Ja m’ha tornat a passar, i en van…! L’última, divendres passat
en -ai!-
Xàtiva: portava l’enrònia d’engaldir-me un geladet i allà que vaig anar a parar a
La Ibense (
sic) de l’Albereda. Total, sense tindre molt clar de quin gust el volia li dic a la xicona (
gelatera, cal dir): «Una mesureta de…» I ara un incís: què enteneu vosaltres per
mesureta, siga de gelat o de qualsevol altra cosa? No cal que contesteu encara; seguiu llegint…
«Una mesureta de… caputxino», li vaig dir vacil·lant, perquè com sempre m’abstrac pensant en si entendrà el que jo vull dir per mesureta mai acabe de tindre clar quin dels milanta gelats vull que m’escudellen. I res, va passar allò que tenia de passar: ella va entendre «mitjaneta» (i no «menudeta», que sona més paregut), i sobre repetir-li-ho gestualitzant amb la mà, al remat em va servir la bola de caputxino en un potet, i no en cucurutxo. Ara, no vull ni pensar què hauria fet (o què hauria entés) si li arribe a demanar un xambitet!
Efectivament, per a mi, una mesureta, lluny de ser una «mesura de capacitat per a oli, emprada al Penedès, equivalent a una vuitena part del quartà» (
DIEC), és allò que en
cristiano es diu
cucurutxo:
Albinyana corroborarà la meua història en recordant-se de la discussió que vam tindre a Ca Tarsi sobre este mateix assumpte. Com sóc més cabut que un xurro, la substitució ja l’havia experimentada abans a sengles geladeries d’
Alcoi,
l’Alcúdia,
Tavernes i
Sueca, amb idèntics resultats sociolingüístics.
Només em queda desitjar-los als del Bloc Jaume I i el Grup de Dansa que no intenten realitzar la prova, ara que uns estan per Noruega i els altres se’n van a Sicília, no siga cas que…
P.S: toca, almenys l’associacionisme local es mou; la resta ens conformarem amb un geladet.