Al web del Festival de Sitges, en informar d' Eva, de Kiko Maillo, que avui n'inaugura la 44a edició del certamen, s'hi pot llegir això: **NOTA Projeccions: AUDITORI | 6/10 10:00 V.O. CAT/CAST 12:00 V. Doblada CAST 19:45 Gala Inauguració V.O. CAT/CAST 23:00 V. Doblada CAST RETIRO | 7/10 22:45 V. Doblada CAST Idioma Original:castellà, català
Subtítols: anglès, castellà.
Primera constatació: la versió que afirmen que és presumptament original resulta que ja no és com se'ns havia dit "en català"; sinó que té diàlegs en català i en castellà (Com fa dies que em diu un amic meu, veurem si l'ús de les dues llengües respon a una lògica del guió, si alguns parlen en català i la resta en castellà, si gairebé tots ho fan en català...).
Segona constatació: el festival anuncia que la versió en castellà és doblada. I que es projecti un film doblat en un festival que es vol internacional resulta una cosa greu (a més, si això fos així, voldria dir que a Venècia, on s'havia anunciat la versió presumptament original català/castellà, també s'hi hauria projectat en versió doblada, perquè testimonis presencials asseguren que va ser en aquella llengua que es van sentir els diàlegs).
Tercera constatació: persisteix seriosament l'ombra de la presa de pèl i de la farsa lingüística de què Mascarell és ostensiblement ja no còmplice, sinó plenament responsable.
El diari Ara publicava ahir una entrevista de Xavi Serra a Ángel sala, el director de Sitges 2011, en la qual podíem llegir, entre altres coses:
Xavi Serra: Quin valor té per al Festival inaugurar amb una pel·lícula en català?
Àngel Sala: És un símptoma de normalitat. Ja hem inaugurat altres vegades amb pel·lícules catalanes, aquesta és la primera que també és en català. Catalunya és avui dia una potència del cinema fantàstic, s'està fent molt bon cine de gènere.
Xavi Serra: Com és que la pel·lícula s'exhibeix en versió original i doblada?
És un acord que hem fet a moltes bandes. Per a la distribuïdora era important que la pel·lícula es projectés en versió castellana, i nosaltres no volíem prescindir de la versió original. La solució final deixa a tothom satisfet.
(Ángel Sala "Catalunya avui dia és una potència del gènere" -amb enllaç de pagament-, Xavi Serra, Ara, 02.10.2011)
Segons Ángel Sala, doncs, d' Eva hi ha una versió original i una altra de doblada en castellà. I reconeix que tot un festival de cinema com Sitges passarà una versió doblada. De vergonya (i els membres del Patronat no se n'han queixat?).
El problema és que tot sembla que indicar que Ángel Sala menteix descaradament. Recordem que Eva es projectà a Venècia en versió castellana, segons testimonis presencials i es fa molt difícil pensar que la Mostra acceptés projectar-ne una versió doblada. Seguint aquest fil argumental, tot apunta que l'autèntica versió original és en castellà i que la catalana (o parcialment en català) és la doblada —com ja he exposat en apunts anteriors—. A què treuria cap, doncs, que Sala mentís?
Ara com ara tot apunta que dijous, dia 6, es materialitzarà una nova presa de pèl: una versió "en català" cara a les autoritats i que només aquí es reconeix com a original i que ni tan sols tindrà quota de pantalla a la resta de projeccions del certamen.
Per cert, fixem-nos que Sala parla que la distribuïdora vol que es projecti en castellà a Sitges. I és una "major", sí. Les "majors" que han pactat amb Mascarell i companyia de potenciar el cinema en català, resulta que no deixaríen que ni al Festival de Sitges es pugui veure una pel·lícula en versió presumptament original catalana.
Rere la mascarada que tindrà lloc dijous, costa no veure-hi els interessos del govern i de les majors, de fer passar bou per bèstia grossa. Una estafa als ciutadans i ciutadanes, sense contemplacions. Esclar que, si apretem gaire, molt em temo que sortiran amb allò que les dues versions són originals: cornuts i pagar el beure!
Del 6 al 16 d'octubre de 2011 tindrà lloc la 44a edició del Festival de Sitges i aquestes setmanes prèvies, com és natural, el certamen està generant tot de notícies.
Bryan Singer, Gran Premi Honorífic de Sitges 2011. Quim Casas el va dur a Sitges de jovenet, perquè presentés a Seven Chances Public Access; ara, amb una important trajectòria a l'esquena, el certamen li ret homenatge amb el Gran Premi Honorífic.
Els espots de la 44a edició de Sitges. Rafa Antón, director creatiu de l’agència China i responsable de les campanyes dels últims deu anys, va presentar l’espot d’aquesta edició, conjuntament amb el director del Festival, Ángel Sala, i de la mà d’un dels patrocinadors de Sitges 2011, cervesa Moritz. Podem veure'l, clicant aquí [Espot Sitges 2011]
Noves Visions 2011: selecció exquisida. Això diu l'organització... I és que sí, per exemple, hi han programat El dia que ell arriba (amb la seva peculiar estructura temporal), però també Arirang, de Kim Ki-duk (que pertany al concepte de "terror" o "fantàstic" no pas com a gènere sinó com a qualificatiu, pel que es veu).
