Generació...

12 de setembre 2018, l’endemà

0

Ens anem i ens hem anat trobant any darrera any, ens mou la idea de deixar de ser vassalls. Volem ser República. Compromís més enllà de les manis. Confrontació amb l’estat que prioritza el seu ser, el què és i aplica la violència per mantenir l’unitat de la Pàtria abans que acceptar democràcia -no la dels vots la real- petrificada en lleis, sinó d’acceptar la voluntat del les persones.

L’estat és una presó i les lleis la norma d’ús i de de conducta pels presoners.

Organitzats en comitès de defensa de la República, la repressió actua, però junts guanyàrem.

Hem passat de ser resistents, de resistir, persistir per vèncer a rendir-nos a la submissió per la repressió per la força, a l’estat. Aquesta és l’estratègia dels nostres polítics -cridar mantres- però acceptar la via autonomista. L’estat ha vençut.

Els polítics i les institucions han d’estar al servei del poble per retornar-nos amb el què contribuïm amb serveis i prestacions col·lectives.

Quan es tenen medis, s’accepta sotmetre’s a l’imperi del lliure mercat, aspiracions personals i familiars per obtenir formació, posicionar-se en el millors llocs dins de l’estatus social, acceptar les classes socials i segons els ingressos que obtenen, dir-se classe. Tan tens, tant vals. Si ets espavilat, tens padrins o crèdit, ets un emprenedor. Tens treballadors i per poder viure en comoditats per sobre de la mitjana precaritzen als demés. Ningú es fa ric treballant.

Tenir precaris és una vergonya, quan diuen que hi ha igualtat d’oportunitats.

De joves conscients, es rebel·len en contra del sistema i el règim que el sosté, s’organitzen i els combaten. No volen ser clandestins, quan han après a combatre’l i veuen la magnitud de la força de l’estat, s’hi rendeixen. El sistema els recupera, s’hi dissolen, sobreviure, l’accepten, empassen la píndola, el reconeixen i s’hi sotmeten. Van al psicòleg, tenen un coach, fan esport i es mantenen en bona forma física.

Passen els anys i la vida, viuen. i amb la seva col·laboració, la seva submissió, contribueixen en allò que havien repudiat. La quotidianitat, el dia a dia manté el principi de la propietat privada, l’accepta com una contradicció i ho justifica a contracor.

Es contradiu pel fet de pagar impostos a l’estat pels serveis bàsics què no rep. Se’ls gasta públicament, en els pressupostos, per mantenir les seves institucions judicials, niu de fatxes, l’exèrcit, les repressores forces de seguretat i manteniment de la monarquia.

T’adones, saps, i t’emprenya que que et xuclin el teu esforç. Quan s’acaba la teva vida útil, laboral o pel motiu que sigui o per què el sistema, l’economia ha entrat en crisi o ja no existeix el teu clúster, àmbit econòmic, o no hi ha activitat en el teu sector o per què ha canviat el sistema ideològic-econòmic imperant i el sistema de govern s’hi ha adaptat hi ha retallat les prestacions socials i l’estat del benestar, només et queda o lluitar i reorganitzar-te o agafar-te a allò que durant anys has aportat, que has sostingut i que ha permès mantenir-se amb certa dignitat els teus predecessors ara ja jubilats.

Quan t’arriba et retallen, et congelen el que et pertoca; els serveis, i les prestacions socials ja no es corresponen amb el teu treball, amb el què tu has contribuït, et degraden en prestacions, et degraden serveis a la salut, i et diuen que no has estat previsor per què no has aportat diners a un pla de pensions privat o no t’has fet una mútua.

Et rebel·les, surt a manifestar-te i reclames els teus drets adquirits

Finalment quan perds energia acabes al sot. Et transformes, però ja no ets viu.

Publicat dins de opinió | Deixa un comentari

crèdit

0
Publicat el 15 de juny de 2018

Me’l creuré quan deixi actuar com a home de sindicat i partit.
Els sindicat UGT, on ell n’és membre, així com CCOO actua sovint com a fre en molts comitès d’empresa en contra dels treballadors i en benefici de les empreses.

Un exemple és en les falses cooperatives que no ha ha tallat d’arrel, i que està enquistat i beneficiant als grans grups de les càrnies, concretament els escorxadors de porcí.

