La secció Zabaltegi-Especials del Festival de Sant Sebastià 2011 (16-24 de setembre de 2011) acollirà l'estrena de 14 d'abril: Macià contra Companys, que, amb guió de Toni Soler i direcció de Manuel Huerga, recrea la proclamació de la República a Barcelona i l'enfrontament polític entre Francesc Macià i Lluís Companys.
Es tracta d'una coproducció entre Minoria Absoluta i TV3, que es presenta com una ficció televisiva, sota l'aparença formal d'un documental, que figura que ha estat enregistrat l'any 1932, però amb els mètodes, l'estil i els mitjans propis del 2011. Gràcies a aquesta llicència temporal, els protagonistes d'un dels episodis cabdals de la Catalunya del segle XX comenten els fets en primera persona, mentre una càmera tafanera ens ajuda a reviure el que va passar a Barcelona entre el 14 i el 17 d'abril de 1931, els tres dies de vigència de la República Catalana. Tot plegat, amb l'objectiu de mostrar la grandesa i la precarietat d'un gest mig improvisat per part de Companys, corregit en clau sobiranista per Macià, i que va derivar en una baralla a crits entre els dos grans mites de la nostra història contemporània. Va ser una acció audaç que va fer caure el rei i va fer possible l'autogovern català, per primer cop des de 1714.
Al repartiment, Fermí Reixach, Fèlix Pons, Joan Massotkleiner, Kai Puig, Pere Ventura, Eduard Fernández, Julio Manrique, Joel Joan, Miquel García Borda, Paula Vives.
A la mateix secció, s'hi podrà veure tambéQuaderns de fang, documental d'Isaki Lacuesta concebut amb el pintor Miquel Barceló; Puzzled Love, films de tretze episodis escrits i dirigits per alumnes de 4t de l'ESCAC; Verbo, el primer llarg d'Eduardo Chapero-Jackson; Madrid, 1987, el nou film de David Trueba; Extraterrestre, comèdia de Nacho Vigalondo, etc.
La Palma d'Or 2011 (L'arbre de la vida, de Terrence Malick) i l' Ós d'Or 2011 (Nader i Simin: una separació, Asghar Farhadi —autèntic "èxit sorpresa" a la taquilla francesa), els ha programats el Festival de Sant Sebastià (16-24 de setembre de 2011) dins de la secció que el certamen dedica al que considera bo i millor d'altres festivals.
A Zabaltegi-Perles s'hi podrà veure també, procedents de Canes, Drive, de Nicolas Winding Refn, Le Havre, d'Aki Kaurismaki, L'artista, de Michel Hazanavicious, Martha, Marcy, May, Marlene, de Sean Durkin, I ara, on anem?, de Nadine Labaki. Procedent de Barlín, Pina, de Wim Wenders. I de Sundance, Tyrannosaur, de Paddy Considine.
Bones notícies. Avui s'han publicat les cròniques periodístiques sobre la projecció de Pa negre al Festival de Sant Sebastià i, francament, la cosa ha anat com calia esperar d'un film d' Agustí Villaronga. S'ha esvaït doncs l'ombra de dubte que havia generat la no preesntació del film ni a Berlín, ni a Canes, ni a Venècia:
L'adaptació que Villaronga ha fet de l'obra d'Emili Teixidor és un dels films més aplaudits fins ara ("Pa negre" impacta, Xavier Roca, Avui+ElPunt); La pel·lícula, que adapta l'obra d'Emili Teixidor, va ser rebuda amb aplaudiments(Villaronga ofereix a 'Pa negre' una visió «emocional» de la postguerra (Olga Pereda, El Periódico)
Desmentint un rumor que havia començat a córrer, sobre un presumpte problema amb els actors (sobretot els novells), Xavier Roca ens informa que en el repartiment de Pa negre hi tenen una presència destacada actors amb una trajectòria com Sergi López, Eduard Fernández, Roger Casamajor i Laia Marull. Però qui realment brilla és el descobriment de Nora Navas –actriu de carrera bàsicament teatral, que ha fet petits papers en el cinema i ha intervingut en sèries com "Plats bruts" i "El cor de la ciutat". I, sobretot, els nens Francesc Colomer i Marina Comas, tota una exhibició de naturalitat. I Olga Pereda ho rebla, des de les pàgines del diari traduït, El Periódico: (..) ha comptat amb Laia Marull, Eduard Fernández i Sergi López com a secundaris en un fantàstic repartiment encapçalat pel nen Francesc Colomer, Nora Navas i Roger Casamajor.