El 4 de juliol s'anuncià que Eva, de Kike Maillo, serà la pel·lícula inaugural del Festival de Sitges, el 6 d'octubre de 2011. I avui, tres setmanes després, s'ha fet públic que la Mostra de Venècia (31 agost - 10 setembre) l'ha seleccionada fora de competició. De ben segur, reglament sitgetà en mà, no hi ha cap problema (m'imagino); tanmateix, com a film d'inauguració... francament sembla que la cosa queda devaluada, com de segona mà.
La producció catalana Eva (Escándalo Films), distribuïda per Paramount Pictures i amb participació internacional d'empreses com Wild Bunch, inaugurarà la 44 edició del Festival, el dia 6 d'octubre.
Eva, òpera prima de Kike Maíllo, explora la ciència ficció amb un plantejament molt coherent amb el leit motiv d'aquesta edició i és una nova aposta pels nous talents, seguint la línia del Festival en els últims anys (J.A. Bayona, Guillem Morales...).
En la gala d'inauguració la pel·lícula serà projectada en català i la sessió de públic posterior serà en castellà, amb projeccions en tots dos idiomes per a la premsa.
Aquest text pertany a la nota de premsa que ha fet pública avui el Festival de Sitges (6-16 d'octubre de 2011), ran de la roda de premsa que ha convocat al Club Social SGAE (!), de Barcelona.
Podem ampliar informació sobre Eva (en català, espanyol i anglès), anant al web oficial del film [evalapelicula (cat | esp | ang)]. Sens dubte, un títol escaient per a obrir Sitges, obra de Kike Maillo (Barcelona, 03.06.1975), home vinculat a Escándalo Films, un dels responsables d' Arròs covat (2009); coguionista del telefilm Les mans del pianista (Sergio G. Sánchez, 2008) i del curt Nena (Lluís Segura, 2007); autor dels curtmetratges Los perros de Paulov (2003) i Las cabras de Freud (1999).
No em puc estar, però, d'assenyalar el darrer paràgraf que he reproduït de la nota del Festival: En la gala d'inauguració la pel·lícula serà projectada en català i la sessió de públic posterior serà en castellà, amb projeccions en tots dos idiomes per a la premsa. Sorprèn que un festival de cinema es dediqui a projectar una pel·lícula en versions diferents. Allò normal és que es faci en la versió original, subtitulada a les altres llengües oficials del certamen. He consultat el web de Catalan Films i hi consta el català com a llengua original, havent-hi disponible efectivament versió en castellà. Per tant, s'hauria de projectar en català, subtitulada. Però no, això només serà per a la sessió inaugural (a la qual probablement assistiran el conseller de Cultura i segurament el president de la Generalitat); ja que a la sessió de públic posterior es passarà la versió en castellà. Què vol dir això, que els la passaran doblada, cosa inacceptable en un certamen? O és que potser ho tenen malament, a Catalan Films, i els que la veuran doblada seran els de la inaugural? O és que potser han fet com els de Bruc, que en van gravar doble versió original per a rampinar els diners previstos per a autèntiques versions originals en la nostra llengua? Es tracta d'un film protagonitzat per Claudia Vega, Daniel Brühl, Marta Etura, Lluís Homar, Alberto Ammann... és a dir que compta amb un repartiment amb actors no catalans: això, per si mateix, no hauria de condicionar res, però l'experiència ens diu que se sol agafar de pretext per intentar justificar determinats plantejaments lingüístics, òbviament sempre contraris a la normalització del català. Ves a saber que diran, si és que hi ha algú que té cap interès a qüestionar-ho, però resulta patètic que el festival faci això. I, a més, què n'hi haurà només 2 projeccions? Si hi ha la tercera projecció, en quina versió? Quina pocasoltada!
La situació del català a Sitges, no va ser capaç ni d'encarar-la bé, ni molt menys de resoldre-la, l'equip del conseller Tresserras, i amb mal peu comença el del conseller Mascarell. I al damunt, em veig a venir que els sentirem celebrant "el gran avenç" que significa el fet que un film "en català" inauguri Sitges.
Centrant-nos en el primer avanç de programació que s'ha fet avui, remarquem aquests títols: Mientras duermes, de Jaume Balagueró (a qui lliuraran una honorífica Màquina del Temps); La mujer del Eternauta, d’Adán Aliaga, que ens presenten com un documental entorn al còmic, una al·legoria de la societat argentina en l’època de Videla; Emergo, de Carles Torrens, produïda per Rodrigo Cortés; El cavall de Torí, de Béla Tarr; Yellow Sea, de Na Hong-jin; Els contes de la nit, de Michel Ocelot; Grave Encounters, de The Vicious Brothers; Burke and Hare, de John Landis; Treballar cansa, de Juliana Rojas i Marco Dutra, i Juan de los muertos, d'Alejandro Brugués (que se'ns anuncia com a visió irònica de la realitat cubana... plat fort de la "Zombie Walk" del 14 d'octubre!).