Les falses cooperatives és un frau de llei on els treballadors s’han d’adherir a una cooperativa pagant el cànon d’adhesió, els autònoms i on se’ls descompte també els materials del seu salari. On no tenen dret a representació ni es convoquen assemblees per decidir les accions com manen els estatus de les cooperatives i on el consell rector està posat a dit pels empresaris. Pervertint el sentit cooperatiu.

Frau de llei a la seguretat social.

( opinió sobre l’entrevista al conseller de Treball, Afers Socials i Famílies. Chakir el Homrani https://www.vilaweb.cat/noticies/chakir-el-homrani-soc-conscient-que-represento-un-canvi/ )

Publicat dins de opinió | Deixa un comentari

Tabarnia, la tabarra cretina

0

El mapa de la cretinada, dels que donen la tabarra, el deliri de l’imaginari dels fanatics, inadaptats, i amb esperit de separador per perpetuar el dret de conquista, els franquistes, neolerrouxistes, populistes de ciudadanos,

Tabarnia? Inadaptats.

Què et fa sentir Tabarnia?
El concepte per auto-definir-se, la gent que t’insultava a la sortida de l’escola i insulta.
Els fanatics i descendents, adoctrinats pel franquisme dels anys 60/70. Inadaptats per la desídia dels consistoris sociates. Obrers sense consciència de classe.

Tabarnia, és la marca de l’esclau; el capitalisme dels que es diuen de classe mitja, però sobreviuen amb sou d’obrer, de precariat.

“de fora vingueren i de casa et tregueren…”  l’ocupació i conquista silenciosa del franquisme.

El triomf del franquisme, als barris d’obrers de les zones industrials

#Tabarnia #cretinada #Tabarra #adoctrinats #Inadaptats #capitalisme #precariat #ciudadanos, NeoLerrouxistes #populistes

Publicat dins de opinió | Deixa un comentari

tweets de 2/4 d’onze

0

Joan Calsapeu-Layret @romanidemata : Quan la llei -que celebren el dia 6- fonamental per tenir unes bones relacions bilaterals equànimes és “torticera” ja NO pots confiar en que els tribunals i els seus veredictes siguin justos.

Miquel Tuson @llumenera : Continua el segrest. El segrest de la democràcia i del Govern de Catalunya. #LlibertatPresosPolítics.

Jordi Salvia @jordisalvia : Un d’Òmnium, un de l’ANC, un d’ERC i un del PDEcat. Més que de presoners, ja podem parlar directament d’ostatges polítics. #LlibertatPresosPolítics.

julià de jòdar muñoz @julidejdarmuoz : El projecte de tupinada ha començat avui.

Andreu Barnils @andreubarnils : Sento un fàstic suprem.

——————————————————————————————————————–

empresonen als 3.000.000 de catalans que hem votat #republicacatalana.

resistir, persistir, vèncer !

pors fundades

1

‘Ens informaven que ja entraven armes per Sant Climent Sescebes’ Marta Rovira

Entenc i estic persuadit per mi mateix, i no és una apreciació subjectiva, una por meva, sinó objectiva de per com actuen i han actuat les forces de seguretat de l’estat, no per garantir l’ordre i la convivència sinó al servei d’una ideologia i un partit concret per mantenir-se al poder.

Dit això, no puc creure’m i fer un acte de fe, i em sap greu, perquè tindria molt de pes i aquí el Gobierno del reino i la mateixa institució de la monarquia, el rei, quedaria exposada i en qüestió ja que ell, el rei, és el cap de les forces armades, per tant mana, i és el responsable directe.

Necessito proves, fefaents, ja sé que és difícil, com quan alguna persona ha estat violada, ella, la persona ho ha patit, però davant de un tribunal s’ha de demostrar per poder condemnar al violador. En aquest cas l’Estat i els seus màxims responsables i executors, que sabent que és una ordre injusta l’acaten. O quan t’han robat, tu ho saps i trobes a faltar el què és teu, però els altres han de poder saber-ho i tu demostrar-ho amb proves que era teu.
De moment, no hi ha ni testimonis, ni càmeres, ni documents sonors , ni escrits. Secret. 
Necessito les proves sonores, gravacions i documents, i sobretot ordres que se solen donar per escrit dels comandaments a la tropa, amb això els militars són molts clars, qüestió de jerarquia. No hi ha ordes de codis vermells com va passar en els diferents cossos policials armats, l’exemple del maltracte als consellers emmanillats i amb grillons en trasllat…

Necessito poder comprovar-ho documentalment, com en les mil agressions, documentades del 1 d’octubre.