Esperava amb delit la crònica d'Imma Merino i, certament, les seves ratlles permeten matisar prou el simplisme que sovint redueixen els titulars. Gairebé d'entrada ja ens adverteix que sembla enfosquir encara més la visió d'Emili Teixidor respecte a la condició humana exposada a propòsit del món de la postguerra a la Catalunya rural. No la solen acabar de convèncer les pel·lícules que tiren de la negror de la condició humana (i menys encara si s'hi rabegen) i descriu Pa negre com (..) una mirada negríssima aplicada als efectes devastadors de la guerra en què, apropiant-se de la narrativa de Teixidor, es reconeix el món de Villaronga i així, doncs, la seva capacitat per crear atmosferes tèrboles i un teixit d'ambigüitats morals ( Llums i ombres, Imma Merino, Avui+ElPunt). És a dir, que Imma Merino gairebé em garanteix que la pel·lícula em convencerà del tot, ja que si s'hi reconeix el món de Villaronga i així, doncs, la seva capacitat per crear atmosferes tèrboles i un teixit d'ambigüitats morals, amb el talent de Villaronga i el potencial de l'obra literària d'Emili Teixidor (totes les novel·les en què es basa el film), la cosa promet... i tant!
Molt bones notícies, doncs!
Actualització (23.09.2010, 19.22h):
Totes les notícies que he llegit de l'estrena al Festival de Sant Sebastià de "Pa negre" són magnífiques, euforitzants, engrescadores. Bravo, Agustí! Esper que els mitjans de comunicació catalans sien tan favorables com els bascos i els espanyols! I sobretot desig que el jurat s'enamori del film, de la teva poesia fonda! (Agustí Villaronga i la bellesa de 'Pa negre', Bielmamengual, blog Plagueta de bord)
En aquest apunt aniré recollint les cròniques diàries publicades als mitjans en llengua catalana sobre el Festival de Sant Sebastià 2010.
26.09.2010: Just reconeixement (Imma Merino, Avui+El Punt): (..) El jurat presidit pel cineasta serbi Goran Paskaljevic ha decidit, però, concedir el principal premi, la Kontxa d'Or, a una pel·lícula que planteja mes dubtes sobre el criteri amb el qual s'ha configurat el palmarès | El bon paper del cinema català a Sant Sebastià (Editorial, Avui+ElPunt) | Sant Sebastià dóna el premi especial a 'Elisa K' per retratar els abusos (Olga Pereda, El Periódico): El jurat no està obligat a concedir un premi especial. Només ho fa si ho considera necessari. En aquesta ocasió ho ha fet per com "Elisa K "«retrata la violència a què es veuen exposats els innocents». «Aquest és el premi que volíem. La nostra pel·lícula és una cinta petita, d'autor», va assegurar, pletòrica, Colell | El que val un festival (Nando Salvà, El Periódico): Aquest palmarès només seria satisfactori si hagués atorgat la Concha d'Or a "Misterios" de Lisboa en lloc de limitar-se a premiar-ne el director, el mestre Raoul Ruiz. És l'única gran pel·lícula presentada aquest any a competició, l'únic exemple de cine majúscul | El film britànic ´Neds´, de Peter Mullan, triomfador de Sant Sebastià (EFE, Diari de Girona): La catalana "Elisa K" obté el premi especial del Jurat i "Pa Negre", la Concha de Plata a la millor actriu | Final amb nazisme (Xavier Roca, Avui+ElPunt): ‘La llave de Sarah' clausura el festival recordant l'ocupació de França |
25.09.2010: Aspiracions catalanes (Imma Merino, Avui+El Punt): A part d'aquesta obra mestra -"Misterios de Lisboa"- (..) tres notables pel·lícules de producció catalana mereixerien figurar en el palmarès: "Aita", un assaig cinematogràfic de José Maria de Orbe rodat en una casa senyorial basca; "Elisa K", de Jordi Cadena i Judith Colell, i "Pa negre", d'Agustí Villaronga | Un film xinès sobre els estralls de l'Alzheimer tanca el certamen (Olga Pereda, El Periódico): 'Pa negre' se situa entre les favorites per al palmarès, que es farà públic avui | Raúl Ruiz i Villaronga, favorits a Sant Sebastià (EFE, Diari de Girona) | Victoria Galardi rep una bona acollida amb l'agradable 'Cerro Bayo' (Nando Salvà, El Periódico) | Paul Giamatti, el vividor (Xavier Roca, Avui+ElPunt): Un dels aspectes que més es comentaran de "Barney's version" és la química especial que es produeix cada cop que coincideixen en pantalla Giamatti i Dustin Hoffman | Sant Sebastià premia el cinema català (ACN, Avui+El Punt): L'actriu Nora Navas, el film ‘Elisa K' i la fotografia d'‘Aita', guardonats.