Seguirà enguany l'atenció al 3D, a les diverses seccions del certamen, presentant títols com Sex and Zen: Extreme Ecstasy(que l'han programada per a Midnight X-Treme) i The Mortician, de Gareth Maxwell Roberts (qualificada d'innovadora proposta en tecnologia estereoscòpica, que anirà a Competició). I, com sempre, el cinema de producció asiàtica, amb films a les diverses seccions. Tindrem la corresponent ració anual de Noves Visions (Ficció, No Ficció i Discovery), Anima’t, Nova Autoria, (amb la col·laboració de l'SGAE), Seven Chances, Brigadoon i Midnight X-Treme, a més esclar de les competicions fantàstiques, etc. La programació ja s'anirà anunciant al decurs dels propers mesos. Avui, quan falten gairebé tres mesos, el que s'ha fet és encendre la flama i començar a cridar l'atenció, cara a una edició que resulti prou anunciada i coneguda a l'hora de la veritat.
Una edició que girarà al voltant del tema de la intel·ligència artificial i és en aquest concepte que s'ha inspirat la seva imatge gràfica.
El fet que es tracti d'una ficció (i que per tant no s'hagi filmat la violació real d'un nen, ni se l'hagi maltractat, tal com la productora s'ha encarregat de demostrar i hem de donar per fet) no vol dir que no hi hagi una responsabilitat moral per part de qui l'ha feta. Ara bé, també cadascú és moralment responsable de la seva pròpia mirada i, sense que decideixin per ell, ha de triar què veu i com veu les imatges. De la mateixa manera que, encara que sigui una ficció emborderida sobre el rodatge d'una mena de "snuff movie", no és el mateix que si fos certament una "snuff", en què les víctimes serien reals, diu Imma Merino al seu interessantíssim article Contra una denúncia, publicat al diari El Punt.
Merino, que no estalvia cap mena de retret a la pel·lícula A serbian film —de la qual diu que, amb el pretext d'aportar una metàfora sobre la violència política al seu país, posa en escena unes situacions brutals, desagradables i aberrants que culminen amb la violació d'una criatura— i que confessa com li molesta a nivell sensible i moral que hi hagi una exhibició de la violència (sigui real o fictícia) sense que hi percebi una reflexió sobre el perquè i com mostrar-la, no dubta a afirmar que a banda de la (mala) opinió que em mereix la pel·lícula esmentada, em sembla "terrorífic" que la Fiscalia de Barcelona hagi presentat una denúncia contra Àngel Sala, director entusiasta i dinamitzador del festival de Sitges, per haver exhibit «A serbian film».
Imma Merino —a qui conec i sé, efectivament, particularment refractària davant qualsevol obra o producte que es rabegi en violència de qualsevol mena o en la negror més negre de la condició humana— mostra en aquest article una lucidesa i claredat d'idees i de valors morals, que francament trobo a faltar en comentaris que sento aquests dies per part d'alguns professionals de la comunicació, que és posen al costat de la censura i la repressió. Certament, tothom té dret a dir el que pensa, però cal pensar el que es diu i especialment els periodistes —i encara més els de Catalunya Ràdio i demés mitjans públics de comunicació—. Perquè els comunicadors tenen una responsabilitat ètica amb els valors pregonament democràtics i no s'hi val a tirar de populisme i practicar la superficialitat, oimés quan es tracta d'una qüestió delicada com la d'aquest cas. Per això em resulta tan valuós l'article d'Imma Merino, perquè ella no tan sols rebutja la pel·lícula, sinó que confessa que l'havia començat a veure —al festival de Sitges— i hi va haver un moment en què no ho vaig aguantar més o, de fet, no ho vaig voler aguantar més; però no per això demana la prohibició del film, ni vol treure a la resta de gent adulta i sana el dret a veure-la.
La llibertat ha costat molt; però, tot i que hi ha qui la defensa i sempre l'ha defensada sense renunciar al rigor moral i al respecte als valors i a les persones, aquests dies estem veient i sobretot sentint com alguns altres, amb frivolitat blasmable, estan ben disposats a renunciar-hi, a avalar censures i paternalismes protectors. Perquè, quan s'ha obert línies telefòniques en alguns programes, hem escoltat gent jove i gran, mares i pares, fills i àvies que, amb total impunitat han fet apologia de la censura i la repressió, sense que tampoc se'ls contraposés cap comentari assenyat i reflexiu per part de qui conduia el programa. La defensa dels valors democràtics està cada cop més òrfena —i jo que em pensava que era un dels principis inherents als mitjans de comunicació públics, si més no!—.
El professor de la Universitat de Girona i crític de cinema, Àngel Quintana, publica a l'Avui+ElPuntl'articleLes lleis de la ficció no són les de la vida, fent esment de la recent prohibició de fumar als escenaris als actors de Hair i de la notícia que es vol processar al director del Festival de Sitges pel delicte de pornografia infantil.
