Club 7 Cinema

Aquest matí s’ha fet pública la Selecció de Llargmetratges de la 63a Setmana de la Crítica de Canes (15-23 de maig de 2024) i dijous s’hi han afegit els curtmetratges.

Pel que fa als llargmetratges, són un total d’onze pel·lícules, de les quals, set entren en Competició pels premis de la Setmana i quatre es projectaran en sessions especials (inclouen els films d’inauguració i de cloenda de la Setmana). Una tria que, com sempre, ha estat àrdua, perquè s’ha fet d’entre 1.050 llargs que hi eren candidats, segons que ha informat la delegada general de l’organització, Ava Cahen. I, pel que fa als curts, han estat 2.150 candidatures, dels quals se n’han quedat amb tretze: deu en Competició pels premis de la Setmana i tres en sessions especials. A més a més, s’hi ha de sumar tres curtmetratges provinents del Festival Internacional de Cinema de Morelia, convidats per la Setmana de Canes.

Pel·lícula d’inauguració de la Setmana de la Crítica – Sessió Especial.

De Jonathan MILLET, “Les Fantômes” / “Ghost Trail”. Producció: França, Alemanya, Bèlgica. Comentari de la Setmana: Un thriller psicològic, aquest primer llargmetratge amb una mecànica implacable revisa els codis de les pel·lícules d’espionatge. Representa el seguiment d’un criminal de guerra per una de les seves víctimes, que mai no ha pogut veure la cara del seu botxí, però en coneix l’olor, la veu, la pell. Una pel·lícula sensorial i elèctrica on la subtilesa de l’actuació de l’actor francotunisià Adam Bessa és sorprenent.

Llargmetratges en Competició a la Setmana de la Crítica.

De Marcelo CAETANO, “Baby“. Producció: Brasil, França, Països Baixos. Comentari de la Setmana: Segona pel·lícula del director brasiler Marcelo Caetano, retrat vibrant d’un jove marginal que intenta sobreviure a Sao Paulo. Per més romàntic que pugui ser, aquest melodrama ‘queer’ amb una pell suau i dura alhora representa una realitat social restrictiva tant com explica una història d’amor d’avui. Una pel·lícula commovedora i extravagant, interpretada per actors carismàtics.

D’ Antoine CHEVROLLIER, “La Pampa” / “Block Pass”. Producció: França. Comentari de la Setmana: Primer llargmetratge del director francès Antoine Chevrollier, de seguida planta l’escenari de tot plegat: esport, virilitat i virilisme a pagès. Interpretat per actors novençans i experimentats, amb la mateixa intensitat, aquest drama travessat de llum parla de l’amistat com a baluard contra la intolerància. El cor s’estreny i s’afluixa sense forçar mai l’emoció.

De KEFF, “Locust“. Producció: Taiwan, França, Estats Units. Comentari de la Setmana: Primer llargmetratge del director taiwanès KEFF, ens submergeix al Taiwan del 2019, en plena revolta popular, al costat d’un jovent desencantat temptat per l’opció de les armes i les bandes. Una pel·lícula de gènere, tràgica i romàntica, amb una direcció virtuosa, que ret homenatge als grans mestres del cinema taiwanès i nord-americà alhora que renova amb passió i talent els codis del ‘neo-noir’.

De Federico LUIS, “Simón de la montaña” / “Simon of the Mountain”. Producció: Argentina, Xile, Uruguai. Comentari de la Setmana: Primer llargmetratge del director argentí Federico Luis, qüestiona la nostra visió de la discapacitat amb rara agudesa. Un drama encarnat, i profundament humà, en el qual la vida bull i es dona empentes, juntament amb una sorprenent història iniciàtica que segueix el circuit dels desitjos límit del protagonista. Una travessia de mons, fora dels camins fressats.

De Nada RIYADH i Ayman EL AMIR, “The Brink of Dreams” / “Rafaat einy Il sama”. Producció: Egipte, França, Dinamarca, Qatar, Aràbia Saudí. Comentari de la Setmana: Segona pel·lícula de la directora egípcia Nada Riyadh i el director egipci Ayman El Amir, fascinant documental sobre un grup de dones artistes decidides a viure els seus somnis i desitjos sense el consentiment dels homes. El caràcter d’aquestes dones rebels es reflecteix de la manera més bonica en aquesta pel·lícula autèntica i dinàmica que gaudeix d’una forma lliure i estimulant.

