A l’article de dimarts comentava els avantatges de seguir la campanya a través de la Xarxa de Blocs Sobiranistes. Em feia ressò d’un bloc en què es recordava una entrevista a Artur Mas a La Voz de Galicia en què deia que "nunca hemos defendido un proyecto abiertamente independentista". L’article devia tocar l’ull de poll de la blogosfera covergent. Les respostes no es van fer esperar i ara mateix el post acumula trenta-sis comentaris. Bona part d’aquests comentaris corresponen a una batalla dialèctica entre l’Anselm i el Croat Català. I el bo del cas és que les crítiques a ERC per no mostrar prou clarament el seu independentisme han vessat més tinta (electrònica) que la defensa convergent. Sembla que l’entorn de CiU se sent una mica en escac quan el partit queda en evidència en els seus plantejaments nacionals. Ho dic un cop més: estic convençut de la bona fe dels sobiranistes que militen o simpatitzen a CiU. No és aquest el problema. El problema és que, a més de vèncer les resistències dels partits nacionalistes espanyols que hi ha a Catalunya i les del govern espanyol amb tot el seu pes, els sobiranistes de CiU han de vèncer les resistències del seu propi partit. Poca feina farem si abans de convèncer el país s’ha de convèncer el propi partit. Aquest és l’ull de poll de CiU.
Més preocupant encara és que les crítiques a l’entorn socialista, també freqüents en aquest bloc, no solen tenir ni de llarg aquestes reaccions. Si la gent fa comentaris, més aviat són de suport a les crítiques. A CiU, doncs, tenen un ull de poll, però al PSC sembla que estan completament anestesiats. Des d’aquest bloc he escrit que Maragall era un president legal però no legítim a partir del moment que expulsa ERC del govern per no acatar l’estatut; he escrit que tenim un problema amb Montilla i que cal pensar bé què fem amb ell; vaig escriure ahir mateix que Montilla és un candidat amb greus mancances en democràcia. I aquestes i altres crítiques als socialistes només han rebut alguna resposta per part de David Gutiérrez (JSC) en algunes ocasions. Conclusió: l’entorn socialista no llegeix aquest bloc. Hipòtesi: em deixen per inútil des de la prepotència (el vot útil són ells i no cal dir res més, oi?). Ells en tenen prou amb els mitjans que controlen, des dels quals irradien opinió i afirmen que això de la independència és ridícul i que el referèndum d’autodeterminació no toca. Opinió: el PSC és un partit vell, incapaç de renovar-se per culpa del llast del nacionalisme espanyol, un partit que perd suports en benefici d’ICV i d’ERC. Ja es veurà l’1 de novembre. Que després de tres anys de poltrona i amb un estatut sota el braç del qual canten falses glòries Montilla no sigui capaç de superar el resultat del president defenestrat seria, per a mi, un fracàs estrepitós. Però no patiu que hi ha prou barra per dir que el fracàs és d’ERC, de qui per cert es deia que tot el vot que els va permetre passar de 12 a 23 escons era prestat i motivat pel PP a Madrid i pel pacte CiU-PP a Catalunya, i que tornaria al seu lloc, a la casa gran del nacionalisme. Jo no he vist cap enquesta que doni 12 diputats a ERC, i vosaltres?
Però tornem a les coses que valen la pena. La Xarxa de Blocs Sobiranistes continua desenvolupant-se. Si la visiteu, veureu que hi hem incorporat, gràcies a la feina de l’Octavi Fornés, una llista dels blocaires registrats amb els tres darrers apunts publicats. Ja devem ser més de cent. La XBS també va plena del patètic intent d’OPA al sobiranisme fet per Artur Mas. En Saül Gordillo ja ha escrit al seu bloc sobre la carta de Carles Puigdemont i la resposta de l’Octavi (bloc Senar). I jo només em pregunto: per què vol sobiranistes, l’Artur Mas? Per veure com entren a la casa gran del catalanisme amb el cap cot, desanimats perquè Montilla vol ser president, i es troben als braços d’un partit que aspira a governar en solitari amb els ulls a Madrid i l’alè de Montilla al clatell? És gaire esperançadora aquesta alternativa? Crec que tots els sobiranistes d’ERC sabem que el partit passarà per contradiccions mentre tinguem un marc autonomista. Que en algunes ocasions haurem de triar el mal menor (i no estic defensant un altre tripartit, tot i que tampoc en renego), però que sabem molt bé a quin partit no hem d’anar a parar si no volem malbaratar energies.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Xavier
No cal caficar-s’hi els sociates viuen en un altre món, per això no llegeixen ni el teu blog ni Wilaweb, a ells Catalunya els importa un rave de fet si puguessin ja l’haurien aniquilat (culturalment, clar).
