Generació...

Amics i coneguts, s’allunyen. Aquest procés és una revolució, ho ha remogut tot. Gent coneguda i amistats que deixen de ser-ho. Estic compungit, teníem coses compatides i vivències que comencen a ser records.

Prens partit, defenses el que et sembla que es bo per tu i correcte pels teus, en les circumstàncies actuals, et radicalitzes. No si valen les mitges tintes.

No culpo, constato, van deixar-se fer quan es van començar a retallar drets, tota mena de drets, drets socials i finalment llibertats. Es van refugiar en el lleure, en els gin-tònics a la sala de ball o apalancats a la tele, cremant querosè en viatges de low-cost, o en creuers de pel·lícula. A Matrix, s’hi van sentir còmodes. Van escollir un món -falsament- feliç.

S’han posicionat cap a l’altra bàndol, s’han cregut el que els diu el “Gobierno”, que la llei és ordre, quan ha creat desordre i caos. S’han deixat portar per sentiments de falsa d’identitat, quan són treballadors a sou d’un amo, autònoms o funcionaris.

Es tracta de drets, drets civils, drets socials i drets nacionals.

La llei no ens determina, soms tothom que la determinem, la canviem, modifiquem o la deroguem.

Consternat amb la deriva dels que han fet costat als qui s’han omplert la boca de democràcia i finalment els hi ha caigut la careta fent costat a l’Estat totalitari, que va ser imposat per les normes pactades sota amenaça de militars, l’església integrista, grans empresaris, banca i partits polítics manats per professionals, claudicants, en conxorxa per deixar-ho tot ben lligat com els hi va manar el dictador. Regim.

La nostra obligació és marxar quan l’Estat en empobreix, i ens empresona a la seva teranyina autoritària de deriva feixista.

Adéu ex-amics, comenceu a ser desconeguts, em quedo amb els meus, prenc partit.

(aquesta entrada també s’ha publicat a Generació…  migrant – https://romanidemata.wordpress.com/2017/09/18/em-quedo-amb-els-meus-prenc-partit/)

Els que vam néixer, créixer i viure en la dictadura, i ens hi vam oposar, en l’acció, en el fer vam esdevenir antiautoritaris. Alguns ho van pagar amb presó o llurs vides, no eren màrtirs eren resistents, lluitadors per la llibertat personal i col·lectiva.

Mort el dictador s’imposà la seva herència, la restauració monàrquica. S’instaura el règim del 1978, pactada sota l’amenaça dels qui van sostenir els colpistes; militars, falangistes, sindicats, integristes catòlics, cristo rei, opus dei, banca i grans empresaris col·laboradors, que es van enriquir amb l’espoli als represaliats  amb el vistiplau de la comunitat internacional

No he votat cap referèndum de restauració, ni d’estatuts claudicants d’autonomia. Ho he sostingut en el temps.

Comparteix-ho amb persones i col·lectius en que no necessitem dirigents, ni professionals en els afers comuns, el que funciona és organitzar-se i autogestionar-se, sense líders que imposin les seves idees, sinó amb el debat sincer.

En aquest moment transcendental, l’autodeterminació de Catalunya i dels pobles subjugats és prioritària per restaurar espais de democràcia participativa des de la base on convivim les persones. Cal participar, prendre partit i cal votar el proper 1 d’octubre pel Referèndum. I cal votar Sí.

No obstant, penso que els diputats electes al parlament, sobirà, haurien d’haver declarat ja fa molt de temps, unilateralment la independència. La #DUI.

Mentrestant el cap de l’Estat, el monarca mana, es pren les atribucions que li han atorgat per la seva llei, Mana militarment al Gobierno a les seves ordres, com van fer el seus predecessors, el seu pare per encàrrec i hereu del dictador Franco.

Entren militarment pel sud amb el desplegament massiu de cossos especials d’intervenció de la GC i PN de la resta de l’estat cap a Catalunya, estratègia de guerra. L’Estat autoritari amenaça i comença reprimir amb coerció. L’Estat no vol deixar perdre privilegis.

Davant aquesta amenaça cal convocar la vaga General indefinida. #VagaGeneralIndefinida

Publicat també a Generació… migrant ( https://romanidemata.wordpress.com/2017/09/15/per-que-vaga-general-i-indefinida/)

…en Manel Cuyàs ho té malentès, Marta, – potser perquè no es va mullar gaire- són els fills que expliquen la guerra dels seus pares, -dels que van viure-la- i aquests els néts, que la descobreixen pels seus pares, nosaltres.

Els meus pares sí que la varen viure i van patir familiars a l’exili per no tornar mai més per por a ser represaliats. Els meus, ens la varen explicar i ens van dir com un gran secret, de no dir-ho a ningú,
Com havien fet els seus pares, els meus avis amb ells, I com havien fet els besavis i avantpassats, mantenint la memòria viva.