De Constance TSANG, “Blue Sun Palace“. Producció: EUA. Comentari de la Setmana: Primer llargmetratge de la directora nord-americana Constance Tsang, una crònica agredolça sobre el turbulent destí dels immigrants xinesos que viuen a Queens. En sintonia amb els seus personatges modestos i dignes, aquesta primera pel·lícula és d’una línia realista i íntima i desplaça la nostra mirada cap a les poblacions menys visibles. Amb el formidable Lee Kang-sheng, l’actor fetitxe de Tsai Ming-liang.

De Leonardo VAN DIJL, “Julie Keeps Quiet” / “Julie zwijgt”. Producció: Bèlgica, Suècia. Comentari de la Setmana: La primera pel·lícula del director belga Leonardo Van Dijl, pinta el retrat amb delicadesa i matisos d’una jugadora de tennis amb una ment d’acer empesa pel seu club a parlar quan el seu entrenador està sota investigació. Amb un guió i una direcció ajustats, aquest drama decididament contemporani mostra a través de la força i les eines del cinema com n’és de difícil parlar.

Llargmetratges en Sessions Especials a la Setmana de la Crítica.

De Saïd HAMICH BENLARBI, “La mer au loin” / “Across the Sea”. Producció: França, Marroc, Bèlgica, Qatar. Comentari de la Setmana: Segon llargmetratge del director francomarroquí Saïd Hamich Benlarbi. Un elegant melodrama ambientat amb música Raï, que té lloc als anys 90 i que relata, al llarg d’una dècada, la vida clandestina d’un immigrant marroquí a Marsella. Després de “Retorn a Bollène”, Saïd Hamich Benlarbi confirma la força del seu cinema polític i social amb aquesta pel·lícula generosa i commovedora que narra una altra història de França. Al repartiment: Grégoire Colin, Anna Mouglalis i la revelació Ayoub Gretaa.

D’ Alexis LANGLOIS, “Les Reines du drame” / “Queens of Drama”. Producció: França, Bèlgica. Comentari de la Setmana: Primer llargmetratge del director francès Alexis Langlois, irresistible comèdia musical lesbiana, popular i ‘grunge’. Una declaració d’amor brillant i vibrant al cinema, a la seva història, a les seves formes i als seus gèneres, a través d’un relat que compta amb dues cantants rivals enamorades, enfrontades als dictats de la societat de l’entreteniment. Rialles, drama, llàgrimes sense oblidar la revelació de dos talents excepcionals, Louiza Aura i Gio Ventura. Amb les estrelles convidades Bilal Hassani, Asia Argento i Alma Jodorowsky.

Pel·lícula de cloenda de la Setmana de la Crítica.

D’ Emma BENESTANT, “Animale“. Producció: França, Bèlgica. Comentari de la Setmana: Segon llargmetratge de la directora francesa Emma Benestan que torna a visitar el mite de la bèstia i situa la seva pel·lícula entre el western, el ‘slasher’, el terror corporal i la pel·lícula de venjança, tot en territori camarguenc. Un potent manifest feminista en el qual brilla l’actriu Oulaya Amamra, transcendida per aquest paper complex i físic.

*****

Aviat publicaré un apunt amb informació detallada d’aquestes pel·lícules. De moment, a la llista d’aquí a sobre, els títols dels films enllacen amb la pàgina que li dedica la Setmana (disponible en francès i anglès) i els noms dels cineastes enllacen amb la respectiva pàgina que igualment n’ha editat la Setmana. He afegit a la llista, el breu comentari que, de cada pel·lícula, n’han fet avui els responsables del certamen. I ara, a continuació, reprodueixo les dades d’alguns films seleccionats que vaig publicar prèviament als apunts sobre els rumors de Canes 2024:

