Club 7 Cinema

És costum que, el dimarts després que s’hagi fet oficial la selecció del Festival de Canes, els responsables de la Quinzena dels Cineastes, amb el seu delegat general -Julien Rejl- al capdavant n’anunciïn la seva. I per tant, si dijous es va conèixer el gruix del que oferirà enguany el Festival, avui, ens han fet saber els títols que conformaran l’edició de 2024 de la Quinzena.

Al decurs de la roda de premsa d’aquest matí, tant la representant de la SRF (francesa societat de realitzadors de films) com el mateix delegat general de la Quinzena han remarcat la seva aposta, no pel guió, no pel càsting, etc. sinó per la posada en escena. Tant és així que després han publicat les paraules al respecte de Julien Rejl: En continuïtat amb l’anterior edició, la selecció del 2024 pretén menys cartografiar la producció mundial que traçar una línia editorial formada per apostes reals, obres que ens han entusiasmat i pel·lícules molt debatudes. És la singularitat de l’escriptura a través de la posada en escena la que ha estat la nostra brúixola principal; i la poesia, l’emoció, la imaginació i l’autenticitat, els nostres punts cardinals.

L’organització també ha remarcat un altre fragment del discurs de Rejl: Hem parat la mateixa atenció a totes les formes i les escriptures cinematogràfiques: ficció, documental, animació, cinema experimental, de gènere (comèdia, fantàstic, terror…), assaig. Totes les pel·lícules, tant les més esperades com les més discretes, han estat preses en consideració pel comitè de selecció amb la mateixa amabilitat. La Quinzena continuarà celebrant el cinema en tota la seva diversitat.

Han optat a ser seleccionats a la Quinzena 2024 un total de 3.907 films, obra de 4.603 cineastes. Han estat 1.590 llargmetratges i 2.317 curts i migmetratges: el 74%, ficcions; el 18%, documentals i films híbrids; el 5%, obres experimentals, i el 3%, pel·lícules d’animació. Realitzats: el 64%, per homes; el 32%, per dones i un 4%, per gent que no encaixa en l’etiqueta home/dona. Per zones: un 16,5%, de França; un 31,5%, de la resta d’Europa; un 26%, d’Àsia; un 17%, de Nord-amèrica; un 5%, de l’Amèrica llatina, i un 2%, d’Àfrica. Feta la tria, aquesta és la selecció de 2024:

Els llargmetratges de la 56a Quinzena.

De Paulo CARNEIRO, “A savana e a montanha” / “Savanna and the Mountain”. País del cineasta: Portugal. Text de presentació de la Quinzena: Hi havia una vegada la Revolució en un petit poble portuguès. “A savana e a montanha” és un documental híbrid on destaquen els vilatans que escenifiquen la seva pròpia lluita –encara actual– contra un pla governamental d’extracció de liti que amenaça la seva terra. És una pel·lícula de resistència generós i divertit, una balada en cançons, un western rural que recorda el cinema de Moullet o Guiraudie.

De CHIANG Wei Liang i You Qiao (Aimee) YIN, “Mongrel” / “白衣蒼狗”. País dels cineastes: Taiwan. Informació: Òpera prima. Text de presentació de la Quinzena: Òpera prima ultracontrolada, “Mongrel” s’enfonsa en les aspres terres del camp taiwanès on hi ha els immigrants il·legals del sud-est asiàtic revenuts com a cuidadors de salut domiciliària. Vaja! és un d’ells: un personatge gairebé crístic, imbuït d’una gran compassió, que ha de triar entre fugir per sobreviure i quedar-se per humanitat.

De Thierry DE PERETTI, “À son image” / “In His Own Image”. País del cineasta: França. Text de presentació de la Quinzena: Adaptació d’una novel·la de Jérôme Ferrari, Thierry de Peretti torna en “À son imatge” a la història de Còrsega de finals del segle XX des del punt de vista d’una jove fotògrafa de premsa que té una relació amb un independentista. Rebutjant qualsevol didactisme, la pel·lícula és un fresc generacional que cobreix diversos esdeveniments de la lluita política i aconsegueix copsar amb delicadesa la singularitat corsa.

