Blog d'en Xavier Mir

Al nostre país hi ha una xarxa de mitjans de comunicació extraordinària. Publicacions diàries, setmanals, mensuals, de distribució gratuïta, d’àmbit local, comarcal, ràdios municipals, etc, etc. A la premsa de gran abast s’hi sobreposa una premsa de proximitat que recull notícies del municipi, agenda, algun article d’opinió, i que resulta sostenible econòmicament perquè els mitjans de producció s’han abaratit i la publicitat assegura els ingressos suficients. Això, al costat d’una reducció en la despesa del cost de distribució, explica la bona salut de què gaudeixen aquests mitjans.

En els darrers anys, la societat catalana ha donat senyals prou evidents que l’opció d’un estat propi per a Catalunya té cada cop el suport de més persones. N’és una prova l’evolució dels resultats d’un partit independentista com ERC, que l’any 2003 va passar de 12 a 23 escons. Però també mobilitzacions de la societat civil com la manifestació del 18 de febrer o la recent creació de la Plataforma Sobirania i Progrés. Segons una enquesta del CIS de març de 2001, un 35,9 % estaria a favor que Catalunya fos independent; un 48,1 % hi estaria en contra; i un 16,1 % pertanyen al grup que no ho sap o no contesta. Cal pensar que aquests percentatges poden haver evolucionat i que probablement avui serien més els partidaris de la independència. En qualsevol cas, un percentatge de suport com aquest fa evident la necessitat de reconèixer el dret d’autodeterminació i de donar a la Generalitat la facultat de promoure el referèndum per exercir aquest dret.

No obstant aquestes dades, l’Estat espanyol continua negant el dret d’autodeterminació tant al País Basc, on el reconeixement seria una bona empenta al procés de pau, com als Països Catalans, on les tres comunitats autònomes que en formen part estan sota jurisdicció espanyola. Aquesta negativa per part de l’Estat es complementa amb declaracions de personalitats polítiques dels àmbits més diversos que s’atribueixen la facultat de decidir en nom dels ciutadans que aquest debat no és necessari. És el cas de Javier Solana, qui arran del referèndum de Montenegro va assegurar que era propi d’un delirium tremens pensar que allò pogués passar a Catalunya. Però també a Catalunya, el mateix president de la Generalitat Pasqual Maragall va qualificar de ridícul pretendre crear un estat nou a Europa.

Malgrat totes aquestes reticències, que sovint amaguen pors i interessos econòmics, el reconeixement del dret d’autodeterminació i la consegüent celebració d’un referèndum que permeti als ciutadans decidir lliurement el seu futur és imprescindible per a qualsevol democràcia moderna. És la ciutadania, doncs, qui haurà d’expressar la voluntat que aquest referèndum es pugui dur a terme tant si vol manifestar el seu independentisme com si es manifesta unionista, és a dir, partidari de continuar dins l’Estat espanyol. I és en l’expressió d’aquesta voluntat on els mitjans de proximitat tenen un paper important.

Proposo als mitjans de comunicació nacionals, en qualsevol format, digital o imprès, de qualsevol àmbit de distribució, així com a les nombroses ràdios municipals, que apostin per reforçar la democràcia donant als ciutadans la veu que l’Estat els nega. Els proposo que incorporin a les seves pàgines i als seus programes espais de participació en què es demani als ciutadans, cada dia o en cada edició, quin seria el seu vot en un referèndum d’autodeterminació. En el cas de les ràdios, desplaçar una unitat mòbil al carrer i enregistrar unes quantes entrevistes; en el cas de la premsa, fotografiar els entrevistats i transcriure’n les respostes. També els mitjans digitals poden incorporar aquestes seccions. I en tots els casos, si es comunica a aquest bloc a través d’un comentari o un correu electrònic, es reproduirà un llistat d’enllaços que permetrà saber quins mitjans han apostat per reforçar la democràcia. Perquè l’acció tingui més impacte en el conjunt dels mitjans i perquè el missatge arribi als governants, proposo un únic títol per a aquestes seccions: "Referèndum és democràcia". La iniciativa comença avui mateix i acabarà el dia que es faci pública i oficial la data del referèndum d’autodeterminació.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!