El cas del judici contra el director del festival és la crònica surrealista d'un vell despropòsit que sorgeix quan la moral vol intervenir en la ficció. El despropòsit parteix d'un principi malèvol basat en la creença que els individus no som prou responsables per no deixar-nos influenciar pel que mostren les ficcions. Quan l'Estat o la justícia creu que ha de tutelar-nos, que ens han de dir el que podem mirar i el que no, sorgeix la censura. Mentre ens amaguin les coses, mai podrem ser adults, ni anar com Alícia a l'altre costat del mirall, diu Quintana.
El Festival de Sitges ha emès avui un comunicat de suport a Ángel Sala, que pel seu interès reprodueixo íntegrament:
COMUNICAT en relació a la denúncia contra el Director del Festival, Ángel Sala, per la projecció de "A Serbian Film" el 2010
El SITGES Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya vol mostrar el seu total suport al seu director Ángel Sala i a les decisions que ha pres en l’exercici del seu càrrec.
En aquest sentit, i en referència a la programació de la pel·lícula "A Serbian Film", el Festival vol fer palès que no es tracta d’un film pornogràfic sinó d’una ficció de terror, i que no integra un atac contra la indemnitat sexual de menors.
SITGES vol agrair el suport rebut per part del seu públic, de festivals de cinema (1) i de personalitats destacades de l’àmbit de la cultura.
"A Serbian Film" va ser exhibida després de prendre totes les mesures informatives i de control necessàries per impedir l’accés a la projecció de qualsevol persona menor d’edat. Aquestes mesures van comptar tant amb informació preventiva als suports de comunicació del Festival per garantir el coneixement del contingut de la cinta per part dels espectadors abans del visionat, com amb la sol·licitud del Document Nacional d’Identitat a l’entrada de la sala de projecció.
La trajectòria d’aquesta pel·lícula ha estat l’habitual dins del circuit comercial convencional, projectant-se, entre d’altres, als següents festivals internacionals i mercats: Brusel·les, Montreal (Fantasia), San Francisco, Toronto, Austin, Oporto, Sofia, Hamburg, Helsinki, Puchon (Corea del Sud), Ravenna i Estocolm, entre altres.
També cal destacar que ha guanyat prestigiosos guardons, com els tres premis rebuts a Montreal (Millor Pel·lícula, Premi d’Or a la Millor Pel·lícula Europea i Pel·lícula més Innovadora); el Premi Especial del Jurat al Festival de Fantasporto a Oporto (fa menys d’una setmana) i el Premi al Millor Guió al Festival FIPRESCI a Sèrbia.
A Serbian Film s’ha projectat als dos mercats de cinema més prestigiosos del món: el Mercat i Festival de Cinema de Cannes i l’American Film Market a Santa Mònica, Califòrnia, i serà distribuïda comercialment al Regne Unit, Canadà i EE.UU.
SITGES vol agrair novament tot el suport rebut, així com mostrar el seu respecte a aquelles crítiques que han generat un debat necessari sobre la importància de la llibertat d’expressió i creació en la programació dels festivals cinematogràfics.
El SITGES Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya considera que ha actuat amb el rigor necessari i ha proporcionat als espectadors la informació prèvia que es requeria. No obstant, l’existència de veus crítiques portarà el Festival a plantejar una reflexió sobre els mecanismes d’informació de cara al futur, insistint en la protecció de la infància i la defensa de la llibertat d’expressió i creació, com fins ara ha estat fent.
(1) El Festival de Sitges reprodueix a continuació la carta pública de suport dels directors dels festivals de cinema de l'Espanya.
L'esmentada carta de suport remarca, entre altres aspectes, que es fa recaure la responsabilitat en un programador cultural i no en els teòrics responsables del contingut (en tot cas, el director i els productors del film) i recorden que A serbian film s'ha vist en certamens de ciutats com Brusel·les, Mont-real, Londres, Porto, Austin, San Francisco, Toronto, Sofia, Hamburg, Helsinki, Puchon (Corea del Sur), Ravenna i Estocolm, entre d'altres, a més que s'ha projectat en els dos mercats de cinema més prestigiosos del món: Canes i l'American Film Market, a Santa Mónica, Califòrnia; sense que fins ara no hi hagi hagut cap denúncia judicial contra el director, els productors ni els programadors. I, destacant els guardons que el film ha guanyat, reblen el text denunciant que comportaments com el de la Fiscalia de Barcelona semblen dur-nos a èpoques de traves censores contra la llibertat d'expressió i programació culturals que sincerament —manifesten— crèiem que ja eren cosa de la Història.
El 14 d'octubre de 2010, al Festival de Sitges, es projectà A Serbian Film (Srpski Film), de Srdjan Spasojevic. Al cap d'uns dies, aquesta mateixa pel·lícula s'havia de passar a la XXI Setmana de Cinema Fantàstic i de Terror de Sant Sebastià; però un jutge ho va prohibir. Ran d'aquest fet, alguns van remarcar amb perplexitat que s'havia vist sense problemes a Sitges, precisament. Tanmateix, una associació que —pel que sembla— té com a objectiu la defensa del menor, presentà denúncia contra el certamen cinematogràfic nostrat. I arran d'aquesta denúncia, ara el fiscal acusa Ángel Sala, director de Sitges 2010.