D’ India DONALDSON, “Good One“. País de la cineasta: EUA. Informació: Òpera prima. Text de presentació de la Quinzena: La primera pel·lícula de l’Índia Donaldson, “Good One” ofereix una caminada pels Catskills amb la jove Sam, de 17 anys, obligada a acompanyar el seu pare i el seu amic durant un cap de setmana. Retrat d’un avenc intergeneracional, aquest relat iniciàtic delicat aconsegueix fer conviure dos mons irreconciliables quedant-se ben a prop dels seus personatges. Una passejada lleugera i bucòlica portada per una actriu formidable.

De Hala ELKOUSSY, “East of Noon” / “Sharq 12”. País de la cineasta: Egipte. Text de presentació de la Quinzena: Distopia carnavalesca, conte popular entre ‘Ubu’ i ‘Les 1001 nits’, “Sharq 12” és el segon llargmetratge d’una artista egípcia. Pel·lícula barroca i excessiva que destaca dins del cinema africà i àrab, “Sharq 12” inventa l’al·legoria d’un país autocràtic que intenta sufocar un jovent inconformista i rebel. Subratllem-ne encara més el coratge d’aquest gest quan la censura egípcia no ha estat mai tan ferotge amb el autors.

De Sophie FILLIÈRES, “Ma vie ma gueule” / “This Life of Mine”. País de la cineasta: França. Film inaugural de la Quinzena. Text de presentació de la Quinzena: És la Barbie qui obrirà la Quinzena 2024, a la Barbie interpretada magistralment per Agnès Jaoui  a la magnífica i darrera pel·lícula de Sophie Fillières, “Ma vie ma geule”. Tres moments en la vida d’una dona: una comèdia, una tragèdia, una epifania, conduïda sense miraments, amb els trencaments de to i els diàlegs punyents que sempre han estat el segell distintiu del cinema de Fillières. És també una obra terriblement commovedora perquè és un autoretrat molt íntim al qual l’Agnès Jaoui es lliura en cos i ànima.

De Mahdi FLEIFEL, ” To a Land Unknown“. País del cineasta: Palestina, Dinamarca. Text de presentació de la Quinzena: Primera ficció d’un cineasta palestí que ha destacat en l’àmbit del documental, la pel·lícula explica l’intent desesperat de dos cosins palestins il·legals atrapats a Atenes per trobar una trampa que els permeti fer cap a Alemanya. Nodrit del cinema americà novaiorquès (com “Cowboy de mitjanit“, etc.), “To a Land Unknown” avança a tota marxa, talment com un thriller nerviós, tràgic i també molt ben documentat.

De Karan KANDHARI, “Sister Midnight“. País del cineasta: Índia. Text de presentació de la Quinzena: Comèdia fantàstica punk, pel·lícula de venjança feminista, pel·lícula de vampirs revisitada, “Sister Midnight” és un conte original, divertit i macabre, centrat en un personatge rebel i misantròpic. Seguim els contratemps d’Uma, una noia que s’acaba de casar, que descobreix la realitat de la vida matrimonial en un barri marginal de Bombai i la set de venjança de la qual no és precisament a punt d’apaivagar-se.

De Yôko KUNO i Nobuhiro YAMASHITA, “Ghost Cat Anzu” / “Anzu, chat-fantôme” / “Bakeneko Anzu-chan”. País dels cineastes: Japó. Text de presentació de la Quinzena: Aquesta co-realització adaptada d’un manga també és el primer llargmetratge de la jove Yôko Kuno, destacada al Japó pel seu treball d’animació en rotoscòpia. Pel·lícula adreçada a tots els públics, la bellesa d’Anzu, el gat fantasma, rau en la seva barreja de lirisme i comèdia i els seus personatges d’animals i d’esperits grollers i burlers. Un cosí llunyà de “Mes Voisins les Yamada” i de Miyazaki.

