Avui s’acaba la segona i última edició de la campanya "Jo també vull un estat propi" i aquesta mitjanit comença la campanya electoral. En aquesta ocasió, els mitjans, els blocaires, els lectors de premsa política i el públic general tenen una nova eina a través de la qual poden seguir la campanya: la Xarxa de
El muntatge de Madí irromp en la precampanya. Està per veure quin efecte tindrà. Si afermarà el vot convergent o si acabaran de desmotivar un electorat que no torna a la casa gran del catalanisme amb el cap alt, precisament. D’entrada, la polèmica per la despesa ja arriba abans que es vegi el DVD. I
Tenim la nació fragmentada per raons polítiques i històriques, i en dies com avui que, a més, pretenen que celebrem una hispanitat que no compartim, em pregunto per què no es pot afegir al calendari de festes un Dia dels Països Catalans. M’és igual si ha de ser Sant Joan o Sant Jordi, però necessitem
Dissabte passat recomanava l’article publicat per Xavier Diez a la seva bitàcola. Des d’aleshores també s’han fet reflexions interessants als blocs Republicans i independentistes (Carles Macian), Coc ràpid (Carme Laura Gil) i L’Argumentari català (Croat català). Si la campanya "Jo també vull un estat propi" ha servit perquè algunes idees o inquietuds hagin quedat escrites,
Malgrat allò que puguin dir López Bulla i companyia des de la plataforma de suport a Montilla, a Catalunya no fa cap falta un president postnacionalista perquè ja no hi ha nacionalisme. El nacionalisme, a Catalunya, és una etiqueta molt genèrica que intenta aglutinar projectes molt diferents que han existit al llarg de la història
Avui és 9 d’Octubre i al País Valencià celebren l’entrada de Jaume I a València. Ho fan enmig de la tensió i la incertesa per si els partits seran capaços d’arribar a un acord. N’estem pendents arreu. El dia d’avui és el segon dels tres motius pels quals vaig proposar una segona edició de la
Comença la segona edició de la campanya "Jo també vull un estat propi". Blocs com Marcús, Indústries i caminars, Àngel Canet Català, Doi, Coc ràpid (Carme Laura Gil) o Stent ja s’hi han afegit. En Marcús també comenta al seu bloc la imminent aparició d’un nou web que aglutinarà la blogosfera sobiranista i en la
El bloc La bitàcola de Xavier Diez publicava ahir un excel·lent article que recomano a tothom. És un d’aquells articles de referència que expliquen en temps real un moviment social i que al cap d’un temps es rellegeix amb més interès encara. Enhorabona, Xavier. A més, és una reflexió feta gairebé simultàniament al fenomen pel
1. Les adhesions a la segona edició de la campanya "Jo també vull un estat propi" continuen arribant. Entre les darreres, Jordi Cuixart, el bloc La Trappola, Jordi Puig i Martin, Catalunya 1714, el bloc Una finestra a l’horitzó (Marta Finazzi) o Toni Fullat. Ahir l’edició arenyenca de Vilaweb se’n feia ressò i Ràdio Arenys
Jo també m’hi apunto. Gràcies Marc i gràcies Vicent per la proposta.
En un moment en què la campanya electoral al Principat està intensificant l’aparició de blocs i que això coincideix amb les notícies de davallada dels diaris tradicionals (El Periódico perd 10.000 exemplars!), s’està produint un nou canvi en la societat. Ja estem acostumats als canvis ràpids des que la revolució digital va començar, però penso
Ahir Agustí Soler publicava un article a El Punt en què preguntava a Pasqual Maragall si voler la llibertat és fer el ridícul. Efectivament, les declaracions de l’11 de setembre són de les que fan història. La sobiranització del catalanisme és un fet i el mínim que es pot fer és respectar els centenars de
Tenim un problema. Tenim un candidat a presidir la Generalitat amb un projecte desnacionalitzador, un candidat que va denegar el domini .ct perquè diu que allò que pretén presidir no és un país, un candidat que promou recursos contra lleis aprovades pel Parlament de Catalunya, un candidat que en la negociació de l’Estatut canvia de
Al final la gent es cansarà de tanta combinatòria electoral, de tanta geometria variable, de tant demanar a uns i altres que diguin amb qui pactaran, de tant assegurar en nom de l’altre què es té decidit, etc. I tot plegat segurament no servirà de res, perquè després de tots aquests retrets ningú no ens