Blog d'en Xavier Mir

Avui no escriuré gran cosa. Em limito a recomanar l’article de La bitàcola de Xavier Diez i el Mail Obert de Vicent Partal. Descanso. No oblido, però, que avui torna a haver-hi problemes amb la Renfe, que ahir va haver-hi incidents al míting del PSOE i moltes altres coses. Demà toca pronunciar-se. Em sap greu perquè la previsió és que encara hi ha molta gent que no anirà a votar, tot i disposar de prou oferta, inclosos els Escons Insubmisos, que és una bona iniciativa per visualitzar el descontentament. Abans això que creure’s que Ciutadans és l’únic partit que representa la ciutadania.

Avui i demà descansem una mica i pensem en els propers quatre anys. L’avançament de les eleccions que havien de ser l’any vinent ha propiciat que, si s’esgoten les dues properes legislatures, tinguem eleccions l’any 2014, quan farà 300 anys de la pèrdua de la sobirania. Serà inevitable que aquella data galvanitzi moltes coses, però no ens quedarem esperant que aquestes coses passin soles. La Plataforma Sobirania i Progrés continua rebent adhesions, i és molt probable que irrompi amb la notícia que comença a promoure la Iniciativa Legislativa Popular pel referèndum d’autodeterminació en plena negociació postelectoral. Més modestament, la Xarxa de Blocs Sobiranistes continua consolidant-se com un espai de trobada del sobiranisme, amb més de cent blocaires registrats i unes previsions força falagueres.

A partir del 2 de novembre, aquest bloc, a banda de continuar comentant l’actualitat política, impulsarà dues propostes que ja han estat apuntades però que inevitablement han quedat en segon pla per l’interès de la campanya. La primera, la producció d’un reportatge en anglès sobre passat, present i futur de l’independentisme a Catalunya i posterior visionat massiu a YouTube com a estratègia popular i apartidista d’internacionalització d’aquest moviment. La segona, la iniciativa "Referèndum és democràcia", per la qual demano als mitjans, impresos o digitals, revistes o ràdios, que incorporin seccions de participació ciutadana en què demanin a la gent anònima del carrer què votarien en un referèndum d’autodeterminació. Tant és què responguin, la qüestió és fer que s’ho plantegin seriosament i pressionar els governs català i espanyol perquè demostrin les seves conviccions democràtiques donant la veu a les persones perquè es pronunciïn sobre aquesta qüestió.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!