L'Ara recull unes declaracions molt aclaridores d'Antonio José Navarro, programador del festival i col·laborador del diari —a través del suplement Time Out Cultura—, en què afirma, entre altres coses, que: [els organitzadors de Sitges] som persones que tenim molt clar què és legal, entre d'altres coses perquè el director del festival és advocat. Si un distribuïdor m'oferís una pel·lícula on hi hagués indicis reals que s'ha fet mal a un nen, jo l'hagués denunciat. I és que, pel que se'ns diu, tot ve del fet que, en aquest film, hi ha dues seqüències en què es viola infants. Antonio José Navarro, però, remarca que Srdjan Spasojevic, director de la pel·lícula, va explicar les circumstàncies del rodatge quan va ser a Sitges presentant la cinta, i que "tot es va fer d'acord amb la llei" i detalla el paper que hi van tenir els pares de la canalla implicada, el recurs acurat a un psicòleg especialitzat en rodatges en què participen menors, la utilització dels efectes especials per a les escenes que presumptament un infant hauria vist sexe explícit, la garantia notarial donada als laboratoris hongaresos on es van tirar les còpies que no s'havia maltractat una criatura ni se l'havia exposat a una situació violenta o sexual, etc.
La pel·lícula, que ha estat projectada en diversos festivals del gènere —com ara els de Brussel·les, Londres, Puchon, Porto—, va ser seleccionada finalment a Sitges perquè no tindrà cap distribució, és una pel·lícula maleïda i de culte, i (..) per la qualitat de la pel·lícula, una cinta molt intel·ligent —explica José Navarro, a l' Ara—.
Amics lectors, amigues lectores, si no aneu al Festival de Sitges, és possible que us causi repulsió el fet de llegir que s'està parlant de violacions d'infants o violència contra els menors. Fins i tot potser rufareu el nas davant les raonades reflexions d'Antonio José Navarro, quan diu que La cinta no és pornogràfica perquè l'objecte de la pornografia és l'excitació sexual. I l'objecte semàntic de la pornografia és l'exhibició d'òrgans sexuals, cosa que no passa en aquest film (..) no busca excitar el públic, sinó fer-lo pensar en la situació política i moral dels països balcànics —Ara—. Però no hem de confondre les coses.
Molt encertadament, algú ha penjat al Facebook el cartell de Saló, de Pier Paolo Pasolini, film de grandíssima alçada que repel·lia (i repel·leix) una moral determinada i que es fa difícil d'engolir a gairebé tothom, de manera molt coherent amb els objectius ètics, d'autèntica gosadia intel·lectual, del seu autor. I esclar, una obra que ha estat atacada amb salvatgia per la censura. S'ha d'anar molt en compte a no confondre les coses. Que unes imatges o una temàtica ens resultin desagradables o topin amb la nostra escala de valors, no ens ha de dur a avalar ni remotament cap mena de censura, certament quan no s''hagi atemptat contra cap dret humà fonamental —una representació de la tortura no és mateix que el registre d'una tortura real, una violació ficcionada no comporta cap agressió sexual a ningú... que per això hi ha els requisits legals que esmenta Antonio José Navarro—.
Per tant, pot ser absolutament correcte que s'investigui judicialment si de debò el rodatge d' A Serbian Film va avenir-se a tots els requisits legals, precisament establerts per a garantir el respecte a les persones que intervenen als rodatges. No sé si la justícia espanyola té competència per a tractar d'una producció estrangera; però en tot cas es veu ben clar que aquesta hauria de ser l'única qüestió que haurien de prendre en consideració. El que resulta inacceptable és que es posin amb Sitges pel fet d'haver-la projectat, tenint en compte que no li escau a un festival —ni en té els mitjans— d'investigar que la producció s'hagi avingut als requisits legals i que tanmateix, com es pot veure, l'equip d'Ángel Sala va interessar-se per tot el que tenia al seu abast de preguntar.
Un festival de cinema és per definició una illa de llibertat. I el festivaler hi veu pel·lícules perquè vol. Ni tan sols es pot esgrimir allò que els censors a vegades retreuen a l'exhibició comercial: que algú que passava per allà, podia ser víctima innocent d'un producte posat inadequadament al seu abast. Certament, això no dona patent de cors als festivals, que han d'avenir-se al seu objectiu (en aquest sentit, recordem que Sitges és "fantàstic i de terror") i autocesurar-se (només) en el que té a veure amb el respecte als drets humans fonamentals. La resta és censura blasmable, que atempta contra l'esperit i funció de progrés que tenen els certamens cinematogràfics.