Com a conseqüència tots aquells que la sabíem i patíem la post-guerra o la guerra que continuava ens varem retrobar i ficar en la lluita contínua en contra del franquisme, l’alliberament nacional i social. Alguns, molt joves, van morir assassinats en el transcurs, al garrot o fugant-se de les presons.

S’han escrit i publicat MIL històries, viscudes compartides i personals.

(escrit en resposta a La memòria de ma casa de na Marta Rojals: http://www.vilaweb.cat/noticies/la-memoria-de-ma-casa-marta-rojals/#comment-20277)

ah !

…i un apunt, la repressió, Marta, va ser dues vegades la població Mataró de l’any 1936

MATARÓ DURANT EL FRANQUISME

Estancament després de la Guerra. Arribada de la immigració i creixement de la
ciutat
La ciutat de Mataró, la seva població, va patir un estancament a tots els
nivells al final de la Guerra Civil, com moltes altres viles i ciutats, especialment les
que van estar en guerra fins gairebé al final. En l’aspecte demogràfic, entre els
morts en el conflicte per malalties, els represaliats i els exiliats, la població va
retrocedir respecte dels 28.804 habitants que tenia el 1936. El 1945 només arriba als
29.807 habitants. Al cap de cinc anys, el 1950, amb la primera onada d’immigració
–encara tímida, sobretot procedent de Múrcia (Cehegín)– puja fins als 31.642.5.

(El racó: XXIV SESSIÓ D’ESTUDIS MATARONINS – 2007 http://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/viewFile/137227/335434)

Espoli
…fent cua a l’oficina veig assegut dins la sala d’espera junt a una pancarta un home de mirada perduda, amb ganes de lluitar. M’assec al seu costat, m’interesso. Li pregunto. M’explica que el banc li va concedir un préstec per un projecte d’una casa de colònies. Ells és del sector. M’explica que per motius de la crisi el contractista havia aturat les obres per problemes derivats de la mateixa inèrcia de la crisi i no podia acabar el projecte. Pressiona al banc que li executarà la hipoteca. Vol re-negociar els terminis però el banc li executarà l’aval, el seu habitatge particular. No ha pogut posar en marxa el seu negoci, ni pot generar ingressos.

Em pregunto, posant-me en la lògica dels creditors; -quin creditor inverteix i presta diners, que són dels accionistes, en un projecte que prèviament uns experts financers li han donat el vist-i-plau, i abans de posar-se en marxa, l’aturi quan encara no ha pogut generar ingressos ? I Acte seguit li executa el préstec per recuperar la inversió? – recuperar que?

Actua en contra de la lògica de invertir per guanyar. Liquida el préstec executant l’aval de la hipoteca. Hi perden tots; el banc que perd la inversió dels accionistes que no obtenen dividends i sobretot el promotor del projecte que hi ha invertit tots els seus actius personals i professionals. Es queda sense res, sense projecte, sense habitatge i sense feina. Li espolien tot.

Hi guanyen els fons voltors que revenen -per sota el valor taxat pel mateix banc- els actius de l’home, que abatut i desconcertat emmalalteix. Espoli.

(Aquell dia vaig començar els tràmits per canviar d’entitat bancaria, vaig buscar, i vaig trobar la banca ètica. Vaig canviar de compte.)

#espoli #bancaètica

– aquest article també ha esta publicat a https://romanidemata.wordpress.com/2016/11/15/espoli/ –

Retrets sobre el procés…
Si el teu pare visqués estaria molt enfadat, per tot plegat, per on hem arribat, per culpa vostra.
I li contesto; el meu pare va preferir indemnitzar els seus treballadors abans de fer una suspensió de pagaments i deixar-los sense res, amb el cul a l’aire. Perquè els seus estimats socis, els seus creditors, socis financers capitalistes , varen retirar el capital, quan l’empresa començava a tenir resultats, el varen deixar sense circulant financer. Tenia actius però no podia pagar proveïdors. El van deixar a l’estacada. Va preferir tancar, no tenia més remei, pagant fins l’últim cèntim a l’últim treballador. Marxar, buscar feina, refugi econòmic, exiliar-se a França, deixar la família i enviar els diners que guanyava i ser explotat per l’Estat que li robava un 36% de les divises que enviava…
Llavors callen.