23.09.2010 (Pa negre, d'Agustí Villaronga): "Pa negre" impacta (Xavier Roca, Avui+ElPunt): L'adaptació que Villaronga ha fet de l'obra d'Emili Teixidor és un dels films més aplaudits fins ara | Llums i ombres (Imma Merino, Avui+ElPunt): (..) una mirada negríssima aplicada als efectes devastadors de la guerra en què, apropiant-se de la narrativa de Teixidor, es reconeix el món de Villaronga i així, doncs, la seva capacitat per crear atmosferes tèrboles i un teixit d'ambigüitats morals | Villaronga ofereix a 'Pa negre' una visió «emocional» de la postguerra (Olga Pereda, El Periódico): La pel·lícula, que adapta l'obra d'Emili Teixidor, va ser rebuda amb aplaudiments | (La noche que no se acaba, d'Isaki Lacuesta): Isaki Lacuesta: «Ava estimava i odiava Hollywood» (Nando Salvà, El Periódico)
18.09.2010: Revolució vigent (Xavier Roca, Avui+ElPunt): 'Chicogrande', un ‘western' mexicà amb la figura mítica de Pancho Villa com a rerefons, inaugura el Festival de Sant Sebastià | Adolescència tòpica amb secret de fons (Imma Merino, Avui+ElPunt): Elena Trapé ha dirigit ‘Blog', un projecte de l'ESCAC basat en un fet real | Diego Luna, actor: "Ara ja sé que el cine és dels directors (Olga Pereda, El Periódico): Sant Sebastià va aplaudir ahir 'Abel', la primera pel·lícula de ficció que dirigeix el protagonista de 'Y tu mamá también'.
17.09.2010: Allau catalana (Xavier Roca, Avui+ElPunt): El Festival de Sant Sebastià inclou una forta representació del cinema del país | El cine produït a Catalunya exhibeix múscul a Sant Sebastià (Olg Pereda, El Periódico) | Gintònic (Imma Merino, Avui+ElPunt - La columna): He de confessar que, a banda de les expectatives que puguin crear-me les pel·lícules i del compliment de la meva feina com a cronista, m'espero la cita per tornar a passejar-me per la Kontxa, refer la meva ruta de bars havent fet amb el temps una antologia personal dels "pinchos" del Casco Viejo i, bé, disfrutar dels millors gintònics que conec | Arrenca el Festival de Sant Sebastià amb segell català (ACN, Diari de Girona): Quatre cintes catalanes opten a la ´Concha d'Or´ tot i que una de les més esperades és el documental de Maragall.
FOTO Aina Clotet, a Elisa K, de Judith Colell i Jordi Cadena
El 20 octubre 2007, el president Pasqual Maragall va anunciar públicament que patia Alzheimer. Bicicleta, Cullera, Poma recull el procés vital i la lluita de Pasqual Maragall i la seva família contra l'Alzheimer, terrible plaga del nostre temps que afecta a 26 milions de persones arreu del món. Precisament, bicicleta, cullera i poma són tres paraules que s'utilitzen en l'exploració clínica de la memòria a curt termini.
