Aquest bloc ha superat avui les 30.000 visites. Sens dubte la campanya "Jo també vull un estat propi" hi ha contribuït. Només cal veure quines han estat les anotacions més llegides. La "Crida a la blogosfera sobiranista" ha tingut 2.552 lectures. L’article "Jo vull un estat propi", escrit el dia que es va saber el cost del bloc de Pasqual Maragall, i utilitzat també com a font d’informació de la campanya, n’ha rebut 1.243. El tercer apunt més llegit és "La campanya per un estat propi s’adreça a les personalitats mediàtiques", amb 598 visites. I el segueixen bona part dels articles publicats durant els dies de la campanya i en els dies previs. Aquest mes d’octubre les estadístiques encara acusen la campanya en la seva segona edició. L’article "Del 8 al 15 d’octubre torna la campanya ‘jo també vull un estat propi‘" té 362 lectures. Però també hi ha articles escrits al marge de la campanya amb força lectures. Destaquen "Què fem amb Montilla?", amb 323 lectures; "Blogosfera i sobirania: una societat en moviment", amb 292 lectures o "Catalunya, un estat per a una nació: els Països Catalans", amb 225. Caldrà veure si un servidor és capaç de mantenir l’interès demostrat pels seus lectors, als quals agraeixo un cop més cada visita al bloc.
Avui parlava amb una persona de la incertesa del futur polític d’aquest país a propòsit de les eleccions. Ell estava preocupat per les conseqüències que pot tenir el pes demogràfic dels qui se senten més espanyols que catalans o exclusivament espanyols. Com que he vist la seva preocupació, li he preguntat directament: "si vostè tingués l’oportunitat de posar en una urna un vot favorable o contrari a tenir un estat propi en un referèndum, què triaria?". El problema que tenim és que la immensa majoria de la gent, quan fem aquesta pregunta, ens obliga a fer-la un altre cop, perquè no responen la pregunta, sinó que diuen que això no ho veurem mai, que no passarà, etc., etc. Quan un insisteix, troba independentistes sota les pedres. Però sap molt de greu comprovar que hi ha tanta gent atemorida, tanta gent que no té un pensament lliure, fruit de fets i circumstàncies del passat que han deixat senyal en les mentalitats presents. Cap polític hauria d’estar gaire content de mantenir uns ciutadans atemorits i resignats. La qualitat de vida passa per saber-se amo del propi destí. Tots tenim els nostres límits i la nostra llibertat acaba on comença la del veí, però és trist com moltes persones renuncien a expressar la seva voluntat política.
Afortunadament no tothom es deixa endur per la resignació. Avui em plau anunciar que s’ha estrenat un documental sobre les investigacions de Jordi Bilbeny a l’entorn de Cervantes. Bilbeny ja fa anys que defensa la catalanitat de Colom. I ara s’ocupa també d’un altre pilar en la construcció d’Espanya. Si no heu assistit mai a cap conferència seva, aprofiteu la propera ocasió que en tingueu, ja que amb el seu discurs obre molts interrogants, però a més és una persona amb un sentit de l’humor insuperable, cosa que no és fàcil quan hi ha tanta gent que t’intenta desacreditar només per proposar hipòtesis alternatives. I a Arenys, diumenge a un quart de nou del vespre també es veurà el documental de Lluís Danés "Campanades a mort". Els arenyencs anem forts.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
n’hi ha molta de qualitat i llibertat.
Enhorabona, sr. Xavier Mir, d’Arenys (Països Catalans-Europa).
Cordialment, rep una abraçada.
Benvolgut Xavier,
Jo sóc una de les teves assídues lectores i m’agrada molt les análisis que fas, amb les quals hi estic normalment d’acord.
Només volia fer un comentari sobre el que dius al segon paràgraf on parles del suport real a la independència i a la por de la gent, que no només és palpable en la gent més gran sinó també en gent de 20 o 30 anys, ja que quan preguntes sobre un referèndum d’autodeterminació, el 80% de les vegades et contesten, " si sortís que sí, l’endemà tindríem els tancs aquí". Sembla increïble com aquesta resposta te la deia fa 20 anys gent que llavors en tenia 50 o 60 i ara t’ho diu algú que té 25 anys. Bé, vaig a la raó del meu comentari.
Ja fa molts anys que penso que ningú ha fet cap enquesta per saber el suport real a la independència. I una possible manera de fer-ho és fent una enquesta amb preguntes una mica més subtils (de fet allò de ser més/menys espanyol/català ja ens en dóna una idea). La meva proposta aniria pel camí de preguntar " Imaginis que s’ha fet un referèndum d’autodeterminació, que ha sortit que sí i que el Govern de Madrid i Brussel·les han acceptat el resultat. Vostè què faria: a) seria la persona més feliç del món i brindaria amb cava. b) Jo hauria votat que no, però acceptaria el resultat i em quedaria a viure aquí c) Jo hauria votat que no i seria incapaç de continuar vivint a Catalunya i me n’aniria d) Jo hauria votat que no i lluitaria per canviar el resultat " Bé, les respostes es podrien elaborar una mica més, i se’n podien afegir, però crec que aquesta pregunta i les respostes ens donarien el suport real a la independència, així com la resposta de la gent contrària a ella, cosa també molt important. Llenço aquesta proposta per si algu mai té els mitjans i les ganes de fer-ho, ja que comença a ser necessari saber el sentiment real dels catalans i la gent que viu a Catalunya, i sense el fantasma de la por a l’exercit que tenen la gran majoria de catalans.
I continua amb el bloc i amb les propostes com la campanya " jo vull un estat propi", que el país necessita gent com tu.
Enhorabona per les 30.000 visites i a continuar treballant!
Jo ara entro quasi cada dia a llegir el teu blog.
Hola! Sóc de les persones que va descobrir el teu bloc durant la primera campanya Jo també vull un estat propi. Des d’aleshores visito molt sovint el teu espai, trobo que estant molt bé els teus anàlisis polítics, sense ser massa carregats ni pesats, felicitats nano! ^_^ Tant de bo l’independentisme s’obri camí en la societat, el qual trobo que està molt ben encaminat en la nova plataforma de sobirania i progrés, espero que la visiteu is us hi adheriu si encara no ho heu fet!