marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

11 de desembre de 2017
0 comentaris

L’ESTIRAMENT DEL NADÓ

No hi ha res més ple que admirar com una criatura d’un mes i pocs dies s’adorm després de mamar fins a quedar satisfet. No perdre’t cap detall de la caiguda de les parpelles i de la clausura lenta dels ulls amb una calma categòrica, encomanadora, fiblant. Embadalir-te amb els moviments de la boca com si encara tingués el pit a l’abast, amb les carusses chaplinesques sense bigoti que s’inventa l’eima a les beceroles. Acaronar la galta que es deslliura, com si no fos rea del temps. Besar la mà que aprèn a prendre, a tocar mare, a explorar l’aire, a desxifrar mots i ganyotes. Atendre la fascinació de la profunditat del coneixement nounat, de la vida conjugada reflectida en els dits que dicten sentència, que assenyalen l’eternitat de la carícia. No hi ha res més ple que buidar-te en un estirament de nadó.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.