VilaWeb.cat
vador | 3.1.05. VILAWEB A CANES | dissabte, 18 de maig de 2013 | 18:08h
FOTO © Nicole Rivelli Why Not Prod Mathieu Amalric i Benício Del Toro, a Jimmy P., d'Arnaud Desplechin

Arnaud Desplechin ha completat el títol del seu darrer film, Jimmy P. amb el subtítol Psicoteràpia d'un indi de les planures. Certament, una referència al llibre que adapta "Psicoteràpia d'un indi de les planures: realitat i somnis", del psicoanalista i antropòleg francès George Devereux. Però aquest subtítol també resumeix perfectament l'estructura i objectiu de la pel·lícula: reconstruir el cas de Jimmy Piccard, indi dels peus negres que, havent tornat traumatitzat de la Segona Guerra Mundial, fou tractat per Devereux en un seguit de sessions, al llarg d'una bona colla de mesos, en un hospital militar de Kansas.

Amb un classicisme impecable, cadenciosament, Desplechin va reconstruint el procés que va des dels símptomes de malaltia fins a la curació de Picard, passant pel seu llarg tractament; amb la col·laboració inestimable dels actors Benício Del Toro -en el rol de l'indi- i Mathieu Amalric -en el de l'antropòleg-; així com la de Howard Shore, amb una banda sonora com les que ja no se'n fan, i la de Stéphane Fontaine, amb un estimable tractament cromàtic en la seva consistent fotografia. Tot primer, Desplechin narra linealment, mostrant el malestar de Jimmy Picard i les proves mèdiques a què el sotmeten, fins que se'n descarta la bogeria. A continuació, el cineasta combina molt prolíficament dos recursos ben diferents: les xerrades terapèutiques entre el pacient i Devereux i tot de "flashbacks" que reprodueixen somnis o moments evocats de la vida de Piccard. Es tracta d'arribar a l'interior del protagonista, detectar-li els traumes a partir de les paraules i l'ordre amb què les diu i dels somnis que explica. I, a través dels traumes, s'arriba al que ha estat una dura vida personal des de la infantesa. Per això s'ha fet bé de completar el títol amb allò de "Psicoteràpia d'un indi...".

I tanmateix aquest no és un film clínic; sinó un nou aprofundiment de Desplechin en la complexitat humana. Obra de diversos esgraons, ofereix com a mínim la representació eficaç del cas; però també una manera intel·ligent de narrar-lo. Convida a recordar els fonaments del psicoanalisme -tot i que n'agafa distància amb un tractament pèl sarcastic del personatge de Devereux-. I finalment, sí, és de la condició humana de què parla. Ho visualitza molt bé un personatge secundari, quan resumeix la tasca de Devereux -i l'objectiu fílmic- com d'un joc de nines russes, amb les peces que van encaixant unes dins les altres, fins a donar la figura externa, tan gran com fràgil interiorment.

Kore-eda i la paternitat.

"Són els fills que et converteix en pare", ha declarat Kore-eda Hirokazu, ran del seu film Els testos s'assemblen a les olles. No podria haver resumit de millor manera el que ostensiblement pretén amb aquesta pel·lícula: narrar la transformació d'un pare, sotmès a dura prova, pel que fa a la paternitat. Es tracta d'un arquitecte reeixit, sempre enfeinat i tan enderiat amb l'èxit i l'esforç per a aconseguir-lo, que té el fill com un aprenent de la mena d'adult que ell projecta. Però un dia, la Maternitat li diu que, fa sis anys, hi hagué un canvi de nadons i que el fill de la seva sang ha crecut en una altra família, que és socialment molt modesta. La dicotomia és greu: tirar cap a la sang o els lligams afectius. Amb aquella altra família acorden fer la prova d'intercanviar-se els menuts, primer els caps de setmana. I així aquest pare passa per l'experiència d'estar amb algú que li és biològicament hereu, però amb qui no hi ha més relació afectiva que la que poden generar. A més topa amb un inconvenient: l'altre pare és un home afable, pallassívol, amatent a la canalla, juganer...

La primera hora de pel·lícula, Kore-eda aconsegueix bastir una autèntica delícia, gràcies a la sensibilitat amb què filma la canalla, les sortides d'aquests menuts i la mateixa comicitat que genera les diferències socials i d'ambient, de manera de viure, entre les dues famílies. Fa trampes de guió el cineasta, com ara "oblidar-se" bona estona d'un dels nens i la seva conflictivitat, que hauria fet inviable la decisió del protagonista de convertir en definitiu l'intercanvi de fills -decisió que, en si mateixa, comporta una altra trampa, ja que Kore-eda "oblida" que tant la seva dona com els altres pares hi tenen alguna cosa a dir, seguint la lògica del mateix film-; però la simpatia ho tapa. Fins i tot els tocs d'humor n'esquiven el caire dramàtic.

Però a la segona hora de metratge, centrada en la transformació de l' arquitecte en autèntic pare, la gràcia es perd i les coses les força en un gens reeixit intent de, efectivament, representar que estar pels fills et fa pare.

vador | 3.1.05. VILAWEB A CANES | divendres, 17 de maig de 2013 | 18:00h
FOTO © Carole Betuel - Memento Tahar Rahim i Bérénice Bejo, a El passat, d'Asghar Farhadi

L'iranià Asghar Farhadi s'està consolidant com un sòlid autor de melodrames. Després de Nader i Simin, una separació, ha presentat a Canes El passat, cinta que segueix parlant de parelles que es trenquen i l'efecte que això té sobre els fills. En aquesta ocasió, ha rodat a França i, per tant, ni tan sols pot aprofitar l'argument per a reflectir-hi un cert estat de coses a la societat del seu país.

El cineasta té la virtut de no caure en el sentimentalisme, malgrat el batibull d'emocions que posa en joc. En el cas d'El passat, agafa distància del conflicte dramàtic dels personatges a través del protagonista, Ahmad, un iranià que torna a París per a enllestir el divorci de la dona francesa de qui fa quatre anys que està separat, Marie. És el foraster que arriba al grup humà format per la seva "ex", les dues filles que aquesta tingué d'un primer matrimoni (Lucie i Lea), el nou company de Marie i (Samir) el nen d'aquest (Fouad). Ahmad esdevé testimoni del conflicte que Lucie, adolescent, té amb sa mare, pel fet que es vulgui tornar a casar i, sobretot, pels motius que van dur la dona de Samir a intentar suïcidar-se, fet que la deixà en coma profund. Ahmad parla amb uns i altres, fent-los buidar el pap -talment una teràpia!-, intentant escatir la veritat del passat recent que està destruint el present d'aquella gent. I els conflictes van sobreeixint, encadenant-se, resultant cada cop més complex el perfil de cadascun d'aquests personatges. Però els veiem gairebé amb el mateix afecte i proximitat que Ahmad, és a dir, també amb la distància -valgui la repetició- de qui no deixa de ser "foraster" en aquell grup. Potser fins resulta massa ostensible el rol d'aquest personatge com a recurs dramàtic i narratiu.

Que a les seves pel·lícules es busqui una veritat s'està convertint en una mena d'obsessió i no sé si també de fòrmula d'Asghar Farhadi. En A propòsit d'Ely, es tractava de saber què havia passat amb la mestra desapareguda en una excursió de cap de setmana i, de retruc, la seva història de debò. Al film següent, Nader i Simin, una separació, la veritat sobre si el protagonista havia fet perdre a l'assistent domiciliària el fill que esperava, en haver-la empentat per fer-la fora de casa, feia anar el relat dels jutjats als domicilis, de cals sogres a casa, de l'escola a ca la víctima, gastant-s'hi un metratge important . Tant en una com altra pel·lícula, aquesta recerca permetia matisar, regirar, els personatges i les seves significacions, reflectint-s'hi -com dèiem- un cert estat de coses social a l'Iran. En El passat, els esforços per a escatir la veritat sobre el que dugué al suïcidi aquella dona -que, segons com, podria acabar amb la relació entre Marie i el seu nou company- aporten tot just alguna informació adicional sobre cada personatge, abona pèl emfàticament els tòpics sobre els efectes de separacions i divorcis en la canalla, mentre va allargassant cançonerament el metratge fílmic.

Potser el problema és que, tant si com no, Farhadi vol dur la pel·lícula a la dicotomia entre passat i present, entre l'oblit del que pot acabar amb el present o l'assumpció fins i tot de les culpes; però no va més enllà de plantejar-ho. Segurament perquè diu que no vol respostes, sinó formular preguntes...

Quatre històries de violència de la Xina contemporània.

A començament de la dècada del 2000, les ficcions de Jia Zhangke tenien de protagonistes gent que deambulava sense nord, en el context de les vertiginoses transformacions que experimentava el país. Aquest 2013, amb A touch of Sin -presentada a la competició de Canes-, retroba personatges que segueixen rondant com perduts, però ara ni tan sols són una fantasmagoria en la devastació generada pel desenvolupament com a Natura morta (2006), ara esclaten -en actes violents-, exasperats, desesperats. Són gent que no encaixa en les transformacions de la Xina; de regions que, lluny de treure'n cap profit, acaben sent terra d'emigració que nodreix de mà d'obra barata i carn de prostitució els grans beneficiats...

Jia Zhangke estructura el film en quatre històries de violència, ambientades a diferents zones del país. A la primera, un miner d'una regió del nord-est lluita infructuosament contra l'enriquiment de les autoritats locals a costa de la comunitat, en el procés de privatitzacions, i, quan no pot més, acaba a trets. A la segona història, un home, per a trobar un futur diferent, ha deixat enrere la família a la zona de Chongqing, al sud-est, prop de la descomunal presa de les Tres Gorges, i ha agafat tant de gust a la pistola com als diners que guanya delinquint. Al tercer episodi, una noia que se n'ha anat del lloc de naixement, condemnat a desaparèixer, treballa de recepcionista en una sauna eròtica de Hubei, a la Xina central, però les seves aspiracions d'una vida millor van de frustració en frustració i quan és víctima d'un assetjament sexual esclata, comportant-se com una sanguinària criminal de films d'arts marcials -aquí s'hi pot veure la mà del japonès Takeshi Kitano, coproductor-. I al quart relat, un xicot d'uns 19 anys que va canviant alegrement de lloc de treball en una "zona econòmica especial" acaba éssent conscient de les condicions d'explotació laboral i personal que esclavitzen els joves i comet un acte irreparable.

No hi ha cap meandre estètic. En aquesta ocasió Jia Zhangke ha fet prevaldre la narració i l'impacte del galdós quadre social que pinta. Òbviament, utilitza els paisatges com a rerefons significatiu; però el centre d'atenció són els seus personatges i entorn humà. Ha tingut cura d'enllaçar d'una o altra manera les quatre històries, amb reconeguda pretensió de reforçar el conjunt com una imatge de la Xina contemporània. I si algun retret se li hagués de fer, fóra que, en els amunts i avalls dels protagonismes, hi ha moments que acaba descol·locant topogràficament.

vador | 3.1.05. VILAWEB A CANES | dijous, 16 de maig de 2013 | 21:19h
FOTO The Bling Ring, de Sofia Coppola

S'ha esvaït el dubte del perquè Sofia Coppola no tenia en competició a Canes la seva nova pel·lícula, The Bling Ring: es tracta d'un film menor, gairebé un exercici per a mantenir-se activa professionalment com a directora i per a estrenar-se amb la càmera digital, sense cap mena de pretensió autoral, per bé que prou digne com perquè hagi tingut l'honor d'inaugurar Un Certain Regard.

