la memòria dels meus (pares)

…en Manel Cuyàs ho té malentès, Marta, – potser perquè no es va mullar gaire- són els fills que expliquen la guerra dels seus pares, -dels que van viure-la- i aquests els néts, que la descobreixen pels seus pares, nosaltres.

Els meus pares sí que la varen viure i van patir familiars a l’exili per no tornar mai més per por a ser represaliats. Els meus, ens la varen explicar i ens van dir com un gran secret, de no dir-ho a ningú,
Com havien fet els seus pares, els meus avis amb ells, I com havien fet els besavis i avantpassats, mantenint la memòria viva.

Com a conseqüència tots aquells que la sabíem i patíem la post-guerra o la guerra que continuava ens varem retrobar i ficar en la lluita contínua en contra del franquisme, l’alliberament nacional i social. Alguns, molt joves, van morir assassinats en el transcurs, al garrot o fugant-se de les presons.

S’han escrit i publicat MIL històries, viscudes compartides i personals.

(escrit en resposta a La memòria de ma casa de na Marta Rojals: http://www.vilaweb.cat/noticies/la-memoria-de-ma-casa-marta-rojals/#comment-20277)

ah !

…i un apunt, la repressió, Marta, va ser dues vegades la població Mataró de l’any 1936

MATARÓ DURANT EL FRANQUISME

Estancament després de la Guerra. Arribada de la immigració i creixement de la
ciutat
La ciutat de Mataró, la seva població, va patir un estancament a tots els
nivells al final de la Guerra Civil, com moltes altres viles i ciutats, especialment les
que van estar en guerra fins gairebé al final. En l’aspecte demogràfic, entre els
morts en el conflicte per malalties, els represaliats i els exiliats, la població va
retrocedir respecte dels 28.804 habitants que tenia el 1936. El 1945 només arriba als
29.807 habitants. Al cap de cinc anys, el 1950, amb la primera onada d’immigració
–encara tímida, sobretot procedent de Múrcia (Cehegín)– puja fins als 31.642.5.

(El racó: XXIV SESSIÓ D’ESTUDIS MATARONINS – 2007 http://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/viewFile/137227/335434)

espoli, banca ètica?

Espoli
…fent cua a l’oficina veig assegut dins la sala d’espera junt a una pancarta un home de mirada perduda, amb ganes de lluitar. M’assec al seu costat, m’interesso. Li pregunto. M’explica que el banc li va concedir un préstec per un projecte d’una casa de colònies. Ells és del sector. M’explica que per motius de la crisi el contractista havia aturat les obres per problemes derivats de la mateixa inèrcia de la crisi i no podia acabar el projecte. Pressiona al banc que li executarà la hipoteca. Vol re-negociar els terminis però el banc li executarà l’aval, el seu habitatge particular. No ha pogut posar en marxa el seu negoci, ni pot generar ingressos.

Em pregunto, posant-me en la lògica dels creditors; -quin creditor inverteix i presta diners, que són dels accionistes, en un projecte que prèviament uns experts financers li han donat el vist-i-plau, i abans de posar-se en marxa, l’aturi quan encara no ha pogut generar ingressos ? I Acte seguit li executa el préstec per recuperar la inversió? – recuperar que?

Actua en contra de la lògica de invertir per guanyar. Liquida el préstec executant l’aval de la hipoteca. Hi perden tots; el banc que perd la inversió dels accionistes que no obtenen dividends i sobretot el promotor del projecte que hi ha invertit tots els seus actius personals i professionals. Es queda sense res, sense projecte, sense habitatge i sense feina. Li espolien tot.

Hi guanyen els fons voltors que revenen -per sota el valor taxat pel mateix banc- els actius de l’home, que abatut i desconcertat emmalalteix. Espoli.

(Aquell dia vaig començar els tràmits per canviar d’entitat bancaria, vaig buscar, i vaig trobar la banca ètica. Vaig canviar de compte.)

#espoli #bancaètica

– aquest article també ha esta publicat a https://romanidemata.wordpress.com/2016/11/15/espoli/ –

plego, plegues, pleguen; pleguem !

Em patinen, com diuen al carrer me la sua tot plegat.
Em tenen avorrit.

Si fan una DUI, m’està bé, si fan una RUI amb garanties de guanyar també,
Si deroguen totes les lleis l’endemà i deixen les essencials com els reglaments pels semàfors que es posin en vermell quan cal, en taronja per canviar i verd per passar, collonut !

Que canviï tot, és clar i de veritat, que fem una festa fotent tots els tribunals i audiències a la puta paperera de l’oblit, ja m’està bé. Una orgia de foc i flames al mig dels carrers de llambordes – no malmetem l’asfalt, eh! – com una foguera de sant Joan…
Pleguem !

( resposta a l’article de la Marta Rojals @replicanta_
al mail Obert http://www.vilaweb.cat/noticies/les-exigencies-per-a-qui-se-les-pugui-permetre/ )

el procés, retrets.

