Generació...

Coma a Wuhan, origen de la pandèmia, que avui encara cueja amb el virus mutant hi ha interessos corporatius.

No s’acabaran, malauradament, les macrogranges que contaminen sense remei la terra, i els aquifers des de fa decennis on els pagesos que els engreixen atrapats en aquest femer.
Les grans corporacions, de porcs, que mencioneu amb els seus tripijocs -que venen de lluny- primer amb els falsos autònoms i amb les E.T.T. que inspecció de treball fa ulls grossos, des de sempre, per interessos obscurs o no tant en benefici de les grans corporacions amb noms i cognoms, de ponent i l’Aragó…
Milers i milers de garrins sacrificats per escorxar propietat de les grans corporacions, si s’infectessin, indemnitzats amb diners públics.
Milions d’Euros en perill en una industria, com el turisme , que només beneficia a uns pocs i precaritza a moltíssims, vinguts d’arreu, amb sous de misèria, immigració de mà d’obra sense qualificació.
Ironies del capitalisme.
Tot pel PIB !

comentant : la pesta porcina africana 

Sobre la justícia al cas Pujol o del què sigui. No hi han arguments jurídics, només polítics -i corrupció- per mantenir la supremacia de l’estat.

Des de que tinc consciencia, que sóc conscient política i socialment, implicat o no, sempre he tingut i continuo tenint, i ara més que mai, des del darrer intent de desfer-nos de l’estat, empresonats, conscient, de tenir llibertat vigilada amb la il·lusió de divertiments, la recreació contemplativa de la natura, culturals; literatura, música, cinema, fotografia i altres arts que engresquen…

I al cap i a la fi, pel què fa a la política i tot el seu entorn, que ho mou, el què compta són els diners, “qui té duros fuma puros, qui no en té fuma paper”.

Com voleu que els nanos s’ho prenguin seriosament, se’ls hi enrefot tot, la seva pàtria són els diners, que és el què han aprés, a consumir.

Que l’estat rebenti, i la humanitat ho superi. !

resposta a :Cinc claus per a entendre el judici contra la família Pujol

Ahir una persona em parlava de Ernest LLuch, dient-me que era una bona persona i reprovava haver sigut assassinat per ETA.
Li deia que tenia sentiment contradictoris, que sí que era una eminència com a professor i intel·lectual i segur que era bona persona, però que per una altra part i després de rellegit la seva biografia, perquè només tenia en la memòria i recordava que havia sigut ministre de Sanitat del govern Gonzalez quan tenia lloc tot l’enrenou dels GAL, la guerra bruta de l’estat per aturar ETA, per comptes de parlar i negociar i posar punt final al conflicte, i en canvi el govern de l’estat actuaven com autèntics terroristes.
I, la paradoxa de la persona, d’Ernest LLuch, és que havent estat represaliat, primer pel franquisme, després ho fos pel mateix partit socialista com a portaveu per negar-se a donar suport a les esmenes a la LOAPA i no obstant, anys més tard, en va ser ministre de Sanitat.
En un míting al país basc escridassava a ETA pels atemptats, i anys més tard va ser assassinat a Barcelona.
Em ve a la memòria, en l’acte multitudinari de protesta per l’assassinat, i amb tots els polítics que comandaven el país, govern i oposició al capdavant, la periodista Gemma Nierga que reclamava públicament als polítics, “vostès que poden parlar, parlin”… Va ser agosarada.

No hi creuen no sols els joves, sinó gent madura i gent gran que no ha cregut mai ,ni creu en la democràcia, de com funciona, de com està estructurada i de com està tenallada pel poder heretat de la dictadura, de les dictadures d’abans i molt d’abans. Ve de lluny.
Ja es pateix en les organitzacions, la mala educació de sotmetre’s a líders, en els líders escollits des de dalt per les elits o des de baix per assemblees manipulades.
I sobretot la manipulació de la propaganda.
La desafecció rau en la mala educació i és en el pensament, pensament incrustat en la submissió.
La democràcia de partits, de representació política és un sistema desigual, desproporcionat i basat en majories. Refugi de professionals, continuïtat per trepes amb sous desorbitats, com un ofici sense voluntat de servei.

opinió a : ‘La tertúlia proscrita’: Per què hi ha tants joves catalans que no creuen en la democràcia?

La manera, en fals, de com s’han aturat els bombardejos, és el preludi d’una nova fase, al meu entendre la guerra entre faccions pel poder, que és el què vol el Sheriff, que es matin entre ells, dividir-los, una forma sibil·lina d’extermini, i és més barat que llançar bombes.

No tenen casa, només runa i pols, ni feina productiva, la terra conreable és a l’altra costat de la nova línia restrictiva, la línia vermella imposada. No tenen tampoc diners, no calen no hi ha comerços on comprar. Només reben caritat per menjar. Malviuen en el gueto de mort i fam, i aviat ve l’hivern.
Sota les runes hi ha 650.000 cadàvers per enterrar…

I aquí, a occident, a l’altra costat de la mar, un moment de pausa per pacificar el neguit de l’esperit amb el cant dels ocells:

No tinc accions de cap banc, dit això quan vaig veure i llegir la noticia, és el primer que em va venir al cap. La pastanaga.