Ja sé, en soc conscient, que l’Estat no accepta la democràcia, el dret d’autodeterminació i usa tots els medis per impedir la voluntat a de les urnes i s’imposa per la força de la por a les armes, pel temor de ser usades. Memòria.

No he cregut mai en l’Estat, m’ha demostrat, sempre, que és un ENS que es perpetua generació rera generació per tenir súbdits, sigui amb el règim que sigui, i necessita esbirros que facin la feina bruta.

(escrit com a resposta a les declaracions de na Marta Rovira del article de la redacció de Vilaweb: https://www.vilaweb.cat/noticies/marta-rovira-revela-que-lestat-espanyol-havia-amenacat-amb-sang-i-morts-al-carrer-en-cas-dindependencia/)

Publicat dins de opinió | Deixa un comentari

imagina’t, fakenews

0

Ha decidit que els seus serfs, el Gobierno, amnistií les preses i presos polítics, perquè hi hagi pau social al reino.

Ha manat al Gobierno que es faci el replegament de les forces del orden, armades, que ocupen vaixells, hotels i casernes, els agents, puguin retornar a casa per Nadal, evitar divorcis o que es malgastin el sou amb banalitats mundanes.

Ha manat als banksters i empreses que tornin les seves seus social als llocs d’origen. Retornin uns a Irlanda, d’altres a Alemanya i algun altre a França. Multinacionals, els diners no tenen fronteres, i estan tots units a Europa.

Ha manat que s’indemnitzin les víctimes amb fons reservats, com els que s’han fet servir per finançar l’operació Anubis / Copernic, i els agents i comandaments els hi demanin perdó en una cerimònia oficial pels excessos de zel de caire fanàtic impropi de agents de l’autoritat.

Ha manat, al Gobierno* que es facin eleccions per sant Tomàs, cosa molt recomanable, ja que el govern escollit sorgit del Parlament de les eleccions del 27 de setembre de 2015 només representava la majoria d’escons i calia respectar la minoria en escons, silenciosa. Així els electors poden expressar les seves preferències dins de l’ordre del 155, reconstituït.

El molt excel·lentíssim cap de l’Estat don Felipe de Borbón y Grécia, gobierna*


Fi de les fakenews.

Nota: *gobierna / *Gobierno. Els caps de la UE els hi han manat, manat! l’estratègia -democràtica?- per tapar-se tots plegats les vergonyes, estratègia d’hipòcrites. Manat per no rebre una altra hostil manifestació de la ciutadania organitzada, ja no en un referèndum unilateral -legal segons el Parlament- i votat per majoria. Unilateral per la negativa del capitan general i el Gobierno , a la tan temuda desintegració territorial.

i

Rèplica: el vot ja no és tan sols per escollir, és per posicionar-se, és de protesta, és de resistència, una hòstia ben donada, posem-hi que és de bel·ligerància, de guant blanc, això si dins de la legalitat, encotillat dins de l’establishment.

Juguem? A mi em fan falta uns bons postres, un bon incentiu, per canviar el meu posicionament, i els menús repetits , en bucle, em retornen i no m’agrada fotre’m més alka-seltzer.

 

Publicat dins de opinió | Deixa un comentari

la trama (ordint la trama)

0

Hores d’ara s’estan fent llistes de funcionaris independentistes, la llista dels jueus, com en la Alemanya nazi i països ocupats.

Estant ordint la il·legalització de partits independentistes com van fer amb la llei de partits -la llei Aznar en plena lluita d’alliberament nacional a Euskadi- Pretenen guanyar la #tupinada de les eleccions il·legals a Catalunya.

Ocupen tots els ressorts de poder, els llocs clau, des del govern Aznar, no els importen els mètodes utilitzats, siguin legals o para-legals. La corrupció, és un pilar, com s’ha demostrat, i sosteniment del seu pla. Els sobresous i influencies, contractes entre la multitud de formes de corrupció dels seus mètodes per finançar-se, la base de la economia de la trama.

#OrdintLaTrama

Publicat dins de opinió | Deixa un comentari

més de cent cinquanta cinc consideracions.

0

no hi ha discurs al balcó,

has guanyat una batalla, cabró
amb porra i humiliació,
no ho dubtis, tindràs obstrucció.

la meva, segur, mamó !