La càmera del director Carles Bosch, ha seguit durant dos anys la vida quotidiana de Maragall i la seva família: visites al neuròleg, escenes familiars al mas de Rupià, la celebració de la victòria d'Obama a la seu del Partit Demòcrata de Nova York , a la qual Maragall va assistir com a convidat, reunions del Patronat de la Fundació Pasqual Maragall per a la Recerca sobre l'Alzheimer...
Amb aquest text, l'organització del Festival de Sant Sebastià ha anunciat especialment la selecció de Bicicleta, cullera, poma, de Carles Bosch, a la Secció Oficial Fora de Competició de la 58a edició del certamen, que tindrà lloc del 17 al 25 de setembre de 2010.
FOTO Pasqual Maragall, a Bicicleta, cullera, poma, de Carles Bosch
Seguint fil per randa la seva consolidada estratègia comunicativa, el Festival de Sant Sebastià (17-25 de setembre de 2010) va donant a conèixer succesivament gotetes de la programació.
Ni Berlín, ni Canes, ni Venècia: Pa negre, d'Agustí Villaronga, es presentarà a la secció competitiva del Festival de Sant Sebastià (17-25 de setembre).
Segons que ha fet saber l'organització d'aquest certamen basc-espanyol, aspirarà a la Petxina d'Or conjuntament amb Elisa K, de Judith Colell i Jordi Cadena, i El gran Vázquez, d'Óscar Aibar.
La discreció dels títols i un nombre reduït de pel·lícules -només 15- caracteritzen la secció Oficial del 57è Festival de Sant Sebastià (18-26 de setembre de 2009). Certament, hi trobem noms com el de Bruno Dumont i Atom Egoyan que han estat anteriorment protagonistes remarcats als grans certamens -Canes-, així com dos cineastes francesos mitjanets que sembla que han agafat gustet a Sant Sebastià: Christophe Honoré i François Ozon. No podem pas deixar d'assenyalar-hi la presència d'Isaki Lacuesta, Anna Koninos i Juan José Campanela; així com, fora de competició, Rodrigo García i Fernando Trueba. Podem consultar la programació de la secció Oficial, amb informació sobre cada pel·lícula, clicant aquí [Secció Oficial -Competició i Fora de Competició- (esp)].
Divida en tres apartats, la secció Zabaltegi s'ha convertit en la gran rampinada del que s'ha pogut veure en altres certamens -especialment a "Perles", però també a "Especials"-. Com ja he comentat en anys anteriors, és sobretot a través de Zabaltegi que Sant Sebastià fa una "opa hostil i prepotent" a festivals com els de Valladolid i Xixón, manllevant-los (amb el seu pressupost musculat) títols que allà brillarien i que a la ciutat basca fan el paper de "gran festa" complementària a la secció competitiva. La programació, farcida d'obres remarcades a Berlín, Canes i Venècia, suma també el nou Woody Allen i el nou Jim Jarmusch -que finalment no hi ha anat a concurs: podem consultar-la, amb informació sobre cada film, clicant aquí [Zabaltegi-Perles; Zabaltegi-Nous Directors; Zabaltegi-Especials (esp)]. Val a dir que en aquesta secció rutilant i amb l'apartat de "Nous Directors", reivindica la nova sang autoral, donant una oportunitat a films de cineastes que signen la primera o segona pel·lícula -és, per exemple, el cas del tàndem Esteve Riambau - Elisabet Cabeza i la seva Màscares.
Igualment, el certamen compta amb dues línies de producció, en forma d'ajut: una adreçada al cinema llatinoamericà [Cinema en Construcció (esp)] i l'altre, més en general, que enguany ha beneficiat a produccions d'Egipte, Iraq i Palestina [Cinema en moviment (esp)].