Podem, esclar, plantejar-nos si els calés públics els hem de gastar en un festival que sol esquitxar la pantalla de sang i fetge, en què el terror hi és consubstancial; mentre al nostre país no hi ha, per exemple, un autèntic certamen de cinema, de la mena dels de Sant Sebastià, Valladolid o Londres. Però aquesta és (i ha de ser) una qüestió política, mai de censura. Esclar que a mi m'interessa més que m'excitin la intel·ligència que no pas m'impactin amb violències desagradables; esclar que reivindico un replantejament de la despesa pública en festivals de cinema, a Catalunya, però això no em permet posar-me al costat dels que practiquen la censura, ni dels que volen fer pagar a un festival allò que no deuen poder carregar a la productora (si és que hi ha res a carregar-los).
Per tant, des de la discrepància més absoluta, tot el meu suport a Ángel Sala i el seu equip.
Avui, el Festival de Sitges (7-17 octubre 2010) ha posat a la venda la Butaca VIP (que l'organització defineix com la manera més còmoda de no perdre’s cap pel·lícula i sempre des d'una butaca preferent: comporta una acreditació i poder gaudir de totes les sessions de l’Auditori cada dia del Festival, incloses la Inauguració, la Cloenda i la Marató de l’últim dia) i l’ Abonament Matinée, vàlid per accedir a les sessions de l’Auditori en la franja de les 10h, 12h i 15h (excepte Sessions 3D i Maratons del dia 17). per això, ja s'ha avançat la programació de les diverses seccions "oficial fantàstic" que conformen el certamen: la Secció Oficial Fantàstic Competició - Sitges 43 (ara ho fan tipua "Venècia", que denominen la competitiva amb el número de l'edició), la Secció Oficial Fantàstic Panorama (que, alhora, tindrà una subsecció competitiva anomenada Secció Oficial Fantàstic Panorama Competició), la Secció Oficial Fantàstic Especials i la Secció Oficial Fantàstic Gales.
Aquests en són els títols (de moment, em limito a reproduir-los com els ha facilitat l'organització, a tall d'avançament informatiu):
Per primer any, la SOF Panorama tindrà una subsecció competitiva amb títols molt esperats i controvertits que reforcen les temàtiques de la SOF Competició SITGES 43 -és la mateixa organització qui ho diu-
A algun despistat li pot semblar que és molt d'hora per començar a parlar de Sitges 2010, festival que tindrà lloc del 7 al 17 d'octubre; però és ara quan convé fer-ho. I és que l'agost, en general, és mes de vacances -sobretot pels aficionats -, i el setembre, entre que tot arranca, hi ha Venècia i després Sant Sebastià... A més, cap a final de setembre, hi haurà la programació definitiva, la típica roda de premsa oficial, etc. Per tant, fer girar ara la roda de Sitges és començar a engegar motors. A més, l'equip d'Angel Sala, amb el material vist a Canes i en d'altres certamens i mercats, de ben segur que ja té força madura la programació. Pendent del que puguin donar de si esl altres festivals de setembre i el calendari internacional de produccions del gènere, per a enllestir-ho. No m'estranyaria gens que fins i tot tinguessin lligada -si més no, emparaulada- força més cosa que la que s'ha avançat avui.
Anant a Vull llegir la resta de l'article, trobareu reproduïda íntegrament la nota oficial de premsa que s'ha distribuït avui. I finalment s'ha revelat quin serà el cartell d'enguany. Feia unes quantes edicions que just se n'acabava una, ja deien quina seria la imatge de la següent. Aquest cop han tardat un xic més i la pel·lícula triada perquè enguany fa alguna mena d'aniversari és... La resplendor (The Shining), de Stanley Kubrick.
Segons el Comitè de Selecció del Festival de Sitges, la pel·lícula de l'autor tailandès ens descobreix no només una nova concepció del cinema fantàstic, fet que ja va destacar el president del jurat de Cannes Tim Burton, sinó la dimensió de l'art cinematogràfic com a expressió multimediàtica per a desxifrar una realitat complexa, on conviuen llegendes i realitats, drama i paròdia, vida i mort, història i mitologia. Un fascinant joc de miralls i realitats contrastades que Weerasethakul recrea mitjançant una original i revolucionària concepció artística.
SITGES ja va descobrir el director tailandès a Espanya amb la programació l'any 2004 del seu film Tropical Malady a la Secció Seven Chances del festival.
Ahir va tenir lloc la roda de premsa de presentació del 42è Festival de Sitges, en què la novetat més destacada ha estat que Viggo Mortensen acompanyarà la presentació al certamen de La carretera, de John Hillcoat. Com que la programació completa ja fa uns dies que s'ha fet pública, aquesta roda de premsa ha tingut més aviat un caràcter institucional i de recapitulació del que ha estat la feina de preparació del Festival.
La 42 edició del Festival presentarà més de 200 produccions cinematogràfiques - llargmetratges i curtmetratges- amb una selecció de títols més internacional que mai, que inclourà pel·lícules dels cinc continents i de més de 30 països.
