marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

17 de novembre de 2019
0 comentaris

A ESQUEIXA MAGRANER

El magraner té molts anys i ell encara voldria que en tingués més per poder dir que el besavi que vingué de molt lluny el va sembrar el dia que comprà el corral. No l’ha conegut, al seu besavi, però n’ha sentit tantes històries que no li ha calgut mai el contacte per sentir-lo sempre a la vora. De menut, a l’estiu, quan els fruits comencen la maduració que fa el ple el novembre, de les magranes pàrvules en feia pipes, com li ensenyà son pare,  aprofitant que les dotze dents del calze s’assembla a la cassoleta pipera.

Com el magraner, voldria ser resistent a totes els sequeres i no sols les provocades per la manca d’aigua i, així i tot, fer fruits tant delitosos com les magranes amb un esquit de malvasia i sucre. I tenir poders antidiarreics i antihemorràgics per estalviar-se sots i ensurts i no sols els propis de la salut. Per ell també voldria el poder que simbolitza i la veritat que li atribueixen els jueus.  I, en el fons de la rebel·lia, no evitar mai cap discussió a esqueixa magraner.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.