Rosca amb all

L’invent del crowfucking eixe aplicat a la gravació d’un disc no és nova; de fet, la primera notícia que en tinguí jo és quasi llegendaria, però certa: diu que els Extremoduro es van pagar la primera maqueta allà per l’any 89 amb cuponets de mil pessetes i que en van col·locar dos-cents cinquanta, una fita impensable per a l’època si no fóra perquè himnes com Extremaydura o Jesucristo García mereixien ser gravats en pedra. Dos-centes mil pessetes de l’època eren un dineret (més de mil cinc-cents euros ara), una menúncia en comparança a com han evolucionat els enregistraments.
 

Ací, els Arthur Caravan d’Alcoi crec que han sigut els primers del terreny en demanar la participació de la peada després que l’Arròs Movie de Marquet Sempere aconseguira ultrapassar el pressupost amb més de sis-cents euros d’escreix; els Caravan també van aplegar als quatre mil que demanaven per a rematar la producció del segon disc -que deu d’estar a punt d’eixir del forn- uns dies abans del termini d’aportacions. En Verkami, tots els projectes tenen quaranta dies per a rebre les adhesions independentment de la quantitat que hagen demanat: Miquel Gil se la jugà en demanar onze mil nanos, que a un parell de dies d’acabar-se el cafetí pareixia que anava a quedar-se a un bon pessic de la xifra necessitada -si no s’assolix la suma sol·licitada cap de gallet es mou del lloc-.
 

Al remat, quasi tots els projectes aconseguixen la quantitat que volen, la qual (en el cas dels discs) és més o menys ambiciosa segons la qualitat final que vulga tindre la mampresa, però també juga un paper important la proximitat i la popularitat de l’artista: el Cantautor –s’ho fa dir ell mateix– Fresk Fréixens ha tret més dels set mil cinc cents eurals que vol per al quart disc en els primers dies d’obrir la veda; l’exiliat argentí Fede Comín, en canvi, malgrat demanar-ne només tres mil ho té un poc més verd, potser perquè els seus compatriotes no saben si poden invertir des del Cony Sud, que ell ja els ha aclarit que sí.

Vorem com queda el Projecte Escolopendra, del qual sóc part interessada: de moment, en dos dies s’han apuntat ja deu mecenes, quatre dels quals aniran a l’estudi que siga a gravar alguna matraca. Sí, eixa és la bona: no només ha rebentat els preus -el disc dedicat, només huit euros!- sinó, que a més, l’aportació de trenta-tres castanyes permetrà a dotze figures participar directament en la producció del disc. I no és el premi gros: la donació de seixanta-nou o cent noranta-nou xapes dóna dret a un concert en acústic o en elèctric, respectivament, a banda d’altres relíquies com xapes o camisetes de l’estil de les que ha fet la Fira de Gandia Autogestionada per a promoure la festa d’este divendres.

Només per sentir com quedaran cançons com Operació a cor obert valdrà la pena, feu-me cas: