar entre independentisme, federalisme o autonomisme,
diu això: “M’agrada
la llibertat i vull una Catalunya lliure; per tant, qualsevol de les
fórmules que me’n garanteixin la llibertat és bona.”
A la pràctica, i en concret a l’Estat espanyol, voleu dir que
autonomisme i federalisme tenen gaires opcions de garantir una
Catalunya lliure? Oi que no? Doncs és una llàstima que
aquesta Catalunya lliure que vol no es tradueixi en una aposta més
clara per la plena sobirania, per la independència. O és
que ja la troba prou lliure? El missatge ambigu de sempre, habitual
en CiU. I la confusió afecta també la tria de monarquia
o república. Puigdemont respon que “república
totalitària, no; monarquia parlamentària, sí”.

El 4
d’abril van passar el qüestionari a Salvador Milà
(ICV-EUiA). Què és Espanya? “Doncs
és una nació de nacions o un estat plurinacional;
digueu-li com vulgueu; el nom no fa la cosa. També és
una realitat a la qual no podem deixar d’estar-hi immersos per
història, i això no significa renunciar a cap element
de la nostra identitat.”
Realment la història ens uneix estretament amb Castella, fins
i tot en la disputa pel model d’Espanya al segle XVI, però per
això hem de continuar-hi immersos? Que potser s’esborraria la
història si passéssim a tenir un bon veïnatge? I
independentisme, federalisme o autonomisme? “Federalisme
plurinacional i amb un reconeixement a la nostra identitat d’altres
regions tan respectables però que no tenen entitat nacional.”

En
definitiva, L’hemicicle
és un espai útil per conèixer més de prop
els nostres representants. En felicito els responsables. I aprofitant
la publicació de l’enquesta de la UOC, els animaria a
incorporar una pregunta més al repertori (de fet, podria
substituir aquella d’independentisme, federalisme o autonomisme):
“Què votarà
quan es sotmeti a referèndum la recuperació de la
sobirania perduda el 2014? I per què?”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!