De Cristóbal LEÓN i Joaquín COCIÑA, “Los hiperbóreos” / “The Hyperboreans”. País dels cineastes: Xile. Text de presentació de la Quinzena: Els xilens León i Cociña havien codirigit “La casa lobo“, un primer llargmetratge d’animació híbrid, premiat als festivals més grans del món sencer. Amb “Los hiperbóreos” continuen el seu treball artesanal barrejant titelles, stop-motion i acció en directe. A la cruïlla de teatre, ciència ficció, animació i fals biopic, aquí tenim l’OVNI de la selecció: un deliri paranoide, heretat de Ruiz i de Bolaño, ple de mons paral·lels i perseguit per ombres d’un escriptor nazi xilè com a figura demoníaca.

De Carson LUND, “Eephus“. País del cineasta: EUA. Informació: ôpera prima. Text de presentació de la Quinzena: Unitat de temps i acció en aquest primer llargmetratge que segueix durant una tarda l’últim partit de beisbol d’un equip d’aficionats. No cal conèixer les regles del joc. La bellesa d'”Eephus” rau en la seva dimensió crepuscular que evoca la desaparició d’un món: la caiguda d’un cert patriarcat. L’humor i la delicadesa de la pel·lícula pot recordar el cinema de Linklater i el d’Altman. Però la seva dolça malenconia el fa sobretot un cosí llunyà de “Goodbye Dragon Inn” de Tsaï Ming Liang. Remarquem la presència de dos actors d'”Uncut Gems“: Keith William Richards i Wayne Diamond, i la veu de Frederick Wiseman.

De Patricia MAZUY, “La Prisonnière de Bordeaux” / “Visiting Hours”. País de la cineasta: França. Text de presentació de la Quinzena: Com un contrapeu de “Bowling Saturne“, Patricia Mazuy signa una pel·lícula sobre l’emancipació femenina i de sororitat amb el rerefons d’informe de classe. En el papers principals, Isabelle Huppert i Hafsia Herzi formeu un tàndem que funciona meravellosament, lligat al voltant d’un desig comú de posar fi al passat i alliberar-se de la dominació masculina. Sense maniqueisme i sense tebiesa.

De Jean-Christophe MEURISSE, “Les Pistolets en plastique” / “Plastic Guns”. País del cineasta: França. Film de cloenda de la Quinzena. Text de presentació de la Quinzena: Inspirat en un dels successos francesos més destacades dels últims anys, “Les Pistolets en plastique” de Jean-Christophe Meurisse és una comèdia hilarant portada per actors excel·lents i desfermats. En aquest petit teatre de la crueltat, un home mata tota la seva família i desapareix a la natura. Qualsevol semblança amb un assassí presumpte no és necessàriament fortuïta.

De Caroline POGGI i Jonathan VINEL, “Eat the Night“. País de la cineasta: França. Text de presentació de la Quinzena: Poggi i Vinel signen el seu “Ready Player One“: un film d’empelt de l’animació amb la imatge real, del thriller amb allò romàntic, de l’edat adulta amb la infantesa. Projecte terriblement ambiciós dins del jove cinema francès, “Eat the Night” ens submergeix a l’univers de Darknoon, un videojoc 3D d’heroic fantasy multijugador especialment dissenyat per a la pel·lícula. És un film d’apocalipsi, sobre l’adéu a l’adolescència, però també un autèntic film d’amor, rodat en l’atmosfera surrealista de Le Havre.

De Matthew RANKIN, “Une langue universelle” / “Universal Language”. País del cineasta: Canadà. Text de presentació de la Quinzena: Un home torna al seu Winnipeg natal per a retrobar-se amb la mare, malalta. Dos nens iranians busquen una manera de retirar un bitllet congelat al glaç. Una guia estranya ofereix a un grup de turistes una visita a monuments històrics. L’espai-temps està capgirat en aquesta comèdia absurda i sorneguera, amb la seva arquitectura brutalista, composicions geomètriques dels plans i humor melancòlic. “Une langue universelle” és una barreja acolorida del cinema surrealista de Winnipeg barrejat amb l’univers de les pel·lícules iranianes de l’Studio Kanoun.

D’ Eryk ROCHA i Gabriela CARNEIRO DA CUNHA, “A queda do céu” / “The Falling Sky” / “La Chute du ciel”. País dels cineastes: Brasil. Text de presentació de la Quinzena: Basat en el llibre de culte ‘La chute du ciel‘ de Davi Kopenawa, famós xaman i símbol de lluita dels pobles de l’Amazones contra la mineria d’or i l’explotació del bosc, aquest documental ens situa sense distància etnològica al cor de rituals del poble Ianomami i el seu vincle amb el sagrat. La bellesa de la pel·lícula rau en la manera com els cineastes són capaços de variar les distàncies sense angelisme.

