Avui és el darrer dia de campanya. Pocs canviaran d’opinió a aquestes altures, suposo. Si tot segueix el curs previst, trigarem quatre anys a poder tornar a pronunciar-nos sobre els nostres representants polítics. Que passi, doncs, el que hagi de passar. Després d’haver escrit molt i d’haver rebut molts comentaris en aquest bloc, constato que a la blogosfera sobiranista hi ha un intens debat per determinar quin projecte és més beneficiós, en termes generals, per a Catalunya, si el d’ERC o el de CiU. Una de les crítiques més ben argumentades a ERC (no exempta, però, de rèpliques) ha estat la del croat català des del seu bloc Argumentari català. El seu pensament polític em sembla significatiu i segurament són molts els qui pensen igual. Ell defensa que CiU ha liderat el catalanisme de centredreta fins que ha arraconat el PP, i que el paper d’ERC és fer el mateix amb el PSC-PSOE. El dia que CiU lideri la dreta i ERC lideri l’esquerra, pressuposant que tots dos partits són sobiranistes, serà el moment de fer el salt a la independència.
El plantejament em sembla bé, tot i que personalment no confio en el sobiranisme de CiU. Però tant és. La qüestió, de cara a dimecres, és que es reconeixen les dificultats que té ERC per superar el PSC, però en lloc d’impulsar els republicans hi ha qui té decidit donar suport a CiU per evitar una eventual reedició del tripartit amb Montilla de president, sense adonar-se que d’aquesta manera es llancen pedres a la pròpia teulada perquè frenen el procés de substitució del PSC per ERC com a partit hegemònic de les esquerres, i en canvi reforcen CiU, que no té cap problema per mantenir el PP en un raconet de l’arc parlamentari. No insistiré més en la idea que potser per fugir d’un Montilla president van a parar a un Mas que farà les polítiques que Zapatero, per dalt, i Montilla, per baix, li permetin. Demano que es pensi més enllà d’una figura simbòlica com és la del president de la Generalitat i que es pensi més en estratègies i en majories. La figura de Maragall és la prova que un president de la Generalitat pot no ser gran cosa. Hores d’ara encara no sabem si ha saltat per l’acord entre Zapatero i Mas, per la pressió del seu propi partit o perquè Diana Garrigosa el volia jubilat per sortir a passejar amb els néts. Però en qualsevol cas ha saltat.
Les meves últimes voluntats passen per demanar als lectors d’aquest bloc que reflexionin sobre l’efecte que pot tenir un nou impuls d’ERC. El vot espanyolista que Montilla s’esperava desvetallar no està reaccionant prou segons les enquestes. Sembla ser que ICV pot recollir també el sector catalanista del PSC molest amb el cop de timó ordit des del PSOE. Aquests dos factors poden fer que el PSC reculi de manera notable, una reculada que s’afegeix als 10 escons que va perdre el 2003. Si en aquestes circumstàncies hi coincidís un augment d’ERC fins a fregar els 30 escons, la proximitat de les dues formacions ens deixaria a un pas del relleu com a força hegemònica que es planteja des de l’opinió nacionalista i sobiranista. Si es dóna aquesta situació, és probable que un PSC afeblit, deslegitimat per assumir el lideratge d’un eventual tripartit, decidís no fer aquesta aposta. Segurament Montilla només apostaria pel tripartit si té garanties de poder mantenir ERC i ICV sota control, però se’n desdirà el dia que aquestes dues formacions creixin més que no li convé. Així, portar ERC a la trentena d’escons és trencar novament l’aritmètica habitual i la relació de forces.
La propera legislatura serà de transició. Els nostres vots determinaran cap a on fem aquesta transició. Tornem a fer de CiU la força hegemònica d’un catalanisme de centredreta? Pensem que el 2008 hi ha eleccions a Espanya i que CiU ha deixat molt clar que ha de ser president del govern qui guanyi les eleccions. Per tant, si les guanyés el PP, no podríem comptar amb CiU per fer una aliança amb PSOE per evitar el retorn del PP al govern. Potenciem aquest escenari de futur? O bé potenciem el sobiranisme d’ERC com una manera de forçar l’emergència del sobiranisme ara ocult de CiU? Si aconseguim que pugin les formacions favorables a exercir el dret d’autodeterminació i que les sucursals siguin penalitzades, no estem reforçant un element clau? No estem posant el dret d’autodeterminació com una condició indispensable per a qualsevol partit que aspiri a governar el país? Les meves últimes voluntats en aquesta campanya passen per demanar que cap sobiranista es quedi a casa. Admeto les crítiques a ERC i els errors comesos, però al sobiranisme li convé tenir un partit fort a dins del Parlament. Fora del Parlament, tenim quatre anys per organitzar la societat civil. Són dos processos paral·lels i no ens convé frenar-ne cap. Que no ens perdi la nostra capacitat de crítica.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si parlem de sobiranisme, al meu entendre el que hi ha a CiU és molt peculiar, ja que sovint només són sobiranistes quan parlen dins del Principat, però fora ja no ho són tant, i a Madrid ja no ho són gens. Jo no dic que no hi hagin sobiranistes a CiU , però està clar que no són els que marquen la seva política, ja que aquesta sembla més regionalista que sobiranista., excepte quan es fa per "consum intern", que llavors si que apareixen moltes estaldes.