El seu imaginari és Aspaña, i el seu aspañolisme és rampant.
Llegeixen el teu blog, els del PP o els franquistes? Doncs els socialistes són lo mateix
Sembla que qualsevol crítica a ERC hagi de ser una defensa a CiU. No teniu massa complexos?
A mi em sembla bé que CiU faci una mena de feina no sobiranista, com és atraure cap al catalanisme sectors socials que en la vida ho haurien estat. Només cal mirar quins partits fan el paper de CiU en altres nacions. Posicionar-se "abiertamente" (parafrasejant A.Mas) a favor del sobiranisme no faria sinó espantar la imatge de moderació que situa a CiU en el centre polític.
Si ERC fes quelcom semblant, avui dia el PSC seria a Catalunya tant marginal com ho és el PP. Però prefereix alardejar d’un sobiranisme que, en la pràctica, els seus dirigents no practiquen.
El resultat? A ERC, unes bases que menyspreen el sobiranisme de tot aquell que no militi a ERC, mentre els seus dirigents s’obsessionen en fer el mateix que fan els de CiU (però no se’n surten perquè les bases els aturen). I a CiU, unes bases prosobiranistes que acaben emprenyades amb els d’ERC perquè aquests es pensen que les coses només es poden fer com volen ells, i uns dirigents acomodats, que seran sobiranistes o no, però s’aprofiten del catalanisme i les seves influències econòmiques per seguir vivint "la dolce vita" sense saber què succeeix al carrer.
I una societat civil cada cop més espanyolitzada, en el sentit d’esperar que el "Big Brother" (Administració, partits, etc) els ho solucioni tot. Així ens va.
Si CiU volgués arribar mai a la independència, per què silenciaria veus com la d’en Víctor Alexandre, algú que és una autèntica màquina de crear independentistes? Per què als seus mitjans taparia els actes independentistes i, en el seu lloc, donaria espai al discurs espanyolista?
Oi que no s’entén? La raó és que no té cap interès en que l’opció independentista creixi i es plantegi. En canvi, donar ressò als espanyolistes li va molt bé per a vestir-se de catalanisme. Tal i com va passar amb l’Estatut (on el ‘no’ del PP va legitimar l’estafa), amb els espanyolistes CiU pot dir "Mireu aquests com criden; això és que sóc l’òstia de catalanista!". El PSC també ha fet servir aquesta tècnica darrerament (cada dilluns a l’Àgora).
En canvi, donar ressò a les reivindicacions o actes de la CAL o la Plataforma per la Llengua els deixa en evidència. Com pot en Mas exigir el català als immigrants mentre vota un cop rere l’altre contra l’etiquetatge en català? Doncs perquè en aquest darrer cas els empresaris li donen sucoses subvencions (anònimes!) per a que el tema no es toqui.
Estic cansat. Aquí us quedeu els d’ERC amb les vostres
masturbacions mentals. Si tant bons sou, tant clar està el que feu i
tant lamentable i evident és la traïció de CiU al país, m’alegraré
d’estar al peu del balcó de la Generalitat el 2 de novembre escoltant
com en Carod proclama la República Catalana. Això si puc accedir a la
Plaça, perquè llegint-vos cada cop tinc més clar que en aquest país
poca gent queda que no sigui independentista i tots voldran anar-hi.
Si us plau… Em sento dir de tot simplement per intentar promocionar
una mica de debat i intentar justificar la postura de l’ase dels cops
(CiU). Les coses no són blanc o negre, maniqueistes, i si a CiU (o a qualsevol altra banda) hi ha
persones sobiranistes, potser és perquè creuen en el projecte d’aquella
federació i creuen que és una altra via d’assolir els objectius que ens
proposem tots plegats. I no tot el que fan els dirigents d’ERC és
correcte, encertat i benintencionat; també es tracta de persones
addictes al càrrecs i al cotxe oficial, no ho oblideu.
Jo, vista la vostra capacitat d’autocrítica i l’escàs respecte que us
desperta qualsevol que critiqui a Sant Carod, passo de dir res més,
me’n vaig a la meva, i ja ens veurem a l’arribada. Promocioneu les
mateixes divisions que atribuiu a CiU. L’única diferència és que CiU us
treu un munt de vots, i el dia 1 tot apunta a que la distància
s’eixamplarà. Això sí, vosaltres teniu raó; i els altres o s’equivoquen
o, majoritàriament, són uns traïdors que mereixen morir penjats d’un
pal. Quina sort té Catalunya de vosaltres.
Creia que el tema era interessant perquè obria un debat important, però
veig que sou incapaços d’admetre qualsevol opinió diferent a la vostra.