D’ Emma BENESTAN, “Animale“. Producció: França (June Films*), Bèlgica (Frakas Productions). Guió: Emma Benestan. Amb Oulaya Amamra. Nota sinòptica: Drama de revenja. Sinopsi: La Nejma (Oulaya Amamra), de 22 anys, treballa a la manada de Léonard a la Camarga. Mentre s’entrena per convertir-se en ‘raseteuse‘, una tradició de la Camarga que consisteix a desafiar el toro a l’arena, el rumor d’un toro violent i rebel que ha fugit espanta els habitants. Troben morts tot de nois. Una bèstia ronda i no se la veu per enlloc… Informació: Nascuda a Montpeller, la franco-algeriana Emma Benestant és una guionista i muntadora -ha treballat per a Abdellatif Kechiche– de notable trajectòria, que després d’haver realitzat alguns curtmetratges va debutar amb “Fragile” (2021), en què també apareix la jove actriu Oulaya Amamra -César a l’actriu revelació pel seu treball a la Càmera d’Or “Divines” (2016)- i on la cineasta segresta els codis tradicionals de la comèdia amb una visió alegrement feminista de la masculinitat contemporània (Imdb), tot narrant la història d’un jove que treballa per a un criador d’ostres a Seta [-observis’s, ficció també ambientada a Occitània-] i, en una de les moltíssimes ostres que obre cada dia, hi amaga un anell per a demanar a la seva xicota que s’hi vulgui casar. Julie Billy, productora del film, ha declarat: Amb l’Emma, ​​ens vam conèixer després dels seus dos documentals sobre la Camarga [curts], “Prends Garde à Toi” [2020] i “Un Monde Sans Bête” [2018]. Encara no havia fet el seu primer llargmetratge “Fragile”, que estava preparant en aquell moment. Em va parlar del seu desig de fer una pel·lícula de gènere en aquest àmbit tan naturalista en el qual s’havia immers durant uns quants mesos pels seus documentals. És un western de fantasia en el qual estem treballant des de fa 4 anys. Forma part de la nostra ambició: canviar la manera de veure el gènere mentre expliquem el retrat íntim d’una dona i abordem un tema social que qüestiona allò íntim i polític. Tot això transcendeix el gènere, és universal i parla a un públic ampli. VI: Film Constellation. DF: Wild Bunch Distribution*. DE: Filmin. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Seances Speciales-Entrevista a productora del film (fr), Variety (ang), Cineuropa (fr), Occitanie Films (fr/ang). FOTO: l’actriu Oulaya Amamra.

D’ Antoine CHEVROLLIER, “La Pampa” / “Block Pass”. Producció: (AgatFilms). Durada: 1h45. Guió: Antoine Chevrollier, Bérénice Bocquillon, Faïza Guène. Amb Sayyid El Alami, Amaury Foucher, Damien Bonnard, Artus, Mathieu Demy, Florence Janas. Nota sinòptica: En Willy passa el temps amb en Jojo, el seu millor amic, a La Pampa, el camp de motocròs on en Jojo entrena per al campionat de França. Un vespre, en Willy descobreix el secret d’en Jojo. Aleshores hauran d’abandonar el món de la infància. Sinopsi: Enfadat per la mort del seu pare i pel fet que la seva mare està refent la seva vida amb un altre home, en Willy passa el temps amb en Jojo, el seu millor amic, a La Pampa, el camp de motocròs on Jojo s’entrena per al campionat de França i on tots dos somien escapar del seu poble. Un vespre, en Willy descobreix el secret d’en Jojo… Quan això passa, les conseqüències són desastroses. A mesura que tot s’ensorra al seu voltant, en Willy s’adona que ha d’allunyar-se del món de la seva infància per complir el seu destí. Informació: Òpera prima d’Antoine Chevrollier, que fins ara ha treballat bàsicament d’ajudant de direcció, ha dirigit diversos episodis de sèries televisives i és el creador d”Oussekine‘ -La nit del 5 de desembre del 1986, Malik Oussekine, de 22 anys, va morir d’una pallissa de la policia. “El cas Oussekine” és una minisèrie de quatre episodis sobre la lluita de la seva família i l’impacte del cas a la societat francesa de l’època-. VI: Pulsar Content. DF: Tandem Films*. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