La convocatòria del 21 desembre és frau electoral, segrest de la democràcia i ingerència del “reino de Espana”.
Confrontació, Boicot, Obstrucció, Sabotatge, Resistència a la imposició i autoritarisme colpista. Camuflar-ho com a constituents és jugar el joc del gat i la rata i qui dia passa any empeny i esperar reconeixement?

No s’ha acabat !

Som una nació ocupada per un estat feixista en una Europa, que es mostra antidemocràtica i autoritària.

En els dos anys de legislatura s’han fet lleis, justes, de caire econòmic i social.
Davant tenim el “Gobierno”, dels corruptes que té tots els ressorts del poder. La màfia institucionalitzada, la teranyina ho controla tot; executiu, legislatiu, judicial, coercitiu, defensa i econòmic. Poders que usa com, quan i on li convé.

Europa n’és còmplice per poder continuar extorsionar-nos pel deute que ha acumulat en els 5 anys al govern del “reino de Espana”.

Els nostres governants, però, no han estat a l’alçada, no han sabut blindar les institucions ja de per si molt intervingudes, gracies a la claudicació del govern d’en Mas. No han pogut aturar i s’han deixat robar la cartera, han permès que els esbirros entressin fins a la cuina i s’enduguessin el rebost.

Tenim la República interrupta, que no potser.

No podem participar a les eleccions de Nadal, perquè encara que es guanyessin, l’Estat impugnaria els resultats, estaríem en bucle permanent. El ministre Català, rebutjat per “las cortes” deia en unes declaracions, que si guanyen els sobiranistes no poden continuar aplicant el programa i es continuaria aplicant l’article 155. Jugar amb cartes marcades, fer trampes. No acceptaran mai que som majoria republicana, en bucle…

Mentrestant més d’un centenar de persones executives sense feina, varies més imputades o que ho seran ben aviat i dos empresonats il·legalment per un fiscal que ha estat rebutjat per “las cortes” i aplicant les seves lleis a mida, lleis tergiversades. Tramposos totalitaris.

No acceptaran mai la ruptura del que fa dècades, passin governs, dictadures o règims es manté per la força de la conquesta, la seva “grande y libre”, atemorint i usant els seus gossos, garrulos i fanàtics adoctrinats, feixistes de cara el sol.

( també a https://romanidemata.wordpress.com/2017/10/30/cent-cinquanta-cinc-consideracions/)

Publicat dins de opinió | Deixa un comentari

ruptura i blindar-se.

0

S’ha de executar la ruptura amb l’Estat.

S’ha de fer la declaració d’independència

Blindar la república.

Qualsevol persona amb un mimin de racionalitat s’adona que l’article 155, es la implantació de la Dictadura, que si hem arribat fins aquí és perquè els ara en el Gobierno, en el seu maquiavèl·lic pla de centralització, inclosa la creació de Ciutadans, i ficar peons a tots els centres de poder, com a força de xoc, i de control de les institucions , ho van planificar així. Van començar a fer-ho públic des de que es van mobilitzar en contra la reforma de l’estatut del 2006.

Oposar-se a la dictadura és dignitat, organitzar-se en contra un deure.

#155EsDictadura

(publicat inicialment aquí : https://romanidemata.wordpress.com/2017/10/23/ruptura/)

Publicat dins de opinió | Deixa un comentari

Aturem el país !

0

( Aturem el país. Vaga general ! publicat el 17 octubre 2017 a Generació… migrant )

Publicat dins de opinió | Deixa un comentari

Autoritat, sense autoritat.

0

“Contra el vici de manar malament, hi ha la virtut de desobeir” -Lluís Maria Xirinacs-

Sap greu que les PPLL, s’hagin de sotmetre als caps, sovint autoritaris que els ordenen ordres, il·legals.

Se’ls està sotmeten a l’obediència deguda. Se’ls mana aturar, reunions, prendre cartells, o aturar encartellades. Ordres polítiques de caire autoritari.

Malauradament hi ha masses GGUU, en general, que en el tracte es mostren malcarats, arrogants i es creuen superiors, es mostren autoritaris, no escolten, manen i no deixen parlar. Es mostra la manca de formació i capacitació per ser agents de l’autoritat, que al poder local massa sovint ha permès. Ah! i porten pistola, són un perill. Coaccionen.

“No hi ha res més menyspreable que imposar el respecte basat en la por”- Albert Camus-

En el cas del referèndum de l’1 d’octubre, han perdut la poca estima, que poguessin tenir, acceptant el sotmetiment al FG. Com s’està demostrant, no pot prohibir, perquè no és il·legal.