De Hernán ROSSELLI, “Algo viejo, algo nuevo, algo prestado” / “Something Old, Something New, Something Borrowed”. País del cineasta: Argentina. Text de presentació de la Quinzena: Digne representant d’una cinematografia en perill, l’argentí Hernán Rosselli presentarà el seu magnífic “Algo viejo, algo nuevo, algo prestado”. Imagineu ‘The Sopranos‘ o “Goodfellas” en mode ‘low-fi’ artesanal, en una família de corredors d’apostes en què, després de la desaparició del pare, la mare i la filla assumeixen el negoci familiar. Immersió en el món de les apostes esportives dins d’una classe treballadora dels suburbis que també vol trobar un lloc al sol.

De Ryan J. SLOAN, “Gazer“. País del cineasta: EUA. Informació: Òpera prima. Text de presentació de la Quinzena: Primera pel·lícula d’un cinèfil apassionat, rodada amb un pressupost irrisori, “Gazer” torna als codis del thriller paranoic dels grans mestres del Nou Hollywood amb un toc del cinema de terror a l’estil Cronenberg. Rodat en un magnífic 16 mm, la pel·lícula demostra un domini sorprenent en la direcció d’actors, planificació i muntatge. Hi seguim un personatge femení magnètic interpretat per Ariella Mastroianni, també coautora de pel·lícula. Ryan J. Sloan, com tots els candidats a ser a la Quinzena, els va fer arribar la pel·lícula amb un text que l’acompanyava, que els organitzadors han volgut donar a conèixer perquè conté un missatge d’ànima per a tots els que vulguin fer una pel·lícula: Vaig desenvolupar una profunda passió per l’art de narrar històries, però sempre em vaig sentir com un ‘outsider’, un creatiu de coll blau que no encaixava enlloc. El camí cap a la realització semblava impossible sense suport financer o institucional, fins que em van donar un consell: “Si hi ha una història que crema dins teu, fins al punt que no pots continuar vivint sense explicar-la, no esperis que t’hi convidin”. Amb aquest consell, vaig passar dos anys desenvolupant la meva pel·lícula. Vaig multiplicar les feines i vaig treballar de 6 del matí a les 11 de la nit. Vaig filmar sempre que podia, durant els caps de setmana, amb un petit equip. La meva pel·lícula és en molts aspectes una carta d’amor a les pel·lícules que em van inspirar. És un exemple de cinema independent de base creat a través d’un esperit de comunitat, que, espero, inspiri a d’altres cineastes a desafiar els camins tradicionals, a fer les seves pel·lícules com vulguin, sense que se’ls demani.

De Tyler TAORMINA, “Christmas Eve in Miller’s Point“. País del cineasta: EUA. Text de presentació de la Quinzena: Hi haurà si més nos una pel·lícula de Nadal a Canes aquest any. Per al seu tercer llargmetratge, Tyler Taormina torna a interessar-se per les alegries d’una cerimònia. Aquí, una Nit de Nadal en què es reuneixen membres d’una família italoamericana de classe mitjana. Productor però també actor, Michael Cera hi interpreta un improbable agent de policia directament eixit de “Superbad” o ‘Twin Peaks‘. Anotar també la presència de Francesca Scorsese i Sawyer Spielberg.

De Jonás TRUEBA, “Volveréis” / “The Other Way Around” / “Septembre sans attendre”. País del cineasta: Espanya. Text de presentació de la Quinzena: Per a celebrar la seva ruptura, una parella vol organitzar una festa. Quan el seu entorn se n’assabenta, ningú s’ho acaba de creure. La nova pel·lícula de Jonás Trueba, que ve a Canes per primera vegada, és una comèdia moderna de nou casament. Citant a Stanley Cavell i Kierkegaard, “Volveréis” reitera constantment l’anunci de la separació per posar la parella a prova del seu amor. “Volveréis” és una comèdia que suggereix amb tendresa que ser parella també és cinema.