(publicat també a Generació migrant… – https://romanidemata.wordpress.com/2016/06/17/retrets/ )

El que no es pot fer, és presentar els pressupostos al parlament sense una negociació prèvia i a última hora, considerant o donant per suposat que la CUP farà seguiment del què diu el govern.
És una irresponsabilitat. Els pressupostos una vegada presentats s’han de poder debatre en profunditat.
Si el contingut és reformista, no canvia l’essencial. No es pot ratificar. S’ha de fer esmena.
I és més, a darrera hora, al vespre presentar un document on pràcticament és el calc del que s’ha presentat, és distorsionar el curs de les assemblees territorials. Un torpede en conxorxa (?) amb els sectors pro-aprovar els pressupostos amb l’excusa que de no fer-ho és aturar el procés. Procés que per altra banda ja es van carregar els partits majoritaris l’endemà del 9N2104.
Aquesta actitud del govern deliberada és per dividir i aïllar l’esquerra, que podria adherir-se al procés.
Les elits, el poder; tant espanyol com català no el deixaran mai sinó se’ls fa fora.
Molles , no gràcies.

no li donis més voltes;
uns manen, altres acaten,
i d’altres es revolten.
Entremig; €(uros)
precarietat, mort, desolació…
i escrit en (sobre) paper; drets.

drets, dempeus expectants,
drets, voluntat,
deures obligats, sense sentit,
drets escrits en (sobre) paper,
somnis d’humans.

…

(Twitter 31/05216 – 03/06/2016 ‏@romanidemata)

després de ser espectador passiu durant més de tres dies:

L’assumpte és que l’administració ho vol controlar tot i no permet que la gent s’autoorganitzi, gestionant els seus propis interessos.
Tanquen espais, ocupats o no que són d’us per la comunitat. Espais alliberats.
Apropiats en mans de bancs, especuladors i fons voltors -que s’han rescatat amb diners públics-. Aquesta és la qüestió.
L’administració fa servir els seus esbirros amb violència instaurant desordre on hi havia organització i ordre natural.
Conseqüència, doncs la que es viu i es viurà exponencialment. Sinó al temps.
Aquest sistema ja no rutlla.

Sentiment de cor agre de veure com qui ha estat investit d’autoritat, n’abusa, no té cap mena de mirament, i maltracta.
I qui hauria de jutjar els fets amb equitat accepte un maltracte per questions clarament polit iques. Estan tots contaminats. Estem indefensos. Desconfiança. Mirar de reüll.
Aquesta gent ja no poden exercir més la funció pública se’ls ha d’expulsar.
Recurs a l’accord.

cridava de dolor, el de la tortura,
en plena nit, impunement,
el van assassinar a cops, sadicament.
No tenim autoritat, ni justícia…

comentari a l’article l’infern és aquí – http://www.vilaweb.cat/noticies/juan-andres-benitez-linfern-es-aqui/#comment-2906 – de l’Andreu Barnils

Porca Misèria. El país dels Porcs. Osona.

Després d’assistir, ahir, a Vic a la presentació del monogràfic. Porca Misèria. Destrucció de les granges de ramaderia tradicional. Crec que s’ha de tenir aquestes consideracions per fer denúncia efectiva en cinc àmbits d’actuació clau.

Les macro-granges d’Osona. Industrialització de la ramaderia porcina. Concentració de monopoli porcí. Mercat de preus del porcí. Mercat de la competència. Tribunal antimonopoli.

Producte transgènic. Alimentació dels porcs amb soja transgènica importada de sud-Amèrica. Productes sanitaris d’ingesta, antibiotics, preventius que són integrats en l’organisme.
Sanitat.

Contaminació del sol, amb els detritus dels animals, els purins. Contaminació del subsòl contaminació dels aquifers per sobre de les recomanacions de la OMS. Delicte ecològic.
Fiscalia de medi ambient.

Condicions de treball per elaborar el producte càrnic. Precarietat laboral.
Falses cooperatives. Contractació d’autònoms dependents. Reclutament temporal d’immigrants. Esclavatge. Sindicalització.
Inspecció de treball.

Maltracte animal. Les condicions de vida, el tracte rebut pels animals en les celles on s’engreixen. L’alimentació transgènica i productes antibiotics. El sacrifici. Les condicions dels escorxadors.
Resultat un producte alimentari transgènic. Frau.
Consum.

Jutjat especial de monopoli, Sanitat. Mediambient. Treball.Consum

#mercatporcí #paísdeporcs #porcamiseria #monocultiutransgènic #contaminacióaquifers #maltracteanimal

(ref : la Directa 401 -09/02/2016)

comiat a en Txema Bofill

Estem rodejats de mort. No la veus, no la sents, no la olores i no la palpes. Es un àngel que ens guarda sense empènyer, apareixent com un fantasma de tant en quan. Ens recorda que tot és fugisser, fins i tot quan desprenem vida pels quatre costats. No val la pena l’existència si durant el camí no l’exprimim, com una llimona, ben àcida i confortant.

Ens rodeja amb una abraçada i constantment ens recorda que un dia, tots, la veurem als ulls i ja no mirarem enrere. Només aquells que ens estimen pensaran amb nosaltres, i el nostre record perdurarà en converses de sobretaula. Però seràn uns records eterns, que flueixen a l’aire. Un fotografia ens desperta un moment, una olor ens recorda un instant i repetim aquelles històries que tant ens agraden. Som eterns sempre que mantinguim viu el nostre escalf, i més enllà, som i serem part de la història, anònims tal i com hem viscut.