La secció competitiva i les seccions habituals del Festival representen una gran varietat de tendències del gènere fantàstic: Secció Oficial Fantàstic Panorama (la secció oficial fora de competició, que aquest any presta una atenció especial a les pel·lícules del Regne Unit amb la subsecció British Focus), la Secció Oficial Noves Visions (pel·lícules en el límit del fantàstic que aporten una mirada nova i refrescant al gènere), Orient Express - Casa Àsia (les millors produccions asiàtiques de la temporada), Midnight X-Treme (una selecció del cinema més extrem: gore, tortures, macabrisme...), Anima’t (el millor cinema d’animació), Sessions Especials, Sitges Clàssics (clàssics del gènere que el Festival recupera perquè en gaudeixin els més entesos i nostàlgics), Seven Chances (set pel·lícules seleccionades per crítics cinematogràfics) i Brigadoon (la secció més underground del Festival).
L’edició de 2009 està dedicada al 30 aniversari d’Alien, la pel·lícula que va marcar un abans i un després en el cinema de monstres.
[REC]2, la pel·lícula de gènere catalana més esperada, inaugurarà SITGES 09.
THE ROAD, protagonitzada per Viggo Mortensen, Charlize Theron, Robert Duvall i Guy Pierce, serà el títol de cloenda. Mortensen torna a Sitges quatre anys després i rebrà el Gran Premi Honorífic del Festival.
Aquest any les activitats paral·leles del Festival inclouen la presentació del tràiler de New Moon de la saga vampírico-adolescent Crepúsculo.
Un altre esdeveniment especial d’aquesta edició és la secció FOCUS 3D, un cicle que el Festival dedica a les pel·lícules en tres dimensions: Toy Story (John Lasseter), The Hole (Joe Dante, el director de Gremlins), Coraline (Henry Selick, el director de Pesadilla antes de Navidad) i La Noche de los Muertos Vivientes, de George A. Romero.
El dia 10 d’octubre se celebrarà la Sitges Zombie Walk, segona edició d’un dels esdeveniments ja clàssics del Festival, que en l’edició de l’any passat va aplegar més de 2.000 persones caracteritzades de zombis.
A més del Gran Premi Honorífic a Malcolm McDowell i a Viggo Mortesen, un altre reconeixement de Sitges 09 serà per al director, productor, guionista i actor Walter Hill, productor de la tetralogia d’Alien.
Homenatges i Premis Honorífics SITGES 09:
Gran Premi Honorífic: Malcolm Mcdowell i Viggo Mortensen
Màquina Del Temps: Walter Hill, Park Chan-Wook, Clive Barker, Shinya Tsukamoto, Herschell Gordon Lewis i Ivan Reitman
Maria Honorífica: Samuel Hadida, Elías Querejeta, Antonio Isasi Isasmendi, José Ramon Larraz i Jordi Llompart.
Premi Nosferatu: Jack Taylor
***
Cròniques, notícies i altres articles sobre aquesta presentació de Sitges 2009 i sobre les expectatives d'aquesta 42a edició
L'actor Viggo Mortensen encapçala el repartiment -en què trobem noms com Charlize Theron, Robert Duvall i Guy Pearce-, donant vida a un pare que, amb el seu fill petit, travessen una Amèrica destruïda per un cataclisme misteriós.
FOTO Viggo Mortensen, a La Carretera, de John Hillcoat
Segona, retrospectiva 'Els altres fantàstics': produccions que reivindiquen el cinema de gènere atípic realitzades per autors catalans i espanyols que no l'han freqüentat assíduament. És el cas de Pedro Olea (La casa sin fronteras), Antonio Isasi Isasmendi (El perro), Vicente Aranda (Las crueles), i Víctor Erice (El espíritu de la colmena).
Tercera -esperada, certament-, Cinema en 3D : una de les novetats més importants de SITGES 09, on destacaran les projeccions de The Final Destination i Toy Story 3D.
Quarta, significatiu canvi de nom: Si l'any passat encara era el Festival Internacional de Cinema de Catalunya, ara és el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya -que, certament, és el que mai no ha deixat de ser i, havent consolidat abastament les subvencions públiques dissimulades duarnt molt de temps com si fos un certamen generalista, ara ja no els cal mantenir aquella altra denominació-.
El cartell, que il·lustra aquest article, s'inspira en Alien, el film de Ridley Scott del qual es projectarà la que els organitzadors tenen com a versió preferida del director i amb la presència de diversos convidats encara pendents de concretar. Com ja s'havia anunciat en acabar l'edició anterior, l'homentage a Alien ve perquè fa trenta anys que s'estrenà; però no s'hi esgota tota la dèria feliç de retre homenatges que atresora aquest festival tan nostrat com terrorífic. Des de fa setmanes, es parla d' Els caçafantasmes (Ghostbusters), però a la nota de premsa d'avui, la cosa ha tombat cap a uns quants flaixos dels 80, films que representen els diversos vessants del cinema de gènere d'aquella dècada i que portaran al Festival convidats relacionats amb títols emblemàtics. Aquest repàs dels clàssics inclourà el muntatge nord-americà, inèdit a l'Estat Espanyol, d' El resplandor, amb metratge i terror extra, i Pesadilla en Elm St., amb la presència, entre altres, de John Saxon. Una de les personalitats que serà homentajat a Sitges 2009 és l'autor de novel·les de terror Clive Barker -es presentarà dues pel·lícules basades en obres seves: Dread i Book of Blood-. Sense oblidar que el Premi Brigadoon Nosferatu es lliurarà a Jack Taylor en reconeixement a la seva carrera.
