Blog d'en Xavier Mir

És cert allò que diu
Carod-Rovira al seu darrer llibre que ens emmirallem massa en altres
processos sobiranistes del món i que segurament no hi ha cap
cas que es pugui comparar amb el nostre. Jo mateix he defensat que
tenim un model propi d’accés a la independència derivat
d’un sistema propi i d’una realitat política i social ben
pròpia. Amb tot, en el cas del País Basc, i malgrat les
diferències, més que emmirallar-nos-hi el que hem de
fer és estar atents, ni que sigui perquè allò
que tenim en comú amb el poble basc és precisament el
problema: Espanya.

I dic problema, i m’agradaria
que com a tal fos percebut per la comunitat internacional, per
politòlegs, pensadors i periodistes i gent de tota mena
interessada en la realitat d’aquest estat en procés de
putrefacció. A l’Estat hi ha un president d’una (diguem-ho en
els seus termes) comunitat autònoma que és demòcrata.
A Espanya, vist com van les coses, ser demòcrata no és
poc. Sobre el paper, tothom ho és, però n’hi ha que
pensen que una determinada constitució, que seria una
aplicació concreta del principi general, preval per damunt del
principi en si.

En l’àmbit de la infància,
hi ha lleis que preveuen com cal actuar en el cas que uns pares hagin
demostrat ser tan irresponsables que es mereixin perdre la tutela de
la criatura. En dret internacional, però, no sembla que hi
hagi mecanismes per detectar quan un estat abusa del poder que li
confereixen determinades majories per negar drets a les minories que
silencia; quan un estat esgrimeix la seva constitució per
evitar l’aplicació de la democràcia; i si aquests
mecanismes existeixen, sembla que l’Estat espanyol deu trobar la
manera de burlar-los. On té els ulls, la comunitat
internacional?

Si Ibarretxe vol fer una consulta
democràtica i pacífica com a lehendakari que és
perquè li sembla que aquesta pot ser una solució per a
la societat que l’ha fet president, no entenc que pugui sortir un
personatge a dir, amb tota la tranquil·litat del món,
que l’Estat trobarà la manera d’impedir que aquesta consulta
es pugui fer. Literalment, i segons es pot llegir a l’Avui
mateix, “l’Estat de dret té mecanismes suficients per
impedir que ningú cometi una il·legalitat”. Qui
diu això és, sens dubte, un atrinxerat i cec defensor a
ultrança de la Constitució espanyola, però
permeteu-me que posi en qüestió que sigui demòcrata.
Qui diu això és Patxi López. Qui diu això
és secretari general del Partit Socialista d’Euskadi. Si jo
fos socialista català em donaria de baixa del partit avui
mateix. Si fos regidor pel PSC d’un ajuntament català
abandonaria el partit i l’acta mort de vergonya d’haver de compartir
l’espai polític amb un radical com aquest. Però el
socialisme català està tan degenerat que no badarà
boca. Sort que el perill eren els del PP.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!