A partir de l'article The Suspects Wore Louboutins, publicat al Vanity Fair, Sofia Coppola reconstrueix en clau de ficció la història dels adolescents que, enderiats amb els famosos i el món de les marques, els seguiren de petja per internet, hi buscaven les cases pel Google, per a entrar a robar-los quan eren fora, a la gala dels Oscar, en una setmana de la moda o en rodatges... arribant a arreplegar objectes de luxe i diners per valor de més de 3 milions de dòlars. No cal dir que xalaren amb els vestits, sabates, joies, rellotges, ulleres... dels Orlando Bloom, Paris Hilton, Rachel Bilson, etc. I, evidentment, ho enregistraren amb els mòbils, ho van penjar a facebook, en compartien l'aventura a les discoteques que freqüentaven i fins van muntar alguna paradeta amb part del "tresor pirata" que tenien acumulat. Una mena de festa continuada, d'actes recriminables fets des de la irresponsabilitat i sense cap malícia, a cavall -desbocat- d'una superficilialitat i una "cultura" de la diversió alimentada des dels mitjans de comunicació i abonada en una societat que -al damunt- els convertí en famosos, quan la policia els va detenir i posteriorment se'ls va condemnar.

La gran part del metratge de The Bling Ring segueix linealment aquest jovent, encadenant robatoris, gaudis de la moda "adquirida", trafiquejos, nits de disbauxa a la discoteca... fins al punt d'encomanar-se-li un pèl la mateixa superficialitat dels protagonistes. L'efecte d'acumulació treu als fets el caràcter ocasional i de puntual malifeta juvenil, i els descriu com un excés sense fre ni cap mena d'autocrítica; però fa decaure l'interès fílmic, a mesura que no s'hi va aportant res de nou, a cada entrada o tornada a la casa d'alguns d'aquells famosos. No obstant això, Sofia Coppola aconsegueix bastir-ho com un conte moral; no pas a costa de jutjar els protagonistes, sinó la mena de societat de què són exponent. "Crec que dóna una visió de la nostra societat actual -ha declarat la cineasta- i del fenomen de la tele-realitat i de les seves repercusions en aquesta petita banda d'adolescents. He mirat d'explicar la història de manera que s'hi pugui entrar des del punt de vista dels joves, passar-s'ho bé i entusiasmar-s'hi, abans, espero, d'agafar-se les coses des d'una altra perspectiva a la fi [de la pel·lícula] i de comprendre que van anar massa lluny. No voldria que se'ls jutgés massa, tot i que me'ls miro des d'una certa distància (hi ha un caire crític en aquest sentit). Sóc conscient que pot resultar atractiu el costat adolescents/festa/infants terribles, però espero que no haver sublimat massa la seva conducta recriminable. Penso que hi ha una barreja de crítica i sublimació a la pel·lícula, però que donarà al públic matèria de reflexió.

Se li ha de reconèixer, a Sofia Coppola, que toca de ple la plaga del consum irresponsable, l'absència de consciència sobre les conseqüències dels actes comesos per una generació consentida, la pèrdua de nord en una gent que puja sense saber diferenciar entre la privacitat i la vida pública... I, en representar, la vida familiar de la canalla protagonista, irònicament, recorre a certs models televisius de gran audiència: interiors de pura façana!

Ozon i la noia maca i prostituta.

A la competició, avui, François Ozon, amb Jove i maca, i Amat Escalante, amb Heli.

Ozon signa una de les millors obres de la seva filmografia -cosa que tampoc vol dir gaire res, atès el nivell discret del seu cinema-, tot narrant l'afirmació de la sexualitat d'una noia de 17 anys al marge de qualsevol convenció social o de valoració moral. La noia es prostitueix voluntàriament, sense que en quedin clars els motius, ni falta que li fa al cineasta, perquè aquí, del que es tracta és de la radicalitat d'una opció íntima, de llibertat individual, sense cap coartada. Ni tan sols la família o les amistats en són causa. Per una vegada, Ozon deixa de ser maniqueu i no dimonitza la societat. Certament, hi deixa anar algunes pinzellades sobre la hipocresia, les febleses que no volen ser dites o la realitat sexual dels que es volen convencionals, però no hi carrega les tintes. Amant dels referents, aquí tira de Rimbaud -la noia i els seus companys de classe reciten fragments d' On n'est pas serieux quand on a 17 ans-. I, enllaçant amb el seu film anterior, A la casa, hi posa el personatge d'un germà adolescent de la protagonista que, mogut per l'impuls eròtic incipient i una certa ambigüitat, practica el voyeurisme, ni que sigui perquè Ozon pugui recordar a l'espectador que, de fet, mirant-li la pel·lícula està sent un "voyeur".

Peça clau n'és l'emergent actriu Marine Vacth, que encarna la xicota prostituta, envoltada de veterans com Géraldine Pailhas, Fréderic Pierrot i Charlotte Rampling -en un paper brevíssim-.

Heli: corrompre's per sobreviure

Pel que fa a Amat Escalante, aconsegueix que Heli resulti interessant per moments, en la mesura que hi construeix el relat sobre la convivència quotidiana amb la violència que genera el narcotràfic en un racó de Guanajuato (Mèxic). És una història de corrupció d'una bona gent, per sobreviure. Amb actors no professionals -com de costum, en ell-, l'estil sec que el caracteritza, de fotografia despullada, però menys esteticista que als seus films anteriors, Escalante no aconsegueix evitar una certa manca d'entitat a bona part de la pel·lícula i, en canvi, manté la seva tirada per imatges brutals, especialment en una seqüència de tortura esgarrifosa. És la màxima expressió de les maneres dels narcotraficants, per bé que no són aquests el fil conductor de la narració, sinó un home jove que treballa en una fàbrica d'automòbils i lluita per tirar endavant en les precàries condicions amb què viu amb la dona, la criatura que acaben de tenir, sa germana i son pare. I la violència que més se'ns mostra és la de la policia, especialment la d'una unitat especial que, en connivència amb els traficants, irromp bestialment a cal protagonista, per a recuperar uns paquets de cocaïna que uns adolescents enamorats, candorosament, hi havien amagat, pensant a vendre-ho i fer diners per a poder casar-se: un acte innocent, amb un recurs diabòlic -la cocaïna, a l'abast en aquell indret-, que desferma un autèntic infern. De fet, aquest contrast entre la innocència dels joves i la violència dels dos costats de la llei és el principal encert de la pel·lícula.

vador | 3.1.05. VILAWEB A CANES | dimecres, 15 de maig de 2013 | 17:45h
FOTO Carey Mulligan i Leonardo DiCaprio, a El Gran Gatsby, de Baz Luhrmann

Hi ha un pla que m'ha commogut de debò en tot El gran Gatsby, de Baz Luhrmann, que s'ha projectat en la jornada inaugural del Festival de Canes 2013. És l'últim pla abans dels crèdits finals i que jo el descrigui no esguerrarà a ningú la visió de la pel·lícula ­-que s'estrena demà a bona part de la nostra cartellera (i avui, a la Catalunya Nord)-.

Com sabeu, estem parlant d'una nova adaptació de la famosa novel·la de Francis Scott Fitzgerald, ambientada al Nova York dels feliços anys vint i narrada pel personatge de Nick Carraway (Tobey Maguire), l'escriptor novell que s'ha instal·lat a Nova York i té per veí un milionari misteriós, Jay Gatsby (Leonardo Di Caprio), gran amfitrió de festes mundanes i delerós de recuperar Daisy (Carey Mulligan), la dona ara casada de qui s'enamorà en temps de guerra. En Nick Carraway escriu, per consell terapèutic, sobre els fets que va viure i van sacsejar la seva vida des que conegué Jay Gatsby; de manera que el film avança a tall de flasback i això ens du al pla final. Un cop ha enllestit el relat, hi mecanografia el títol: "Gatsby". N'apila els fulls, s'ho mira i, a mà, hi esmena el títol "El gran Gatsby", escriu. Per a ell, no havia estat tan sols un personatge, sinó un "gran" personatge. Un home amb un optimisme, un somni, una esperança prou covades dins seu com per haver-se convertit, efectivament, en la figura pública rutilant, glamurosa, misteriosa, havent-se venut la seva ànima a un dimoni dels negocis foscos, tot per poder arribar a la dona que estima. Un ésser pregonament romàntic, autèntic de cor en la seva falsedat exterior, envoltat de la hipocresia moral, les covardies íntimes i la prepotència de la classe dominant, que solia convidar-se-li a les festes. Per a un xicot de l'Amèrica interior, és la grandesa del seu protagonista el que realment l'ha trasbalsat en la seva estada a la costa Est i així és com aquell "El gran" que afeigeix manualment a "Gatsby" pren les connotacions emotives que he esmentat.

No deixa de ser curiós i significatiu que, en una pel·lícula efectista com aquesta, amb grans focs d'artifici visuals i sonors, el pla més emotiu sigui el d'un senzill paper blanc en què hi ha mecanografiada la paraula "Gatsby" i veus una mà que hi afegeix "The Great".

No ens pot pas sorprendre que resulti efectista el mateix Baz Luhrmann de Moulin Rouge i Romeu i Julieta. La novetat en aquesta ocasió és el 3D, les possibilitats que aquesta tecnologia ofereix i els mals que causa al cinema, quan se la fa servir com el cineasta australià. "Això no és un film; sinó una altra cosa, un espectacle", ha dit una amiga crítica japonesa, a la sortida de la projecció de premsa. I és que, en la primera de les dues hores llargues de metratge, el text primmigeni de Scott Fitzgerald, reproduït amb veu en off (de Maguire), serveix gairebé de simple pretext a l'encadenament d'imatges, que no arriben a conformar autèntiques escenes, conduit a un ritme cinematogràfic incessant, vitaminat des de l'interior dels plans per uns aparatosos moviments de càmera. Evidentment, la cosa s'excita de valent al reguitzell de festes al casalici de Gatsby, a les curses amb que els protagonistes mouen els seus impecables cotxes esportius per carreteres i carrers convencionals, i no podem pas dir que es calmi gaire als diversos actes de la dinàmica vida social d'aquella gent.

