Joves d’Esquerra Verda ha retirat la campanya aquesta que proposava follar-se la dreta. Que no es preocupin, perquè no en muntarem un escàndol. No ho sobredimensionarem. Entre altres coses, perquè la cosa tampoc no tenia tanta dimensió. Quan ho vaig saber més aviat em va fer gràcia. Prenent l’expressió en el mateix sentit que ells l’empraven, m’imaginava ICV després de la sociovergència i pensava: "aneu proposant que ens follem la dreta, que serà l’esquerra que se us follarà a vosaltres". Ara passa allò que ells s’han quedat sense ningú per follar-se, però continuen sent susceptibles de ser follats. Ja em perdonareu l’abús de l’expressió. Deixem-ho aquí.
En qualsevol cas, suposo que la dreta en qui pensaven és la de CiU. Altrament, no entendria que s’amoïnessin pel PP, tenint en compte que és la quarta força política d’aquest país i que pot passar a ser la cinquena. A mi el PP m’importa un rave. Per això no m’he pres mai la molèstia d’anar a escridassar-los, tret de manifestacions col·lectives com les de la guerra de l’Iraq. Qui els dóna més protagonisme són els socialistes, perquè els passa una mica com al Barça i el Madrid, que són rivals que es necessiten l’un a l’altre. Si el PP no existís, el PSOE l’hauria d’inventar perquè no es notés tant el seu nacionalisme espanyol. Al costat del PP semblen sants i això els permet fer i desfer "amb talante".
Parlant del PSC, ahir em va fer gràcia llegir que Joan Anton Maragall dóna suport a Artur Mas. Ja se sap que a les famílies pot haver-hi de tot, però després que Diana Garrigosa trenqués el carnet, ja només falta que Ernest Maragall els planti. I ja no diré res del recurs del Govern valencià contra l’estatut català. Jo també vull un estat propi, ja ho sabeu, i estic massa cansat per escandalitzar-me amb defensores de pueblo i altres animalades. Estic cansat de recursos, de regatejos pressupostaris, de nacionalismes encoberts, etc., etc. Per això m’alegra veure que la llista d’adhesions de la Plataforma Sobirania i Progrés continua creixent. I la Xarxa de Blocs Sobiranistes també. Darrerament se n’ha fet ressò La Malla, tal com ja heu pogut llegir al bloc d’en Marcús. El sobiranisme té més suport social a cada dia que passa i això ja no ho atura ningú. La qüestió és saber si l’1 de novembre farem una parada tècnica o un altre salt endavant. Aquest projecte necessita igualment un front parlamentari i un de la societat civil.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
. No cal ser gaire exigent amb un estúpid; en un no res ho aconsegueix
. Cada vegada és més difícil trobar alumnes: tothom és mestre.
. No t´espantis; no és que no ho vegis clar, és que hi ha molta boira.
Seria desitjable que algun d’aquests recursos d’inconstitucionalitat contra l’estatut de Catalunya que van presentant els presidents de les autonomies peperes prosperés, i un bon dia, aquell text desfigurat, trepitjat, grapejat i humiliat que van aprovar els voluntariosos ciutadans de perfil socioverdgent, rebés la mutilació definitiva per part de l’alt Tribunal Constitucional.
Amb l’escapçament i la supressió d’allò que encara molesta a tota la colla de líders de l’Espanya intolerant (perdó: "Espanya" i prou. El nom propi ja du incorporat l’adjectiu), la recollida de firmes per demanar un referèndum d’autodeterminació començarà a prendre sentit per als badocs que van dir que SI a la caricatura d’autonomia que es va votar el 18 de juny.
Ni seny, ni pedagogia, ni peix al cove, ni "Sí a Catalunya", ni més vaselina per a les embetumades diàries: un estat propi i que ens segueixin envejant i odiant, però sense decidir el futur dels nostres fills.
Les JEV-JIV s’han tornat a baixar els pantalons. Ja no saben com tenir quotes de protagonisme per donar ales a l’organització. El cert és que les joventuts d’ICV no els hi van massa bé les coses. Així doncs, han apostat per tirar la casa per la finestra, buidar els comptes corrents i fer una campanya temerària que al cap i a la fi ha acabat a la brossa.
Quan entro cada dia a la Universitat Pompeu Fabra, al Parc de la Ciutadella, veig joves d’aquesta organització repartint pamflets i propaganda electoral. Avui, li he preguntat a un noi per què han decidit retirar la campanya. Ni ho sabia, tan sols m’ha contestat que són ordres de dalt… Mare meva!! Ara les organitzacions juvenils estan subordinades al partit gran?? Sapigueu que ni una que no. S’anomena les JERC. Aquesta tan sols comparteix les sigles amb el partit, ERC. Tot i així, els nostres de lluita, els eixos dinamitzadors de l’organització i la insubmissió vers Esquerra ens caracteritzen d’una forma genuïna. Tanmateix, ens respectem i ens admirem, alhora que n’aprenem. Estem lluny de picabaralles que poden tenir a "Can Conver" amb les JNC o la Unió de Joves amb la Federació, o fins i tot les JSC amb els PSC (que van expulsant els cadells per manifestar-se pacíficament a Martorell). No obstant això, les JERC tenim INDEPENDÈNCIA!
Tornant al tema de les JEV-JIC, cal que digui que la candidata jove que presenten no és gaire estimada entre els seus; ja que hauríeu d’escoltar com aquest noi amb qui parlava avui entrant a la Facultat Roger de Llúria m’ha dit: "Laia Ortiz = Perdiz"… No m’he pogut aguantar i m’he fet un fart de riure!
La campanya que presentaren contenia diverses faltes ortogràfiques i un mal gust despòtic per cridar l’atenció. Opino que ja estan farts de "fornicar" entre ells i, és clar, ara cal canviar de posició cap a la dreta perquè per l’esquerra ja fa dies que n’estan cansats. Ara que, si són tant d’esquerres i intel·ligents, no haurien d’haver previst el què passaria? Sent d’esquerres i de debò què fan amagant-se com les rates quan tan sols ha obert la boca en Piqué? La dreta els hi fa por? El “Dr. Eco-Bio-Dino-Saura" enlloc de salvaguardar-los es treu les puces de sobre, quina cara!
Patètica opereta la de les JEV-JIC! Els hi recomano que facin un pensament, si us plau!
(No pretenc ofendre, tan sols exposo un pessic de senti de l’humor ;)!)