D'entre el munt d'ofertes variades i actes que aquests dies tindran lloc a Sant Sebastià, remarco que la crítica internacional hi lliurarà el seu guardó "a la pel·lícula de l'any" [Gran Premi FIPRESCI: La cinta blanca, de Michael Haneke (esp)], que Sir Ian McKellen rebrà el Premi Donostia [Ian McKellen, Premi Donostia (esp)] i la que segurament és la proposta amb més vocació popular: la programació al Velòdrom, enguany dedicada al 3D [Velòdrom -3D- (esp)]
FOTO Esteve Riambau i Elisabet Cabeza, directors de Màscares, amb Josep Maria Pou, el protagonista
Divendres comença la 57a edició del Festival de Sant Sebastià (18-26 de setembre de 2009); però fa ben bé quatre mesos que se'n va presentar la imatge oficial. Una imatge presidida pel cartell oficial del certamen, en el qual, segons els organitzadors, la sobrietat, la llum i el color són els elements amb què juga (..) per a transmetre "la contenció d'aquests temps combinada amb tot el ventall de colors que oferirà amb la mateixa intensitat i diversitat de continguts habituals a Sant Sebastià".
La imatge gràfica del Festival i els cartells de les seccions més importants són obra d' Oscar Mariné.
Anant a Vull llegir la resta de l'article: el recull de les cròniques, articles i notícies que s'han publicat al voltant de la 56a edició del Festival de Sant Sebastià (18-27 de setembre de 2008).
Avui comença la 56a edició del Festival de Sant Sebastià: el més petit -a molta distància- dels grans certamens i el més gran dels de més aviat segona fila. A escala espanyola, Sant Sebastià, amb la seva prepotència pressupostària, aixafa sistemàticament tant com pot els altres festivals dels que es fan a l'Estat. Amb la seva secció "Zabaltegi-Perlas" -que de fet es diu "Zabaltegi-Perlas de otros festivales"- no tan sols intenta tapar l'habitual nivell discret de la secció Oficial Competitiva amb el recurs fàcil dels títols que han triomfat a Canes, Berlín, Venècia o enllà; sinó que talla les ales de la SEMINCI, fins fa no gaire, un bon "festival de festivals". Certament, la grisor que governa Valladolid des que no hi ha Fernando Lara els impedeix de reaccionar com per exemple saben fer els del modest -i molt eficaç- Festival de Xixón -amb els talentosos José Luís Cienfuegos i Fran Gallo al capdavant-; però la golafreria de Sant Sebastià els complica molt l'existència, a uns i altres.
Batalletes a part, el cas és que avui comença Sant Sebastià i en aquest apunt recullo informació i enllaços sobre les pel·lícules en competició -ordenades per ordre alfabètic dels direcors/ores- i, de les de fora de competició, l'enllaç amb el web del certamen. Ho trobareu, anant a Vull llegir la resta de l'article.
El Festival de Sant Sebastià (18-27 de setembre de 2008) dedica tota una secció al cinema amb temàtica llatinoamericana o que està produït per empreses d'aquella part del món: en diuen Horizontes Latinos. Aquesta setmana se n'ha avançat la programació, en què destaquen Acné, de l'uruguaià Federico Veiroj (presentada anteriorment a Quinzena de Realitzadors); Leonera, de Pablo Trapero (que anà a competició de Canes); Parque vía, d'Enrique Rivero (que acaba de gunyar el concurs internacional de Locarno); La rabia, de l'argentina Albertina Carri...
FOTO Cartell de la secció "Horizontes latinos" del Festival de Sant Sebastià 2008
L'adaptació de la novel·la El noi del pijama de ratlles, de John Boyne, es presentarà al Festival de Sant Sebastià (18-27 de setembre de 2008), fora de competició. Prèviament, la pel·lícula s'haurà projectat a Londres i Dublín; de manera que la multinacional Buenavista/ Disney, que la distribueix, ha deixat al certamen basc l'opció del que anomenen "estrena internacional".
