9 d’octubre, res a celebrar?
Deixa un comentari Hui que fa set-cents setanta tres anys de l’entrada de Jaume el Barceloní a Balansiya, set-cents seixanta de la mort de na Violant Árpád, quaranta-quatre de la del Che i trenta-tres de la de Brel, cent noranta-un de la independència del Guayaquil i quaranta-nou de la d’Uganda, setanta-un del naixement de Lennon i uns quants menys del de Pep Albinyana, aprofite per a reprendre el debat que vaig obrir fa exactament tres anys sobre el nom de la nostra terreta; ara, enguany espere que quede clar que la discussió no és al voltant de si Valencia deuria dur accent obert o tancat -que eixa és una altra-, sinó la conveniència o no de recuperar el nom de la ciutat com a homònim de tot el terreny davant la impopularitat de tots els altres: digueu-li comunitat, digueu-li regne, digueu-li país, digueu-li com vos rote, que tots els macrotopònims que ens hem inventat des de la creació del regne cristià -taifa de Balansiya inclosa- remeten al nom de la ciutat fundada l’any 813 138 abans de Crist pels romans amb el nom de Valentia. Sí o sí? Òc!
Que, per si tampoc vos havíeu parat a pensar-ho, el que hui és commemora és la rebuda triumfal del Conqueridor a la ciutat de València i no l’ocupació efectiva de tot el territori, que havia començat quasi deu anys abans -des d’Ares a Borriana- i encara es perllongaria més de mig segle fins la incorporació d’Oriola i Alacant. Està vist que, d’una manera o d’una altra, no es pot fugir del centralisme; ara, és menester no perdre -a més del nord- el centre (i saber on està, també).