Hi intervindran, entre d'altres, Vicent Moreno, president de la Federació Escola Valenciana -l'entitat capdavantera en la defensa del català com a primera llengua del sistema educatiu al País Valencià-, Joan-Pere Le Bihan, president de La Bressola, Tomeu Martí, coordinador de l'Obra Cultural Balear, Vicent Partal, director de Vilaweb...
Veus de tot el país per explicar que una llengua, que un país, no té continuïtat possible si, com a mínim, no té un sistema educatiu que faci d'aquesta llengua la llengua principal (que no vol dir única) de l'ensenyament. Si és català no és primera llengua de l'escola, on ho serà? És la principal garantia perquè el conjunt de la població tingui accés a la llengua del país i a la cultura que hi va associada...
Convidat pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), participo aquest dilluns en aquestes jornades, on parlaré del "Multilingüisme en el marc actual de l'ensenyament superior".
D'entrada, ha estat un plaer conèixer joves estudiants del sud del nostre país, com Guillem Sellés. Estudiant del màster de porfessorat de secundària i llicenciat en filologia catalana, amb una preparació molt més àmplia que la teníem nosaltres als vint-i-escaig d'anys, ell mateix resumeix el que ha passat i pot passar a les terres més meridionals del nostre domini lingüístic: nét d'avi alacantí, de la dura ciutat d'Alacant, culpabilitzat sociolingüísticament per parlar en valencià i que ja no va transmetre la llengua al fill, el pare d'en Guillem; fill, per tant, de pare valencià que ja no parlava la llengua i de mare castellana, en Guillem va anar, però, a la línia en valencià del seu poble d'Ibi, i ara és un catalanoparlant més -molt més, diríem, ja que en ell es pot resumir pràcticament la famosa cançó del Tio Canya.
Joves com en Guillem malden per fer del català una llengua normal en un context tan dur com és la Universitat d'Alacant (on les classes en català pràcticament es limiten als estudis de filologia catalana, a les de formació de mestres -en la línia en valencià- i a alguna assignatura solta) i són la demostració que, encara, hi ha país malgrat tots els malgrats.
Convidats per Escola Valenciana-Federació d'Entitats per la Llengua, aquest 17 d'abril proppassat hem estat a la Seu Universitària de Benissa (a la Marina Alta), que depèn de la Universitat d'Alacant, explicant a una trentena de mestres valencians el que pensem que ha de ser el plantejament de la nova immersió lingüística als nostres sistemes educatius. És a dir, explicant com hauríem d'ensenyar la llengua catalana i en llengua catalana en contextos en què una part significativa de l'alumnat no té el català com a primera llengua (ja que tenen el castellà, l'amazic, l'àrab, el xinès wu, el panjabí, el romanès, el wòlof o qualsevol com a llengua familiar).
Tot seguit trobareu algunes de les idees principals que vam presentar i la versió en format pdf de la presentació digital que vam fer servir (dividida en quatre parts).
Si hi ha algú que dubta que hi hagi "País" al País Valencià, li recomano que participi en alguna de les múltiples activitats que duu a terme Escola Valenciana- Federació d'Associacions per la Llengua (FEV): cinema en català a les escoles, Oficina de Drets Lingüístics, intercanvis escolars de centres dels País Valencià amb la resta del territori, Voluntariat pel valencià, la Gira - Festival Itinerant de Música en Valencià, Acosta't al territori - viatges en valencià per a escolars, Premi Sambori, campanyes per a la matriculació en centres que fan l'ensenyament en la nostra llengua, Trobades comarcals d'escoles en valencià (que enguany ja fa 25 que se celebren!) i un llarguíssim etcètera que la converteixen, sens subte, amb l'entitat d'aquesta part del territori lingüístic que més capacitat té de mobilització a favor de la llengua.
I, com ja fa 7 anys, el tret de sortida de les campanyes de mobilització per a aquest any 2010 el dóna la Nit d'Escola Valenciana...
Aquest és el nom que l'Associació Cívica per la Llengua d'Elx "El Tempir" li ha donat al mapa de la llengua catalana que ha distribuït en els centres educatius de la zona sud del nostre país. Una iniciativa que vol fer visible a l'alumnat, especialment de secundària, el conjunt de les terres de parla catalana. Tant de bo que iniciatives d'aquest tipus arribessin a tots els centres escolars del país (dels Països Catalans) i que, com fan altres comunitats lingüístiques (especialment els bascos, per als quals el conjunt d'Euskalherria, com hem vist aquests dies, és una qüestió cabdal), el referent unitari fos sempre present, sobretot davant de tendències secessionistes.
De la mà dels bons amics Josep-Enric Escrivano (professor de llengua catalana d’Elx) i Joan-Carles Martí (tècnic superior de turisme de l’Ajuntament de Guardamar), tots dos membres de l’Associació El Tempirhe tingut l’oportunitat de conèixer aquesta població de la comarca del Baix Segura, que és límit sud de la nostra llengua.
