Juguen les ombres amb tots els que habiten
la casa des que l’aixecaren
quan la misèria decidí
deixar els abocadors de les renúncies,
el dictat del fuet i l’esclavatge.
De la casa, des que estrenà teulada,
ningú que hi hagi denejat la tendresa
mai no se n’ha anat per reforçar-ne
permanentment les parets mestres
i per combatre amb eficàcia
la humitat i la fredor dels silencis.
I els que l’habiten sense fer anys
conversen animadament amb els que ara
omplen els espais de tactes i alenades
i tenen esment dels darrers a fer part
del prodigi i juguen amb ells
a caçar fantasmes esclatant-se de riure.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!