Certament, s'hi pot trobar explicacions. Al capdavall, la vida del tranquil narrador, ja enlluernat per la magnificiència amb què viu la seva cosina Daisy (casada amb un plaçó de la "noblesa" nord-americana), es torna vertiginosa des que entra a can Gatsby. I la cosa ja se li converteix en sideral quan per fi arriba a conèixer l'enigmàtic veí... Però representar aquest clímax amb un esclat de focs artificials diria que és d'una expressió visual fàcil, més amatent a enlluernar que a expressar... Diuen els responsables del film que han volgut restar fidels a la novel·la original -i certament ho han estat molt-, però ho han volguit tractar de manera que arribi a la generació actual. Per això, algun dels temes musicals de l'època esmentats a l'obra de Scott Fitzgerald, la banda sonora els combina amb hip-hop i altres estils musicals d'avui en dia i han comptat amb artistes com Jay Z, Bryan ferry, Lana Del Rey, Florence + The Machine, els The xx, Sia i Beyoncé... Amb la mateixa intenció, la fotografia dels exteriors del film tenen textura ostensiblement virtual, gairebé de video joc. O les mateixes festasses sembla que s'ambientin en macro-discoteques. Tan buscar de servir aquella època amb formes actuals, acaba sent improductiu, simple intencionalitat autoral. Però tant se val, perquè allò que preval és la sensació de l'espectacle per l'espectacle, en què el 3D permet emfatitzar personatges, disseminar lletres i números, petit objectes que suren en l'aire, papallonetes de paper, confettit, estels...

La segona hora de la pel·lícula, més centrada en la relació entre Gatsby i Daisy s'agafa al valor narratiu de l'escena i la seqüència, a l'expressió dramàtica amb plans que tenen els actors i el text com a font principal. I aquí s'imposa el talent dels DiCaprio i copmpanyia i, esclar, sobretot la força de la novel·la. Més convencional, sí. Menys personal-autoral, també. Però, si més no, s'hi deixa enrere el funambulisme estèril de la primera part.

S'ha d'admetre que Baz Luhrmann ha aconseguit no quedar esclau de l'estètica retro "anys vint" que aquest artefacte li permetia. D'una banda, l'ambientació, el vestuari i la caracterització dels personatges s'avé als requeriments de l'època en aquell ambient social de la costa est; però el director hi agafa distància puntualment, múrriament irònica. Valgui de botó de mostra el "jardinet" que Gatsby fa muntar a cal seu veí per a retrobar-se amb Daisy (o el subtil gag que hi cola, amb els pastissets).

S'ha d'agrair també la consciència ostensible que aquesta és una pel·lícula concebuda en la crisi actual. S'hi parla de la superficialitat, de l'amoralitat (quan no immoralitat) dels feliços anys vint, des de la perspectiva que després vindria el crac del 29. Subtilment, si es vol, deixant-hi constància de l'existència de proletaris al marge de les alegries econòmiques de Wall Street; però visualment la seva presència en aquest film evoca les imatges de la Gran Depressió que s'esdevindria quan aquella opulència s'esvairia com l'espuma. Costa poc relacionar els anys de bonança que hem passat fins al 2007 amb aquells "feliços vint", especialment pel que de bombolla s'hi representa.

A la projecció de premsa, éssent generosos, podem dir que se l'ha rebuda amb tebior. Molt a les acaballes dels crèdit s finals, algun aplaudiment, contrasrrestrat amb algun xiulet. Comentaris no gens entusiàstics entre la crítica. I això sí, una expectació de les grans a la roda de premsa: DiCaprio, Maguire, Luhrmann, Mulligan... I a més, quan ellls l'han enllestida, els venien al darrere els Spielberg, Kidman, Auteuil, Lee... és a dir, el Jurat, que es presentava en societat.

vador | 3.1.03. FESTIVAL DE CANES. Programa diari | diumenge, 12 de maig de 2013 | 17:31h
FOTO Forrest Whitaker, a Zulú, de Jérôme Salle

dg26

Canes 2013: programa del diumenge 26 de maig.


Reposició dels films en Competició, durant tot el dia.

Cerimònia de Cloenda.

19.00h. Al Gran Teatre Lumière, Gala del Palmarès, conduïda per Audrey Tautou, amb diversos convidats, alguns dels quals pujaran a l'escenari a lliurar un dels guardons del vespre, i, per descomptat, amb la presència del Jurat de la Càmera d'Or, el Jurat dels Curtmetratges i de la Cinéfondation i el Jurat de la Competició, que faran públics els respectius veredictes encara no anunciats. Lliurament de premis, d'entre els quals la Palma d'Or del Curtmetratge, la Càmera d'Or i la Palma d'Or de Canes 2013. Tot seguit, mentre els guardonats passen a la sessió fotogràfica i a la corresponent roda de premsa, es projectarà:

Selecció Oficial Fora de Competició.

Zulú (Zulú). Direcció: Jérôme SALLE. Durada: 1h50. Producció francesa. Amb Orlando Bloom i Forest Whitaker | Pel·lícula de cloenda de Canes 2013.
vador | 3.1.03. FESTIVAL DE CANES. Programa diari | diumenge, 12 de maig de 2013 | 17:12h
FOTO James Stewart i Kim Novak, a Vertigen, d'Alfred Hitchcock

ds25

Canes 2013: programa del dissabte 25 de maig.


Selecció Oficial Competició
.

La Venus de les pells (Venus in Fur | La Vénus à la fourrure) Direcció: Roman POLANSKI. Durada: 1h36. Producció poloneso-francesa. Amb Emmanuelle Seigner, Mathieu Amalric.

Only Lovers Left Alive (Only Lovers Left Alive). Direcció: Jim JARMUSCH. Durada: 2h02. Producció greco-germano-anglesa. Amb Tom Hiddleston, Tilda Swinton, Mia Wasikowska, John Hurt, Anton Yelchin.

Selecció Oficial Un Certain Regard.

Cerimònia de Cloenda.

Proclamació i lliurament dels Premis Un Certain Regard, seguit de:

bé la projecció del film guanyador, bé d'una pel·lícula encara no anunciada —al moment d'editar aquest apunt—, per a cloure aquesta secció del certamen.

Selecció Oficial Curtmetratges en Competició.

Condom Lead. Direcció: Mohammed ABOU NASSER i Ahmad ABOU NASSER. Durada 0h14. Producció jordano-palestina. Amb Rashid Abdelhamid, Maria Mohammedi, Eloïse Von Vollenstein.

Més de dues hores (Bishtar Az Do Saat | More than two Hours). Direcció: Ali ASGARI. Durada 0h15. Producció iraniana. Amb Shahrzad Ghasemi i Taha Mohammadi.

Olena. Direcció: Elzbieta BENKOWSKA. Durada 0h14. Producció polonesa. Amb Igor Aronov, Sebastian Perdek, Oksana Terefenko.

Mont Blanc. Direcció: Gilles COULIER. Durada 0h14. Producció belga. Amb Jean-Pierre Lauwers, Wim Willaert .

Hvalfjordur. La vall de les balenes (Hvalfjordur | Whale Valley) . Direcció: Gudmundur Arnar GUDMUNDSSON. Durada 0h15. Producció daneso-islandesa. Amb Valdimar Örn Flygenring, Unnur Ösp Stefansdottir, Einar Johann Valsson, Agust Örn B. Wigum.

Safe. Direcció: MOON Byoung-gon. Durada 0h13. Producció sud-coreana. Amb Minji Lee, Teayoung Kang, Hyungyu Kim.

The Meteorite and Impotence (Inseki To Impotence | The Meteorite and Impotence). Durada 0h10. Direcció: SASAKI Omoi. Producció japonesa. Amb Ruriko Hamano, Kuniaki Nakamura, Karia Nomoto.

37°4 S. Direcció: Adriano VALERIO. Durada 0h11. Producció francesa. Amb Riaan Repetto, Natalie Swain.

Ophelia. Direcció: Annarita ZAMBRANO. Durada 0h15. Producció francesa. Amb Audrey Bastien, Léo Castell, Django Desplain.

Cannes Classics.

Còpies restaurades.

Vertigen (Alfred Hitchcock, 1958). Projecció de la còpia restaurada, el dissabte 25 de maig, en presència de Kim Novak, convidada d'honor del Festival de Canes.

Plein Soleil (René Clément, 1960). Durada: 1h55. Amb la presència d' Alain Delon.

Al Voltant de la Selecció Oficial.

Els ocells, d’Alfred Hitchcock (1963, 2h00) | Cinema a la platja.

Quinzena dels Realitzadors.

Projecció dels films guanyadors dels premis —no oficials— de la Quinzena 2013.
vador | 3.1.03. FESTIVAL DE CANES. Programa diari | diumenge, 12 de maig de 2013 | 13:15h
FOTO © Wild Bunch La immigrant, de James Gray

dv24

Canes 2013: programa del divendres 24 de maig.




Selecció Oficial Competició
.

La immigrant (The immigrant), de James GRAY. Durada: 1h59. Producció nord-americana. Amb Marion Cotillard, Joaquin Phoenix, Jeremy Renner.

Michael Kohlhaas (Michael Kohlhaas). Direcció: Arnaud des PALLIÈRES. Durada: 2h01. Producció germano-francesa. Amb Mads Mikkelsen, Bruno Ganz, David Bennent, Paul Bartel, Sergi López.

Selecció Oficial Un Certain Regard.

Els manuscrits no cremen (Dast-Neveshtehaa Nemisoosand | Les manuscrits ne brûlent pas). Direcció: Mohammad RASOULOF. Durada: 2h05.

Selecció Oficial Cinéfondation.

Programa IV.

The Norm of Life. Direcció: Evgeny BYALO. Durada: 0h23. Escola: High Courses for Scriptwriters and Film Directors (Rússia)

Going South. Direcció: Jefferson MONEO. Durada: 0h15. Escola: Columbia University (EUA)

Pandes (Pandy | Pandas). Direcció: Matúš VIZÁR. Durada: 0h12. Escola: FAMU (República Txeca)

Faula d'una nena dissecada (Contrafabula de una Niña Disecada | Fable of a Blood-Drained Girl). Direcció: Alejandro IGLESIAS MENDIZABAL. Durada: 0h25. Escola: CCC (Mèxic)

Palmarès de la Cinéfondation.

Acte de proclamació dels guanyadors dels premis de la Cinéfondation.

Cannes Classics.

Còpies restaurades.

Il deserto dei Tartari (Valerio Zurlini, 1976). Durada: 2h20.

Lucky Luciano (Francesco Rosi, 1973). Durada: 1h55. Amb la presència de Francesco Rosi.

Al Voltant de la Selecció Oficial.

The Ladies Man, de Jerry Lewis (1961, 1h35) | Cinema a la platja.

Quinzena dels Realitzadors.

A la feina (On The Job). Direcció: Erik MATTI. Durada: 1h56. Producció filipina. Amb Piolo Pascual, Gerald Anderson, Joel Torre, Joey Marquez.

Cerimònia de Cloenda de la Quinzena dels Realitzadors 2013.

Proclamació i lliuraments dels premis col·laterals i projecció del film:

Henri (Henri). Direcció: Yolande MOREAU. Durada: 1h45. Producció belgo-francesa. Amb Pippo Delbono, Candy Ming |  Film de Cloenda de la Quinzena 2013.

Setmana de la Crítica.

Projecció de films seleccionats per Talents Cannes Adami.