De Leonardo VAN DIJL, “Julie Keeps Quiet“. Producció: Bèlgica (De Wereldvrede, Film i Väst & Hobab*,  Les Films du Fleuve*). Guió: Leonardo Van Dijl, Ruth Becquart. Amb Koen De Bouw, Ruth Becquart. Nota sinòptica: Ambientada en el món del tennis professional i segueix una jove i talentosa jugadora que decideix mantenir-se en silenci quan investiguen el seu entrenador per abús de poder. Sinopsi: Quan s’investiguen les pràctiques d’un destacat entrenador de tennis, l’atenció es desplaça ràpidament cap a la Julie, jugadora jove i prometedora que sempre està al seu voltant. A mesura que augmenta la pressió perquè en comparteixi les experiències, la Julie decideix callar i centrar-se en el seu joc, deixant en dubte la investigació i el futur de l’entrenador. Informació: Òpera prima. Leonardo Van Dijl va tenir un cert ressó amb el seu curt “Stephanie” (2020), presentat a diversos festivals internacionals i en particular seleccionat a la Competició dels Curtmetratges del Festival de Canes en l’edició no nata del 2020 -per la COVID-, el qual ja tracta d’una noia esportista, una gimnasta d’11 anys que acaba de guanyar el seu primer títol internacional i, aclaparada per l’atenció que rep pel triomf, s’adona que el partit tot just acaba de començar. VI: New Europa Film Sales. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

*****

Curtmetratges en Competició a la Setmana de la Crítica.

En aquesta llista, els títols dels films enllacen amb la pàgina que li dedica la Setmana (disponible en francès i anglès) i els noms dels cineastes enllacen amb la respectiva pàgina que igualment n’ha editat la Setmana. Hi he afegit, el breu comentari que, de cada curt, n’han fet els responsables del certamen.

D’ Arvin BELARMINO, “Radikals“. Producció: Filipines, EUA, Bangladesh, França. Durada: 0h20. Comentari de la Setmana: Recorregut iniciàtic d’uns ballarins que passen per una història amb continus trencaments de to, anant de la crònica naturalista rural al conte fantàstic frontal.

De Jan BUJNOWSKI, “Dancing in the Corner” / “Taniec w Narożniku”. Producció: Polònia. Durada: 0h13. Comentari de la Setmana: Jan Bujnowski hi observa com l’amor al futbol uneix un pare i el seu fill, convertint-se en una metàfora alhora íntima i política.

De Cem DEMIRER, “Absent” / “Noksan”. Producció: Turquia. Durada: 0h23. Comentari de la Setmana: I què passa amb el coneixement que creiem que tenim sobre nosaltres mateixos? ? A “Noksan” / “Absent” de Cem Demirer, el personatge principal arriba a dubtar del seu propi estat mental. Una immersió tènue en l’estrany, magnificada per una posada en escena impressionant.

De Marinthia GUTIÉRREZ VELAZCO, “Ella se queda“. Producció: Mèxic. Durada: 0h10. Comentari de la Setmana: És un gest de cinema captivador i lliure, a mig camí entre l’homenatge ‘vintage’ a la Nouvelle Vague i el ‘trip’ experimental versió ‘Grindhouse’.

De Beza HAILU LEMMA, “Alazar“. Producció: Etiopia, França, Canadà. Durada: 0h35. Comentari de la Setmana: Recorregut iniciàtic, el del protagonista (..), que ens fa experimentar en osmosi una recerca de veritat ambigua sobre un fons de sequera deletèria i suposats miracles.

De Daphné HÉRÉTAKIS, “What we Ask of a Statue is That it Doesn’t Move” / “Ce qu’on demande à une statue, c’est que’elle ne bouge pas” / “Αυτο που ζηταμε απο ενα αγαλμα ειναι να μην κινειται”. Producció: Grècia, França. Durada: 0h32. Comentari de la Setmana: Manifest poètic i polític igualment ben arrelat a la seva època, qüestiona amb humor la inèrcia contemporània i el pes invasiu del passat.

De Valentina HOMEM, “A menina e o pote” / “The Girl and the Pot”. Producció: Brasil. Durada: 0h12. Comentari de la Setmana: Les ganes i la possibilitat d’un món nou també són al centre d'”A menina e o pote” / “The Girl and the Pot” de Valentina Homem, que barreja potents visions cosmogòniques amb el recorregut iniciàtic del seu personatge femení.

