Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

18 d'abril de 2024
0 comentaris

L’oriolana Elena López Riera, a la Setmana de la Crítica de Canes

Quan aquest matí s’han sabut els curtmetratges i migmetratges que es projectaran a la Setmana de la Crítica de Canes 2024 (15-23 de maig) ha saltat la sorpresa: en sessió especial s’hi ha seleccionat un migmetratge de l’oriolana Elena López Riera, que fa dos anys va presentar a la Quinzena dels Realitzadors el seu primer, enigmàtic, per moments màgic llargmetratge “El Agua“.

Artista visual i cineasta, Elena López Riera és doctora en comunicació audiovisual. Els seus curtmetratges: “Pueblo” (2015), que ja va ser seleccionat a la Quinzena dels Realitzadors, “Las vísceras” (2016), que es va presentr al Festival de Locarno, iLos que desean” (2018), que va guanyar diversos premis -entre els quals, el Pardino d’Oro a Locarno- i va ser nominat als Premis del Cinema Europeu. Va treballar com a programadora al Belfort Film Festival – Entrevues, al Festival de Cinema Europeu de Sevilla i al Festival Internacional de Cinema Visions du Réel. 

El migmetratge que es presenta a la Setmana de la Crítica de Canes és “Las novias del sur” i hi han treballat tot de cineastes -en el sentit ampli del terme- catalanes: les muntadores Ariadna Ribas (“Pacifiction”, “Creatura”, “Suro”, “Sis dies corrents”, “Magaluf Ghost Town”…) i Anna Pfaff (“Alcarràs”, “Libertad”, “Els dies que vindran”, “Estiu 1993″…), les fotògrafes Alba Cros (“Les amigues de l’Àgata”, “Alteritats”…) i Agnès Piqué (“La imatge permanent”…), que hi han operat estretament amb Elena López Riera, que, d’aquest film, en signa la direcció, el guió, la fotografia i el so.

D’ Elena LÓPEZ RIERA, “Las novias del sur” / “Southern Brides” / “Les fiancées du sud”. Producció: Suïssa, Espanya. Durada: 0h39. Comentari de la Setmana: Un documental commovedor en què les senyores grans sempre plenes de passió ens parlen dels seus desitjos de dones. Sinopsi: Dones d’edat madura parlen del seu matrimoni, de la seva primera vegada, de la seva relació íntima amb la sexualitat. En la repetició d’aquests ritus ancestrals, la directora qüestiona la seva pròpia absència de matrimoni, de fills, i amb ella, una cadena de relacions mare-filla que s’extingeix.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!