Blog d'en Xavier Mir
Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017
Tres propostes per la independència i un colofó per a Josep Cuní
Barcelona, capital d’estat
Aquest podria ser el títol d’un
bloc, d’un espai que actués com a aglutinador d’idees i de
persones al voltant d’una qüestió concreta: què
preferiu? Una Barcelona capital de província o una Barcelona
capital d’estat? Què prefereix la gent de Barcelona? Els va bé
tenir les infraestructures pròpies d’una província
espanyola i que els diguin que estan millor que la resta de capitals
de província? O voldrien una Barcelona capital d’una República
Catalana, d’un nou estat a la Unió Europea i un referent
econòmic, cultural i social a la Mediterrània? El bloc
ofereix moltes possibilitats, ja ho sabeu, i és fàcil
d’emprar. Si es crea a la Xarxa de Blocs Sobiranistes (recordeu que
hi ha servei de blocs via WordPress), el domini podria ser
http://bcncapitaldestat.catosferics.cat.
S’hi podrien penjar vídeos fets sortint al carrer i preguntant
l’opinió de la gent. Es podria demanar a personalitats de
diversos àmbits que col·laboressin amb petits escrits.
I fins i tot es podrien organitzar algunes xerrades presencials de
debat sobre la qüestió si a partir del bloc s’organitzés
un grup que mirés d’incidir també en els mitjans i en
l’opinió pública en general. Preguntem-ho a Jordi
Hereu: què prefereix? Ser alcalde d’una capital de província
o d’una capital d’estat? (Faria jo mateix el bloc, però no em
sembla adequat essent com sóc d’Arenys de Mar.)
100 anys, 100 cims
La comissió
de l’estelada continua informant de noves fites. Al llarg de
l’any, l’estelada és i serà present en nombrosos actes
i iniciatives, tot normalitzant un símbol que forma part de la
nostra història i que és ben actual en la mesura que
encara no hem pogut recuperar una sobirania que aviat farà 300
anys ens van arrabassar per la força. Una de les activitats
més ben trobades és la coronació de cent cims
(100 cims, 100 anys), dels quals ja se n’han fet 51 (majoria
absoluta, doncs). La bona feina de la Comissió s’ha vist
reconeguda per mitjans com el 3cat24,
que va informar de l’acte d’Alfés. Però la repercussió
continuarà perquè s’ha pensat en una presència
constant de l’estelada al llarg de l’any. Bona feina. Felicitats a
l’Oriol Falgueras i companyia.
El web del Cercle d’Estudis
Sobiranistes
Sí! Finalment tenim un lloc
web del CES que ens permetrà estar al dia, veure vídeos,
presentacions, idees. Web de visita diària obligada d’una
entitat destinada a tenir un paper fonamental en el tram final del
nostre accés a l’estat. Per cert, a l’apartat de multimèdia
hi han penjat l’entrevista que Cuní va fer a Alfons López
Tena. I el company Jaume
Marvà ha anat a buscar el mateix vídeo
però un tall diferent i fa un efecte ben curiós. En
podríem dir l’estil Cuní perquè l’entrevistador gairebé acaba parlant més que l’entrevistat. Aquest és
un fenomen que ja em va cridar l’atenció quan va entrevistar
Carod i va aconseguir que semblés més important la
pregunta que no pas la resposta, de manera que ara m’hi he aturat una
mica més. En el primer tram de l’entrevista, que és
quan es parla del CES i és el que han penjat al web, Cuní
intervé bastant, però no arriba ni de lluny als nivells
de la segona part, que és quan es parla del Consell General
del Poder Judicial i que comença a voltants de les nou del
matí del dia 29 de gener. Hi ha set torns pregunta-resposta i
el comiat final, i la cosa va així:
Pregunta 1: 1 minut 43 segons;
resposta: 42 segons
Pregunta 2: 25 segons; resposta: 23
segons
Pregunta 3: 48 segons; resposta: 1
minut 27 segons
Pregunta 4: 22 segons; resposta: 28
segons
Pregunta 5: 6 segons; resposta: 22
segons
Pregunta 6: 2 segons; resposta: 52
segons
Pregunta 7: 18 segons; resposta: 22
segons
Total López Tena (entrevistat):
4 minuts 36 segons. Total Cuní (entrevistador): 3 minuts 44
segons.
Diferència: 52 segons, que si hi
afegim alguns breus talls inserits a les preguntes o a les respostes
vénen a donar un minut més a l’entrevistat. Un. D’una
entrevista de 8 minuts i 25 segons. Curiós.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El cuní com a periodista deixa molt que dessitjar. Potser com a director d’un programa, anant amb mà de ferro hi té valua. Però com a periodista i entrevistador encara no entenc com algú pot tenir-li estima.
Sobrevalorat és poc francament