De Veronica MARTIRADONNA, “Supersilly“. Producció: França. Durada: 0h09. Comentari de la Setmana: Veronica Martiradonna desenvolupa amb cruesa el traumes infantils de la seva narradora, en un enfocament també radical i inquietant.

D’ Isadora NEVES MARQUES, “As minhas sensações são tudo o que tenho para oferecer” / “My Senses Are All I Have to Offer”. Producció: Portugal. Durada: 0h20. Comentari de la Setmana: Quina comprensió i quins coneixement és realment possible tenir els uns dels altres? Aquesta és la pregunta que es planteja, amb gran elegància i humor, la pel·lícula d’Isadora Neves Marques.

De Guil SELA, “Montsouris” / “Montsouris Park”. Producció: França. Durada: 0h14. Comentari de la Setmana: “Montsouris” de Guil Sela dissimula darrere d’un relat aparentment anecdòtic un sentit del burlesc i de la senzillesa narrativa que aconsegueix emocionar.

Curtmetratges en Sessions Especials a la Setmana de la Crítica.

De Lucie BORLETEAU, “1996 ou Les Malheurs de Solveig“. Producció: França. Durada: 0h30. Comentari de la Setmana: Un relat iniciàtic falsament clàssic.

D’Anna HINTS i Tushar PRAKASH, “Sauna Day” / “Sannapälv”. Producció: Estònia. Durada: 0h13. Comentari de la Setmana: La crònica viril d’una sessió de sauna com les altres… o no.

D’ Elena LÓPEZ RIERA, “Las novias del sur” / “Southern Brides” / “Les fiancées du sud”. Producció: Suïssa, Espanya. Durada: 0h37. Comentari de la Setmana: Un documental commovedor en què les senyores grans sempre plenes de passió ens parlen dels seus desitjos de dones.

*****

Invitació de la Setmana de la Crítica de Canes: Festival Internacional de Morelia.

Creat l’any 2002, el Festival Internacional de Cinema de Morelia es va convertir ràpidament en un dels esdeveniments cinematogràfics més importants del subcontinent llatinoamericà. Presenta tres seleccions competitives: curtmetratges, documentals i primer o segon llargmetratge de ficció, tots exclusivament mexicans. Aquest festival realitza una increïble tasca de descoberta i suport a la creació jove responent als mateixos principis que guien el treball internacional de la Setmana de la Crítica de Canes.

Cada any, la Setmana de la Crítica de Canes convida algunes pel·lícules de la selecció de l’any anterior feta pel Festival de Morelia. Enguany són aquests tres curtmetratges:

De María Almendra CASTRO CAMACHO, “Ha“. Producció: Mèxic. Durada: 0h27. Sinopsi: Aigua i sabó. Un dia de feina per a dos empleats d’un bany públic mexicà. Enmig d’una multitud d’homes mig nus, i xiuxiueigs que esbomben secrets més enllà de les cortines de fum, Alma i Ha han de revelar la seva pròpia veritat.

De Matthew PORTERFIELD i Nicolasa RUIZ, “Extinción de la especie” / “Extinction of the species”. Producció: Mèxic. Durada: 0h24. Sinopsi: L’Esther, una noia de 18 anys del nord de Mèxic, es desperta a Ciutat de Mèxic sola i trasbalsada. Després de les ablucions matinals, se’n va de casa a buscar feina. Ronda pels carrers de la ciutat, intenta establir connexions amb els desconeguts que va trobant; entre ells, un jove repartidor a qui segueix discretament fins a casa d’una dona misteriosa. Aquí és on l’Esther troba la seva ànima bessona i algú que l’acompanyi fins als confins de la terra.

De Juan Pablo VILLALOBOS DÍAZ, “Xquipi (Ombligo)” / “The Navel” / “Le nombril”. Producció: Mèxic. Durada: 0h29. Sinopsi: La Coral viu amb la seva germana Luz, que està embarassada, en una casa antiga sense aigua corrent. Al seu pati, tres paletes estan construint una cisterna. Mentre caven, troben una tomba antiga i es crida a un arqueòleg. Una nit, mentre la Luz dóna a llum al seu fill, els treballadors fan un descobriment inesperat.

FOTO DE L’APUNT: “Les Fantômes”, de Jonathan Millet.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!