
047: De lletrejar
Deixa un comentariAra, així i tot, malgrat la poca gràcia de l’amfitrió, i tenint en compte el fet que els participants per l’IES Agustí Serra i Fontanet de Sabadell (els que jo vaig vore) tenien tota la traça de ser xurrets, encara se’n van eixir prou bé. Cal dir que, a mesura que van avançant nivells, els criteris lingüístics del programa estan calculats per a putejar als xiquets d’una manera increïble: a un d’ells li van espolsar un endeutà (tercera persona del pretèrit perfet simple d’un verb reflexiu!) que podria haver confós fàcilment amb l’infinitiu endeutar (cal dir que va errar abans de l’última i conflictiva síl·laba); jo, com a valencià influït per l’Ortografia Roscana, vaig arribar a pensar que l’IEC ja havia anat dos pobles més lluny que l’AVL, en acceptant la caiguda de la D intervocàlica en un participi femení (endeutâ, segons la meua OR)…
Cal dir també -i no deixa de ser curiós el fet- que este programa va comptar amb una edició pilot realitzada exclusivament a Lleida, i que molts dels centres finalistes provenen de la terra ferma del Segre, tan històricament llunyana i oblidada de la metròpoli barcelonesa: potser la seua situació diatòpica occidental els afavorisca en esta classe d’spelling bee, qui ho sap?
P.S: (en parodiatge al De dalt a baix) no es diu avui; cal dir hui. Algú s’anima a discutir-ho?
Ser valencià i parlar en valencià és condició necessaria i suficient, -inclòs per assistir a Frankfurt juntament amb el català- com a denominació pròpia dels País Valencià que forma part de la mateixa llengua.
L’abandonament o deixació de les denominacions pròpies del País Valencià, fa que el castellanisme espanyolitzador s’en aprofite o apropie per crear confussió i rendiment polític.
Hosti, tu! T’estan posant els comentaris que hi ha en el blog de Cucarella. Supose que serà una errada. Des que han canviat el format estan una mica embajocats els de pililaweb.
I sí, la classificació del "Pica lletres" l’encapçalaven aclaparadorament els instituts lleidatans fins que arribaren uns de Girona, que deuen haver estat preparant el concurs durant mesos. És evident que als catalanooccidentals els resulta més fàcil lletrejar (em va sobtar que diuen "ele" o "eme", i jo amb remordiments per traïr les "elas" i les "emas").
però no heu pensat que en cada bugada perdem un llençol? Sí, xiquetes i xiquets, noies i nois, al.lotes i al.lots, no m’agradaria veure açò de la llengua així. Però, entre els acadèmics (de l’AVL) i els polítics (del PPOE) cada vegada pitjor. I, si no ho voleu veure, aneu i passegeu alguna vegada per l’eixida (o sortida) de qualsevol "xiringuito" de les CC (Comarques Centrals) i ja em direu quina llengua utilitza la gent jove…
Bona vesprada/tarda…
xe, toni, veig que la gent no s’anima a debatre sobre l’ús de hui/avui. caldrà fer un post a posta.
jo l’únic que puc dir sobre el tema és que també he sentit dir pel meu poble la forma ahui. no sé si per evolució del hui o del avui o del vui.
seria interessant un post sobre açò.
au!
Si, m’agrada el Gavaldà!! El trobe molt morbós. El vaig coneixer a Gandia, el dia del meu 24 aniversari, van tocar (al meu honor) a la Casa de La Marquesa. Em va dedicar una cançò!! I després del concert… ehem.. això millor ja ho explicaré un altre dia… xDD
El cas és que el tio es maco. Molt simpàtic, s’ho curra. M’agrada el Gavaldà. Gora Gavaldà!!