marginàlies

En el col·legi electoral, a les nou i mitja del matí, hi havia més interventors que no votants. És molt prest, clar, diu un homenet gran per justificar la poca gent, i hauríem de ser molts, afegeix, perquè ens estan asfixiant.

La parella de la policia estatal que vigila ningú no sap què s’arrecera de la pluja i el fred, que s’aganivetava per primer cop en aquesta tardor folla. Secretegen.

L’interventor del partit feixista me mira amb més interrogants que no circumspecció i és quan em dic que aquest diumenge electoral seria veritablement una festa si no fos pel feixisme que grimpa i comanda cada cop més.

Els candidats dels partits i agrupacions més importants, cap al migdia, ja han votat i en sortir fan les valoracions pertinents, que gairebé sempre són impertinents. Sobretot les del líder “del partit taronja”, que segueix criminalitzant i terrorismitzant el Principat, mentre l’estat l’està policialitzant i guardiacivilitzant.

La normalitat és absoluta però per als recalcitrantment troglodites, no basta.

A les dues, la participació és més baixa que les eleccions del mes d’abril d’enguany i, per això, hom sent l’alè pútrid de l’aligot. A les Balears, la participació davalla set punts. Els illencs som així de flamencs.

A mitjanit, tant de bo no udolin els llops.