Pregunto: Els col·legi d’advocats  han fet alguna acció per aturar-ho?

(aquesta entrada també s’ha publicat a Generació… migrant – romanidemata.wordpress.com/2017/09/19/autoritat/)

Publicat dins de opinió | Deixa un comentari

prenc partit

0

Amics i coneguts, s’allunyen. Aquest procés és una revolució, ho ha remogut tot. Gent coneguda i amistats que deixen de ser-ho. Estic compungit, teníem coses compatides i vivències que comencen a ser records.

Prens partit, defenses el que et sembla que es bo per tu i correcte pels teus, en les circumstàncies actuals, et radicalitzes. No si valen les mitges tintes.

No culpo, constato, van deixar-se fer quan es van començar a retallar drets, tota mena de drets, drets socials i finalment llibertats. Es van refugiar en el lleure, en els gin-tònics a la sala de ball o apalancats a la tele, cremant querosè en viatges de low-cost, o en creuers de pel·lícula. A Matrix, s’hi van sentir còmodes. Van escollir un món -falsament- feliç.

S’han posicionat cap a l’altra bàndol, s’han cregut el que els diu el “Gobierno”, que la llei és ordre, quan ha creat desordre i caos. S’han deixat portar per sentiments de falsa d’identitat, quan són treballadors a sou d’un amo, autònoms o funcionaris.

Es tracta de drets, drets civils, drets socials i drets nacionals.

La llei no ens determina, soms tothom que la determinem, la canviem, modifiquem o la deroguem.

Consternat amb la deriva dels que han fet costat als qui s’han omplert la boca de democràcia i finalment els hi ha caigut la careta fent costat a l’Estat totalitari, que va ser imposat per les normes pactades sota amenaça de militars, l’església integrista, grans empresaris, banca i partits polítics manats per professionals, claudicants, en conxorxa per deixar-ho tot ben lligat com els hi va manar el dictador. Regim.

La nostra obligació és marxar quan l’Estat en empobreix, i ens empresona a la seva teranyina autoritària de deriva feixista.

Adéu ex-amics, comenceu a ser desconeguts, em quedo amb els meus, prenc partit.

(aquesta entrada també s’ha publicat a Generació…  migrant – https://romanidemata.wordpress.com/2017/09/18/em-quedo-amb-els-meus-prenc-partit/)

 

Publicat dins de opinió | Deixa un comentari

Vaga General i Indefinida ?

0

Els que vam néixer, créixer i viure en la dictadura, i ens hi vam oposar, en l’acció, en el fer vam esdevenir antiautoritaris. Alguns ho van pagar amb presó o llurs vides, no eren màrtirs eren resistents, lluitadors per la llibertat personal i col·lectiva.

Mort el dictador s’imposà la seva herència, la restauració monàrquica. S’instaura el règim del 1978, pactada sota l’amenaça dels qui van sostenir els colpistes; militars, falangistes, sindicats, integristes catòlics, cristo rei, opus dei, banca i grans empresaris col·laboradors, que es van enriquir amb l’espoli als represaliats  amb el vistiplau de la comunitat internacional

No he votat cap referèndum de restauració, ni d’estatuts claudicants d’autonomia. Ho he sostingut en el temps.

Comparteix-ho amb persones i col·lectius en que no necessitem dirigents, ni professionals en els afers comuns, el que funciona és organitzar-se i autogestionar-se, sense líders que imposin les seves idees, sinó amb el debat sincer.

En aquest moment transcendental, l’autodeterminació de Catalunya i dels pobles subjugats és prioritària per restaurar espais de democràcia participativa des de la base on convivim les persones. Cal participar, prendre partit i cal votar el proper 1 d’octubre pel Referèndum. I cal votar Sí.

No obstant, penso que els diputats electes al parlament, sobirà, haurien d’haver declarat ja fa molt de temps, unilateralment la independència. La #DUI.

Mentrestant el cap de l’Estat, el monarca mana, es pren les atribucions que li han atorgat per la seva llei, Mana militarment al Gobierno a les seves ordres, com van fer el seus predecessors, el seu pare per encàrrec i hereu del dictador Franco.

Entren militarment pel sud amb el desplegament massiu de cossos especials d’intervenció de la GC i PN de la resta de l’estat cap a Catalunya, estratègia de guerra. L’Estat autoritari amenaça i comença reprimir amb coerció. L’Estat no vol deixar perdre privilegis.