De Yôko YAMANAKA, “Desert of Namibia” / “Namibia no sabaku”). País de la cineasta: Japó. Text de presentació de la Quinzena: En aquest segon llargmetratge, la directora Yôko Yamanaka fa mans i mànigues. “Namibia no sabaku” s’enganxa a les sabatilles esportives d’una dona jove bipolar que estira més el braç que la màniga. Retrat d’una generació Z de Tòquio sense ideals, aquesta pel·lícula japonesa sorprèn per la seva increïble energia i irreverència. Una posada en escena molt física menada per una actriu extraordinària. Un cinema al qual no deixa de tenir química amb les primeres pel·lícules de Nobuhiro Suwa.

Sessió Especial -dedicada a evocar un autor consagradíssim-.

De Chantal AKERMAN, “Histoires d’Amérique: Food, Family and Philosophy” / “American Stories: Food, Family and Philosophy”. País de la cineasta: Bèlgica. Amb la presència musical de Sonia Wieder-Atherton, que és a l’origen de la música de la pel·lícula inspirada en cançons litúrgiques jueves, la interpretació al violoncel de les quals es barreja amb les veus dels personatges d’”Histoires d’Amérique”. Text de presentació de la Quinzena: Chantal Akerman (1950-2015) i la Quinzena comparteixen una llarga història. Va ser a la Quinzena que l’any 1975 Akerman va venir a presentar la seva primera obra mestra, “Jeanne Dielman, 23 quai du Commerce, 1080 Brussel·les“, escollida recentment com a millor pel·lícula de la història del cinema pels cineastes i crítics d’arreu del món a la revista ‘Sight and Sound’. Durant les dècades següents, la Quinzena s’hi va mantenir fidel amb les selecció de “Golden Eighties” (1986), “Sud” (1999), “La Captive” (2000) i “Tombée de nuit sur Shanghaï” (2007). Amb motiu de la seva nova restauració, la Quinzena es complau a redescobrir aquesta gran pel·lícula -“el pel·lícula de la reconciliació” com deia la seva autora- tanmateix encara massa poc coneguda de Chantal Akerman, a qui volem retre homenatge. (..) “Vaig retrobar la meva llibertat, la meva respiració, la meva joia”. El 1989, “Histoires d’Amérique” va marcar un renaixement al cinema d’Akerman. Amb motiu d’un encàrrec de La Sept, la directora comença un projecte de curtmetratge dedicat a un escriptor que admira, Isaac Bashevis Singer, els llibres del qual li ofereixen la memòria que li ha estat negada: el record de la Shoah. Durant la seva investigació, la cineasta es va adonar que l’hi havia arribat l’hora d’enfrontar-se a aquest punt cec de la seva història i de mirar d’inventar-ne la seva pròpia memòria de dona jueva. Així prendran forma aquestes “Histoires d’ Amérique”.

*****

Informació sobre algunes d’aquestes pel·lícules:

Reprodueixo tot seguit la informació sobre algunes d’aquestes pel·lícules (poques) publicada anteriorment en aquest blog, als apunts sobre rumors de Canes 2024:

De Sophie FILLIÈRES i els seus fills, “Ma vie Ma geule” / “This Life of Mine“. Producció: França. Guió: Sophie Fillières. Amb Agnès Jaoui, Philippe Katerine, Édouard Sulpice, Angelina Woreth. Nota sinòptica: Una dona a la qual el sentit de si mateix comença a desfer-se quan compleix els 55 anys. Sinopsi: La Barberie Bichette, a qui per disgust seu li diuen Barbie, pot haver estat bonica, potser estimada, potser una bona mare per als seus fills, una col·lega fiable, una gran amant, sí potser… Avui, de vegades és fosc, de vegades violent, sovint és absurd i li fa gràcia tenir… 55 anys. Fatal, inevitable, però què pot fer avui amb ella mateixa, amb els altres, amb la vida en definitiva… La Barbie per fi s’enlairarà, literalment, i estarà en un altre lloc, a l’altra banda de les coses, a les altures salvatges d’Escòcia, que la seva vida s’obrirà de nou, inesperada i lluminosa… Informació: La guionista, -puntualment- actriu (“Anatomia d’una caiguda” i “Victoria”, ambdues de Juntine Triet) i cineasta  Sophie Filllières va morir poc després d’acabar el rodatge de “Ma vie Ma geule” i els seus fills s’han dedicat a enllestir-ne la postproducció. VI: The Party Film Sales. DF: Jour2Fête. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