Projecció dels films premiats a la 52a Setmana de la Crítica.
vador | 3.1.03. FESTIVAL DE CANES. Programa diari | diumenge, 12 de maig de 2013 | 12:31h
FOTO Emily Browning i Michael Cera, a Magic, Magic, de Sebastián Silva

dj23

Canes 2013: programa del dijous 23 de maig.



Selecció Oficial Competició
.

Nebraska (Nebraska). Direcció: Alexander PAYNE. Durada: 1h50. Producció nord-americana. Amb Bruce Dern, Will Forte, Bob Odenkirk , Stacy Keach i actors no professionals, de coixí.

La vida d'Adèle. Capítols 1 i 2 (La vie d'Adèle. Chapitre 1 & 2 | Blue is the Warmest Colour). Direcció: Abdellatif KECHICHE. Durada: 2h59. Amb Adèle Exarchopoulos, Léa SeydouxJeremie Laheurte.

Selecció oficial Sessions Especials.

Max Rose (Max Rose). Direcció: Daniel NOAH. Durada: 1h26. Guió: Daniel Noah. Producció nord-americana. Amb Jerry Lewis, Mort Sahl, Claire Bloom, Kerry Bishé, Kevin Pollak, Dean Stockwell | Homenatge a Jerry Lewis, amb la presència del veterà actor.

Selecció Oficial Un Certain Regard.

Norte, la fi de la Història (Norte, Hangganan Ng Kasaysayan | Norte, the End of History | Norte, la fin de l'Histoire). Direcció: Lav DÍAZ. Durada: 4h10. Producció fiipina. Amb Archie Alemania, Angeli Bayani, Soliman Cruz.

El ball d'en Tore (Tore Tanzt | Nothing Bad Can Happen | Résurrection). Direcció: Katrin GEBBE. Durada: 1h50. Producció alemanya. Amb  Julius Feldmeier, Sascha Alexander Gersak, Swantje Kohlhof.

Selecció Oficial Cinéfondation.

Programa II.

Exili (Exil | Exile). Direcció: Vladilen VIERNY. Durada: 0h16. Escola: La Fémis (França)

A l'aquari (În Acvariu | In the Fishbowl). Direcció: Tudor Cristian JURGIU. Durada: 0h20. Escola: UNATC (Romania)

El pernil (O Šunce | Ham Story). Direcció: Eliška CHYTKOVA. Durada: 0h06. Escola: Tomas Bata University in Zlίn (República Txeca)

Stepsister. Direcció: Joey IZZO. Durada: 0h18. Escola: San Francisco State University (EUA)

Babaga. Direcció: Gan de LANGE. Durada: 0h26. Escola: The Sam Spiegel Film & TV School (Israel)

Programa III.

Demà tot (Mañana todas las cosas | Tomorrow All the Things). Direcció: Sebastián SCHJAER. Durada: 0h17. Escola: UCINE (Argentina)

Tot esperant el desglaç (En Attendant le Degel | Waiting for the Thaw). Direcció: Sarah HIRTT. Durada: 0h20. Escola: INSAS (Bèlgica)

Danse Macabre. Direcció: Małgorzata RŻANEK. Durada: 0h05. Escola: Academy of Fine Arts in Warsaw (Polònia)

Needle. Direcció: Anahita GHAZVINIZADEH. Durada: 0h21. Escola: School of the Art Institute of Chicago (EUA)

Enllà de l'hivern (Au-Dela de l’Hiver | After the Winter). Direcció: JOW Zhi Wei. Durada: 0h19. Escola: Le Fresnoy (França)

Cannes Classics.

El gust del sake (Yasujirô Ozu, 1962). Durada: 2h13. Còpia restaurada.

Gala d'homenatge a Jean Cocteau, l'home, el cineasta.

La bella i la bèstia (Jean Cocteau, 1946). Durada: 1h34. Còpia restaurada.

Opium (Arielle Dombasle, 2013). Durada: 1h17. Comèdia musical que explica la relació amorosa entre Raymond Radiguet i Jean Cocteau.

Al Voltant de la Selecció Oficial.

Le grand bleu, de Luc Besson (1988, 2h16), amb concert d'Éric Serra | Cinema a la platja.

Quinzena dels Realitzadors.

La noia del 14 de juliol (La fille du 14 Juillet). Direcció: Antonin PERETJATKO. Durada: 1h30. Producció francesa. Amb Vimala Pons, Grégoire Tachnakian, Vincent Macaigne.

Magic Magic (Magic Magic). Direcció: Sebastián SILVA. Durada: 1h37. Producció nord-americana. Amb Juno Temple, Michael Cera, Emily Browning, Catalina Sandino Moreno, Agustin Silva.

Programa Curtmetratges II.

Gambozinos. Direcció: João NICOLAU.

O umbra de nor. Direcció: Radu JUDE.

Lágy Eső. Direcció: Dénes NAGY.

Que je tombe tout le temps?. Direcció: Eduardo WILLIAMS.

Man kann nicht auf einmal alles tun, aber man kann auf einmal alles lassen. Direcció: Marie-Elsa SGUALDO. Més informació: Swiss Films (fr/ang).

Setmana de la Crítica.

Invitacions.

Festival de Morelia.

Cloenda de la 52a Setmana de la Crítica.

Proclamació i lliurament dels premis i, a continuació, projecció del film:

3 x 3D. Direcció: Jean-Luc GODARD, Peter GREENAWAY, Edgar PÊRA. Guió:  Jean Luc Godard (episodi "The Three Disasters"), Peter Greenaway (episodi "Just in Time") i Edgar Pêra (episodi "Cinesapiens"). Amb (a "Just in Time") Miguel Monteiro; (a "Cinesapiens") Nuno Melo, Leonor Keil, Keith Davis, Jorge Prendas, Ângela Marques | Film de cloenda de la 52a Setmana de la Crítica de Canes.
vador | 3.1.03. FESTIVAL DE CANES. Programa diari | diumenge, 12 de maig de 2013 | 11:48h
FOTO © Les Films du Losange Grigris, de Mahamat-Daleh Haroun

dc22

Canes 2013: programa del dimecres 22 de maig.



Selecció Oficial Competició
.

Només Déu perdona (Only God Forgives), de Nicolas WINDING REFN. Durada: 1h30. Producció franco-sueco-tailandeso-nord-americana. Amb Ryan Gosling, Kristin Scott ThomasVithaya Pansringarm.

Grigris (Grigris). Direcció: Mahamat Saleh HAROUN. Durada: 1h41. Producció franco-txadiana. Amb Souleymane Démé, Anaïs Monory, Cyril Guei, Marius Yelolo.

Selecció Oficial Fora de Competició.

Tot està perdut (All is Lost). Direcció: JC CHANDOR. Durada: 1h45. Producció canadenco-nord-americana. Amb Robert Redford.

Selecció oficial Sessions Especials.

Muhammad Ali's Greatest Fight (Muhammad Ali's Greatest Fight). Direcció: Stephen FREARS. Durada: 1h37. Telefilm de producció nord-americana (HBO). Amb Benjamin Walker, Christopher Plummer, Frank Langella, Danny Glover, Ed Begley Jr., Kathleen Chalfant, Pablo Schreiber.

Weekend of a Champion (Weekend of a Champion). Direcció: Franck SIMON. Durada: 1h33. Producció franco-anglesa. Documental, amb Jackie Stewart, Helen Stewart, Roman Polanski. Amb la presència de Roman Polanski i Jackie Stewart.

Selecció Oficial Un Certain Regard.

La gàbia d'or (La jaula de oro | La cage dorée). Direcció: Diego QUEMADA-DÍEZ. Durada: 1h50. Producció hispano-mexicana. Amb Brandon López, Karen Martínez, Carlos Chajon, Rodolfo Domínguez.

My Sweet Pepperland (My Sweet Pepperland). Direcció: Hiner SALEEM. Durada: 1h40. Producció germano-franco-kurda. Amb Korkmaz Arslan, Golshifteh Farahani, Suat Usta.

Selecció Oficial Cinéfondation - Programa I.

Asunción. Direcció: Camila LUNA TOLEDO. Durada: 0h21. Escola: Pontifícia Universidad Católica (Xile)

Duet. Direcció: Navid DANESH. Durada: 0h24. Escola: Karnameh Film School (Iran)

The Magnificent Lion Boy. Direcció: Ana CARO. Durada: 0h10. Escola: NFTS (Anglaterra)

The Line (Seon). Direcció: KIM Soo-Jin. Durada: 0h27. Escola: Chung-Ang University (Corea del Sud)

Cannes Classics.

Còpies restaurades.

Goha (Jacques Baratier, 1957). Durada: 1h18.

L'aprenentatge de Duddy Kravitz (Ted Kotcheff, 1974). Durada: 2h. Amb la presència del cineasta.

Al Voltant de la Selecció Oficial.

Simeon,  d’Euzhan Palcy (1992, 1h55) | Cinema a la platja.

Quinzena dels Realitzadors.

Després de la nit (Ate ver a luz | Après la nuit | After The Night). Direcció: Basil da CUNHA. Durada: 1h35. Producció helvètica. Amb Pedro Ferreira, João Veiga, Nelson da Cruz Duarte Rodrigues, Paulo Ribeiro.

Les Apaches (Les Apaches). Direcció: Thierry de PERETTI. Durada: 1h22. Producció francesa. Amb Aziz El Addachi, Hamza Mezziani, Joseph Ebrard, François-Joseph Cullioli i Maryne Cayon.

Programa Curtmetratges I.


Pouco mais de um mês. Direcció: André NOVAIS OLIVEIRA.

Solecito. Direcció: Oscar RUIZ NAVIA.

Swimmer. Direcció: Lynne RAMSAY.

Le Quepa sur la vilni! Direcció: Yann LE QUELLEC. Premi Jean Vigo 2013.

Setmana de la Crítica.

Competició llargmetratges.

El comandant (Майор | The Major) Direcció: Yury BYKOV. Durada: 1h39. Producció russa. Amb Denis Shevod, Irina Nizina, Ilya Isaev, Yury Bykov.

Invitacions.

La Collection CANAL+.

Le Fresnoy.
vador | 3.1.03. FESTIVAL DE CANES. Programa diari | diumenge, 12 de maig de 2013 | 11:08h
FOTO Richard Burton, a Cleòpatra, de Joseph L. Mankiewicz

dt21

Canes 2013: programa del dimarts 21 de maig.



Selecció Oficial Competició
.

Behind The Candelabra (Behind The Candelabra | Ma vie avec Liberace). Direcció: Steven SODERBERGH. Durada: 1h58. Producció nord-americana. Amb Matt Damon, Michael Douglas, Debbie Reynolds.

La gran bellesa (La grande bellezza | The Great Beauty). Direcció: Paolo SORRENTINO. Durada: 2h22. Producció franco-italiana. Amb Toni Servillo, Sabrina Ferilli, Carlo Verdone

Selecció Oficial Un Certain Regard.

Els bastards (Les salauds | Bastards). Direcció: Claire DENIS. Durada: 1h40. Producció germano-francesa. Amb Vincent Lindon, Chiara Mastroianni, Julie Bataille, Lola Creton.

