Hi ha notícies que t’esgarrifen. Les que arriben dels fronts bèl·lics, siguin els d’Ucraïna, els de Palestina, els del Sudan… fan fredat. Avui m’han avisat que el codirector palestí del documental No other land ha estat brutalment agredit per colons israelians, després ha estat detingut per militars, que l’han fet baixar de l’ambulància que el
D’ençà que ha guanyat tants Oscar, hi ha pertot arreu interès per veure “Anora“, de Sean Baker, que s’ha reposat als cines, sembla que amb prou èxit de taquilla, ara. He vist (l’estadística m’ho indica) que han augmentat les visites als apunts d’aquest blog que tracten de la pel·lícula: doncs, per a facilitar-ne l’accés, poso
Fa unes quantes setmanes en vam parlar tot dient Molta atenció amb aquest film català: “L’edat imminent”, del col·lectiu Vigília, que sorprèn de debò! i l’Espai Texas de Barcelona l’ha anat projectant fins fa ben poc. Ara, ha arribat l’hora que la pel·lícula s’estreni al mercat francès: serà el dimecres 12 de març, de la
Divendres 7 de març s’estrena a Catalunya Tardes de Soledad, d’Albert Serra, Petxina d’Or al Festival de Sant Sebastià 2024. I, com que s’estrena al mercat francès el 26 de març, els influents Cahiers du Cinéma li han dedicat la portada. Tardes de Soledad. Director i guionista: Albert Serra. Producció: Catalunya, Espanya, França, Portugal. Any:
Quan escric aquest apunt (13.02.2025) falten 14 hores perquè arribi a FilminCat “Valenciana”, de Jordi Núñez. Protagonitzada per la doble guanyadora de premis Gaudí Ángela Cervantes (“La maternal”, “Chavalas”), Tània Fortea (“El que sabem”) i la debutant Conchi Espejo, “Valenciana”, dirigida per Jordi Núñez (“El que sabem“), que ha adaptat l’obra teatral homònima de Jordi
Vilaweb publica un treballadíssim article titulat Kneecap, el grup de hip-hop irlandès que no suporten els unionistes ni el Regne Unit i que ara triomfa al cinema. Cinematogràficament, la pel·lícula té un valor limitat; però us en recomano la visió pel seu contingut temàtic i sí, com he dit, pel seu aire juvenil, descarat, festiu,
Dues veus (altament) competents i autoritzades de la crítica cinematogràfica catalana s’han manifestat de manera significativa després de conèixer-se el resultat dels Gaudí d’enguany: Imma Merino, al diari ‘El Punt Avui‘: El cinema català de l’any no ha sigut cosa de dos: Semblava que aquesta edició dels Gaudí seria sobretot un capítol diferent de la
Notícia preocupant, certament: La plataforma audiovisual Filmin és a la venda (Vilaweb), Filmin, el miracle del cinema d’autor en ‘streaming’, està en venda (Quim Casas, Diari de Girona). Esperem que sigui només un altre moviment financer, de FILMIN/FILMINCAT. Avança Vilaweb, entre altres coses: En qualsevol cas, la venda de les accions de Nazca no significa
“L’àvia i el foraster” és una tendra comèdia valenciana que narra la profunda amistat entre una anciana i un immigrant pakistanès, units pel seu amor per la costura, i un vincle que desafia tota mena de prejudicis al poble (FilminCat). Sinopsi: La Teresa, la cosidora del poble, rep una proposta especial d’en Samir, el pakistanès
El Cinema Truffaut ha publicat aquesta nota: “Avui hem fet públic el balanç del 2024. Ha estat el nostre millor any històric amb 44.000 espectadors, un 13% més que l’any passat que ja va ser rècord. I ha estat un any amb més cinema en català que mai. Aquest any farem 25 anys. Moltes gràcies
D’entre les pel·lícules que he vist i s’han estrenat (a Girona) el 2024, les que més m’han agradat, per ordre de més a menys, són (Llegiu-ne, si us plau, la correcció al final d’aquest apunt): -Nota: els títols de les pel·lícules enllacen amb els meus comentaris sobre les pel·lícules- 1.- De Francis Ford COPPOLA, “Megalopolis”
Justament diumenge un amic cinèfil em parlava entusiàsticament de “Kneecap“, dient Una mena de “Trainspotting” a la Irlandesa amb un grup de hip hop (real) amb la llengua irlandesa com a reivindicació i llegeixo ara que “Kneecap” ha triomfat als premis del cinema independent britànic (de 14 nominacions n’ha guanyat 7 premis -Millor Pel·lícula Independent,
Ho anuncia Vilaweb, amb un despatx de l’ACN: Lleida tornarà a tenir un cinema comercial a partir del novembre. I destaca que Se situarà a l’espai dels antics Lauren i l’empresa impulsora ha dit que farà que Lleida tingui un cinema “que podrà competir a escala mundial”. La iniciativa sembla sòlida, perquè du l’aval de
El dia 9 de maig de 2024, la Filmoteca de Catalunya va publicar la nota de premsa anunciant que Pablo La Parra Pérez (Gandia, 1987) serà el nou director de la Filmoteca de Catalunya, en substitució d’Esteve Riambau. El perfil de Pablo La Parra Pérez és il·lusionant i fa pensar que serà un digne successor
Xavier Aliaga, el 30 d’abril, ha publicat a ‘El Temps de les Arts’ un article magnífic, molt ben documentat, titulat El prometedor ‘nou cinema valencià’ i la pista abonyegada d’enlairament, que, en molts aspectes, hauria de servir d’exemple a comentaristes/crítics/assagistes/periodistes del Principat de Catalunya, perquè, mal parli d’una realitat (i una Història) en certs aspectes