Avui no escriuré gran cosa. Em limito a recomanar l’article de La bitàcola de Xavier Diez i el Mail Obert de Vicent Partal. Descanso. No oblido, però, que avui torna a haver-hi problemes amb la Renfe, que ahir va haver-hi incidents al míting del PSOE i moltes altres coses. Demà toca pronunciar-se. Em sap greu
Avui és el darrer dia de campanya. Pocs canviaran d’opinió a aquestes altures, suposo. Si tot segueix el curs previst, trigarem quatre anys a poder tornar a pronunciar-nos sobre els nostres representants polítics. Que passi, doncs, el que hagi de passar. Després d’haver escrit molt i d’haver rebut molts comentaris en aquest bloc, constato que
El blocaire L’Argumentari català, que aquests darrers dies ha entaulat un aferrissat debat a través de comentaris a aquest bloc, reflexiona de nou sobre CiU i ERC. Quan aborda el sobiranisme de CiU ho fa en aquests termes: "És CiU un partit sobiranista? És la pregunta del milió. En la meva opinió, els seus militants
Potser en la recta final de les campanyes és quan es nota més que la població es divideix entre els qui més o menys seguim la política i els qui se’n desentenen gairebé del tot o sense el gairebé. Els primers anem saturats d’informació, d’anàlisi, de debat; costa trobar elements nous en les informacions i
A l’article de dimarts comentava els avantatges de seguir la campanya a través de la Xarxa de Blocs Sobiranistes. Em feia ressò d’un bloc en què es recordava una entrevista a Artur Mas a La Voz de Galicia en què deia que "nunca hemos defendido un proyecto abiertamente independentista". L’article devia tocar l’ull de poll
Sap greu veure que hi ha candidats que es presenten a governar el teu país que no acompleixen uns mínims de democràcia. La democràcia té molts aspectes, és molt cantelluda si voleu, però n’hi ha un que tots haurien d’acceptar, i és el dret d’autodeterminació. En un comentari molt agut al meu article d’ahir, en
Si seguiu aquesta campanya electoral a través de la Xarxa de Blocs Sobiranistes, podríeu tenir una percepció de la realitat ben diferent. És una opció a l’hora d’informar-se. Un es pot quedar amb certs rotatius, amb enquestes, amb opinaires assalariats, amb periodistes que tenen el cul llogat, o bé buscar opinions alternatives. Opinions i informacions,
Al nostre país hi ha una xarxa de mitjans de comunicació extraordinària. Publicacions diàries, setmanals, mensuals, de distribució gratuïta, d’àmbit local, comarcal, ràdios municipals, etc, etc. A la premsa de gran abast s’hi sobreposa una premsa de proximitat que recull notícies del municipi, agenda, algun article d’opinió, i que resulta sostenible econòmicament perquè els mitjans
Tots sabem qui guanyarà els comicis l’1 de novembre. No, Mas no. L’abstenció. Ah, sí, és clar, ja no hi pensàvem. De fet, ja va guanyar, i per golejada, al referèndum de l’estatut, i encara és l’hora que se li ha de fer cap reconeixement ni cap homenatge. Com si res. Podríem arribar, en un
Cada article publicat a la premsa tradicional que fa referència a la blogosfera és un pas més cap a allò que sempre hem reclamat: que aquest espai sigui reconegut com un espai de comunicació de primer ordre, perfectament equiparable a altres mitjans amb un cost molt superior, i fins i tot millor en molts aspectes.
Aquest bloc ha superat avui les 30.000 visites. Sens dubte la campanya "Jo també vull un estat propi" hi ha contribuït. Només cal veure quines han estat les anotacions més llegides. La "Crida a la blogosfera sobiranista" ha tingut 2.552 lectures. L’article "Jo vull un estat propi", escrit el dia que es va saber el
Joves d’Esquerra Verda ha retirat la campanya aquesta que proposava follar-se la dreta. Que no es preocupin, perquè no en muntarem un escàndol. No ho sobredimensionarem. Entre altres coses, perquè la cosa tampoc no tenia tanta dimensió. Quan ho vaig saber més aviat em va fer gràcia. Prenent l’expressió en el mateix sentit que ells
Avui es pot llegir a l’E-notícies un article d’Oriol Vidal intitulat "sobiranisme transversal" que no hauria de passar desapercebut. Escriu sobre la necessitat que la sobirania no sigui un plantejament exclusiu d’ERC, que sigui assumit també per CiU, ICV i alguns sectors del PSC. Vidal pensa, per a aquests darrers, en casos com el d’Oriol
Algun dia aquest país tindrà un candidat a president de la Generalitat nascut fora de Catalunya, que haurà arribat en condicions dures, que haurà d’haver pencat molt i haurà d’haver superat molts entrebancs i prejudicis. Potser serà algú amb trets asiàtics o africans o àrabs, algú que haurà anat vencent tots aquests prejudicis amb grans
Ha començat una campanya per a unes eleccions que tornaré a perdre. Des que exerceixo el dret de vot, el sentit d’aquest només ha coincidit amb el de la majoria en una ocasió, les darreres municipals a Alella, on ERC – La Garnatxa va ser la llista més votada. Estic acostumat a perdre eleccions, doncs,