Wakolda (Wakolda). Direcció: Lucía PUENZO. Durada: 1h33. Producció franco-noruego-mexicano-hispano-argentina. Amb Natalia Oreiro, Diego Peretti, Àlex Brendemühl, Elena Roger.

La Sarah prefereix córrer (Sarah préfère la course | Sarah prefers to Run) Direcció: Chloé ROBICHAUD. Durada: 1h37. Producció quebequesa. Amb Sophie Desmarais, Hélène Florent, Jean-Sébastien Courchesne.

Cannes Classics.

Documentals.

Con la pata quebrada (Diego Galán, 2013). Durada: 1h23. Documental. Amb la presència de Diego Galán.

Shepard & Dark (Treva Wurmfeld, 2013). Durada: 1h29. Documental. Amb la possible presència de Joanne Woodward.

Còpies restaurades.

The Last Detail (Hal Ashby, 1973). Durada: 1h44.

Cleòpatra (Joseph L. Mankiewicz, 1963 Durada: 4h03. Amb la presència de Kate Burton, filla de Richard Burton, i Chris Wilding, fill d’Elizabeth Taylor.

Al Voltant de la Selecció Oficial.

Tauró, de Steven Spielberg  (1975, 2h05) | Cinema a la platja.

Quinzena dels Realitzadors.

Som el que som (We Are What We Are). Direcció: Jim MICKLE. Durada: 1h46. Producció nord-americana. Amb Bill Sage, Ambyr Childers, Julia Garner, Jack Gore, Kelly McGillis, Wyatt Russell.

Un estrany reguitzell d'esdeveniments (A Strange Course Of Events). Direcció: Raphael NADJARI. Durada: 1h35. Producció franco-israeliana. Amb Ori Pfeiffer, Moni Moshonov, Michaela Eshet.

L'Assemblea dels Cineastes.

Setmana de la Crítica.

Els nostres herois han mort aquesta nit (Nos héros sont morts ce soir). Direcció: David PERRAULT. Durada: 1h34. Producció francesa. Amb Denis Ménochet, Jean-Pierre Martins.
vador | 3.1.03. FESTIVAL DE CANES. Programa diari | diumenge, 12 de maig de 2013 | 10:14h
FOTO © Sedna Films Les rencontres d’après minuit, de Yann González

dl20

Canes 2013: programa del dilluns 20 de maig.



Selecció Oficial Competició
.

Escut de palla (Wara no Tate | Shield of Straw). Direcció: Takashi MIIKE. Durada: 2h05. Producció japonesa. Amb Takao Osawa, Nanako Matsushima, Tatsuya Fujiwara, Tsutomu Yamazaki.

Un castell a Itàlia (Un château en Italie | A Castle in Italy). Direcció: Valeria BRUNI-TEDESCHI. Durada: 1h44. Producció francesa. Amb Valeria Bruni-Tedeschi, Louis Garrel, Xavier BeauvoisFilippo Timi, André Wilms i Marie Rivière.

Selecció Oficial Fora de Competició.

Vincles de sang (Blood Ties). Direcció: Guillaume CANET. Durada: 2h24. Producció franco-nord-americana. Amb Clive Owen, Billy Crudup, Marion Cotillard, Mila Kunis, Zoe Saldana, Matthias Schoenaerts, James Caan.

Selecció oficial Sessions Especials.

Seduced and Abandoned (Seduced and Abandoned | Seduits et abandonnés) Direcció: James TOBACK. Durada: 1h40. Producció nord-americana. Documental, amb Alec Baldwin, Martin Scorsese, Bernardo Bertolucci, Ryan Gosling, Jessica Chastain, Francis Ford Coppola, Roman Polanski, James Toback...

Selecció Oficial Un Certain Regard.

Omar (Omar). Direcció: Hany ABU-ASSAD. Durada: 1h37. Producció palestina. Amb Adam Bakri, Leem Lubani, Eyad Hourani.

Mentre agonitzo (As I Lay Dying). Direcció: James FRANCO. Durada: 1h50. Producció nord-americana. Amb James Franco, Tim Blake Nelson, Jim Parrack, Logan Marshall-Green, Ahna O'Reilly.

Cannes Classics.

Gruppo di famiglia in un interno (Luchino Visconti, 1974). Durada: 2h06.

Hiroshima, mon amour (Alain Resnais, 1959). Durada: 1h32.

Al Voltant de la Selecció Oficial.

Subhasta d' Els dibuixos de la llibertat.

El maquinista de la general, de Buster Keaton, Clyde Bruckman (1926, 1h18) | Cinema a la platja.

Quinzena dels Realitzadors.

Els nois i en Guillaume, tots a taula! (Les garçons et Guillaume à table). Direcció: Guillaume GALLIENNE. Durada: 1h25. Producció belgo-francesa. Amb Guillaume GallienneFrançoise Fabian, Yves Jacques.

Últims dies a Mart (Last Days On Mars). Direcció: Ruairi ROBINSON. Durada: 1h35. Producció anglesa. Amb Liev Schreiber, Romola Garai, Elias Koteas, Olivia Williams.

L'estiu dels peixos voladors (El verano de los peces voladores | The Summer of Flying Fish | L'été des poissons volants). Direcció: Marcela SAID. Durada: 1h26. Producció franco-xilena. Amb Francisca Walker, Gregory Cohen, Maria Izquierdo.

Setmana de la Crítica.

Competició llargmetratges.

Los Dueños. Direcció: Agustín TOSCANO i Ezequiel RADUSKY. Durada: 1h35. Producció argentina. Amb Rosario Blefari, Germán De Silva, Sergio Prina.

Sessió Especial.

Les rencontres d’après minuit. Direcció: Yann GONZÁLEZ. Durada: 1h31. Producció francesa. Amb Kate Moran, Niels Schneider, Nicolas Maury, Éric Cantona, Fabienne Babe, Alain Fabien Delon, Julie Bremond, Béatrice Dalle.

Competició curtmetratges - Programa II.

Víkings (Vikingar). Direcció: Magali MAGISTRY. Durada: 14'29".Producció franco-islandesa. Amb Sveinn Ólafur Gunnarsson, Damon Younger, Margrét Bjarnadóttir.

Vine i juga (Komm und Spiel | Come and Play). Direcció: Daria BELOVA. Durada: 0h30. Producció alemanya. Amb Alexander Josef Shtol, Maria Zharkova.

La lampe au beurre de Yak. Direcció: HU Wei. Durada: 0h15. Producció franco-xinesa. Amb Genden Punstock.

Tau Seru. Direcció: Rodd RATHJEN. Durada: 0h08. Producció australo-índia. Amb Deskong Namgyal Nurla, Tashi Wangail.

Agit Pop. Direcció: Nicolas PARISER. Durada: 0h31. Producció francesa. Amb Capucine Lespinas, Alexandre Steiger, Sabrina Seyvecou.
vador | 3.1.03. FESTIVAL DE CANES. Programa diari | diumenge, 12 de maig de 2013 | 09:18h
FOTO © Synecdoche i altres L'últim dels injustos, de Claude Lanzmann

dg19

Canes 2013: programa del diumenge 19 de maig.



Selecció Oficial Competició
.

Borgman (Borgman). Direcció: Alex VAN WARMERDAM. Durada: 1h53. Producció daneso-belgo-holandesa. Amb Jan Bijvoet, Hadewych Minis, Jeroen Perceval, Alex Van Warmerdam, Annet Malherbe.

Inside Llewyn Davies (Inside Llewyn Davies). Direcció: Joel i Ethan COEN. Durada: 1h45. Producció franco-nord-americana. Amb Oscar Isaac, Justin Timberlake, Carey Mulligan, John Goodman, Garrett Hedlund i F. Murray Abraham.

Selecció Oficial Fora de Competició.

L'últim dels injustos (Le dernier des injustes | The Last of the Unjust). Direcció: Claude LANZMANN. Durada: 3h40. Producció austro-francesa. Documental.

Detectiu cec (Man Tam | Blind Detective). Direcció: Johnnie TO. Durada: 2h09. Producció xinesa (Hong Kong). Amb Andy Lau, Sammi Cheng, Yuanyuan Gao | Sessió de Mitjanit.

Selecció oficial Sessions Especials.

Bombay Talkies (Bombay Talkies). Direcció: Zoya AKHTAR, Dibakar BANERJEE, Karan JOHAR, Anurag KASHYAP. Durada: 2h10. Producció índia | Gala "L'Índia, país convidat".

Bite The Dust (Otdat Konci | Bite The Dust | Corps et Biens). Direcció: Taisia IGUMENTSEVA. Durada: 1h41. Guió: Alexandra Golovina.  Producció russa. Amb Sergey Abroskin, Maksim Vitorgan, Yola Sanko | Sessió Especial Cinéfondation.

Selecció Oficial Un Certain Regard.

La imatge que falta (L'image Manquante | The missing picture). Direcció: Rithy PANH. Durada: 1h35. Producció cambodjano-francesa. Reflexió documental.

Marxa de la mort (Death March | Marche de la mort). Direcció: Adolfo ALIX JR. Durada: 1h50. Producció nipono-filipina. Amb Sid Lucero, Zanjoe Marudo, Sam Milby.

Cannes Classics.

Còpies restaurades.

Fedora Remasteritzada (Billy Wilder, 1978). Durada: 1h50. Amb la presència de Marthe Keller.

La reina Margot (Patrice Chéreau, 1994). Durada: 2h39. Amb la presència de Patrice Chéreau, Daniel Auteuil i altres membres de l'equip del film.

Al Voltant de la Selecció Oficial.

Bollywood. The Greast Love Story Ever Told, de Rakeysh Omprakash Mehra, Jeff Zimbalist (2011, 1h21) | Cinema a la platja.

Quinzena dels Realitzadors.

L'escala (L'escale | Transit) Direcció: Kaveh BAKHTIARI. Durada: 1h40. Producció franco-helvètica. Documental.

Tip Top (Tip Top) Direcció: Serge BOZON. Durada: 1h30. Producció franco-luxemburguesa. Amb Isabelle Huppert, Sandrine Kiberlain, Samy Naceri, François Damiens.

Ilo Ilo (Ilo Ilo). Direcció: Anthony CHEN. Durada: 1h39. Producció singapuresa. Amb Koh Jia Ler, Angeli Bayani, Chen Tian Wen.

Setmana de la Crítica.

La carmanyola (Dabba | The Lunchbox) Direcció: Ritesh BATRA. Durada: 1h44. Producció germano-franco-índia. Amb Irrfan Khan, Nimrat Kaur, Nawazuddin Siddiqui.
vador | 3.1.03. FESTIVAL DE CANES. Programa diari | diumenge, 12 de maig de 2013 | 08:43h
FOTO © Diaphana Rooney Mara, a Ain't Them Bodies Saints, de David Lowery

ds18

Canes 2013: programa del dissabte 18 de maig.



Selecció Oficial Competició
.