Protagonitzada per Asa Butterfield, Jack Sacnlon, David Thewlis i Vera Farmiga, El noi del pijama de ratlles explica la història d'amistat entre Bruno (Asa Butterfield) i Shmuel (Jack Sanclon), dos xicots que viuen separats pel filferrat del camp de concentració. L'un, perquè son pare ha deixat enrere la casa confortable de Berlín i, escalant posicions a la feina, han anat a viure en una ruralia, on ell disposa de poques coses per a entretenir-se. L'altre, perquè l'han reclòs al camp. El primer no en sap res de l'Holocaust; però un bon dia coneix l'altre, que, com tots els de l'altre cantó del filferrat, va gornit amb una mena de pijama de ratlles...
Més títols s'afegeixen a la competitició per a la Petxina d'Or d'enguany, al Festival de Sant Sebastià: Genova, de Michael Winterbottom; Asbedopa (Two-Legged Horse), de Samira Makhmalbaf; Aruitemo, Aruitemo, de Hirokazu Kore-eda; Camino, de Javier Fesser; La capsa de Pandora, de Yesim Ustaoglu, i El patio de mi cárcel, de Belén Macías. Anant a Vull llegir la resta de l'article trobareu informació i enllaços informatius sobre aquests films.
FOTOAsbedopa (Two-Legged Horse), de Samira Makhmalbaf.
Amb 43 pel·lícules, el Festival de Cinema de Sant Sebastià ( repassarà les diverses variants dels cinema negre que s'ha produït al Japó al llarg de la Història del Cinema. Per tant, hi haurà films muts i obres que l'organització defineix com a clàssiques, noves tendències i descobriments.
Ja se saben alguns dels títols que participaran a la secció competitiva del Festival de Sant Sebastià d'enguany (18-27 de setembre). No pas per cap filtració ni cap investigació periodística agosarada; sinó perquè els mateixos responsables del certamen ho han anunciat, fidels a la seva estratègia de publicitat en degoteig. Francament, el que —tant com poden— solen fer els festivals de primera és anar avançant les pel·lícules més rutilant que projectaran fora de competició o en obertura o cloenda, i deixar per un anunci oficial únic, en roda de premsa, la programació de l'apartat competitiu. Però a Sant Sebastià, des de fa anys i panys, tenen aquest altre costum. Així doncs, mesos abans que comenci ja en saben alguns títols que aspiraran a la Petxina d'Or i dels quals trobareu una breu informació si aneu a Vull llegir la resta de l'article.
Des de fa unes setmanes i seguint la seva impecable estratègia publicitària del degoteig informatiu, els organitzadors del Festival de Sant Sebastià han fet públics els cartells de la 56a edició del certamen, que tindrà lloc del 18 al 27 de setembre d'enguany. A més del de la secció oficial, que acompanya aquest article, podeu veure els de les altres seccions, anant als arxius adjunts a aquest article. Sense entendre-hi gaire, es pot dir gens, en temes de disseny i parlant com a simple observador, trobo que no han estat encertats.
FOTO Cartell oficial de la 56a edició de Sant Sebastià
FotoLa batalla d' Haditha, de Nick Broomfield, premiat com a millor director a Sant Sebastià 2007
Per tal de facilitar la consulta de les cròniques, notícies i articles d'opinió que s'han anat publicant sobre el Festival de Sant Sebastià, els enllaços i referències dels quals he anat recollint quotidianament en els corresponents articles "Cinema del dia...", ara les reprodueixo en aquest únic post i les trobem clicant aquí: Vull lleguir la resta de l'article.
No he volgut fer les separates diàries, com en el cas de Venècia, perquè enfarfegaven massa el bloc i es tractava al capdavall d'una simple duplicitat d'informació. Em sembla que aquest format de recull final i total ha de ser més pràctic. I és que les cròniques de festivals són un material informatiu i d'opinió valuosíssim, més enllà de la simple immediatesa. Certament, s'escriuen en el context especial que sempre són els certamens cinematogràfics, sovint amb la pressió d'unes agendes massa carregades i, a vegades, sacsejades per les circumstàncies; però són un primer punt de referència ineludibles, en què la frescor de la descoberta pot contrarrestar els altres problemes. A més, no ho oblidem, hi ha pel·lícules que l'única vegada que en sentirem a parlar és ran d'un festival, perquè tal i com estan les coses de la distribució, són força els títols -de tots els festivals- que, d'estrenar-se, no s'acaben estrenant a casa nostra.