Com us dèiem en l’apunt anterior, hem estat uns dies a la ciutat Alacant, la qual cosa ens ha permès de conèixer un xic de més a prop la realitat sociolingüística d’aquesta ciutat del sud del País Valencià. D’entrada, cal recordar que Alacant no forma part, ni de bon tros, de l’imaginari col·lectiu dels catalanoparlants (si és que n’hi ha) i poca gent de consciència que es tracta de la quarta ciutat, en nombre d’habitants, de la nostra comunitat lingüística (310.330), només superada per Barcelona (1.578.546), València (785.732) i Ciutat de Mallorca (368.974) i per davant de ciutats com l’Hospitalet de Llobregat (250..536), Badalona (214.874), Elx (209.439), Sabadell (193.338), Terrassa (189.212), Castelló de la Plana (163.088),Tarragona (123.584), Lleida (119.935), Santa Coloma de Gramenet (116.503), Mataró (114.114), Perpinyà (107.241)... Poca broma, per tant, amb el pes que té aquesta ciutat en la comunitat lingüística catalana.
La nostra aportació ha estat la d'explicar a, bàsicament, alumnat que és a punt d'acabar la carrera de mestre/a o que tot just l'ha acabada, les noves línies del programa d'immersió lingüística que s'aplica a les escoles del Principat de Catalunya, el que hem anomenat la nova immersió.
La primera sorpresa ha estat trobar-nos, segurament, amb una de les poques universitats d'aquest país on es forma els estudiants -els futurs mestres del nostre país, molts dels quals exerciran també a les Illes Balears i Pitiüses i, no cal dir, al Principat de Catalunya, on la presència de professors del sud és importantíssima- en didàctica de segones llengües, és a dir, en la didàctica que es necessita per ensenyar en una llengua que no és la llengua de la majoria de l'alumnat (on, per tant, s'haurien d'aplicar les estratègies del programa d'immersió lingüística)...
Josep Chaqués és, abans de tot, un mestre (i potser ho hauríem d'escriure en majúscula) valencià que ha fet de l'ensenyament en la nostra llengua un dels seus objectius vitals. I, justament, aquesta setmana, el mateix dia que feia 60 anys, va organitzar al seu poble, Benifaió, una gran festa per celebrar que es jubilava i que començava una nova etapa, que, sens dubte, estarà més orientada a potenciar alguna de les moltes iniciatives que aquest activista per la llengua i pel país ha endegat en aquests anys darrers, i estem pensant bàsicament en el Sambori, un premi literari en què, des de fa més d'una dècada, participen desenes de milers (i no és cap exageració) d'alumnes del Páís Valencià i, des de fa un tres anys, alguns milers d'alumnes del Principat de Catalunya, de Catalunya Nord i de la Franja, gràcies al suport d'Òmnium Cultural (i, fins i tot, per iniciativa del propi Chaqués i d'Òmnium Cultural de l'Alguer es va poder fer fa uns anys una convocatòria del premi a la ciutat catalana de Sardenya).
Ho sento pel títol, i més quan és una part del país que m'estimo especialment pel compromís en defensa de la llengua de tanta i tanta gent, però és el que penso quan sento Francisco Camps parlant amb José Montilla en un català, a la manera de València, pràcticament perfecte .
Com algú normal pot negar el que és evident? El català de Barcelona i el català de València, altrament dit valencià, són dues (entre d'altres) de les maneres que hi ha de parlar aquesta llengua que, internacionalment, es coneix com a català.
Ara fa poc més d'un mes participant en les XIV Jornada de Sociolingüística d'Alcoi (per cert, perfectament organitzat per aquests valencians que citava al començament d'aquest escrit) i vaig tenir l'oportunitat de veure i sentir el següent:
Un exercici interessant és comprovar els ajuts que la Generalitat valenciana fa a les revistes i diaris. Ho podeu fer-ho usant el cercador del Diari Oficial de la Generalitat Velenciana: https://www.docv.gva.es/portal/pages/buscar.jsp
Podreu comprovar com, per exemple, des de la Consellera d’Educació només s’envien als centres públics d’ensenyament no universitari publicacions en castellà i algunes d’un caire polític que, precisament, no són pas favorables a la causa de la llengua (catalana, és clar). Això és governar en un sentit d’estat i contra de tot allò que s’ensumi a una possible retrobada entre valencians, principatins i balears.
Massa vegades des del Principat de Catalunya es veu el País Valencià com el germà pobret, on no hi ha res a fer pel que fa al tema de la llengua. Si bé és cert que la classe política no ajuda gens ni mica (ei, i no em refereixo únicament al PP!), també ho és que la societat civil valenciana és molt dinàmica i, fins i tot, m'atreviria a dir que ho és més que la del Principat. Tres exemples d'aquest cap de setmana darrer...
Amb aquest títol suggerent, i malauradament sempitern, que va publicar el 2003 Edicions 96 de Carcaixent, M. Josep Escrivà i Pau Sif van fer una antologia de poemes que canten la ciutat de València. Es tracta de poemes que són autèntiques declaracions d’amor a una ciutat, que, a voltes, com afirmen els antòlegs, es menysprea, es destrueix o es deixa destruir, amb la qual cosa aquest amor esdevé, massa sovint,un plany, un retret. Una lectura, per tant, que continua d'actualitat.