Votaré ERC, i si no existis votaria CiU, i si no exixtis ni CiU ni ERC m’he n’aniria a viure a la Lapònia.
I poques hòsties, tot lo demés és demagògia.
Tots de pet cap a ERC!
A veure si ens apropem als socialistes! Un sorpasso ERC-PSC és possible. De fet, a la província de Girona les enquestes ja posen ERC per davant del PSC.
Aprofito per a recordar les reflexions d’en Víctor Alexandre.
Convenceu tothom, família i amics, d’anar a votar ERC dimecres. Ho necessitem! Voleu que cap mitjà (espanyol o català) pugui dir que l’independentisme ha reculat un sol escó? Oi que no? Som-hi tots!
Mai més una passa enrere! Ja sabeu què cal votar: l’esquerra independentista. El millor del tot serà la cara que fotran els altres per la tele el dimecres al vespre quan ERC passi de 25 diputats/des.
Les imatges d’aquest migdia amb en Zapatero fent d’anfitrió i aconseguint vots a Santa Coloma de Gramenet fan venir ganes de vomitar. El fet que en Montilla no tregui prou vots -perquè té moltes limitacions, de tota mena- i calgui que vingui el que de debò mana, per aconseguir aquests vots i treure-li les castanyes del foc, és trist i crec que no és acceptable. Si els catalans ho acceptem, ens estem rebaixant massa!
Suposo que ara, a dos dies de les eleccions, no hi ha res a fer. Després, però, cal actuar en conseqüència. De la mateixa manera que és inacceptable veure en Rajoy que primer ens insulta i després fa campanya per Catalunya (no sé com no li cau la cara de vergonya a en Piqué), també és inacceptable veure en Montilla i en Zapatero, de bracet, fent lerrouxisme!
Visca uns Països Catalans sobirans!
Guillem M.
Jo votaré per CiU. De les dues opcions nacionalistes és la que més em convenç. És evident que mentre van governar van tenir errors i a vegades tremolors de cames, però vist en perspectiva, ho van fer bé. Lamentablement no puc dir el mateix d’ERC. He vist com actuen i no confio en la seva forma de fer, encara que subscriuria ara mateix totes les seves proclames. Però són els fets els que compten.
Però no escric això per convencer a ningú dels que han escrit aquí que votin CiU enlloc d’ERC. En el dia a dia, quan parlo de política amb algú, si no el puc convencer de què voti CiU, li demano que com a mínim voti ERC, tot i que sé que ERC si pot tornarà a cometre el principal error de la legislatura passada, que és recolzar a un espanyolista com a president de la Generalitat.
Però això ho faig perquè hi ha una cosa amb la que estic totalment d’acord amb en Xavier -per cert, Xavier, felicitats per la teva iniciativa de "jo també vull un estat propi", a la que em vaig adherir- i aquesta cosa amb la que estic totalment d’acord és que ERC ha de superar i arraconar el PSC en l’àmbit de les esquerres. Ara bé, això ho ha de fer ERC fent que la gent que fins ara voten PSC, ara votin ERC, i aixo ho trobo certament complicat. És a dir, trobo més fàcil que un votant canvii de partit si es manté en el mateix eix nacional, que no pas si es manté en el mateix eix "social", per dir-ne d’alguna manera, però canviant el nacional. Si creieu que això no és així, estaré encantat de llegir les vostres argumentacions.
Malauradament, no em sembla que fins ara ERC hagi fet res per arraconar el PSC, més aviat segueix obsessionar a esgarrapar vots a CIU.
Proposo com a punt final una serie de punts d’acord sobre els resultats. El dia 1 al vespre jo m’alegraré si:
1) CiU i ERC sumen més diputats que al 2003 (ara sumen 69… justet)
2) ERC segueix retallant distàncies amb el PSC i l’avança inclús a Girona o a Lleida (ara hi han 19 escons de diferència).
3) El Montilla es fot una castanya de proporcions èpiques. (baixant dels 40 i més avall si és possible).
Em sembla que es tracta de 3 desitjos compartits entre tots. Molta sort i parlem-ne el dia 2.
Donar tot el poder al PSC no és la millor manera de substituir-lo.
Si realment ERC vol substituir al PSC, l’hauria de fer fora dels ajuntaments, dels consells comarcals i de la diputació.
Llavors ens creuríem que els volen substituir.