De Patricia MAZUY, “La Prisonnière de Bordeaux” / “Visiting Hours”” (“Portraits trompeurs”, “Les prisonnières”,“Alma et Mina”). Producció: França (Rectangle Productions*, Picseyes, Arte). Guió: Patricia Mazuy, Pierre Courrège, François Bégaudeau, a partir d’una idea original de Pierre Courrège. Amb Isabelle Huppert, Hafsia Herzi, Robert Plagnol, Lionel Dray. Nota sinòptica: L’Alma, sola a la seva preciosa casa adossada, i la Mina, una mare soltera als suburbis, han organitzat la seva vida al voltant de l’absència dels seus marits, que són reclusos al mateix centre penitenciari. Durant una visita, les dues dones coincideixen i inicien una amistat tan improbable com tumultuosa… Informació: Aquesta pel·lícula se la identifica amb noms molts diferents (Portraits trompeurs, Les prisionnières, La prisionnère deBordeaux, Alma et Mina). Francesa, d’orígens tunisians, Hafsia Herzi du ja una considerable carrera com a intèrpret -de manera destacada, per a Abdellaatif Kechiche– , és també directora i guionista dels seus propis films i aquest 2024 protagonitza el cartell de la Setmana de la Crítica de Canes. La gran actriu Isabelle Huppert ja va treballar amb Patricia Mazuy, encarnant Madame de Maintenon a “Saint-Cyr” (2000), film de la cineasta que va participar a Un Certain Regard del Festival de Canes i va guanyar el premi Jean Vigo. Patricia Mazuy va començar al cinema amb curtmetratges, com ajudant de muntadora i muntadora (de “Sense sostre ni llei” -Agnès Varda, 1985-, al costat de la directora). La seva òpera prima fou “Peaux de vaches” (1989), amb Sandrine Bonnaire i Jean-François Stévenin -drama en què una dècada després que un home hagués mort en un accident en una part aïllada del camp francès, una família passa comptes dels fets- i tot seguit es posa a dirigir episodis de sèries nord-americanes, signa un documental de divulgació científica sobre els bovins i manipulació genètica i, el 1993, realitza el capítol “Travolta et moi” de la sèrie d’Arte ‘Tous les garçons et les filles de leur age‘, premiat al Festival de Locarno -en el qual una adolescent fascinada per John Travolta queda amb un noi lector de Friedrich Nietzsche que vol seduir-la-. A continuació es passa tota una colla d’anys preparant “Saint-Cyr” -film ambientat a finals del segle XVII, quan dues noietes normandes, arriben a Saint-Cyr, l’escola creada per Madame de Maintenon per a educar les filles de la noblesa arruïnada per les guerres i fer-les dones lliures; però després d’una vida de degradació i intriga, Madame de Maintenon tem els focs de l’infern i es confia a un home de l’Església per tornar l’escola al camí de la puresa, encara que això signifiqui negar les seves promeses de llibertat- i, després, no va reaparèixer fins el 2004, en què va codirigir amb el seu company Simon Reggiani el documental barrejat amb ficció i diguem-ne còmic “Basse Normadie“, sobre un home que va al Saló de l’Agricultura… per llegir Dostoievski dalt d’un cavall davant de mil pagesos. I nova aturada -com a directora, ja que de treballar, treballa, en projectes i també com a guionista i actriu-, i torna el 2011 amb “Sport de filles“, cinta ambientada al món eqüestre, que es projecta a la Piazza Grande del Festival de Cinema de Locarno, amb Marina Hands, Bruno Ganz i Josiane Balasko -en la qual, una geneta està disposada a fer qualsevol cosa per viure la seva passió per la doma, malgrat la seva modesta condició-. I salta al 2018, quan enllesteix “Paul Sanchez est revenu“, thriller en què Laurent Laffite es posa en la pell d’un criminal buscat des de fa deu anys, que reapareix a l’escena del crim… Finalment, el seu darrer treball per al cinema havia estat “Bowling Saturne“, thriller dramàtic -en Competició al Festival de Locarno- en què intervé com a actor el seu fill Achille Reggiani -quan el seu pare mor, un policia ambiciós ofereix la gestió de la bolera que acaba d’heretar al seu germanastre marginal, però l’herència és maleïda i enfonsarà els dos homes en un abisme de violència-. VI: Les Films du Losange. DF: Les Films du Losange. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Unifrance (fr), CBO-Box Office (fr), Wkp, altres enllaços. FOTO: Patricia Mazuy.