Jimmy P. - Psicoteràpia d'un indi de les planures (Jimmy P.- Psychotherapy Of A Plains Indian | Jimmy P. - Psychothérapie d'un indien des plaines). Direcció: Arnaud DESPLECHIN. Durada: 2h00. Producció francesa.  Amb Mathieu Amalric i Benício Del Toro.

Els testos s'assemblen a les olles (Soshite chichi ni naru —そして父になる— | Like Father, Like Son | Tel père, tel fils). Direcció: KORE-EDA Hirokazu. Durada: 2h00. Producció japonesa. Amb Masaharu Fukuyama, Machiko Ono, Yôko Maki.

Selecció Oficial Fora de Competició.

Monsoon Shootout (Monsoon Shootout). Direcció: Amit KUMAR. Durada: 1h28. Producció anglo-índia. Amb Vijay Verma, Nawazuddin Siddiqui, Tannishtha Chatterjee | Sessió de Mitjanit.

Selecció oficial Sessions Especials.

Stop The Pounding Heart (Stop The Pounding Heart). Direcció: Roberto MINERVINI. Durada: 1h41. Producció nord-americano-italiano-belga. Amb Sara Carlson, Colby Trichell, Leeanne Carlson.

Selecció Oficial Un Certain Regard.

Grand Central (Grand Central). Direcció: Rebecca ZLOTOWSKI. Durada: 1h34. Producció austríaco-francesa. Amb Tahar RahimLéa SeydouxOlivier Gourmet.

Bends (Bends). Direcció: Flora LAU. Durada: 1h35. Producció xinesa (Hong Kong). Amb Carina Lau, Kun Chen.

Cannes Classics.

Còpies restaurades.

Charulata (Satyajit Ray, 1964). Durada: 1h57.

L'últim emperador (Bernardo Bertolucci, 1987). Durada: 2h43. 3D.

La grande abbuffata (Marco Ferreri, 1973). Durada: 2h10. Projecció en presència de Michel Piccoli i Andréa Ferréol.

Al Voltant de la Selecció Oficial.

Safety Last!, de Fred C. Newmeyer, Sam Taylor (1923, 1h13) | Cinema a la platja.

Quinzena dels Realitzadors.

La danza de la realidad (La danza de la realidad). Direcció: Alejandro JODOROWSKY. Durada: 2h10. Producció francesa. Amb Brontis Jodorowsky, Pamela Flores, Jeremias Herskovits.

Dune, de Jodorowsky (Jodorwosky's Dune). Direcció: Franck PAVICH. Durada: 1h23. Documental. Amb Alejandro Jodorowsky, Michel Seydoux, Jean-Paul Gibon, Chris Foss, H.R. Giger, Nicolas Winding Refn.

Blue Ruin (Blue Ruin). Direcció: Jeremy SAULNIER. Durada: 1h30. Producció nord-americana. Durada: 1h30.

L'Assemblea dels Cineastes.

Setmana de la Crítica.

Competició llargmetratges.

Pels que estan en perill (For Those in Peril). Direcció: Paul WRIGHT. Durada: 1h24. Producció britànica. Amb George Mackay, Kate Dickie, Nichola Burley, Michael Smiley.

Sessió Especial.

Ain't Them Bodies Saints (Ain't Them Bodies Saints | Les Amants du Texas). Direcció: David LOWERY. Durada: 1h30. Guió: David Lowery. Producció nord-americana. Amb Rooney Mara, Casey Affleck, Ben FosterRami Malek, Keith Carradine.

Competició Curtmetratges - Programa I.

The Opportunist. Direcció: David LASSITER. Durada: 0h15. Producció nord-americana. Amb Nick Clifford, Riccardo LeBron, Devan Liljedahl.

Pati (Pátio). Direcció: Ali MURITIBA. Durada: 0h17. Producció brasilera. Amb Faustino Matuchenetz Rodriguez.

Pleasure. Direcció: Ninja THYBERG. Durada: 15'06. Producció sueca. Amb Jenny Hutton, Christian Brandin, Ingrid Meling Enoksen.

Breathe me. Direcció: HAN Eun-young. Durada: 0h20. Producció sud-coreana. Amb CHO Soo-hyang, IM Ho-kyung.

Océan. Direcció: Emmanuel LABORIE. Durada: 0h30. Producció francesa. Amb Adam Lenglen, Julia Faure, Michael Abiteboul, Cyrius Rosset.
vador | 3.1.03. FESTIVAL DE CANES. Programa diari | dissabte, 11 de maig de 2013 | 23:23h
FOTO © Craole Bethuel El passat, d'Asghar Farhadi

dv17
Canes 2013: programa del divendres 17 de maig
.


Selecció Oficial Competició
.

El passat (Le passé | The Past). Direcció: Asghar FARHADI. Durada: 2h10. Producció italo-francesa. Amb Bérénice BejoTahar Rahim i Ali Mosaffa.

A Touch of Sin (Tian Zhu Ding). Direcció: JIA Zhangke. Durada: 2h13. Producció nipono-xinesa. Amb Zhao Tao, Jiang Wu, Wang Baoqiang.

Selecció Oficial Un Certain Regard.

El desconegut del llac (L’inconnu du lac). Direcció: Alain GUIRAUDIE. Durada: 1h50. Producció francesa. Amb Pierre Deladonchamps, Christophe Paou, Patrick Dassumçao

Miele (Miele). Direcció: Valeria GOLINO. Durada: 1h36. Producció franco-italiana. Amb Jasmine Trinca, Carlo Cecchi, Vinicio Marchioni.

Cannes Classics.

World Cinema Foundation
.

Borom Sarret (Ousmane Sembene, 1963). Durada: 0h20.

Maynila: Sa mga kuko ng liwanag (Lino Brocka, 1975). Durada: 2h04.

Documentals.

A Story of Children & Film (Mark Cousins, 2013). Durada: 1h40. Retrat global sobre els infants al cinema, aquest documental s'ha construït en base a fragments de 53 pel·lícules de 25 països diferents i és la continuació de The Story of Film: An Odyssey, del mateix autor.

Còpies restaurades.

Visions of Eight (Youri Ozerov, Milos Forman, Mai Zetterling, Claude Lelouch, Arthur Penn, Michael Pfleghar, John Schlesinger, Kon Ichikawa, 1973). Durada: 1h49.

Al Voltant de la Selecció Oficial.

Cinema a la platja.

That Man From Rio, de Philippe de Broca (1963, 1h52)

Quinzena dels Realitzadors.

El gegant egoista (The Selfish Giant). Direcció: Clio BARNARD. Durada: 1h33. Amb Conner Chapman, Shaun Thomas, Sean Gilder.

Ugly (Ugly) Direcció: Anurag KASHYAP. Durada: 2h08. Amb Ronit Roy, Rahul Bhat, Tejaswini Kolhapure.

Un viatger (Un Voyageur). Direcció: Marcel OPHULS. Durada: 1h46. Memòries cinematogràfiques de Marcel Ophuls.

Setmana de la Crítica.

El desmantellament (Le Démantèlement | The Dismantlement). Direcció: Sébastien PILOTE. Durada: 1h51. Producció quebequesa. Amb Gabriel Arcand, Gilles Renaud, Lucie Laurier.
vador | 3.1.03. FESTIVAL DE CANES. Programa diari | dissabte, 11 de maig de 2013 | 22:53h
FOTO The Bling Ring, de Sofia Coppola

dj16


Canes 2013: programa del dijous 16 de maig
.



Selecció Oficial Competició
.

Jove i maca (Jeune et jolie | Young & Beautiful). Direcció: François OZON.
Durada: 1h35. Producció francesa. Amb Marine Vacth, Géraldine PailhasCharlotte Rampling.

Heli (Heli). Direccio: Amat ESCALANTE. Durada: 1h45. Producció mexicana. Amb actors no professionals.

Selecció Oficial Un Certain Regard.

The Bling Ring (The Bling Ring). Direcció: Sofia COPPOLA. Durada: 1h30. Producció nord-americana. Amb Emma Watson, Leslie Mann, Taissa Farmiga, Israel Broussard. Film d'inauguració d'Un Certain Regard.

Fruitvale Station (Fruitvale Station). Direcció: Ryan COOGLER. Durada: 1h25. Producció nord-americana. Amb Michael B. Jordan, Melonie Diaz, Kevin Durand, Chad Michael Murray.

Cannes Classics.

Le joli mai (Chris Marker i Pierre Lhomme, 1963: Nova durada, 2013: 2h25.

Els paraigües de Cherbourg (Jacques Demy, 1964). Durada: 1h31.

Al Voltant de la Selecció Oficial.

Cinema a la platja.

Jour de fête, de Jacques Tati (1949, 1h27)

Quinzena dels Realitzadors.

La Taipei Factory.

Carrossa d'Or a Jane Campion. Amb motiu d'aquest guardó, el crític Michel Ciment (Positif) conversa amb la cineasta i es projecten els episodis 1 i 2 de Top to The Lake.

Sessió d'inauguració de la Quinzena 2013.

Lliurament de la Carrossa d'Or a Jane Campion i tot seguit:

El congrés (The Congress). Direcció: Ari FOLMAN. Durada: 2h11. Amb Robin Wright, Paul Giamatti i Harvey Keitel.

Setmana de la Crítica.

Sessió Especial - Inauguració de la Setmana de la Crítica.

Suzanne. Direcció: Katell QUILLEVÉRÉ. Durada: 1h30. Producció franco-belga. Amb Sara Forestier, Adèle Haenel, François Damiens.

Competició.

Salvo. Direcció: Fabio GRASSADONIA i Antonio PIAZZA. Durada: 1h43. Producció franco-italiana. Amb Luigi Lo Cascio, Saleh Bakri, Redouane Behache.
vador | 3.1.03. FESTIVAL DE CANES. Programa diari | dissabte, 11 de maig de 2013 | 21:08h
FOTO © WB El gran Gatsby, de Baz Luhrmann

dc15
El apunts amb el programa diari del Festival de Canes, sempre els havia editat a casa, abans del certamen, i els anava penjant cada dia que tocava. Aquest any ho faig diferent. Per a saber el programa quotidià, n'hi ha prou anant a la categoria del blog FESTIVAL DE CANES. Programa diari i fàcilment s'hi troba la jornada que interessa. Per tant, no cal que esperi a penjar-ho que arribi el dia. Això em treurà una mica de feina allà, on he de guanyar temps com sigui. Així, doncs, som-hi!

Canes 2013: programa del dimecres 15 de maig.

Cerimònia d'inauguració.

19.15h. Al Gran Teatre Lumière, Gala Inaugural
conduïda per Audrey Tautou, amb presència de nombrosos convidats i dels membres del Jurat, que es presenten en públic: Steven Spielberg (president), Nicole KidmanVidya Balan, Christoph Waltz, Daniel Auteuil, Naomi Kawase, Lynne Ramsay, Ang Lee, Cristian Mungiu. I, per descomptat, l'equip del film que enceta les projeccions de la 66a edició del Festival de Canes:

Selecció Oficial Fora de Competició
.