Foto El baño del Papa, d'Enrique Fernández i César Charlone: de Canes als horitzonts llatins de Sant Sebastià.
Fa temps que, a les seccions paral·leles, el Festival de Sant Sebastià recull tot de pel·lícules que han destacat o s'han presentat ja en altres certamens internacionals (sobretot el de Canes, però també Venècia, Toronto...). Així, es fa més atractiu pel cinèfil que s'hi atansa. Les conseqüències, però són ben clares. D'una banda, el converteix de facto en un certamen de segona divisió, encara que, per geopolítica, consti entre els de primera categoria. Per altre cantó, li ha segat l'herba al Festival de Valladolid, dins de l'escala espanyola en què es mou; ja que la Seminci és, per definició, un "festival de festivals"; és a dir, una convocatòria l'interés de la qual rau en la panoràmica que ofereix sobre el cinema d'arreu del món, sense parar esment a "glamours" ni a "estrenes absolutes". és cert que té altres problemes, Valladolid -ja que des que Fernando Lara se n'anà a l'ICAA-, els que l'han succeït no se n'acaben de sortir; però si Sant Sebastià els manlleva títols importants... no cal dir que ho estan patint!
La llista de les pel·lícules -i els enllaços- de Zabaltegi, Horizontes latinos, Retrospectiva clàssica (Henry King), Retrospectiva contemporània (Philippe Garrel), Retrospectiva temàtica (el "nou" cinema nòrdic) i dels diversos programes complementaris, així com la dels "altres jurats", clicant aquí: Vull llegir la resta de l'article.
La llista de pel·lícules de la secció oficial competitiva i les que es projecten fora de competició al Festival de Sant Sebastià 2007 (20-29 de setembre), podeu consultar-la clicant aquí: Vull llegir la resta de l'article. Hi trobareu la sinopsi i el repartiment de cada film, així com l'enllaç amb la pàgina web que el Festival ha creat per a cada pel·lícula (un disseny força bo, amb fitxa, resum de l'argument, imatges...). També hi ha la composició del jurat i la llista de premis que han d'atorgar.
D'entrada, tot i la presència de cineastes d'interés com David Cronenberg, John Sayles, Iciar Bollaín i d'altres de coneguts, per bé que de força menys volada (Gracia Querejeta, Hans Weingartner i Wayne Wang), no sembla pas que aquesta edició de Sant Sebastià hagi de destacar en la, ja de per si, decadent trajectòria dels darrers anys. Per bé que cal agrair que només hi hagi 16 títols en competició (sempre ens queixem que els festivals en programen un excés), no deixa de fer la impressió que no n'han trobat més que poguessin o volguessin aspirar a premi. Per acabar d'adobar, tot fa pensar que no hem d'esperar gaire res de la programació, fora de concurs, dels últims films d'Àuster i Radford, que ni Canes (on Àuster molt de predicament) ni Venècia (on Radford presentà el seu anterior treball) no han seleccionat. Tant de bo m'equivoqui, perquè els directors artístics i els equips de selecció del millors festivals del món també cometen errors garrafals, i Donostia 2007 es reveli com un lloc de trobada de bon cinema que d'altres no han sabut apreciar...
En un altre article, publico la llista (i enllaços) de les seccions paral·leles, retrospectives, programes i altres jurats.
La dona de ferro; L'arbre de la vida; L'arbre; Mitjanit a París; El més enllà; True Grit; El discurs del rei; D'homes i déus; Fins i tot la pluja; La llarga caminada,
... i més
Primera impressió -breu- en veure una pel·lícula: Le Havre; Drive; Route Irish; L'artista; Inquiet; Un altre any; Somewhere; Tòquio Blues; Cigne negre; Biutiful; Còpia certificada, Pa negre, L'americà; Trobaràs un desconegut...; Two Lovers; Kynodontas; Shutter Island; La carretera, Chéri; Invictus; The Hurt Locker; Tinent roí: escala a Nova Orleans.