Davant aquesta amenaça cal convocar la vaga General indefinida. #VagaGeneralIndefinida

Publicat també a Generació… migrant ( https://romanidemata.wordpress.com/2017/09/15/per-que-vaga-general-i-indefinida/)

la memòria dels meus (pares)

0

…en Manel Cuyàs ho té malentès, Marta, – potser perquè no es va mullar gaire- són els fills que expliquen la guerra dels seus pares, -dels que van viure-la- i aquests els néts, que la descobreixen pels seus pares, nosaltres.

Els meus pares sí que la varen viure i van patir familiars a l’exili per no tornar mai més per por a ser represaliats. Els meus, ens la varen explicar i ens van dir com un gran secret, de no dir-ho a ningú,
Com havien fet els seus pares, els meus avis amb ells, I com havien fet els besavis i avantpassats, mantenint la memòria viva.

Com a conseqüència tots aquells que la sabíem i patíem la post-guerra o la guerra que continuava ens varem retrobar i ficar en la lluita contínua en contra del franquisme, l’alliberament nacional i social. Alguns, molt joves, van morir assassinats en el transcurs, al garrot o fugant-se de les presons.

S’han escrit i publicat MIL històries, viscudes compartides i personals.

(escrit en resposta a La memòria de ma casa de na Marta Rojals: http://www.vilaweb.cat/noticies/la-memoria-de-ma-casa-marta-rojals/#comment-20277)

ah !

…i un apunt, la repressió, Marta, va ser dues vegades la població Mataró de l’any 1936

MATARÓ DURANT EL FRANQUISME

Estancament després de la Guerra. Arribada de la immigració i creixement de la
ciutat
La ciutat de Mataró, la seva població, va patir un estancament a tots els
nivells al final de la Guerra Civil, com moltes altres viles i ciutats, especialment les
que van estar en guerra fins gairebé al final. En l’aspecte demogràfic, entre els
morts en el conflicte per malalties, els represaliats i els exiliats, la població va
retrocedir respecte dels 28.804 habitants que tenia el 1936. El 1945 només arriba als
29.807 habitants. Al cap de cinc anys, el 1950, amb la primera onada d’immigració
–encara tímida, sobretot procedent de Múrcia (Cehegín)– puja fins als 31.642.5.

(El racó: XXIV SESSIÓ D’ESTUDIS MATARONINS – 2007 http://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/viewFile/137227/335434)

Publicat dins de opinió | Deixa un comentari

espoli, banca ètica?

0

Espoli
…fent cua a l’oficina veig assegut dins la sala d’espera junt a una pancarta un home de mirada perduda, amb ganes de lluitar. M’assec al seu costat, m’interesso. Li pregunto. M’explica que el banc li va concedir un préstec per un projecte d’una casa de colònies. Ells és del sector. M’explica que per motius de la crisi el contractista havia aturat les obres per problemes derivats de la mateixa inèrcia de la crisi i no podia acabar el projecte. Pressiona al banc que li executarà la hipoteca. Vol re-negociar els terminis però el banc li executarà l’aval, el seu habitatge particular. No ha pogut posar en marxa el seu negoci, ni pot generar ingressos.

Em pregunto, posant-me en la lògica dels creditors; -quin creditor inverteix i presta diners, que són dels accionistes, en un projecte que prèviament uns experts financers li han donat el vist-i-plau, i abans de posar-se en marxa, l’aturi quan encara no ha pogut generar ingressos ? I Acte seguit li executa el préstec per recuperar la inversió? – recuperar que?

Actua en contra de la lògica de invertir per guanyar. Liquida el préstec executant l’aval de la hipoteca. Hi perden tots; el banc que perd la inversió dels accionistes que no obtenen dividends i sobretot el promotor del projecte que hi ha invertit tots els seus actius personals i professionals. Es queda sense res, sense projecte, sense habitatge i sense feina. Li espolien tot.

Hi guanyen els fons voltors que revenen -per sota el valor taxat pel mateix banc- els actius de l’home, que abatut i desconcertat emmalalteix. Espoli.

(Aquell dia vaig començar els tràmits per canviar d’entitat bancaria, vaig buscar, i vaig trobar la banca ètica. Vaig canviar de compte.)

#espoli #bancaètica

– aquest article també ha esta publicat a https://romanidemata.wordpress.com/2016/11/15/espoli/ –

Publicat dins de opinió | Deixa un comentari