El gran Gatsby (The Great GatsbyGatsby le magnifiqueIl grande Gatsby). Direcció: Baz LUHRMANN. Amb Leonardo DiCaprio, Carey Mulligan, Joel Edgerton, Tobey Maguire.
vador | 3.1.06. TOT CANES | dissabte, 11 de maig de 2013 | 20:30h
FOTO © FDC-Quitot Ambient de gala a la Croisette, amb l'arribada de convidats al Palau dels Festivals

Aquest és l'apunt instrumental, simplement operatiu, que em va molt bé per a navegar ràpidament pels diferents apartats del blog dedicats a la programació del Festival de Canes i de l'off-Festival. És l'estructura esgraonada amb què ho tinc muntat. Des d'aquí accedeixo als articles-porta de "Competició" "Fora de Competició", "Sessions Especials", "Un Certain Regard", "Cinéfondation", "Curtmetratges en Competició", "Cannes Classics", "Al voltant de la selecció oficial", "Quinzena dels Realitzadors" i "Setmana de la Crítica". I, de cada article amb la respectiva llista de films, els títols em duen als apunts-fitxa que he editat o bé, substitutòriament, a les pàgines corresponents del Festival, la Quinzena o la Setmana de la Crítica.

Selecció Oficial Competició: Competició.

Selecció Oficial Fora deCompetició: Fora de Competició.

Selecció Oficial Sessions Especials: les Sessions Especials.

Selecció Oficial Un Certain Regard: Un Certain Regard.

Selecció Oficial Canes Curtmetratges: Curtmetratges en Competició.

Selecció Oficial Cinéfondation: La Selecció de la Cinéfondation.

Selecció Oficial Cannes Classics: Cannes Classics.

Al voltant de la Selecció Oficial: Al voltant de la Selecció Oficial.

Quinzena dels Realitzadors: Quinzena dels Realitzadors 2013.

Setmana de la Crítica: 52a Setmana de la Crítica.

vador | 3.1.14. FESTIVAL DE CANES. Al voltant de la selecció oficial | dissabte, 11 de maig de 2013 | 12:22h
FOTO Element de la imatge gràfica del 66è Festival de Canes

Al voltant del certamen, al marge del que són estrictament les diverses seccions que conformen el gruix de la programació, el Festival de Canes organitza alguns esdeveniments, per a complementr-ne l'ambient o l'ambientació o aprofitar l'avinentesa des del punt de vista cinèfil: és el que anomenen de manera explícita Al voltant de la selecció oficial. Lògicament, és en aquest àmbit que situen les sessions de Cinema a la Platja, que ofereixen a la gent de Canes, als visitants i als aficionats al cinema que corren per la Croisette l'oportunitat de veure alguns films, distesament... en una sala amb gandules muntada a l'aire lliure, e una platja a la vora del Palau dels Festivals. Informativament, s'aprofita aquest àmbit un pèl calaix de sastre per a assenyalar les pel·lícules candidates a la Càmera d'Or.

D'entre les activitats que, a hores d'ara encara no s'ha anunciat, hi ha la lliçó de cinema, que habitualment impartia algun cineasta reconegut, ni la resta d'altres lliçons que algun compositor o intèrpret de prestigi també havien protagonitzat en edicions anteriors. Potser es donaran a conèixer en les properes hores o ves que no hagin deixat d'organitzar-les —potser víctimes d'unes primeres retallades pressupostàries?—

Canes 2013: al voltant de la selecció oficial.

Els dibuixos de la llibertat.

Sota els auspicis del Festival de Canes, el dilluns 20 de maig hi haurà una subhasta a benefici de Cartooning for Peace.

Es tracta d'unes vuitanta obres humorístiques, autèntica tria de dibuixos tendres i humorístics sobre pel·lícules mítiques, la indústria del cinema i autors de renom com ara Fellini, Bergman, Spielberg, o Haneke. Alguns dels dibuixos recorden fins a quin punt la creació cinematogràfica està amenaçada en països com l'Iran o Algèria. Quan un cineasta pateix l'encalç del govern, dibuixants d'arreu del món treuen les seves plomes per a denunciar els atemptats a la llibertat de creació.

Els dibuixos vinculats a la subhasta s'exposaran al Palau dels Festivals, durant el Festival de Canes.

El dia 20, el subhastador, James Fattori, estarà acompanyat pels dibuixants Willis from Tunis (Tunísia), Dilem (Algèria), Kichka (Israel) i Plantu (França - Le Monde i L'Express)

Podem consultar-ne el Catàleg: Catàleg de la subhasta Els dibuixos de la llibertat.

Cinema de la Platja.

Totes les sessions són a les 21.30h

Dijous, 16 de maig - Jour de fête, de Jacques Tati (1949, 1h27)

Divendres, 17 de maig - That Man From Rio, de Philippe de Broca (1963, 1h52)

Dissabte, 18 de maig - Safety Last!, de Fred C. Newmeyer, Sam Taylor (1923, 1h13)

Diumenge, 19 de maig - Bollywood. The Greast Love Story Ever Told, de Rakeysh Omprakash Mehra, Jeff Zimbalist (2011, 1h21)

Dilluns, 20 de maig - El maquinista de la general, de Buster Keaton, Clyde Bruckman (1926, 1h18)

Dimarts, 21 de maig -  Tauró, de Steven Spielberg  (1975, 2h05)

Dimecres, 22 de maig - Simeon,  d’Euzhan Palcy (1992, 1h55)

Dijous, 23 de maig - Le grand bleu, de Luc Besson (1988, 2h16), precedida d'un concert d'Éric Serra

Divendres, 24 de maig - The Ladies Man, de Jerry Lewis (1961, 1h35)

Dissabte, 25 de maig - Els ocells, d’Alfred Hitchcock (1963, 2h00)

Village internacional.

Centre d'exposició i punt de trobada, autèntic aparador dels països productors de cinema, conformat per pavellons en què les institucions de cada país mostren l'abast de la seva creació, comerç i indústria cinematogràfica... el "village" de Canes el conformen dues parts físicament diferenciades. D'una banda, el "Riviera", que acull ministeris de Cultura i centres de cinema d'arreu del món, i el "Pantiero", que congria el conjunt de l'oferta francesa —tot i que de mica en mica va internacionalitzant-se, també, acollint fons i comisions del sector creades en altres països—. Inaugurat el 2000, el Village de Canes convocà 12 països; al cap de tretze anys, ja són 50 els països que hi participen. Podem consultar-ne el fullet informatiu.

Homenatges.

El capítol d'homenatges balla, al Festival de Canes. Segons quin any, el trobes a Cannes Classics; en d'altres, a Sessions Especials, i, de fet, són una mena d'actes que escauen a l'apartat Al voltant de la selecció oficial.

Enguany, de fet, hi ha un homenatge com encobert a Kim Novak, considerada com a convidada d'honor del Festival, que assistirà a la projecció de la còpia restaurada de Vertigen a Canes Classics, el dissabte 25 de maig. Igualment, s'ha fet córrer i l'organització ho ha donat per bo, tot i que no ho ha fet saber oficialment, que el mateix dia 25 s'homenatjarà Alain Delon, la presència del qual acompanyarà la projecció de Plein Soleil, de René Clément a Cannes Classics.

També s'ha especulat amb un possible homenatge "sorpresa" a Robert Redford, a qui s'espera a la sessió de gala de Tot està perdut, film de JC Chandor, que es passa Fora de Competició.

No s'ha de descartar tampoc algun gest de reconeixement a Joanne Woodward, si finalment acaba anant a la Croisette —previsiblement plena de cartells amb la foto del seu cos de quan era jove, besant-se amb Paul Newman.

Les pel·lícules candidates a la Càmera d'Or.

Podem consultar la llista de pel·lícules candidates a la Càmera d'Or 2013, clicant aquí: Candidates a la Càmera d'Or.

vador | 3.1.10. FESTIVAL DE CANES. Un Certain Regard | dissabte, 11 de maig de 2013 | 12:10h
FOTO Element de la imatge gràfica del Festival de Canes 2013

A diferència de la Competició, on enguany no hi ha cap "opera prima", a Un Certain Regard de Canes 2013 hi trobem fins a 6 primeres pel·lícules, d'un total de 18 programades. I, posats a esmentar xifres, fins 8 films d'aquesta secció han estat dirigits per dones —en una altra contrast amb la competitiva, on només n'hi ha 1—. Constatem finalment que, en aquesta 66a edició, el Festival tan sols ha seleccionat 18 títols en aquesta secció, on habitualment n'hi havia una vintena.

Les produccions vénen de paísos tan diversos com Palestina, el Japó, les Filipines, els Estats Units, Alemanya, França, Hong Kong, Cambodja, Espanya, Mèxic, Argentina, Noruega, el Quebec, el Kurdistan, Àustria o Itàlia. I les temàtiques que toquen són la del jovent, el futur magre, l'emigració, el racisme, la fama, la societat occidental opulenta, l'amor, els sentiments, les ferides interiors, les sectes religioses, la mort, la Història i situacions com les de Palestina, Hong Kong o el Kurdistan.

Aquest apunt, resum i recull de tots els articles-fitxa que he publicat prèviament sobre les pel·lícules d'Un Certain Regard, n'és alhora la porta: els títols dels films enllacen directament amb els respectius articles-fitxa.

Canes 2013: Un Certain Regard.

Omar (Omar). Direcció: Hany ABU-ASSAD. Durada: 1h37. Producció palestina. Amb Adam Bakri, Leem Lubani, Eyad Hourani. A la Palestina ocupada, tres amics d'infantesa i una noia queden ferits en el combat per la llibertat... Del director palestí Hany Abu-Assad (Paradise Now, El casament de Rana).

Marxa de la mort (Death March | Marche de la mort). Direcció: Adolfo ALIX JR. Durada: 1h50. Producció nipono-filipina. Amb Sid Lucero, Zanjoe Marudo, Sam Milby. Bataan, les Filipines, 1942. Milers de soldats filipins i americans han de caminar sota un sol abrusador, víctimes d'epidèmies, de la fam i dels maltractaments que els infligeixen les tropes japoneses... Dirigeix el filipí Adolfo Alix Jr (Tambolista, Daybreak, Imoral, AdelaAurora, Manila —codirigit amb Raya Martin—, Chassis, Muli)

Fruitvale Station (Fruitvale Station). Direcció: Ryan COOGLER. Durada: 1h25. Producció nord-americana. Amb Michael B. Jordan, Melonie Diaz, Kevin Durand, Chad Michael Murray. Un noi de 22 anys de San Francisco topa amb uns policies a l'estació de metro Fruitvale i, de perfecte desconegut passà a ser el protagonista d'una notícia de successos: les 24 hores anteriors. Candidata a la Càmera d'Or, Gran Premi del Jurat a Sundance 2013. Primer llarg del curtmetratgista californià Ryan Coogler.

