Avui es pot llegir a l’E-notícies un article d’Oriol Vidal intitulat "sobiranisme transversal" que no hauria de passar desapercebut. Escriu sobre la necessitat que la sobirania no sigui un plantejament exclusiu d’ERC, que sigui assumit també per CiU, ICV i alguns sectors del PSC. Vidal pensa, per a aquests darrers, en casos com el d’Oriol Bohigas. Però és a CiU a qui interpel·la amb més intensitat quan escriu: "Personalment se’m fa difícil d’entendre qualsevol nacionalisme que no sigui obertament sobiranista." Hi coincideixo plenament. Aquest nacionalisme que porta Duran a retirar l’esmena als pressupostos a canvi de promeses incertes de Solbes és un vell conegut dels catalans. Any rere any ens desgastem en allò que Vidal qualifica com "l’esgotadora tensió política entre Catalunya i Espanya". Any rere any topem amb els mateixos problemes d’haver-nos de barallar per l’aixeta que raja a Madrid amb els recursos que prèviament hi hem portat. Vidal també explica que el pas d’ERC pel govern ha servit per descartar el federalisme. Cal posar el debat sobiranista sobre la taula. El proper dia 1 de novembre hi ha eleccions i la qüestió de la sobirania ha d’entrar en el debat polític. No és estrany que hi hagi cansament a l’hora d’anar a votar. Esperar a veure si hi ha sort i et donen alguna cosa no incentiva gaire. En canvi, pensar que el futur depèn de nosaltres, que podem fer realitat el projecte de crear un nou Estat a la Unió Europea és tremendament il·lusionador.
Són articles com el d’Oriol Vidal els que enriqueixen el debat polític. Altres, en canvi, l’empobreixen de manera deliberada. Que si debats cara a cara, que si DVD… L’última és la PrePotència de David Madí, que a més de difondre imatges sense permís ara demana la dimissió de Joan Major. El president de la CCRTV no és sant de la meva devoció. En el seu moment Maragall va dir que posaria en aquell càrrec un professional neutral. Si ho recordeu, sonava el nom de Puyal, un grandíssim professional de prestigi reconegut, de fàcil consens, i que hauria encaixat perfectament en l’esperit de la institució. Però Maragall va triar un exministre socialista. Molt neutral! Ara bé, la petició de Madí em sembla un despropòsit. La perspectiva de tornar a aquest nacionalisme de CiU no és gaire falaguera.
Mentre el debat polític dels grans mitjans no pot escapar-se de l’agenda que marquen els polítics, Internet continua oferint espais d’informació i d’opinió lliure perquè el vot del dia 1 sigui lliure i madur, perquè sigui un vot d’il·lusió i confiança. Una cinquantena de blocaires s’han registrat a la XBS (Xarxa de Blocs Sobiranistes) i a través dels seus blocs podem saber quina és la seva opinió com a sobiranistes. No tothom escriu sobre política. N’hi ha que són apassionats del muntanyisme, de la informàtica, de la genètica, de la física, dels esports, de la filosofia, del periodisme, etc. Hi ha de tot, i tots som sobiranistes. Tots volem tenir un estat propi que ens permeti superar aquella esgotadora tensió política entre Catalunya i Espanya de què parla Oriol Vidal. Cada dia som més. Com els adherits a la Plataforma Sobirania i Progrés, que ja ha superat les 5.000 adhesions. Tot fa pensar que quan acabi la campanya electoral ja estarà en condicions de posar en marxa la recollida de signatures per a la Iniciativa Legislativa Popular que permeti a la Generalitat fer un referèndum d’autodeterminació. ERC ho demana paral·lelament al Congrés, però no és ell sol qui ho demana, és el sobiranisme transversal de la societat civil, que comença a estar pacíficament fart d’autonomisme i vol posar la sobirania damunt la taula.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
encara… hi sou a temps, feu cas del professor Bibiloni i canvieu el nom de la XBS a xarxa de blogs sobiranistes, sis-plau, no sigueu un ramat
Tots aquests que fan servir ERC com a sac d’entrenament de boxa, tots els que s’incomoden amb la facilitat dels republicans per captar la il·lusió (la poca que queda per a la classe política!) de la gent, ho tenen molt fàcil si volen desactivar el principal actiu d’ERC: Que es proclamin independentistes!
Després de la brutal campanya de desgast des de totes bandes (visualitzeu el genial acudit de Ferreres a mitjans de febrer, on tota la classe política catalana amb els pantalons a garró envoltava Carod, Puigcercós i Tardà i els conminava a abaixar-se els pantalons, en referència a l’acceptació comuna de l’estatut retallat), després de tres anys de demonització amb els amics del PP espanyol com a protagonistes i la resta de forces com a secundaris, ¿què fa que ERC mantingui una expectativa de vot que la consolida com a tercera força política del Parlament?
El fet de ser l’únic partit que demana la Independència per Catalunya. Sense aquest actiu, o amb aquesta reivindicació repartida entre la resta de forces polítiques, ERC estaria en els números d’ICV, o menys, fins i tot.
"Que Déu Nostre Senyor beneeixi els enemics del sobiranisme, perquè del seu menyspreu bastirem les nostres ales".
La resta dels humans hem de compartir-les, a vegades amb qui menys desitgem. I si n´hi ha una que volem especialment, el millor que podem fer és escollir, en cada moment, qui o què ens hi pot acostar.
El tercer que va dir-me això (el 1906 concretament) va ser en Pauet (ell volia que la gent del poble li digués així) Picasso, un dia que, baixant de caçar bolets pels voltants del Pedraforca, els vam trobar -a ell i a la seva companya Fernande- asseguts en una taula de la fonda de Gósol.
Xavier, sé que no té res a veure amb el que escrius però no tinc cap canal més adeqüat per fer’t-ho arribar:
http://tresinores.blocat.com/post/6437/106711
http://www.e-noticies.com/actualitat/els-joves-dicv-proposen-follat-la-dreta-11189.html
Salut!!
Una mica de disbauxa no ens farà pas mal, i a més del país
Descarrega’l
A mi ja m’agrada el nom de Xarxa de Blocs Sobiranistes. M’he perdut alguna recomanació interessant?
Per altra banda jo no entenc tampoc què voldria dir un nacionalisme no sobiranista. Em sembla encertat el què assenyala Oriol Vidal.
En la campanya prèvia (els darrers tres anys), s’han dit de molt grosses, i també de petites sobre sobirania, nacionalisme, independentisme, i política. Sobre les grosses, si paro atenció només al tema de la sobirania, continuo veient que deixen a la proposta de CiU amb un nacionalisme buit; a la proposta de PSC amb un nacionalisme espanyol entusiasmat; a la proposta del PP amb un nacionalisme espanyol emanantista; la proposta d’ICV-EUiA no ho sé veure; altres partits petits (amb alguna excepció de nacionalisme espanyol agressiu) no les veiem. Sobre les petites (vull dir que es podria mostrar més clar) i, deixant per fi de costat vicis semàntics, s’ha desdemonitzat el nacionalisme català de la proposta d’ERC.