Us oferim una ressenya del llibre Toni Gusbert Quan el mal ve d'Espanya. Sens dubte una obra molt útil per conèixer el sud del nostre país. Un sud que moltes vegades, massa, ens és presentat com a oposat al Principat de Catalunya. La lectura d'aquest llibre ens pot donar les eines per entendre (tant a Catalunya com al País Valencià) que l'únic futur possible passa per anar plegats.
Sens dubte, el tema de l’amenaça, per tal del PP, de tancar els repetidors que distribueixen el senyal de TV3 al País Valencià és un pas més, en ple període preelectoral, en l’intent de separar les dues grans regions de parla catalana. Ara, però, el conseller de cultura de la Generalitat de dalt anuncia que aquesta decisió podria aturar-se si s’accepta la reciprocitat (que significaria que Canal 9 també es podria veure al Principat –i, deixant-nos de pureses ideològiques, no és una mala notícia, i potser l’única manera que la gent del Principat de Catalunya, on hi ha més blavers que al propi País Valencià, s’adoni que tots plegats parlem una mateixa llengua) i si no es fa servir a TV3 l’expressió “País Valencià” substituint-la per la de Comunitat Valenciana (un nom, per cert, paral·lel al de Comunitat de Madrid). És la mateixa cançó de sempre: cal diferenciar l’indiferenciable mitjançant el nom de la llengua, el blau de la bandera, el nom del territori (que per al PP no és cap país sinó una més de les comunitats autònomes espanyoles; la que dóna, però, “glorias” a Espanya”).
Informació sobre aquesta comarca de parla catalana que les circumstàncies històriques han convertit en un estat independent, i on el català és l'única llengua oficial
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Bloc sobre la ciutat catalana de Sardenya, fet des de Catalunya i des de l'Alguer amb la intenció fer conèixer les particularitats de la llengua i la cultura alguereses
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
La Càtedra de Multilingüisme Linguamón–UOC és fruit de l’acord subscrit entre la Casa de les Llengües i la Universitat Oberta de Catalunya el mes de novembre de 2006, amb la finalitat de cooperar en la promoció d’un concepte alhora sostenible, equitatiu i funcional de la diversitat lingüística.
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Promoció exterior de la llengua i la cultura catalanes pormogut pels governs de Catalunya i Balears. L’IRL forma part de la Fundació Ramon Llull, fundació constituïda pel govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord), el municipi de l'Alguer i la Xarxa de ciutats valencianes, que té la seu a Andorra
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Entitat constituïda la tardor de 2004 que pretén agrupar els valencians i valencianes residents al Principat de Catalunya i a tots aquells i aquelles que no sent valencians vulguen contribuir a la recuperació cultural i nacional del País Valencià. Entre els seus objectius hi ha el d'enfortir els lligams entre el País Valencià i el Principat de Catalunya tant a nivell cultural com social, polític i econòmic. Els diversos territoris dels Països Catalans han de tendir a articular-se en els diversos nivells, i la nostra entitat pretén fomentar aquesta articulació des de la base.
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Organització espanyola que treballa per la conservació de la diversidat cultural mitjançant el suport a processos polítics, culturals, socials i econòmics propis dels pobles indígenes i les comunitats locals, i el reconeixement, exercici i aplicació efectiva dels seus drets.
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Organització de la societat civil danesa que treballa a Amèrica i a Àfrica. A Bolívia, Equador i Perú treballa per donar suport a l'enfortiment dels moviments i de les organitzacions indígenes que estan treballant pel reconeixement i l'acompliment dels Drets Col·lectius Indígenes, per l'autogestio, pel territori i per l'educació.
Aquesta organització danesa impulsa el respecte als drets humans dels pobles indígenes, el seu dret a l'autodeterminació, desenvolupament i integritat cultural així com al control dels seus territoris i recursos. Publica interessantíssims informes sobre la situació dels pobles indígenes del món, que es poden baixar en format PDF.
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
Article a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Reproducció en àudio. Se celebrà a la Langile Ikastola d'Hernani, on s'explica a joves estudiants universitaris bascos (tots euskalduns!) i a alguns professors el tractament de les llengües al nostre sistema educatiu no universitari.
Reflexions a propòsit del que significa actualment parlar d'immersió lingüística. També hi trobareu la versió en castellà http://www.uoc.edu/portal/castellano/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html i en anglès http://www.uoc.edu/portal/english/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Presentació d'aquesta jornada organitzada pel Departament d'Educació i per Linguamín-Casa de les Llengües a la Biblioteca Ignasi Iglésias de Can Fabra (Barcelona, 6 de juny de 2009)
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Presentació digital exposada a la Jornada sobre l’Any Europeu del Diàleg Intercultural celebrada a Barcelona el 20 de novembre de 2008 (http://www.eapc.es/documents/2008/10867d.htm).
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