The Bling Ring (The Bling Ring). Direcció: Sofia COPPOLA. Durada: 1h30. Producció nord-americana. Amb Emma Watson, Leslie Mann, Taissa Farmiga, Israel Broussard. Inspirada en fets reals, sobre un grup d'adolescents enderiats amb la fama, que per internet segueixen el rastre de famosos per a entrar a robar-los a casa. Film inaugural Un Certain Regard, amb què retorna a Canes Sofia Coppola, després de tenir en competició l'estimable Maria Antonieta (2006), i de guanyar el Lleó d'Or a Venècia amb Somewhere (2010).

Els bastards (Les salauds | Bastards). Direcció: Claire DENIS. Durada: 1h40. Producció germano-francesa. Amb Vincent Lindon, Chiara Mastroianni, Julie Bataille, Lola Creton. Un capità de vaixell ha de deixar la seva nau, tornar a París i embarcar-se en la venjança pel mal que presumptament un home de negocis ha causat a la seva família... Dotze anys després de la vampírica Trouble Every Day —Fora de Competició—,  Claire Denis torna a Canes, on anteriorment hi havia presentat la lleugerament autobiogràfica Chocolat —Competició— i la de l'immigrat negre, homosexual i transvestit, J'ai pas somneil —Un Certain Regard—

Norte, la fi de la Història (Norte, Hangganan Ng Kasaysayan | Norte, the End of History | Norte, la fin de l'Histoire). Direcció: Lav DÍAZ. Durada: 4h10. Producció fiipina. Amb Archie Alemania, Angeli Bayani, Soliman Cruz. Un intel·lectual frustrat per com van les coses, comet un crim, que el paga un home innocent a qui n'hi passa alguna de sorprenent quan és tancat a la presó. Dirigeix Lav Díaz, prou desconegut a Occident —el 2008, la seva Malenconia, Menció Especial d'Horitzonts de Venècia—.

Mentre agonitzo (As I Lay Dying). Direcció: James FRANCO. Durada: 1h50. Producció nord-americana. Amb James Franco, Tim Blake Nelson, Jim Parrack, Logan Marshall-Green, Ahna O'Reilly. Adaptació de la novel·la Mentre agonitzo, de William Faulkner. El viatge turmentat d'un família que acompanya les despulles de la seva mare per a enterrar-les a la ciutat de Jefferson. Dirigeix el californià James Franco, hiperactiu actor, director, guionista, artista multidisciplinar i personatge de moda.

El ball d'en Tore (Tore Tanzt | Nothing Bad Can Happen | Résurrection). Direcció: Katrin GEBBE. Durada: 1h50. Producció alemanya. Amb  Julius Feldmeier, Sascha Alexander Gersak, Swantje Kohlhof. Un noi a la recerca d'una nova vida per Hamburg, va a raure en una secta religiosa i es fa amic d'un violent i cruel pare de família. Pel·lícula candidata a la Càmera d'Or, de la directora alemanya Katrin Gebbe.

Miele (Miele). Direcció: Valeria GOLINO. Durada: 1h36. Producció franco-italiana. Amb Jasmine Trinca, Carlo Cecchi, Vinicio Marchioni. Adaptació lliure de la novel·la A nome tuo, de Mauro Covacich. Clandestinament, una dona de trenta anys ajuda malalts terminals a morir dignament i topa amb un arquitecte de setanta anys que es vol suïcidar. Pel·lícula candidata a la Càmera d'Or, primer llargmetratge de l'actriu Valeria Golino.

El desconegut del llac (L’inconnu du lac). Direcció: Alain GUIRAUDIE. Durada: 1h50. Producció francesa. Amb Pierre Deladonchamps, Christophe Paou, Patrick Dassumçao. En un indret de trobades anònimes homosexuals, vora d'un llac, en Franck, d'uns quaranta anys, s'enamora d'en Michel, un mascle bell, fort i mortalment perillós. El francès Alain Guiraudie (Pas de repos pour les braves) fa un pas més per a tractar la seva sexualitat, després d' El rei de l'evasió.

Bends (Bends). Direcció: Flora LAU. Durada: 1h35. Producció xinesa (Hong Kong). Amb Carina Lau (Anna), Kun Chen (Fai). La dona que ha de ser d'un home de negocis de Hong Kong i el seu xofer, travessen cada dia la frontera amb Shenzhen: ell es deleix perquè el segon fill li pugui nàixer a Hong Kong, ella mira de mantenir les aparences d'un nivell de vida que trontolla. Pel·lícula candidata a la Càmera d'Or, de la fins ara curtmetratgista Flora Lau (12:30, Dry Rain).

La imatge que falta (L'image Manquante | The missing picture). Direcció: Rithy PANH. Durada: 1h35. Producció cambodjano-francesa. Reflexió documental sobre la imatge de l'extermini practicat pel règim de Pol Pot i el paper del cinema com a testimoni. Nou treball sobre Cambodja i el període de terror del Khmer Rojos, a què està consagrant bona part de la seva filmografia el professor de cinema i antix exilat Rithy Panh (La gent de l'arrossar, Bophana, una tragèdia cambodjana, La terra de les ànimes errants, S-21, la màquina de matar dels Khmer Rojos Duch, el mestre de la forja de l'infern).

Wakolda (Wakolda). Direcció: Lucía PUENZO. Durada: 1h33. Producció franco-noruego-mexicano-hispano-argentina. Amb Natalia Oreiro, Diego Peretti, Àlex Brendemühl, Elena Roger. La història real d'una família argentina que va viure amb Josef Mengele sense saber-ne l'autèntica identitat i la d'una noia que s'enamorà d'un dels pitjors criminals de tots els temps.. Dirigeix l'argentina Lucía Puenzo (XXY i El niño pez —cintes que comparteixen neguits de noies/noi jovenets en relació amb la condició sexual—).

La gàbia d'or (La jaula de oro | La cage dorée). Direcció: Diego QUEMADA-DÍEZ. Durada: 1h50. Producció hispano-mexicana. Amb Brandon López, Karen Martínez, Carlos Chajon, Rodolfo Domínguez. Dos nois i una xicota centreamericans, amb quinze anys, deixen enrere la pobresa i la violència de certes barriades de Guatemala i breguen per arribar a la terra promesa de Califòrnia. Pel·lícula candidata a la Càmera d'Or del fins ara ajudant de càmera i director de fotografia Diego Quemada-Díez, autor de curtmetratges sobre escapatòries oníriques, sovint d'adolescents davant el seu magre futur.

Els manuscrits no cremen (Dast-Neveshtehaa Nemisoosand | Les manuscrits ne brûlent pas). Direcció: Mohammad RASOULOF. Durada: 2h05. Un assassí  sou i el seu cap han de complir l'encàrrec de cometre un crim com si fos un suïcidi, però han d'improvisar... No film clandestí de Mohammad Rasoulof, un dels cineastes iranians condemnats per la tirania islamista.

La Sarah prefereix córrer (Sarah préfère la course | Sarah prefers to Run) Direcció: Chloé ROBICHAUD. Durada: 1h37. Producció quebequesa. Amb Sophie Desmarais, Hélène Florent, Jean-Sébastien Courchesne. A una jove atleta de cursa de mig fons li ofereixen una plaça en un bon club d'atletisme, en una altra ciutat. La mare no l'ajuda i acaba anant-se'n-hi amb el xicot, amb qui es casen, per accedir a préstecs i beques. El matrimoni, tanmateix, no respon a les expectatives... Pel·lícula candidata a la Càmera d'Or, amb què torna al Festival de Canes  Chloé Robichaud , havent-hi concursat amb el curt Chef de meute.

My Sweet Pepperland (My Sweet Pepperland). Direcció: Hiner SALEEM. Durada: 1h40. Producció germano-franco-kurda. Amb Korkmaz Arslan (Baran), Golshifteh Farahani (Govend), Suat Usta (Reber). Un heroi kurd de la guerra d'independència, que treballava de policia a la capital, arriba voluntàriament a una vall a la frontera entre Iran, Turquia i Iraq, zona gangrenada per tota mena de tràfics i la persistència dels caps tribals, poc avinguda al nou ordre del jove i autònom estat kurd. film produït per Robert Guédiguian. Dirigeix  Hiner Saleem (Km 0, Vodka Lemon).

Grand Central (Grand Central). Direcció: Rebecca ZLOTOWSKI. Durada: 1h34. Producció austríaco-francesa. Amb Tahar RahimLéa SeydouxOlivier Gourmet. Una història d'amor impossible entre dos empleats d'una central nuclear. Segon llargmetratge de la francesa Rebecca Zlotowski, després de Belle épine —també amb Léa Seydoux—.
vador | 3.1.10. FESTIVAL DE CANES. Un Certain Regard | dissabte, 11 de maig de 2013 | 08:57h

FOTO Léa Seydoux i Tahar Rahim, a Grand Central, de Rebecca Zlotowski

Prou meteòrica està éssent la carrera de la cineasta francesa Rebecca Zlotowski (París, 21.04.1980), des que debutà en el camp dels llargmetratges amb Belle épine (Premi Louis Delluc 2010 i seleccionada a la Setmana de la Crítica de Canes d'aquell mateix any), després d'una certa trajectòria com a guionista de curtmetratges. En aquell film, l'emergent Léa Seydoux encarna una noieta de disset anys que, mitjançant un bona peça de l'institut, descobreix l'ambient del motorisme i canvia soledat per llibertat. Ara, la cineasta ha tornat a treballar amb la jove actriu, per a narrar una història d'amor impossible entre dos empleats d'una central nuclear, que té de protagonista masculí Tahar Rahim —el "profeta" de Jacques Audriard— i ha estat seleccionada a Un Certain Regard.

Grand Central (Grand Central)

Directora: Rebecca Zlotowski. Guió: Rebecca Zlotowski i Gaëlle Macé. Producció: austríaco-francesa. Durada: 1h34.

Repartiment: Tahar Rahim (Gary),  Léa Seydoux (Karole),  Olivier Gourmet (Gilles), Denis Ménochet (Toni), Johan Libereau (Tcherno).

Sinopsi: En Gary és jove, àgil i espavilat, aprèn ràpid. És d'aquells a qui mai ningú no ha promès res. De feinetes en feinetes, ha acabat entrant a treballar en una central nuclear. Allà dins, ben a prop del reactors, on les dosis radioactives són més fortes, ha trobat finalment el que buscava: diners, un equip, una família. Però qui diu equip, diu també Karole, la dona d'en Toni, de qui s'enamora. L'amor prohibit i les radiacions van contaminant en Gray. Cada dia esdevé una amenaça.

*

Vídeos: Tràiler VO | Vídeos al web del Festival de Canes.

Vendes internacionals: Elle Driver. Distribuïdores confirmades abans o durant Canes 2013: Ad Vitam. Més informació: Web oficial | Imdb (ang) | Unifrance (fr) | Comme Au Cinéma (fr).


FESTIVAL DE CANES 2013

Un Certain Regard: Grand Central (fr/ang/esp)


Articles en aquest blog: Des de Canes.

Apunts de context en aquest blog: Canes 2013: programa diari | Tot Canes 2013 | Canes 2013: Un Certain Regard.


Premis: pendent. Altres festivals: pendent.

Informacions, incloses novetats de distribució: pendent.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2013 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  
RSS 2.0 RSS Comentaris