Generació...

M -Com esteu?

A -Bé, heu mirat el cel avui?

M -Net.. Ni un núvol-ara hi sóc.

A -Les estrelles estan precioses.

J -Imposant-me rutines. Llegir i escriure, comentar per aquí, per allà i més enllà que passa en el dia a dia, sabent que això va per llarg, que fins a 1/2 de Juny no podrem sortir amb garanties, que potser fins a la tardor, amb sort, potser tindrem una vacuna, i sinó tancats una altre vegada tot l’hivern. Fent videoconferències. Sort en tinc de poder sortir per imperatiu de salut, risc-benefici, els cardiòpates i d’altres amb patologies necessitem sortir. Veure reportatges, documentals i pelis. Llegint i contestant molts missatges amb gent que no parlàvem gaire i passant-nos informació.
Cagant-me en el règim i recordant el què em deia un amic fa pocs dies, que semblen una eternitat, que potser la gent ara se’n adona amb el confinament el que representa estar tancat en una cel·la d’una presó, com es viu la privació de llibertat i l’acotament d’espai, i recordar que és sentir-se lliure.

Ara -hi vaig…