Club 7 Cinema

El Festival de Canes homenatja una llegenda del cinema i, per primera vegada, la Palma d’Or Honorífica esdevé un premi col·lectiu que s’atorgarà a ‘Studio Ghibli‘. Situat al costat dels grans de Hollywood, encarnats per dos meravellosos narradors, Hayao Miyazaki i Isao Takahata, i una multitud de personatges de culte, l’estudi japonès porta un nou vent al cinema d’animació durant quatre dècades. Així han fet saber els responsables del certamen la sorprenent notícia d’aquest guardó: sorprenent perquè tots recordem que tot just fa un any, en Miyazaki no va permetre que Canes programés la seva esperadíssima “El nen i la garsa” / “The Boy and the Heron” / “Kimitachi wa dô ikiru ka ” (2023) -que van acabar estrenant internacionalment el setembre els festivals de Toronto i Sant Sebastià, després que ho fes localment, al Japó, el mes de juliol-; sorprenent perquè la crítica entesa en el tema considera que el Festival de Canes no ha estat mai especialment receptiu al cinema de l’Studio Ghibli; sorprenent perquè es tracta d’un premi col·lectiu i sorprenent perquè en aquesta 77a edició ‘cannoise’ ja van unes quantes palmes d’or honorífiques -sembla que vagin a tant la peça!-.

Tanmateix, Toshio Suzuki, cofundador de l’Studio Ghibli, ha manifestat: Estic realment honrat i feliç que l’estudi rebi la Palma d’Or honorífica. Dono les gràcies al Festival de Canes des del fons del meu cor. Fa quaranta anys, Hayao Miyazaki, Isao Takahata i jo vam crear Studio Ghibli amb la voluntat d’apropar pel·lícules d’animació d’alt nivell i qualitat a nens i adults de totes les edats. Avui dia, el públic de tot el món pot veure les nostres pel·lícules, i molts visitants vénen al Museu Ghibli de Mitaka i al parc Ghibli per experimentar el món de les nostres pel·lícules per ells mateixos. Hem recorregut un llarg camí per fer que Studio Ghibli sigui tan gran. Tot i que Miyazaki i jo hem envellit, estic segur que Studio Ghibli seguirà assumint nous reptes, liderats per equips que mantindran l’esperit de la companyia. Estaria encantat que continueu interessats en els nostres films.

Per la seva banda, Iris Knobloch, presidenta del Festival de Canes, i Thierry Frémaux, delegat general, han remarcat: Per primera vegada en la seva història, no és una persona sinó una institució que volem celebrar. Com totes les icones del cinema, aquests personatges omplen la nostra imaginació amb universos abundants i acolorits i històries sensibles i compromeses. Amb Ghibli, el cinema d’animació japonès es viu com una de les grans aventures de la cinefília, entre la tradició i la modernitat.

Potser perquè són conscients de la tebior amb què el Festival de Canes ha tractat el cinema d’animació -cosa que, amb aquesta Palma d’Or Honorífica sembla que vulguin esmenar-, els responsables del certamen es reivindiquen al respecte en la nota feta pública: El Festival de Canes va explorar molt aviat l’aventura del cinema d’animació. Des dels primers anys, les produccions de Walt Disney van presentar curtmetratges (1946) i el llargmetratge “Dumbo” (1947). El 1953, el mateix Walt Disney va acompanyar “Peter Pan” a la Croisette on René Laloux va guanyar un Premi Especial del Jurat el 1973 pel seu primer llargmetratge, “La Planète Sauvage”. Després d’una llarga absència [sic], l’animació va tornar amb força a la Croisette amb “Shrek” (2001) i “Shrek 2” (2004), “Ghost in the Shell 2: Innocence” (2004), “Persepolis” (2007), “Valse avec Bachir” (2008) títols que han gauditels honors de la Competició, o fins i tot “Up” que va obrir el Festival l’any 2009. Moltes altres pel·lícules com “Kirikou i les bèsties salvatges”, “Viceversa”, “Le Sommet des dieux” i recentment, “Élémentaire” o “Robot Dreams, han fet història.Per la seva banda, Un Certain Regard va acollir “La tortuga vermella” (2016), la primera col·laboració dels Studios Ghibli amb una producció europea.

Es desfan en elogis a l’Studio Ghibli, tot repassant-ne la història, els de Canes: Tot va començar fa només 40 anys. L’èxit de “Nausicaä de la Vall del Vent” de Hayao Miyazaki el 1984 li va permetre crear l’Estudi Ghibli amb Isao Takahata el 1985. Van aconseguir l’impossible: produir de manera independent obres mestres pures i conquerir el gran públic. El productor Toshio Suzuki, membre clau de l’estudi des del primer moment i ràpidament a qui s’ha donat un paper a temps complet, assumirà la gestió amb una eficiència formidable, establint una perfecta complementarietat entre els projectes de Miyazaki i Takahata, al seu torn productors i directors. L’any 1988, amb l’estrena simultània de “Hotaru no haka” i “El meu veí Totoro”, aquests excepcionals creadors van aconseguir un doble èxit. A partir de 1992, Studio Ghibli va aconseguir autofinançar els seus llargmetratges amb “Porco Rosso”. En els primers anys, només els dos fundadors van fer les seves pel·lícules però, de mica en mica, autors joves com Goro Miyazaki i Hiromasa Yonebayashi van destacar i es van incorporar a l’estudi. En quatre dècades i més de vint llargmetratges, Studio Ghibli ha portat el seu públic a través d’obres impregnades de poesia i de compromisos humanistes i ecològics. Amb “Porco Rosso”, “Pompoko”, “Princess Mononoké”, “My Neighbors the Yamadas”, “El vent s’aixeca”, “The Tale of Princess Kaguya”, ens regala històries tan personals com universals. També rebrà prestigiosos premis, amb “El viatge de Chihiro”, guanyant l’Ós d’Or i l’Oscar a la millor pel·lícula d’animació o més recentment, amb “El nen i la garsa” que també va guanyar la famosa estatueta durant la darrera cerimònia americana. A Europa com als Estats Units, aquestes obres es troben entre les referències més reivindicades pels animadors, entre la intransigència i els problemes comercials de la indústria. Representen autèntics models, tant per la qualitat de l’escriptura, la posada en escena i l’animació, com per la fidelitat a la recerca estètica. L’any 2001 es va obrir el Museu Ghibli (Mitaka) als afores de Tòquio per promocionar el treball dels animadors, el seu ric patrimoni, i mostrar curtmetratges creats per a ells, reivindicant així la importància cultural de l’estudi. El 2022, Ghibli Park, un parc temàtic híbrid que presenta el món de Studio Ghibli, va obrir les seves portes a la prefectura d’Aichi. Goro Miyazaki, el primer director del Museu Ghibli, va ser nomenat director de desenvolupament creatiu per supervisar la construcció del parc.

Nota: disculpeu que no hagi escrit els títols amb altres idiomes.

“La tortuga vermella” està disponible a FilminCat.

Obra dels Studio Ghibli disponible a Filmin.

Pel·lícules de Hayao Miyazaki disponibles a Filmin.

Obra d’Isao Takahata disponible a Filmin.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!