Però un festival és sobretot el que es programa a les seccions competitives, fora de concurs i paral·leles, a més de la clàssica setmana de la crítica. [·REC]2, seqüela que signen els mateixos Jaume Balagueró i Paco Plaza, serà l'encarregada d'inaugurar el certamen. Ens expliquen que, a [·REC]2, es mostren els fetsesdevingutspoc després del final de la primera part: han passat 15 minuts des que es van acabar les bateries de la càmera de televisió. Han passat 15 minuts des de les últimes imatges enregistrades per al programa "Mentre vostè dorm" a l'interior de l'edifici infectat. A fora, una multitud encuriosida s'aplega darrere l'àrea acordonada per les forces especials. Els equips de televisió pressionen per saber què dimonis passa... Uuuh! Quin cangueli, quina por! I la cosa tot just començarà... Vegem quines altres esgarrifances ens esperaran, quines esquitxades de sang no ens tacaran des de la pantalla, anant a Vull llegir la resta de l'article, on reprodueixo els fragments de la nota de premsa que ens ho fa saber.
Tanmateix, no puc deixar de remarcar que Seven Chances, la Setmana de la Crítica, presentarà Youth Without Youth, de Francis Ford Coppola, tres mesos després que just s'acabi d'estrenar el següent film del cineasta, Tetro. I és que la crisi de la distribuïdora espanyola Vertigo ens n'ha deixat sense, a tota una gran part de la nostra cartellera -com ha ajornat l'estrena, per exemple, de Paranoid Park, de Gus Van Sant, o de I'm not there, la cinta de Todd Haynes sobre Bob Dylan, i tantes altres que ara mateix podem comprar tranquil·lament a qualsevol botiga de DVD per tot Europa, menys aquí, esclar-. Ja veus, l'Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics i el Festival de Sitges l'han de repescar i programar-la, sí, en la secció paral·lela dedicada als films inèdits en sales, altres festivals 'espanyols' i orfes de distribució hispana.
Fa uns dies vaig fer-me ressó de la notícia -que sé de font absolutament fidedigna- que El somni, de Christophe Farnarier, es projectava al Festival de Sitges, en la programació Catalan Focus. Al web del Festival, he trobat l'explicació que -com l'any passat, si no recordo malament- s'ha diluït el "Catalna Focus" en les diverses seccions del certamen, de manera que si una pel·lícula que consideren catalana la troben adequada per a una selecció, la posen allà, esquivant així el caire de "gueto estratosfèric" que tenia Catalan Focus, enmig d'un festival com el de Sitges. La pregunta era: doncs, on caram la passen, El somni? Mirant i remirant les llistes de pel·lícules al web del Festival veia que ni la pel·lícula no apareixia enlloc, ni hi quedava cap "secció" per a incloure-la. Finalment, al programa de mà, en pdf, allà he trobat que hi ha com una secció o subsecció anomenada "Catalunya Imaginària", que és on l'han seleccionada.
I què s'hi ha programat a Catalunya Imaginària?:
El somni, de Christophe Farnarier (dv 10 d'octubre, 13.00h, Sala Tramuntana, Homenatge a Luís Miñarro, Sitges Forum)
Waiting for Sancho, de Mark Peranson -el "making of' d' El cant dels ocells, d'Albert Serra- (ds 11 d'octubre, 16.00h, Casino Prado, conjuntament amb El cant dels ocells)
Exorcismo, de Juan Bosch (ds 4 d'octubre, 18.45h, Casino Prado, Homenatge a Josep Anton Pérez Giner)
FOTO El crític canadenc Mark Peranson -en primer pla, davant del "rei"- és Josep, a El cant dels ocells, d'Albert Serra.
Un bon amic que s'ha tapat els ulls amb una franja negra, gairebé com "el Zorro", ha tingut la boníssima pensada de penjar en un bloc els tràilers de la pel·lícules del Festival de Sitges 2008. Us convido a visitar-lo:
La dona de ferro; L'arbre de la vida; L'arbre; Mitjanit a París; El més enllà; True Grit; El discurs del rei; D'homes i déus; Fins i tot la pluja; La llarga caminada,
... i més
Primera impressió -breu- en veure una pel·lícula: Le Havre; Drive; Route Irish; L'artista; Inquiet; Un altre any; Somewhere; Tòquio Blues; Cigne negre; Biutiful; Còpia certificada, Pa negre, L'americà; Trobaràs un desconegut...; Two Lovers; Kynodontas; Shutter Island; La carretera, Chéri; Invictus; The Hurt Locker; Tinent roí: escala a Nova Orleans.
