Si seguiu aquesta campanya electoral a través de la Xarxa de Blocs Sobiranistes, podríeu tenir una percepció de la realitat ben diferent. És una opció a l’hora d’informar-se. Un es pot quedar amb certs rotatius, amb enquestes, amb opinaires assalariats, amb periodistes que tenen el cul llogat, o bé buscar opinions alternatives. Opinions i informacions, com aquesta que ens fan arribar des del bloc Barcelona 1714, on trobareu un enllaç amb La Voz de Galicia del 15 de març de 2002 amb una entrevista a Artur Mas en què diu, literalment, "nunca hemos defendido un proyecto abiertamente independentista". Més clar l’aigua. CiU no és independentista. Si darrerament ha canviat alguna cosa, valdria la pena que Artur Mas ens ho fes saber. Altrament, totes aquelles persones de bona fe que es van adherir a la campanya "Jo també vull un estat propi" haurien de dir-hi alguna cosa. Hi havia, per exemple, l’exconsellera Carme Laura Gil, però també càrrecs de les JNC i nombrosos alcaldes i regidors d’arreu. Si hi ha un sector sobiranista dins de CiU, com és que no es veu? Al cap i a la fi, a CiU passa el mateix que amb els socialistes federalistes. El federalisme és una idea que ajuda a muntar un discurs, però a l’hora de traduir això als fets i deixar enrere les paraules, ni tan sols hi ha un grup propi difereniat. A CiU, les JNC diuen que són independentistes. Si més no, això em va fer arribar un dirigent que es queixava perquè no tenia la seva organització enllaçada en l’apartat "per on es mou el sobiranisme". Però resulta que quan la jota cau i es fan grans, l’independentisme queda sotmès a la disciplina del partit i toca ser regionalista. Ambiciós, això sí, però regionalista.
Prou difícil és haver de lluitar contra els partits espanyolistes i contra el govern espanyol. Per fer-ho cal definir-se. Quina estratègia podem esperar que tingui CiU si recupera la Generalitat? Algú que vulgui un estat propi per a Catalunya es pot sentir còmode en aquesta indefinició? No la de Mas, que es defineix clarament, sinó la del partit. Algú aspira a renovar la direcció? Algú dins de CiU es pensa que si Mas recupera la Generalitat acceptarà cap referèndum d’autodeterminació? I com es pot tenir la barra d’apel·lar al vot sobiranista l’endemà mateix d’intentar captar votants del PP? Poden compartir espai uns i altres? No serà que aquesta casa gran del catalanisme és una gran casa de barrets i de barruts?
En definitiva, ignoro quants diaris tindran la delicadesa de recuperar aquesta entrevista ara que Mas apel·la al vot sobiranista, però hi ha una xarxa de blocaires que està molt atenta i que posa damunt la taula els arguments de debat polític que no trobareu en altres espais. Som lliures, no tenim el cul llogat, no cobrem per escriure al bloc, i no tenim pèls a la llengua. Tenim un criteri propi i divers a l’hora de seguir la campanya. I demà, més, perquè cada dia hi ha apunts nous.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Apunts de campanya: Montilla
Montilla ha contestat a la proposta de Carod sobre la possibilitat que des de Catalunya es puguin convocar referèndums —la qual cosa deixaria oberta la porta a un referèndum d’autodeterminació— que està en desacord amb el fet que Catalunya tingui la capacitat a exercir el dret a l’autodeterminació.
Col.lectiu 1707
Per què no critiqueu mai a ERC? Carod-Rovira va afirmar fa poc que "com menys Estat millor, encara que sigui català". Més clar que l’aigua? Esquerra no és d’esquerres?
Us perd massa el partidisme.
Estic fins a cert lloc que per ser de Convergència Democràtica em posin la barba de Cambó, que em tillin de burgés, de acomplexat, de botifler, de regionalista i mil estupideses més de les que no me’n sento part.
És cert que a Convergència hi ha Catalanistes de tots els típus, des de els que comparteixen l’afecte cap a Espanya com per als sobiranites o/i independentistes, liberals de dretes i gent que es sent de centre esquerra. Englobar-nos a tots i el partit en el punt de mira de "la dreta rància Catalana" o equiparar-nos a partits regionals sucursals del Partit Popular ho trobo ofensiu, com si titllessim a els membres de Iniciativa de Rojos sanguinaris o alguna estupidesa semblant.
Fa vergonya haver de respondre perquè no em creguin que no sóc un burgès, perquè visc en un barri obrer, he de treballar i estudiar, no m’espera l’empresa del papà per quan acabi els estudis, que no podré comprar-me un pis a Barcelona i que m’estimo aqust país com a única pàtria, tant que només la puc concebre com a entitat sobirana.
Prou etiquetar, perquè per etiquetes tots estem ben retratats.
Jordi
Interessant, el debat amb els de la JNC. Responc aquí a croatcatala.
Benvolgut croat, m’acuses de llençar merda però el que he fet és anar al cor de la pregunta que plantejaves: és la cúpula d’ERC igual de sobiranista que la de CiU?
Per mi la resposta és que no i t’he argumentat perquè amb fets. La cúpula de CiU no és sobiranista, el seu passat (llençar merda, segons tu), les seves accions (llençar merda, segons tu) i les seves decisions (idem) apunten al mateix. I si això no fos prou, el mateix Artur Mas ho diu (deu ser que ell també llença merda).
Tota aquests fets em porta a unes conclusions sobre la naturalesa de Ciu com a lobby de poder més que com a mer partit polític (en Pujol parlava de moviment). Si ignores aquesta informació sobre els objectius, interessos i hipoteques de CiU, els seus moviments de la darrera dècada et deuen semblar incomprensibles, com li han semblat a la majoria de votants de la darrera majoria absoluta al 1992 (almenys aquests han actuat en conseqüència).
És una llàstima que fugis d’estudi sobre el que et plantejava, jo també et podria dir que el que escrius és llençar merda, però trobo més interessant entrar en el debat de fons.
No et vull convèncer (Deu nos en guard) però intento saber si escrius des del cinisme total o des de la bona fe desinformada. Tan de bo els segons que encara hi ha a CiU aconsegueixin treure’s de sobre el sector negocis mític que ha passat de sector a tenir el control del partit. Catalunya ho necessita.
Trobo molt interessant el debat, però veig que les comparacions entre els errors o renúncies comeses per CiU i ERC al govern tendeixein a equiparar-se i ho trobo molt injust. No podem saber què faria ERC per la indepedència si tingués la majoria absoluta del Parlament (bàsicament per què mai ha tingut aquesta majoria). En canvi, CiU si que ha tingut majoria absoluta al Parlament i tots sabem què va fer i a què va renunciar. A partir d’aquí podem llençar-nos els plats pel cap, però comparar els resultats d’una formació que ha estat 3 anys al govern en minoria amb una formació que hi ha estat 23 en majoria ho trobo un greu error.