No juguen net per apropiar-se-ho tot com varen fer amb el control, al seu moment, de les caixes catalanes, patrimoni dels estalviadors, que encara que tinguessin perdues, sovint per la mala gestió del seus administradors i pel risc a causa de la crisi immobiliària, – la bombolla- no promovent nous administradors i entregant el patrimoni als grans bancs com a quest, que per cert el govern del moment van rescatar als grans i no varen donar crèdit, ni temps a refere-se a les petites entitats.

De fet és la pastanaga li donen preferència l’accionista majoritari -en secret- no sabent a quin preu real fan l’intercanvi i així els demés dubten i venen. Només per això, al meu entendre, es podria impugnar l’OPA, la concentració…

Però és clar, són Banksters !

comentari a  Torres nega un acord amb David Martínez sobre l’OPA del BBVA al Banc Sabadell

D’entrada:
S’em acut, que aquests yakees no tenen vergonya en mostra-se tal com són, de fet és de com varen fer fora als nadius dela terra, i ficar-los en reserves, les terres que varen anar a colonitzar, de com s’han organitzat les grans corporacions, robant – literal- les terres, i exterminant en nom del seu progrés i enriquiment corporatiu. És la història dels EUA en el seu origen i de com funcionen i han funcionat al món. L’imperi.
Quan la gent, s’hi resisteix, i s’organitza en contra d’aquestes barbaritats, els serveis d’inteligència s’encuiden d’assenyalar, i els exercits d’eliminar-los, assassinats en nom del progrès.

Desprès hi torno:

Trasllats de població en massa, macroprojectes turístics i tutela nord-americana: així és el pla Trump-Netanyahu per a Gaza

Ho he llegit i rellegit i no acabo de veure on vol anar a parar.
Em vens a dir que hem de claudicar davant la imbecil·litat dels que manen, començant per grans corporacions i els seus governs que els suporten?
Treballar per viure bé amb confort, tenir un habitatge digne, alimentació de qualitat, sanitat universal i formació, conciliar, poder tancar la barraca durant un mes, per nadal i setmana santa i els caps de setmana, és viure per sobre de les nostres possibilitats?
Treballar dos-cents dies a l’any és suficient, si els que manen deixen d’acumular.

comentari a: La fi de l’agost europeu
Que els europeus deixin de respondre correus electrònics durant trenta dies cada estiu s’ha convertit en un acudit amb què la resta del món explica el nostre declivi.

Els EUA en la guerra atacant Iraq per les armes de destrucció massiva inexistents i amb la complicitat dels governs de GB i ES causant la mort del més d’un milió de morts per interessos econòmics de corporacions americanes pel petroli, i posteriorment en la reconstrucció, que ho varen realitzar no fent cas de les resolucions de la ONU…
En el cas de Gaza és imprescindible deixar de banda el veto yankee a la ONU, suportant el sionisme, i que les nacions lliures actuïn per questions humanitàries.

opinió a : veus de tripulants de la “flotilla”

Sobre l’article den Xavier Diez a l’esquerra infiltrada, basicament estic d’acord amb els raonaments. Puntualitzar la meva discrepància en els fets. Hamàs han actuat com un grup criminal, comho varen fer els ghihadistes de Ripoll, els atacants a Charlie Hebdó o a les Torres bessones a New York. Com ho han fet, també, el govern dels sionistes bombardant la població civil per sotmetre’ls bomba darrera bomba en un hiroshima lent. Extermini durant mesos, de milers d’infants i adults aliens als interesos militars. Veient el resultat de l’escomesa, està clar, han estat infiltrats pels serveis intel·ligents sionistes. Deixant fer durant més de dotze hores en l’obertura de la porta per on varen sortir de la franja els atacants del festival, utilitzats, per perpetrar l’atac el kibutz -més d’esquerra- al costat de la franja. Tenien motiu i excusa per arrasar ciutats i pobles i aprofitar el solar, erm, per la immobiliària de la Riviera de Gaza.

L’esquerra infiltrada Xavier Diez -11 de febrer de 2025

Avui els pastis de Síria, estratègia de la OTAN, junt amb Turquia, Israel i USA més mercenaris gihadistes, per acabar amb el govern sirià, per la porta del darrera aïllar l’Iran perquè deixi de donar suport el sud del Líban, i Gaza a Palestina i de retop esclafar els Kurds -interessos comuns- aprofitant que Rússia -avui- està encallada a Ucraïna i acabar amb les basses russes del mediterrani. Jugada mestre.

Però no s’ha acabat el genocidi a Gaza i l’apartheid per part d’Israel.