La nostra ment expansiva, tots els records mai escrits ni explicats, se n’aniran amb nosaltres sense poder ser recuperats.

Estem rodejats de mort i per tant, de vida. Veiem l’alegria en un somriure infantil, en un floc nou de cabells que ha aparegut. En l’amor que ens professen i en el que sentim.

(d’en @macavi_marti)

El xantatge , la pressió per investir l’actual president ha estat vergonyós, en democràcia.

1 la coalició de JxS no va fer la feina quan calia. Es van entretenir fent un pols, pressió, de CiU a ERC i resolt, quasi una any després per decidir-se a convocar eleccions. En aquest primer procés d’entesa es van haver de treure de sobre la rèmora de UDC.

2 CDC la corrupció, heretada, els esquitxa i contamina.

3 Perden el plebiscit, per poc percentatge però el perden. L’estat ha fet la seva feina, bruta, però no és excusa. S’havien refiat d’especulacions, de que anaven folgats de suports i recolzament.

4 Els hi manquen diputats per poder governar i procedir cap a la república.

La CUP debat, disposats a cedir, si cal per assumir govern. Pactar i cedir. Però no renunciar a l’essencial el pla de xoc. Resolució per l’entesa, per governar-nos.

Si cedeixen, en tot, en l’essencial perden. Perden la confiança dipositada pels votants, simpatitzants i col·laboradors. Es trenquen.

… El camí és llarg, només és una batalla, i anem lluny.

No me’n ric, per mi la CUP són gent preparada que aprofundeixen, són de diverses procedències i sensibilitats ideològiques que han estat capaces de posar en comú, els problemes que afecten la gent i fer front a un sistema injust que precaritza en benefici d’uns pocs. Les grans corporacions i els seus accionistes. El sistema del Capital.
Prou.

“som independentistes perquè som internacionalistes sense fronteres, i alguns llibertaris sense himnes ni banderes “

cap tribunal ni govern pot aturar aquestes mesures, d’urgència social, que el parlament acorda aprovar.

1. POBRESA ENERGÈTICA
No aplicar la prohibició del decret sobre pobresa energètica, suspesa pel Tribunal Constitucional.
​2. Llei WERT
No s’aplicarà la llei Wert ni la LEC
​3. LARSAL
Donarà suport als ajuntaments perquè no apliquin la llei espanyola de racionalització de l’administració pública​ (LARSAL)​
4. CRISI DE REFUGIATS
F​acilitar asil “al màxim nombre” de refugiats, més enllà de les decisions del govern espanyol​ que en té la competència exclusiva
5.​ DEUTE I FUTUR
Re-negociar el deute de la Generalitat per tal de reduir-lo.
​6. ​EMERGÈNCIA HABITACIONAL
Garantirà el re-allotjament de les persones desnonades
​7. APARTHEID SANITARI
Evitar que cap persona es vegi privada de la cobertura sanitària sigui quin sigui el seu origen i classe social.
​8. LLEI MORDASSA
Desobeirà part de la llei de seguretat ciutadana​ (Llei Mordassa) en matèria de drets i llibertats fonamentals.
9. ​IGUALTAT i DRET A L’AVORTAMENT
Regir-se per la llei catalana d’igualtat efectiva de dones i homes per regular el dret a l’avortament

L’encaix ja es va intentar pels que sentien que volien formar part de l’estat, que creien en un estat federal, que es pensaven que les autonomies eren com un estat federal en transformació. Però no ! era un estat fòssil. S’havia construït malament, sota la dansa del sabre, que els tenia tots esporuguits i no s’havien atrevit ni ha imaginar a poder ser sobirans, ni en els somnis més agosarats.
Aquell memorable col·lapse del 10 de juliol del 2010 va ser el tret de sortida… In-in-in-de-pen-dèn-cia ! independència, independència…

Mentrestant som més pobres. Ens han anat collant. La troika dictant. Els Gobierno pepero, decretant els divendres. La Gene, doncs acatant…

Ens tenen retallats, precaris, desnonats, sense sostre, pobres… com refugiats, sense acollida, a casa.

Com? Com s’atreveixen hores d’ara a proposar pactes?

Ens cal de aquí a quinze dies declarar la independència. Acte seguit anar per feina; racionalitzar les institucions, reduir despesa institucional; sous de polítics. Aturar els desnonaments, pobresa energètica i instaurar la renda bàsica immediatament. Pla de xoc.

I mentrestant a partir de aquí muntar les estructures que facin falta.

I molt més…

I de referèndum, res; declaració d’independència. El referèndum ja el varem fer el 9 de novembre de l’any passat !!