Dir que hi ha textos que necessàriament s’han d’editar i, conseqüentment, llegir, és una batallonada, ja ho sé, però no és sobrer recordar-ho. Si, a més a més, aquests treballs fan de bon llegir i hom hi passa un guster, llegint-lo, estam davant d’una meravella. L’obra “Guillem Frontera. Paisatge canviant amb figura inquieta”, de Pere Antoni Pons (Lleonard Muntaner, editor; En diàleg, 24. Palma, 2017), n’és un més que notable exemple.
Dues-centes vuitanta-sis pàgines que condensen quaranta hores d’entrevista a un creador mallorquí de primer nivell, a un observador atentíssim de la realitat, a un inquiet talaier de les correnties plàstiques de Mallorca. Un penetrant i agut qüestionari que s’endinsa en la vida i en l’obra de Frontera, i a través d’aquesta capbussada primmirada, traülla amb força intenció per la cultura i la vida de Mallorca dels darrers cinquanta anys, o, per més precisar, des de l’esclat del turisme a l’actualitat.
Fent-nos endins en les seves pàgines, ens toparem amb noms importants de la literatura, de les arts plàstiques, del periodisme i d’altres disciplines comunicatives que han deixat petja encara que costi de reconèixer-les. Hi trobam clarícies sobre polèmiques i altres controvèrsies, i, sobretot, un discurs amè, que diu molt i bé. Substància i atracció, vet ací els punts més forts d’aquest treball de Pere Antoni Pons tan pulcre com clar i aclaridor.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!