Fa un any els serveis d’emergència del país Valencià varen ser derogats pel govern de  PP-VOX.

Destrucció, caos i desgovern a causa d’anys de desídia, mala planificació urbanística territorial i sense previsió de danys.

La població no va ser avisada fins a les vuit del vespre.

Les autopistes no varen ser tancades. Els trens no es va suspendre la circulació i com a conseqüència centenars de persones atrapades a casa, en autopistes i trens.

Centenars de desapareguts i possiblement molts d’ells,  morts.

La causa primera de la gota freda, -dana- del país Valencià, de dimarts, amb més de mil nou-cents desapareguts més i molts morts atrapats dins de llurs vehicles, a casa o arrossegats per l’avinguda fins a l’albufera…

Haver d’habilitar la “morgue” a la fira de València perquè la la ciutat de la justícia ha quedat petita…

Infraestructures ferroviàries, vials, ponts i carreteres malmeses parcialment o totalment destruïdes.

Milers de cotxes convertits en ferralla i mobiliari domèstic fet estelles…

Gent viva que vol ajudar o atrapada, no pot desplaçar-se.

Milers de llocs de treball i empreses destruïdes. Supermercats inundats i gent aprofitant el que hi queda per abastir-se.

Forces de seguretat detenint gent per pillatge…

Òbviament agreujat per l’emergència climàtica. Les 100 empreses més contaminants del món representen el 75% del total de la contaminació del planeta i estan localitzades a Xina, EUA i la Índia. (Font: Neus Tomàs eldiario.es)

Fets. Capitalisme. !

La vaig veure per primera vegada a Mataró dirigint el ramat cap a una assemblea de la PAH. M’ho va fer veure, amb veneració, un dels seus apòstols que la seguien darrera. Pretenien aturar un desnonament, sabent que els responsables eren els bànksters que havien inflat les hipoteques provocant la bombolla immobiliària, blanquejant diner negre d’un sector d’industrials, i desprès amb connivència amb el gobierno varen ser rescatats, com tothom sap.

Tornant al tema en qüestió: Sabien que no podien canviar la situació per com estan estructurades les institucions locals, autonòmiques i de govern a l’estat.
Com solen fer aquestes pseudo-esquerres, s’instal·len en el poder gràcies a la demagògia de fer creure a la gent que podien canviar les coses. Tòpics. La realitat ja l’hem vista. Ells, els que formaven part d’aquest col·lectiu que provenien de les assemblees d’indignats, s’han instal·lat i han viscut del sistema. Són Sistema.

Els pactes municipal per obtenir el poder, també els coneixem.

Pel tema de la pacificació de Barcelona, crear zones per vianants, també és fer carrers densificats als altres del costat.

Etcètera….

comentari a l’article d’opinió de l’Andreu Barnils : Ada Colau i les elits

La meva opinió:

AC és una veu crítica contra el sistema, econòmic, polític i social.
El sistema electoral està dissenyat perquè sempre manin les màfies econòmiques i polítiques de sempre.
Les classes populars sempre estan sota control del poder.

Silvia Orriols al meu entendre no és una persona inculta, és una persona amb estudis superiors i amb coneixement de la història i política del país i ha mamat del vells lideratges de Nosaltres sols. Ve de baix.
És una nacionalista conservadora radical com milers de persones a Catalunya.
Rebutja les religions que imposen submissió.
Rebutja els migrants que no es volen integrar, no s’han integrat i no aporten riquesa ni res al país.
Rebutja l’autoritarisme i les elits…
i
Engresca els catalans emprenyats.

Té com a principal contradicció que és sionista, la barbàrie dels que fan fora de casa, s’apropien de la terra, t’empresonen entre murs en règim d’apartheid i quan es rebel·len els bombardegen i empresonen Destrueixen hospitals, escoles i fa fora la gent de les seves cases, mata famílies senceres i els seus veïns, sotmeten per la fam. Exterminen i cometen genocidi com els hi havien fet als seus avantpassats.

La ceguera dels mandataris la farà més gran.

l’entrevista:

Xavier Torrens “Sílvia Orriols confon l’islamisme radical amb tot l’islam”

No sabia si ella era realment una líder carismàtica que pogués deixar empremta en el sistema de partits català. Ara tinc clar que sí que ho és.

https://www.vilaweb.cat/noticies/xavier-torrens-orriols-islamisme-radical-islam/

#Entrevista #LLibre #SilviaOrriols

Sabent que l’endemà del tres d’octubre, sortint el Borbó a posar ordre al convent i no mantenir-se ferms era una rendició, i acceptant la destitució del president i del govern elegit democràticament amb les eleccions imposades el 23 de desembre -pels fatxes de dretes i d’esquerres- els del sindicat del 155, s’acabà el procés sobiranista i retornàrem a l’autonomia retallada deu anys abans.

Demanar el vot, llavors, era col·laborar amb els dictats de l’estat, i avui abstenir-se, és fer virrei a l’enterramorts…

Paradoxa