*****

Els curtmetratges de la 56a Quinzena.

De Jules FOLLET, “Les Météos d’Antoine” / “Antoine, Élise and Léandre”. País del cineasta: França. Text de presentació de la Quinzena: Un noi que ha de fer-se càrrec d’una granja familiar i la seva dona, que ha d’aprendre a trobar un lloc en aquest entorn. Aquest documental reflecteix admirablement els dubtes i els reptes d’una nova generació de pagesos sense descendir a la sociologia.

De Nate LAVEY, “Very Gentle Work” / “Travail très soigné”. País del cineasta: EUA. Text de presentació de la Quinzena: Un assaig que lliga diferents actes de resistència i lluita revolucionària des de la dècada de 1920 fins a l’actualitat. Un mapa alternativa de Manhattan que pot evocar el novel·les de Sebald.

D’ Inês LIMA, “O jardim em movimento” / “The Moving Garden”. País de la cineasta: Portugal. Text de presentació de la Quinzena: Comèdia solar i conte de fades,  “O jardim em movimento” senyala una vegada més la vitalitat de jove cinema portuguès. Visita guiada a un jardí botànica amb tocs fantàstics endolcit per la poesia del vocabulari floral.

De Frederico LOBO, “Quando a terra foge” / “When The Land Runs Away” / “Quand la terre se dérobe”. País del cineasta: Portugal. Text de presentació de la Quinzena: Un documental híbrid sobre un territori de pagès amenaçat per una explotació minera, cosa que provoca escàndol a Portugal. Una pel·lícula que abraça el paisatge, les màquines i els rostres amb a gran suavitat.

De Rayane MCIRDI, “Après le soleil” / “After the Sun”. País del cineasta: França, Algèria. Text de presentació de la Quinzena: Els records feliços d’una família que travessa França per fer cap a Algèria per les vacances, durant els anys 90. Un espai de llibertat encapsulat durant el retorn al país.

De Nguyễn Trung NGHĨA, “Mulberry Fields” / “Một lần dang dở”. País del cineasta: Vietnam. Text de presentació de la Quinzena: Una venedora excèntrica i burlesca ronda per edificis en desús. Un retrat de solituds que no aconsegueixen de trobar-se. Una crítica al capitalisme desenfrenat.

De Kim Lêa SAKKAL, “Immaculata“. País de la cineasta: Líban. Text de presentació de la Quinzena: Plançó de “Rosemary’s Baby“, un thriller de terror amb imatgeria bíblica que atresora un sentit agut de planificació i muntatge.

D’ Agustina SÁNCHEZ GAVIER, “Nuestra sombra” / “Our Own Shadow”. País de la cineasta: Argentina. Text de presentació de la Quinzena: Sorprenent film atmosfèric al límit del gènere en què se succeeixen una sèrie de desaparicions misterioses. Destins creuats al bosc amb, de rerefons, el desastre ecològic.

De Kōji YAMAMURA, “Extremely Short” / “Totemo mijikai”. País del cineasta: Japó. Text de presentació de la Quinzena: La pel·lícula més curta de la selecció, que signa el gran mestre de l’animació japonesa, Kōji Yamamura, que vindrà a Canes per primera vegada amb aquest poema cinematogràfic adaptat d’un conte de’Hideo Furukawa.

*****

D’aquí a uns dies publicaré un apunt (amb més informació) dedicat als llargmetratges i un altre sobre els curts.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!