marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

13 de novembre de 2019
0 comentaris

EL VENCÍS QUE LLIGA LA BICICLETA

Un parell de sabates d’home desgastades als peus d’una bicicleta vella i rovellada, sense gomes a les rodes, fermada a un fanal de davant l’escola de monges amb un vencís, criden l’atenció del municipal de barri.

Es mira la composició sense gosar tocar res, com si es tractàs d’un exvot, i va a cercar l’escombriaire perquè, almenys, reculli el parell de sabates, que fan molt mal afecte i més davant una escola de prestigi.

L’home de l’escombra li diu que ni ho pensi, que toqui aquelles sabates, perquè és ben segur que es tracta d’un conjur i no vol participar de les conseqüències que pot comportar descarabutar-lo.

El municipal li diu que no sigui tan estugós, que es tracta d’un parell ronyós de sabates que han deixat allà per vagaria o descurança, simplement, i que ell cobra per mantenir net el carrer.

L’escombriaire li diu que tanmateix no pot fer-se càrrec de la bicicleta, que per això haurà de cridar els de la recollida dels trastos, que passaran quan puguin o els llegui. I sent així, que siguin ells els que recullin també el parell de sabates.

El municipal accepta inicialment el raonament de l’escombriaire, que es mira les sabates i la bicicleta de molt lluny i amb cara consirosa, però al punt retorna al seu parer inicial i insisteix que reculli el parell de sabates i que ell personalment cridarà els de la recollida de trastos.

L’escombriaire, davant la insistència, s’inquieta i es posa a plorar tot suplicant al municipal que, pel que més vulgui, no l’obligui a recollir el parell desgastat de sabates que és ben segur que tenen a veure amb el vencís que lliga la bicicleta al fanal.

El policia, irat, d’una volada pren el parell de sabates i les tira amb ràbia dins el carretó de l’escombriaire, renegant amb les dents serrades.

Maleint la pusil·lanimitat de l’agranador, pren apressat el pas zebra per anar a cercar la moto a l’altra banda del carrer ample i un camió de recollida de trastos que casualment passava per allà el tira enlaire.

El crit agònic de l’escombriaire fa sortir del bar i de tots els comerços una seixantena de persones que al punt volten el cos del policia sense símptomes de vida.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.