Si discrepo és que m’invento coses, si demano explicacions enlloc de
respondre coses que no tenen res a veure (¿quan he dit jo que militi a
CiU?) dieu que fujo d’estudi, però no contesteu el que us pregunto, i com se m’escapi una
paraula pujada enmig de tres paràgrafs és que us estic insultant, això sí, els vostres insults i
insinuacions no compten. Seguiu recitant els vostres mantres, que jo seguiré
criticant els vostres dirigents quan actuïn amb la hipocresia que
atribuiu en exclusiva a CiU.
¿Per què ningú recorda ja tota la panòplia que van arribar a muntar per
evitar sortir del Govern, i que només les bases van evitar que
duguessin a terme? L’aeroport? El vot nul polític? La votació a favor de la Ley de Defensa Nacional? L’admissió d’un finançament que ha resultat ser el que finalment s’ha aprovat? La renúncia al concert econòmic? Què fàcil és criticar els altres, i etiquetar a tots
els que no pensen sempre i en tot moment com vosaltres.
Anselm, Pau, Almogàver James Bond i companyia, espero que aprengueu a respectar,
escoltar, opinar i dialogar. Jo m’he cansat de donar la raó a ERC quan
ho ha fet bé (que ha estat molts cops), a criticar a CiU quan ho ha fet
malament (que ha estat sovint), i a fer el contrari quan m’ha semblat
que calia, com és ara. De vosaltres encara espero una mica d’opinió
pròpia més enllà de les doctrines d’ERC i la crítica desaforada a CiU.
M’ha decebut molt en què ha acabat tot això. Bon cap de setmana i espero que, a menys que canvieu la vostra actitud envers la discrepància, fins mai.
Jo algun cop he tingut algun debat amb els de la kale borroka sociata i la meva conclusió és calcada a la teva: sel’s hi en fot. I mira que tenen contradiccions greus: dir-se progressistes i compartir argumentari amb el PP en temes d’Estat, per exemple. Els hi sua tot: les xoriçades del alcaldes del Baix a compte dels fons de l’atur, les incoherències del seu discurs, …. fins i tot el GAL! L’única cosa que els altera és parlar d’en ZP i de les seves promeses.
L’ull de poll convergent es comparativament impressionant. Es posen com una moto a la que els hi parles de les cantades espectaculars dels seus dirigents (lamentablement molt àmplies). El pitjor és que la majoria fan la impressió de no saber-ne ni els detalls, tot i que intueixen que darrere d’històries mítiques com els donatius, en Teixidoff i els col·locats del Majestic no hi ha gaire èpica nacional.
La meva hipòtesi és que al contrari que als sociates, aquests nois porten molta gana. Per exemple en l’òrbita sociata, aquest David que dius ha aconseguit als 20 i llargs no només no haver treballat en sa vida sinó ja conectar-se al funcionariat per vida sociata (una pensió no retributiva impressionant). Intuiràs que això et dóna un assossec vital que fa que et rellisqui tot. Ande yo caliente ríase la gente, no?
Per contrast els nois de la JNC en els darrers 3 anys han descobert que no eren alts càrrecs per CV, sinó per "enchufe" puro y duro …. i això és molt dur. L’últim ex-mig càrrec de la Gene convergent que em vaig trobar venia llibres a domicili (verídic). Una altra persona es preguntaria quins errors ha comès l’equip d’en Mas per acabar ells així, però no: ells s’han empassat "a pies juntillas" la història de que en Carod és algo així com el gran-Satan-dimoni-dels-pastorets que "ens ha entrat a robar a casa" (l’enemic extern, vaja, tot un clàssic per desviar l’atenció).
Quan als 30 anys passes de cobrar 3000 fixos sense fotre brot a 500 variables pencant a sac i et diuen que això és culpa d’uns senyors amb bigoti … doncs així et poses; com una moto!
Conclusió: els que pogueu doneu gràcies a Deu per no viure de la politica. Jo ho faig cada dia
CiU ja sabíem que no era independentista, però ERC no ho demostrat encara el seu independentisme. No es tracta només de definir-se com a tal, sinó de de demostra-ho i això encara no ho ha fet. Siguem tots més honestos i no ens deixem perdre per les consignes, el que cal el d’omplir veritablement de continguts la paraula Independència.
Criticar al Carod o al Puigcercòs no es defensar al Mas. Criticar al Carod o al Puigcercòs és fer-lis veure que la via que han encetat no és la correcta i que s’han d’apropar més al gent de carrer que als seients del Parlament i als cotxes oficials.
Tots sabem quin és l’ull de poll de CIU, ho sabem de fa anys. El més trist ha sigut descobrir quin és l’ull de poll d’ERC (ha jugat ha fer de CIU però en versió dolenta). Molts tornaran a CIU, sense ganes, per allò de més val savi conegut…