Retrets sobre el procés…
Si el teu pare visqués estaria molt enfadat, per tot plegat, per on hem arribat, per culpa vostra.
I li contesto; el meu pare va preferir indemnitzar els seus treballadors abans de fer una suspensió de pagaments i deixar-los sense res, amb el cul a l’aire. Perquè els seus estimats socis, els seus creditors, socis financers capitalistes , varen retirar el capital, quan l’empresa començava a tenir resultats, el varen deixar sense circulant financer. Tenia actius però no podia pagar proveïdors. El van deixar a l’estacada. Va preferir tancar, no tenia més remei, pagant fins l’últim cèntim a l’últim treballador. Marxar, buscar feina, refugi econòmic, exiliar-se a França, deixar la família i enviar els diners que guanyava i ser explotat per l’Estat que li robava un 36% de les divises que enviava…
Llavors callen.

(publicat també a Generació migrant… – https://romanidemata.wordpress.com/2016/06/17/retrets/ )

Esmena a la totalitat; perquè?

El que no es pot fer, és presentar els pressupostos al parlament sense una negociació prèvia i a última hora, considerant o donant per suposat que la CUP farà seguiment del què diu el govern.
És una irresponsabilitat. Els pressupostos una vegada presentats s’han de poder debatre en profunditat.
Si el contingut és reformista, no canvia l’essencial. No es pot ratificar. S’ha de fer esmena.
I és més, a darrera hora, al vespre presentar un document on pràcticament és el calc del que s’ha presentat, és distorsionar el curs de les assemblees territorials. Un torpede en conxorxa (?) amb els sectors pro-aprovar els pressupostos amb l’excusa que de no fer-ho és aturar el procés. Procés que per altra banda ja es van carregar els partits majoritaris l’endemà del 9N2104.
Aquesta actitud del govern deliberada és per dividir i aïllar l’esquerra, que podria adherir-se al procés.
Les elits, el poder; tant espanyol com català no el deixaran mai sinó se’ls fa fora.
Molles , no gràcies.

no li donis més voltes; escrit en paper

no li donis més voltes;
uns manen, altres acaten,
i d’altres es revolten.
Entremig; €(uros)
precarietat, mort, desolació…
i escrit en (sobre) paper; drets.

drets, dempeus expectants,
drets, voluntat,
deures obligats, sense sentit,
drets escrits en (sobre) paper,
somnis d’humans.

(Twitter 31/05216 – 03/06/2016 ‏@romanidemata)

capitol : banc expropiat

després de ser espectador passiu durant més de tres dies:

L’assumpte és que l’administració ho vol controlar tot i no permet que la gent s’autoorganitzi, gestionant els seus propis interessos.
Tanquen espais, ocupats o no que són d’us per la comunitat. Espais alliberats.
Apropiats en mans de bancs, especuladors i fons voltors -que s’han rescatat amb diners públics-. Aquesta és la qüestió.
L’administració fa servir els seus esbirros amb violència instaurant desordre on hi havia organització i ordre natural.
Conseqüència, doncs la que es viu i es viurà exponencialment. Sinó al temps.
Aquest sistema ja no rutlla.

cor agre

Sentiment de cor agre de veure com qui ha estat investit d’autoritat, n’abusa, no té cap mena de mirament, i maltracta.
I qui hauria de jutjar els fets amb equitat accepte un maltracte per questions clarament polit iques. Estan tots contaminats. Estem indefensos. Desconfiança. Mirar de reüll.
Aquesta gent ja no poden exercir més la funció pública se’ls ha d’expulsar.
Recurs a l’accord.

cridava de dolor, el de la tortura,
en plena nit, impunement,
el van assassinar a cops, sadicament.
No tenim autoritat, ni justícia…

comentari a l’article l’infern és aquí – http://www.vilaweb.cat/noticies/juan-andres-benitez-linfern-es-aqui/#comment-2906 – de l’Andreu Barnils

El país dels Porcs. Osona.

Porca Misèria. El país dels Porcs. Osona.

Després d’assistir, ahir, a Vic a la presentació del monogràfic. Porca Misèria. Destrucció de les granges de ramaderia tradicional. Crec que s’ha de tenir aquestes consideracions per fer denúncia efectiva en cinc àmbits d’actuació clau.

Les macro-granges d’Osona. Industrialització de la ramaderia porcina. Concentració de monopoli porcí. Mercat de preus del porcí. Mercat de la competència. Tribunal antimonopoli.

Producte transgènic. Alimentació dels porcs amb soja transgènica importada de sud-Amèrica. Productes sanitaris d’ingesta, antibiotics, preventius que són integrats en l’organisme.
Sanitat.

Contaminació del sol, amb els detritus dels animals, els purins. Contaminació del subsòl contaminació dels aquifers per sobre de les recomanacions de la OMS. Delicte ecològic.
Fiscalia de medi ambient.

Condicions de treball per elaborar el producte càrnic. Precarietat laboral.
Falses cooperatives. Contractació d’autònoms dependents. Reclutament temporal d’immigrants. Esclavatge. Sindicalització.
Inspecció de treball.

Maltracte animal. Les condicions de vida, el tracte rebut pels animals en les celles on s’engreixen. L’alimentació transgènica i productes antibiotics. El sacrifici. Les condicions dels escorxadors.
Resultat un producte alimentari transgènic. Frau.
Consum.

Jutjat especial de monopoli, Sanitat. Mediambient. Treball.Consum

#mercatporcí #paísdeporcs #porcamiseria #monocultiutransgènic #contaminacióaquifers #maltracteanimal

(ref : la Directa 401 -09/02/2016)